Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escalada en alta muntanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escalada en alta muntanya. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de setembre del 2023

Via TIM al Pic del Freser. Pirineus Orientals

Diumenge 30 de juliol de 2023 

El primer cop que vaig escalar la Cara Nord del Pic de l'Infern, em vaig fixar amb un altre paret, la del Pic del Freser. Molt més curta i menys interessant, la vaig oblidar durant molts anys. Fa un parell d'anys vàrem començar a "programar" poder escalar-la però el fet que és curta i l'aproximació massa llarga, feia que no trovessim el dia adient. Convençut pel company, ens decidim a matinar i i enprendre la sortida.

La via es tant sols per "col.leccionistes", aproximacíó de 2:30 h. i una escalada de 90 metros fan que sigue una jornada de 9/10 hores. La via és molt intuïtiva, doncs ens va costar una mica, trobar l'itinerari correcte. L'ambient és formidable, i un cop ets a la base de la paret, tot es fa una mica més dificil de trobar.

L'aproximacio la fem des d'el refugi d'Ull de Ter fins a el coll de la Marrana. Seguirem com si pugesim al Bastiments a a l'alçada d'unes restes d'un pluviòmetre, ens decantarem a l'esquerra tot traessant la mole enorme del Bastiments (alguna fita). Seguirem per tartera, sempre sense perdre de vista el coll del Freser amb el Bastiments. Un cop aquí, seguirem el camí cap el Pic de l'Infern remuntant pedregals fins a arribar a un coll o veiem clarament la paret Nord del Pic del Freser. Es aquí quan ens dirgim per tartera a la base de la paret. Arribats a un diedre/canal molt visible, remuntem per blocs fins a la seva base i aqui comença l'escalada.

1r llarg: III, III+ i IV- en uns 40 metres aproximadament
Comencem a pujar pel diedre/canal amb escalada fàcil i continua. Arribats a on el diedre es fa més vertical trobarem el pas més difícil del llarg i un cop superat, entrarem en una còmoda repisa al costat d'un gran blog on muntarem la reunió llaçan amb cordinos el bloc.

2n llarg: III+, III i II en uns 50 metres aproximadament
Sortim per l'esquerra superant blocs de roca una mica inestables i axí anirem fent fins a perdre dificultat i arribar al cim.

Pel descens, seguirem la cresta cimera vers llevant i retornant al coll del Freser i del Bastiments i desfent el camí de pujada.

 Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera

dijous, 18 d’agost del 2022

Via DAME MÁS GASOLINA al Pic Negre d'Envalira, Pas de la Casa. Androrra

 Diumenge 15 d'agost de 2022

El Pas de la Casa, és un indret Andorrà comparable a "Las Vegas" dels EUA, estació hivernal d'esqui, botigues, bars, restaurants, tot en pocs metres quadrats i tot això sobre els 2.080 metres d'altitud. Si no mirem al darrere nostre, davant tenim el Pirineu en la seva magnitud, parets, cims i crestes al nostre voltant. La via que descric és feta a cop de trepant, quedant un itinerari de poc compromís, però amb bon ambient ideal pels que vulguin noves sensacions o una primera escalada fàcil en els Pirineus.

Sortint de Pas de la Casa prenem per pista amble (pista d'esquí sense neu) en direcció a l'estany de les Abelletes i que passarem al seu costat. Seguint les pilones del telecadira, arribarem al Clot de les Abelletes i que remuntem, bé per pista (dreta) o bé per tartera (esquerra) i ja som davant de la paret que escalarem. Només haurem de remuntar una antipàtica tartera ue ens durà al peu de via. Fita visible.

1r llarg: IV+, IV i IV+, 11 expansions en uns 55 metres
Comencem a escalar per placa un xic polida amb passos fins. Seguim sempre per placa seguint els parabolts. Hi ha llocs on hi ha líquens i és una mica relliscós. Anem escalant tota l'estona per placa a l'esquerra d'una canal i arribarem a la reunió fen un pas un xic forçat, seria més fàcil per la dreta.

