dimarts, 16 de juliol del 2013

Via VILMANBAR al Serrat de la Pastereta (Montserrat)

13 de juliol de 2013
Aquest dies fa molta calor i el dijous en Joan Pera em pregunta si sortim el dissabte i li proposo anar a la via Vilmanbar que fa molt de temps que vull fer. Em frena el primer llarg que es 6a i jo no estic acostumar en aquest grau. La ventatja es que hi ha un munt de partabolts seguits... però, ULL!!! s'ha d'escalar entre parabolt i parabolt. En Joaquim, que es com les putes, que no sap dir que no, s'apunta al bombardeig. Ja ens veieu als dos al darrera d'en Joan Pera amb papallones revolotejant al estòmac.

Arribem a pe de via i com es natural li cedeixo el pas a en Joan Pera... i passa el que m'imaginave. Mirarà de fer els dos primers llarg empalmats! Cinquanta metres de 6a i V+. això no ho aguantarà el meu cos! Vinga Joanet, que son "pocos y covardes", a més, no he portat un estrep per no tenir tentacions!

1er llarg (empalmant el 1er i el 2on): V, 6a, V, V+ i V uns 19 parabolts en 50 metres
Ja des de peu de via, veig "la magnitud de la tragèdia". Començem vertical i amb presa petita i així anem seguint els parabolts fins arribar a on seria la primera reunió. Després anem a cercar unes savines per decantar-nos a la dreta. Ara l'escalada esdevé un pel més fàcil però igualment de dura però amb molt bona presa fins que en un relleix fem reunió còmodament. A la reunió del costat ens trobem a companys del centre, en Carles, l'Agus, en Manel i una amiga... i com es natural, començem a dir tonteries de les nostres.

2on llarg: V, V+, V, IV+ i IV  uns 7 parabolts en 45 metres
Com el Joaquim anava al darrere i ha trigat força estona, això m'ha permès descansar prou a la reunió i encarar el llarg amb més tranquilitat. Sortim de la reunió recte a munt, ara els parabolts estan més separats, amb molt bona presa fins un petit ressalt una mica més vertical. Superat aquest tram, mica en mica anem perdent dificultat fins la reunió que la farem en la caracteristica feixa de la part final de la paret. Podem fer reunió a la mateixa reunió de la via Funció Clorofíl.lica i desprès anar uns cinc metres a la nostra esquerra i muntar-la en un arbre.

3er llarg: IV, IV+, V i IV+ uns 6 parabolts en 35 metres
Ara pugem per una petita fissura-diedre fins un arbre i seguim amb tendència a la dreta, sempre seguint els parabolts, per continuar recte a munt amb molt bon cantell fins la reunió.

Des d'aquest punt, repelarem tot baixant per la via Funció Clorofíl.lica, amb tres ràpels fins el peu de via. Be, ja em fet la via , tot i que l'empalmar els dos primers llargs m'ha deixat prou tocat però content de poder fer aquesta via tant popular i que encara no havia pogut fer. Ara ja es tard i el cos em demana repòs i tranquilitat i anirem al Bar Muntanya de Collbató a remullar-ho amb unes birretes i unes braves. Un altre via per la cole!

Escalada realitzada per: Joan Pera, Joaquim Llòria i Joan Prunera

En Joan Pera al primer llarg

Apurant el que puc del 6a
Segon llarg. En aquest grau ja em trobo més còmode
En Joan Pera començant l'últim llarg
En Joaquim al mig de l'últim llarg

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.