divendres, 22 de setembre del 2017

Via CARA SUR al Mallo de la Canal. Riglos

Dissabte 9 de setembre de 2017
Hi han cop que una via, per no se quina raó, se'm travessa i no hi ha manera. Això es el que passa amb la Aguja Roja de Riglos.
Tenim pensat anar un parell de dies a Riglos i el primer dia fer una via prou senzilla per anar fent boca pel diumenge però a l'arribar a Riglos fa molt de fred i vent. Decidim anar al Mallo de la Canal a fer la via de la Cara Sur com teníem planejat i estacionem el vehicle a l'explanada del cementiri on hi ha l'observatori de voltors. L'aproximació al Mallo de la Canal sembla evident. Prenem la pista que fa la volta als Mallos i intuim la canal que puja al Mallo que volem escalar. Comencem a pujar per l'interior de la canal però el camí apareix i des-apareix per monets i ens veiem obligats a sortir de la canal infinitat de cops. Entre esbarzers i matolls pugem com podem sempre fent gala del "raro instinto del hombre blanco". Tenim quer pujar per la canal sempre en tendència a l'esquerra fins arribar al final de la canal i abans, trobarem una corda fixa que ens portarà a una mena de terrassa als peus del Mallo. Un cop a la base, seguim per la dreta a tocar l'Agulla Lázaro i en un replà petit, ja podem veure uns metres a munt, el primer parabolt. Ens a costat un hora llarga arribar a peu de via i amb els braços i cames tots "esgarrinxats".

1r llarg: III+ i II+, 2 parabolts en uns 30 metres
Pugem per placa un pel trencada fins el primer parabolt, sempre vigilant els còdols, doncs no tots son prou bons. Arribem a un petit ressalt protegit per un parabolt. Per l'esquerra sembla més fàcil però es molt trencat. Superem el ressalt per la dreta al costat d'uns arbustos i això ens portarà a una cornisa de bona roca i fent una travessia a la dreta en portarà a la reunió d'un sol parabolt. Llarg lleig però que ens portarà a dos llargs prou ferms.

2n llarg: III+, IV+, V-, IV+ i IV, 4 parabolts i un pont de roca en uns 35 metres
Comencem pujant per placa tombada fins un bon ressalt, "panza" com li diuen aquí, protegit per un parabolt. Un cop superat anirem amb tendència a l'esquerra fins un altre ressalt on hi ha un parabolt que no es veu. Superem aquest pas i continuem a la dreta per una mena de canal on trobarem un pont de roca amb cable d'acer. seguim pujant per la canal on trobarem un parell més de parabolts i a partir del darrer, flanquegem a l'esquerra on trobarem una reunió  amb anelles. Llarg amb molt bona roca i bonic de fer.

3r llarg: IV, V+ (no obligat), IV i III, 4 parabolts i un pont de roca en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers un desplom amb grans còdols de color vermell. La roca es prou bona però ull. Un cop arribem al ressalt trobem un parabolt i un pont de roca amb cable d'acer i amb passos atlètics no obligats el superem. Per sortir del ressalt farem un pas a la dreta assegurats per un altre parabolt, que per mi, es aquest el pas més difícil. Un cop superat i en tendència a l'esquerra, arribem a un altre ressalt mes senzill on hi ha un altre parabolt al costat d'uns arbustos i per placa tombada i molt fàcil arribem a la reunió d'unes sabines. Llarg divertit de fer.

Ara només ens resta seguir caminant fins el cim allargat del Mallo de la Canal i un cop al cim, baixarem vers llevant fins una sabina gruixuda on hi ha una instal.lació d'un curt ràpel de 15 metres.

La ressenya que portem diu literalment: Bajada: "Un rapel de 15 m por la cara norte y luego andando", i sense donar-te més explicació, "aquí queda lo dicho". Es tard i comença a fer-se fosc i fa un vent molt fort i la veritat es que un cop al terra no veiem gens clar per on baixar. A sota nostre es veu la Aguja Roja i el Mallo Cored i intuïm una mena de corriol i sen se pernsar-ho dos cops ens hi fiquem... quina "cagada"!!! Aquest cop el "raro instinto" ens ha fallat. Si a la aproximació ens hem esgarrinxat a la tornada ha estat pitjor. Després de gaire be un hora fent el senglar, hem pogut arribar a la vessant oest del Mallo Cored i d'aquí a la pista. La qüestió es que un cop fet el ràpel, tenim que remuntar un coll vers ponent i d'aquí baixar per l'altre vessant al costat del Mallo Colorado. Però això ho vàrem veure al dia següent.