2n llarg: IV, 10 expansions en uns 55 metres
Continuem per placa sempre seguint els parabolts i en vertical fins a arribar a una part més dreta i al capdamunt muntarem la reunió.

3r llarg: I, IV, III i II, 4 expansions i un pont de roca en uns 40 metres
Sortim a l'esquerra per unes grades d'herba fins a arribar a la paret on visiblement veiem un parabolt. L'escalada és vertical, però fàcil, Arribarem a uns forts ressalts  i en un nínxol muntarem la reunió que podrem reforçar amb un friend o tasco.

4t llarg: III, IV, IV i II, 4 expansions i un pont de roca en uns 40 metres
Sortim per la dreta (parabolt) i seguim en vertical fins a un diedre, el terreny és vertical i un xic trencat. Aquí podrem reforçar la seguretat amb friends o tascons. Superem un diedre i arribem a un ressalt que flanquegem a l'esquerra per una placa inclinada (pont de roca) i en vertical arribarem molt fàcilment al final de la via. Reunió d'un sol parabolt.

Podem arrodonir l'escalada pujant en poc més de mig hora, els dos cims propers, el Pic Negre d'Envalira de 2.821 m i el Pic d'Envalira de 2.827 m seguint el camí.

Pel descens, tant si pugem els coms com si no, seguirem el marcat camí al Coll dels Isards i d'aquí a l'Estació Hivernal del Pas de la Casa en poc mes d'un hora i mitja.

Via ideal pels que volen gaudir d'una escalada pirinenca amb poc compromís i per a mi nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac García, Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Pujant la tartera al peu de via

Primer llarg

Recuperant el primer llarg

El segon llarg

Recuperant el segon llarg

Tercer llarg

El ressalt del quart llarg

Final de via

dimarts, 19 de juliol del 2022

Via TAPAS SANS DALLE a la Dent d'Orlú, 17 anys després.

Diumenge 17 de juliol de 2022

La Dent d'Orlú es una muntanya de l'Arièja, no massa alta, uns 2.220 metres d'altitud i famosa per tenir les vies d'escalada més llargues del Pirineu. La via que ens toca avui és a la cara Est, d'una llargada de 400 metres i com resa una frase en una guia: "un itinéraire idéal pour une première grande voie en tete". Ideal per un primer contacte amb aquesta característica muntanya. La seva escalada és en majoria per plaques de gneis, semblant al granit, i ressalts més o menys difícils, però sobretot, adherència i confiança amb els peus de gat. Llarga, agradable i tota equipada amb parabolts inox, no ens deixarà indiferents el seu grau moderat que ronda en majoria el IV+ i ressats de V+ o més, depenent de el forts que anem.

Un cop a Puigcerdà anirem cap a Col de Puymorens en direcció a Ax-les-ThermesUn cop arribats al poble d'Ax-les-Thermes, concretament a la rotonda que hi ha davant de l'església, agafem la carretera D613 en direcció a Ascou i a la Quillan. Després que la carretera s'enfili tot fent diverses llaçades deixem la carretera principal enrere i girem a la dreta per la carretera D25 cap a Ascou. Passem el poble d'Ascou i arribem al llac de Goulours. Passat el llac girem a la dreta tot fent una lleugera baixada entre la Gite d'étape La Forge d'Ascou i el càmping. Donem la volta al llac per l'esquerra i al primer encreuament que trobem agafem una pista que surt a mà esquerra, hi ha trams en mal estat. Després d'uns aproximadament 6 km arribem al seu final, on deixem el cotxe estacionat a l'aparcament en forma de rotonda que hi ha.

