dimarts, 30 de juliol de 2019

Via SEBASTIÀ-PATIÑO a la Magdalena Inferior. Montserrat

Diumenge 28 de juliol de 2017

En la tant popular zona de "Gorros", la roca de Magdalena Inferior es una de les mes freqüentedes pels escaladors, tant per la vessant est com per la nord-est. La Sebastià-Patiño es una via calcada a les seves veïnes, totes sense gaire espai vital entre elles, La que hi faltaven espits i la molt popular, Ratanplan totes dues a la dreta d'aquesta. Sorprenentment, es la que està menys polida pel pas de les cordades, malgrat que la seva dificultat es similar i puig que l'equipament son espits, val adir que en prou bon estat. Si tenim aglomeració de personal , sempre es una molt bona opció per escalar sols per dalt i per sota, però no per la nostra dreta.

L'aproximació es la mateix que per les seves veïnes si venim des de l'estació superior del funicular de Sant Joan uns 15', si venim del Monestir, un hora llarga.

La via comença a la dreta d'un gran auró. Les seves branques ens tapen una mica la visió dels primers espits. L'escalada es mantinguda i vertical però amb generosos còdols que molts cops amaguen la visió còmoda de les expansió, dubtant per on seguir per alguns moments, sobretot al segon llarg.

1er llarg: IV+, V- i IV+, 10 espits i uns 50 metres
Comencem a escalar a la dreta de l'arbre per roca poc agraïda fins la tercera expansió. Ara es fa força vertical però la roca mes generosa trobarem un parell de ressalts que ens carregaran les piles però escalarem sense presa buscant el millor traç i a la recerca de l'espit camuflat entre les còdols. en un punt, trobarem un parell d'espits junts que podria ser la reunió però si pugem uns cinc metes mes amunt arribarem a un bon relleix que es la reunió de la Arenas-Sorolla, on estarem més còmodes.

2on llarg: IV+. V-, IV+, V- i IV+, 4 espits i un parabolt de 8mm en uns 30 metres
Sortim de la reunió vers la dreta a cercar un espit que tenim uns metres a munt. Amb passos verticals però amb bons còdols, ens enlairem fins a cercar l'espit. Continuem recte a uns metres mes a munt a la nostre esquerra, hi ha un parabolt de 8mm que en teoria substitueix un suposat cap de burí que hi havia. Seguim ara lleugerament a la dreta a cercar un ressalt. Hi ha un espit a sota i un altre passat el ressalt que no veiem. Superat això seguim fin que la dificultat decau fins arribar a la reunió

3er llarg: III, IV, III+ i II, un espit i uns 30 metres
En aquest llarg, només hi ha un espit original, tot el que trobarem es de diferents vies. Sortim de la reunió recte amb facilitat. seguim per terreny fàcil on al final tenim un altre petit ressalt i d'aquí fin el cim on farem la reunió al terra. No hi ha reunió.

El descens el farem pel vessant oest amb un sol ràpel de 30 metres fins el terra.

Via molt recomanable, més incús que la Ratanplan, això si, hem d'escalar més entre expansió i expansió.
Segon he llegit, la via, només te el primer llarg original, sembla ser que a principis dels 80' es va obrir una variant de la Arenas-Sorolla que se'n diu Isaco Killer, però com sols passar itineraris sense o poques expansions son trepitjats per altres mes moderns.
Be, companys, nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
Començant la via. Es posa vertical 
Recuuperant al company
Navegant entre còdols al segon llarg
Recuperant el segon llarg 
El darrer llarg 
Sortosament, no hem passat gents de calor

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.