diumenge, 2 de novembre de 2014

ARESTA NORD a la Miranda dels Aurons. Els Ecos de Montserrat

1 de novembre de 1714 / 2014
A Montserrat hi ha infinitat "mirandes", Miranda de les Boïgues, Miranda dels Ossos, Miranda del Príncep, i així fins gaire be vint i una més. Miranda vol dir mirador i aurons un tipus d'arbre caducifoli això poder es de les poques coses que tenim els humans, que li donem nom a les coses per poder determinar-les.
L'activitat d'avui podríem dir que es com una... "arqueologia Motserratina". Des de l'extrem occidental de la muntanya, mirant a llevant, podem veure aquest conjunt de roques altívoles, al bell mig de la nostre estimada muntanya. Son força lluny i sempre les he vist sense interessar-me gaire en voler pujar-les, poder per que son tant lluny no son gaire populars. Aquest any, a principis de gener, se'n va passar pel cap ascendir la Miranda dels Aurons en solitari però un fort vent que bufava al coll, em va fer desistir de la idea que portava. Aquest diumenge ja no tenia res pensat, dons tant sols podia sortir el dissabte i a ultima hora, em truca l'amic Vicens per anar a escalar... que podem fer que, sigui senzill, tot pensant en ell? i em va venir al cap aquest compte pendent. L'aproximació es llarga, ben be un hora i mitja i la veritat encara estem un pel "tocats" de la setmana passada al Pedraforca, però es que som uns "ganes" sense remei!!!

Arribem al poble del Bruc i esmorzem al bar de sempre i tenim el plaer de trobar-nos al Lete i a l'Albert. El Lete es un dels que em va recollir de terra quan vaig tenir l'acciden a la Pirenaic de la Mòmia. La fem petar una estona, ens acomiadem i marxem cap a Can Massana. Predrem el camí per la cara nord fins a Coll de Porc. Un cop al coll seguim el camí de les Comes, al Montgrós i tot junts quan som al Collet del Miracle, caminem una trentena de metres i a la nostre esquerra trobem unes marques blaves que seguirem tota l'estona fins arribar prop del conjunt de roques del nostre distí. El camí, te trams un pol difícils, entre grimpades i flanquejos però res més important que alguna grimpadeta de I i II grau. Quan portem una mig hora des de el Collet del Miracle arribarem a una bona explana i davant nostre veurem la Roca dels Aurons i la Miranda i entre mig del bosc arribarem a una canal que ens portarà a l'estreta bretxa de les dues roques. Aquí comença la nostre escalada, senzilla però no mancada d'aventura.

1er llarg: IV i III+, neta d'expansions i un 25 metres.
Del coll estant, atacarem la paret amb lleugera tendència a l'esquerra, a la timba fins situar-nos a plena aresta nord.  La roca es típica de la cara nord, freda i llisa però franca. Es un tram vertical on no podem emplaçar cap assegurança fins arribar a un petit ressalt on ensumant una mica podrem trobar un forat per un friend. Seguim,ara no tant vertical fins un altre ressalt un pel trencat i a la nostre esquerra podem trobar un altre forat per un friend. Això i algun merlet duptos, es el que podrem posar. Mica en mica la paret per molta dificultat fins arribar a una reunió amb cadena i dos espits rovellats.

2on llarg: II i I, neta d'assegurances i uns 30 metres
Llarg molt inclinat i fàcil que ens permet d'arribar en aquest espléndit mirador d'aquesta regió de Montserrat. Cim situat a 1.177 metres d'alçada on podrem admirar des de les roques dels Ecos fins tota la part occidental de la muntanya.

Per baixar la millor opció en desfer desgrimpant el segon llarg i untar un ràpel des de la reunió i ja serem a peu de via en un moment. Com nosaltres volíem més aventura em baixat pel ràpel de la cara sud entre el coll de la pròpia Miranda i la roca de l'enganxada i després baixar pe la canal del nostre davant mirant al nord. Mala idea, no us la recomano. Canal molt terrosa i de final incert i trencat però l'aventura es l'aventura. Hem aprofitat per pujar l'enganxada.

No tinc dades dels primers que l'ascendiren, si algú te informació sempre serà ben rebuda i un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Vicens Nin i Joan Prunera
La Miranda dels Aurons pel camí de les Comes 
Començant el primer llarg de la via 
El Vicens assegurant-me des de la bretxa 
Pujant per l'aresta Nord
Arribant al cim
No hi ha reunió al cim però tampoc es necesaria
Foto-cim amb branca de romaní a la boca
La cara Nord envoltada de boira
Un dels forats on assegurar-nos al primer lalrg 
La reunió i ràpel de la via

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.