L'aproximació a la paret la farem seguint marques grogues en camí ben indicat i tota l'estona en pujada fins a sortir del bosc i pujar pels prats. Arribarem al Col de l'Egue i descendim una mica per arribar a altre coll, tornem a baixar en diagonal i de seguit ja serem a la base de la paret. Nom escrit de la via i un topo vermell a la roca. 1:30 h/1:45 h d'aproximació.

1r llarg: III i IV, 5 expansions en uns 40 metres
Comencem vers l'esquerra seguint els parabolts, bastant visibles, tota l'estona per plaques tombades una mica polides però prou fàcils fins a la reunió.

2n llarg: IV i IV+, 8 expansions i uns 35 metres
Seguim en la mateixa tònica, plaques en adherència però un xic més difícils i superant un bonic ressalt. Aquí la roca és molt millor.

3r llarg: III i IV, 3 expansions en uns 35 metres
Sortim en verticals per placa i en un punt ens decantem a la dreta pel damunt d'un sostre i tot seguit en vertical fina a la reunió. 

4t llarg: IV i IV+, 6 expansions en uns 40 metres
Escalem tot recte per plaques en adherència vers un ressalt que tenim força amunt. Superem el petit sostre i al capdamunt muntem la reunió

5è llarg: IV i IV+ 5 expansions en uns 40 metres
Seguim amb la mateixa tònica que l'anterior fins a la reunió.

6è llarg: IV, V+/ A0e IV+, 7 expansions en uns 40 metres
Sortim de la reunió vers un altre sostre, aquest més difícil. Si no podem fer-lo en lliure podem trampejar-lo en A0. Després en vertical i lleugerament a la dreta, arribarem a la reunió.

7è llarg: IV+, V+/A0e, V i IV, 7 expansions en uns 45 metres
El llarg més difícil de la via. Sortim en vertical i al cap de poc ens decantem a unes plaques de la dreta i encarem en vertical el ressalt que tenim damunt nostre. Superem el primer ressalt força difícil i en situem sota del desplom. Aquí podem fer dues coses: tirar recte amunt amb uns passos molt difícils (crec que 6a) i superar-lo amb un pas d'estreps o si no flanquejar a l'esquerra per una canal de roca i herba i entrar a la placa de sobre el sostre. Seguim en vertical superant petit ressalt fins a una placa fàcil i en diagonal a la dreta arribarem a la reunió.

8è llarg: IV i IV+, 5 expansions i uns 40 metres
Sortim en vertical superant un petit ressalt i entrarem en bones plaques d'adherència i així fins a la reunió.

9è llarg: IV i IV+, 7 expansions en uns 35 metres
Llarg semblant a l'anterior per plaques i un parell de petits ressalts

10è llarg: IV i IV, 6 expansions en uns 40 metres
Sortim per l'esquerra per unes plaques immenses superant algun ressalt curt i entrarem en un diedre al final del mateix entrarem a la reunió per la dreta.

11è llarg: III i IV-, 2 expansions i uns 35 metres
Darrer llarg bastant fàcil i amb una mica de vegetació que ens portarà al cim de la Dent.

El descens el farem per la via normal de pujada a la Dent d'Orlú fins a arribar al Col de l'Eugue (1/2 hora) i d'aquí desfarem el camí fins al cotxe (1 hora).

Després de disset anys, m'ha resultat més difícil i esgotadora la via, tant com afegir mig grau més a tots els llargs, quaranta-cinc anys no són el mateix que seixanta-dos. De totes maneres, l'hem gauidt de valent la via.

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera, del Centre Excursionista Àliga



dimecres, 28 de juliol del 2021

Via A.C. VALDRIC al Pic de la Solana de LLauset

 Dissabte 18 de juliol de 2021

El Pic de la Solana de Llauset està situat en mig de vall del riu Llauset i la vall d'Anglios, en la part aragonesa de la comarca de la Ribagorça. És un cim amb una llarga cresta i amb una paret sud d'uns tres-cents metres de llargada amb diedres i plaques tombades. Paret de poca verticalitat i ambient, però que des de fa més d'una dècada, s'han obert diferents vies de dificultat moderada i junt amb la curta aproximació des del pàrquing de la presa de Llauset, fan una molt bona opció per un cap de setmana d'activitat.