Cansats per l'aproximació i el descens i havent passat la nit del "lloro" amb un ven molt fort i antipàtic, ens aixequem amb un dia clar, ventós  i fred i decidim que la via de la cara nord de la Aguja Roja la deixarem per un altre dia i decidim anar al Mallo Colorado, que per cert, es ple de gent com un ou. Ens decidim per la via Ultravox que es lliure de gent, però entre que ens mirem el segon llarg i ens "acollonim" i no ens decidim, queda lliure la via Anorexia que encara que jo ja l'he fet, ens decidim per aquesta que no tenim el cos per gaires festes.

Aquí passo la ressenya de quan la vaig fer. Ara la via te quatre parabolts més en els dos primers llargs des de l'últim cop que la vaig escalar. En els passos claus dels desploms (panzas) la roca es molt polida.

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2015/01/via-anorexia-al-mallo-colorado-los.html

Més informació i fotos de la pseudo-aventura en el blog del company:

https://eltercergradista.wordpress.com/2017/09/14/via-cara-sur-y-via-anorexia-en-riglos-910-09-2017/

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Aproximació, la via i la baixada
L'antipàtic primer llarg 
Superada la primera "panza" 
En el "canalizo" 
Arribant a la segona reunió
Començant el tercer llarg 
Superant el ressalt
Es fa fosc i no sabem el que ens espera de baixada

dilluns, 18 de setembre del 2017

ECLIPSI DE MAR a la Peluda 21 anys després. Les Agulles de Montserrat

Diumenge 27 d'agost de 2017

La via Eclipsi de Mar es un curt itinerari obert a principis dels anys 90. La via son dos llargs equipats amb material que comença, no, mes ben dit, ja es molt vell i que solca la cara sur-oest de la petita agulla de la Peluda. Te un primer llarg molt ombrívol i de presa petita i un segon llarg amb un tram desplomat i seguint per la fàcil aresta brucs. via sense masses pretencions, ideal per combinar-la amb d'altres del voltant.

Aquest diumenge estic un pel penjat doncs no he trobat gent per escalar, hi ha molta gent de vacances i m'he comunicat am el Jordi Font, un company que ens vàrem conèixer l'any 1984 a Riglos, ell tenia setze anys i jo vint i quatre i els seus companys el vàrem deixar penjat i es va afegir amb nosaltres per escalat la via Pany-Haus. des de les hores ens aviem trobat per Montserrat i altres indrets i sempre habiem dit de quedar per escalar plegat i després de trenta tres anys ho hem fet. També vindrà amb companys que escala a sovint i serem una bona colla. Com que no tenim res pensat i ningú es decideix per res, els comento aquesta via de la Peluda que cap a d'ells a fet i els sembla be.

Per accedir a la via prenem el camí que puja fins el pas de les Portelles i remuntem camí i canal en direcció nord on es troba la corda fixa entre la pròpia agulla i els Merlets i que puja a la part més alta d'Agulles. A l'esquerra de la canal on hi ha la corda, comença la nostra via.

1er llarg: IV i IV+, 5 espits i uns 25 meres
Ens enfilem per la paret un tant humida a cercar la primera assegurança i anirem fent amb dificultat mes o menys moderada fins arribar a un gran còdol a sota un fort desplom i a sobre d'ell, muntarem la reunió.

2on llarg: IV, Ae (dos passos), IV+, III i II, 3 espits i un burí en uns 35 metres
Sortim de la reunió lleugerament per l'esquerra a cercar la primera expansió (molt vella) del desplom. Segons la guia nova d'Agulles es 6a, cap semblança amb la realitat es pura "coincidència". Farem dos passos d'Ae i sortim en lliure amb bons còdols i de seguit perdem dificultat i seguim pel fil de l'aresta Brucs fins el cim de l'agulla.

Un cop al cim tenim unes vistes esplèndides de la muralla oest d'Agulles. Esperem a tot els companys que venen al darrera i un em un curt ràpel per la cara est que ens deixarà a a peu de via de l'aresta Brucs de la nostre agulla.

Per aprofitar el dia ens dirigim a l'Aresta Brucs de el Mirador de la Miranda que tampoc l'han fet. https://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2014/03/les-momietes-agulla-mare-i-lagla-vies.html

Escalada realitzada per: Jordi Font i Joan Prunera (Montse, Xacó i Xavi Diez)
Començant el primer llarg 
Superant el desplom del segon llarg
Tot reunits al cim de l'agulla

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.