La via que hem escollit és la A.C. Valdric, sense equipar i  les reunions muntades amb dos espits. La dificultat és moderada i el fet que no està equipada fa que sigui un bon terreny d'aventura. Com que no hi ha res entre els llargs, fa que la lectura sigui diferent de la via original de com es va obrir perqué son moltes les variants que podem fer.

Partint de la presa de Llauset  prenem el camí per pujar al Vallhiverna per la vall de Llauset i tot passat un curt túnel, pugem per pista ampla fins a trobar marques de GR. En forta pujada de revolts, en mitg hora arribarem al coll d'Anglios. Tot seguit ens dirigim a la vistosa cresta del Pic de la Solana de Llauset i per pedregams (fites visibles) anem flanquejant per sota de cingleres sempre procurant no perdre alçada fins que arribem a una feixa d'herba que ratlla la part baixa de la paret que volem escalar. Tots els primers llargs de les vies van a parar en aquesta feixa. Seguim la feixa fins a una tartera que baixarem als peus de via. La nostre és en una vistosa i espectacular placa al costat d'un diedre.

1r llarg: IV i V- , neta i uns 55 metres
Comencem uns metres per diedre i al poc ja veiem que hem de continuar per placa. L'escalada és plaent on anirem buscant les fissures anant en vertical i amb tendència a l'esquerra tot seguint les fissures i sempre per placa, Al final és on trobarem la màxima dificultat, però mai sense ser excessiva. Sens dubte el millor llarg de la via.

Ara farem un canvi de reunió uns deu metres més amunt als peus d'una placa. Un espit de reunió

2n llarg: III i IV, neta i uns 45 metres
Encetem el llarg per placa fàcil fins a arribar a una llastra que la superem per l'esquerra. Ara entrem en un seguit de plaques i diedres per la dreta d'uns desploms. Seguim per una placa vertical i tot seguit a un diedre. La reunió la trobarem a l'esquerra en un gran bloc que sembla suspès i dempeus a ell, muntarem la reunió.

3r llarg: III, IV i IV+, neta i uns 55 metres
Aquest llarg l'hem fet pel mig de la canal i els esperons de la dreta i per una sèrie de diedres arriarem a uns ressalts que fent un flanqueig curt a l'esquerra, pujarem per un esperó fins a assolir la reunió. Ull els darrers metres del llarg, hi ha algun bloc inestable. 

4t llarg: II i III i uns 60 metres
Seguirem ara uns metres per un esperó i tot seguit per cresta. Passarem per una reunió que podria ser de la via CADE. Seguim per la cresta i als seixanta metres trobarem la reunió.

5è llarg: II i III, net, i uns 45 metres
Ara només hem de seguir la cresta de poca dificultat fins al final i abans d'arribar a una de les puntes del cim muntarem reunió de dos parabolts. Tan sols haurem de grimpar una mica per blocs per accedir al penjat cim, esplèndid mirador de la vall d'Angliós, i nova via per la "cole"

Pel descens baixarem amb cura per una canal fins a una bretxa i després per un altre canal de pedres i herba. Al final d'aquesta a l'esquerra i per una cornisa penjada trobarem una instal.alció de ràpel amb dos parabolts amb anella. Podem fer un ràpel de 30 metres o un de 60 a tot el que doni la corda per la tartera degut a que es molt incòmoda de baixar. Tot seguit seguirem fites prou visibles que ens portaran a la feixa de la paret que hem escalat i d'aquí el camí de retorn a Llauset.

Escalada realitzada per: Didac García, Agustín Pérez i Joan Prunera
Entrant al primer llarg

Al mig de la placa del primer llarg

La placa

Començant el segón llarg

Els companys recuperant el segón llarg

Arribant a la R2

El tercer llarg

Final del tercer llarg

El quart llarg

Final de la via

divendres, 12 de juliol del 2019

Via BIO-DESAGRADABLE a la Piràmide de la Canal de l'Aigua. Coma de l'Orri. Pirineus Orientals

6 i 7 de juliol de 2019

La via que descric avui es una escalada en alta muntanya però tota equipada amb parabolts, be de fet, els parabolts serveixen a més de assegurar-nos, també per trobar el camí de la via per que es un xic revessat. Es una escalada agradable doncs es orientada a l nord, ideal per l'estiu i amb els seu 250 metres de recorregut ens ho passarem d'allò es be. Entre aproximació, escalda, descens i retorn a la carretera, ben be son de 6 a 8 hores ben bones, depenent de lo rapits que segueu.

Venint de Setcases estacionarem el vehicle al revol d'on comença el camí de pujada per la Coma de l'Orri. Al cap de poca estona el camí gira a l'esquerra i ens endinsem pel bosc travessant el riu. Seguim caminant pel marge esquerra del riu fins que en un punt travessem al marge dret i seguim pujant fins que s'acaba el límit del bosc i la piràmide es ben visible a la nostre esquerra. Seguim pujant pel costat dret d'una torrentera que baixa de d'alt la Piràmide i seguim fins que divisem ben amunt la tartera que ens portara en poca estona a peu de via a uns deu metres a l'esquerra d'una cova. 1.30 d'aproximació mes o menys

1r llarg: IV, III, IV i V, 6 parabolts en uns 45 metres
Comencem el primer llarg a uns deu metres a l'esquerra de la cova pujant per un mur vertical on trobarem un parell de parabolts que ens indican el calmi a seguir. Tot seguit ens dirigim per unes grades fàcils vers uns ressalts que tenim a l'esquerra i en vertical escalarem unes plaques verticals fin arribar a un desplom assegurat per un parabolt. El superarem un xic per la dreta amb un pas atlètic i tot sortim trobarem un altre parabolt i de segui arribarem a la reunió fàcilment

2n llarg: IV i III, 4 parabolts i uns 40 metres
Seguim per un diedre tombat que tenim lleugerament a l'esquerra (parabolt visible) i seguim escalant en vertical, per més amunt, sortir en diagonal a la dreta. La reunió costa una mica de veure doncs la tenim a la dreta en un relleu.

3r llarg: IV i III, 3 parabolts en uns 50 metres
Continuem en vertical per plaques tombades una pila de metres. els parabolts, que costa una mica de veure, ens indican el camí a seguir fins a un bon arbre un muntem la reunió

4t llarg: III i II, 2 parabolts en uns30 metres
Aquest llarg es de tràmit i molt fàcil que ens permet arribar, amb gens de dificultat, a sota de la paret mes vertical, a l'esquerra  d'un gran sostre en forma de mitja lluna.

5è llarg: IV, IV+ i IV, 6 parabolts en uns 40 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per terreny vertical i de roca blanca sempre per la dreta dels arbres. Seguim per plaques mes o menys verticals (els parabolts ens indican el camí) amb passos força macos tot i que en algun tram, la roca es trencada. Finalment trobem una bona placa vertical assegurada per un parabolt i de seguit arribem a la reunió.

6è llarg: IV, IV, V, IV i III 7 o 8 parabolts en uns 50 metres
Sortim de la reunió per una mena de diedre tombat que tenim a la dreta. Continuem en vertical (parabolts visibles) fins uns ressalt. Continuem per l'esquerra fins arribar a un parabolt en mig d'una placa i sota un desplom. Seguim amunt vers el desplom i el superem amb un parell de passos atlètics fins arribar a una bona plataforma. Seguim ara per una serie de plaques per l'esquerra i en poc metres arribem a la reunió i final de la via.

Per baixar tindrem que fer 6 ràpels de reunió en reunió i això ens portarà bona feina sobre tot procurar que no s'enganxin les corde ens els arbres però en una hora mes o menys podem ser un altre cop a peu de via.

La via a esta prou divertida i amb el seu puntet d'aventura, sobre tot, el detectar el parabolts doncs d'entrada molts cops no sabiem ben be per on tirar. Per una cordada de tres hem trigat de quatre hores i escacs, però ha estat una bona activitat i una via no ve mes per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustin Pérez i Joan Prunera

La Piràmide des de el final del bosc

Primer llarg
Segon llarg
Recuperant el segon llarg
Arribaant a la quarta reunió
Començant el cinquè llarg
El darrer llarg
Arribant al final de la via
Dia magnífic i les tormentes ens han respectat

divendres, 3 d’agost del 2018

Via ROCA VIVA al Pic de la Solana de Llauset

Diumenge 29 de juliol de 2018

El Pic de la Solana de Llauset està situat en mig de vall del riu Llauset i la vall d'Anglios, en la part aragonesa de la comarca de la Ribagorça. Es un cim amb una llarga cresta i amb una paret sud d'uns tres-cents metres de llargada amb diedres i plaques tombades. Paret de poca verticalitat i ambient, però que des de fa més d'una dècada, s'han obert diferent vies de dificultat moderada i junt amb la curta aproximació des de el pàrquing de la presa de Llauset, fan una molt bona opció per un cap de setmana d'activitat.

La via que hem escollit es la ROCA VIVA, semi-equipada amb les reunions muntades amb argolles però que serà bo portar friends i tascons variats per gaudir de les fissures, que hi ha moltes. a destacar el tercer i quart llarg, els millors de tota la via

Partint de la presa de Llauset  prenem el camí per pujar al Vallhiverna per la vall de Llauset i tot passat un curt túnel, pugem per pista ample fins trobar marques de GR. En forta pujada de revolts, en mig hora arribarem al coll d'Anglios. Tot seguit ens dirigim a la vistosa cresta del Pic de la Solana de Llauset i per pedregams  (fites visibles) anem flanquejant per sota de cingleres sempre procurant no perdre alçada fins que arribem a una feixa d'herba que ratlla la part baixa de la paret que volem escalar. Totes els primers llargs de les vies van a parar en aquesta feixa. Seguim la feixa fins una tartera que baixarem fins els peus de via. La nostre via, comença a la dreta en d'un marcat diedre perfecte tombat de la via GAS, mes a l'esquerra trobarem un altre diedre encara mes vistos de la via A.C. Valdric. A peu de via podrem visualitzar els dos primers parabolts, un en un ressalt i l'altre al mig d'una placa

1r llarg: IV i 4 parabolts i uns 55 metres
Comencem pujant per un contrafort fins un ressalt on trobem un parabolt i un cop superat continuem per placa molt agraïda però amb una mica de líquens i així anem pujant fins que la placa es tomba molt i muntem reunió de dos parabolts. Bon llarg per començar

2n llarg: III 1 parabolt en uns 35 metres
Encetem el segon llarg per placa tombada i molt fàcil on trobarem un parabolt al bell mig fins arribar a la feixa. Caminem una mica per l'herba i arribem a uns gran blocs de pedra. Les ressenyes indiquen pujar per aquest blogs i després des-grimpar fins la reunió. Nosaltres hem seguit vorejant els blocs per la dreta caminant per l'herba fins la reunió. Mes directe i ràpid. Llarg de tràmit

3r llarg: IV+ i dos parabolts en uns 50 metres
Sortim de la reunió per placa neta de líquens i fissurada. Podrem gaudir de l'adherència de valent. Pugem vers un diedre que tenim al cap de munt i entrarem a ell fent un petit flanqueig. Pugem pel diedre i al mig sortim per la dreta per una canal fins un ressalt vertical que tenim a l'esquerra on hi ha un parabolt. superem aquest ressalt i seguim per un esperó fins la reunió. Llarg preciós.

4t llarg: IV+ i 4 parabolt en uns 50 metres
Ara pugem tota l'estona per placa discontinua fins una gran llastra que la superem en bavaresa que es el tram més difícil del llarg i continuem per plaques fins arribat a la reunió. Llarg molt bonic.

5è llarg: IV i 4 parabolts en uns 50 metres
Continuem pujant per placa, ara molt més fàcil fins arribar a un canal d'herba que va a l'esquerra. Nosaltres seguirem per placa en diagonal per damunt de la canal. Trobarem tres parabolts que ens indican el camí a seguir. Llarg una mica forçat.

6è llarg: II i III, net, i uns 55 metres
Seguim pujant per un esperó/placa fins que es converteix en cresta cimera fins arribar al final on trobarem la reunió de dos parabolts. el cim el tenim davant nostre fen un petita grimpada fàcil on podrem gaudir d'unes vistes esplèndides dels llarg d'Anglios i del llac de Llauset per l'altre vessant.

Pel descens baixarem amb cura per una canal fins una bretxa i després per un altre canal de pedres i herba. Al final d'aquesta a l'esquerra i per una cornisa penjada trobarem una instal.alció de ràpel amb dos parabolts amb anella. Podem fer un ràpel de 30 metres o un de 60 a tot el que doni la corda per la tartera degut a que es molt incòmoda de baixar. Tot seguit seguirem fites prou visibles que ens portaran a la feixa de la paret que hem escalar i d'aquí el camí de retorn a Llauset.

Un dia fantàstic, tant amb els companys com per la "meteo" i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Llorenç, Didac García, Agustín Pérez i Joan Prunera

Aproximació des de el coll d'Angliós
El primer llarg 
Recuperant el primer llarg 
Segon llarg
Tercer llarg 
Quart llarg 
Recuperant el cinquè llarg 
D'alt del cim

dijous, 5 d’octubre del 2017

Via VALLE DE CANFRANC. El Tobazo. Canfranc

Dimecres 27 de setembre de 2017
Aquesta part del Pirineu es del tot desconeguda per mi i en proposen una via molt llarga però totalment equipada amb parbolts de 8mm. La paret es ubicada al poble de Canfranc, camí de les pistes d'esquí de Candanchú, es el Tobazo, una paret enorme de gairebé 500 metres on es difícil imaginar un itinerari però els prolífics equipadors de Sendero Límite han trobat un itinerari sinuós, tot equipat i de grau no obligat en els llocs mes difícils, això no vol dir que no tinguem que escalar. Una via del tot recomanable i que no tindrem cap problema de que ens perdem per la paret, només tindrem que seguir el parabolts.

Sortim de Canfranc per la carretera que duu a les pistes d'esquí i als poc quilòmetres en un revol molt pronunciat trobarem les instal.lacions d'una antiga caserna de l'exèrcit. Aparquem el vehicle i remuntem la vall per la dreta de l'antic quartel. Pujarem una mig hora. La paret la tenim a la dreta, ben amenaçadora. Seguim camí per la vall ben marcat fins que unes fites ens indicaran que tenim que deixar el camí i dirigir-nos a la dreta vers una gran tartera que solca tota la base de la paret i en diagonal anirem a peu de via. Ens hem de fixar molt be en una gran canal de roca blanca que ralla gran part de la mitat inferior de la paret. En total uns 3/4 d'hora d'aproximacio, mes o menys. Per poder trobar amb exactitud el peu de via, serà ben visible un plàstic vermell en un parabolt i aquí es on comença la via.

La via la podem dividir en dos parts. La primera part trobarem el primer llarg molt fàcil per ressalts entre petites feixes herba i que ens portarà a 6 llargs de placa inclinada mes o menys llissa, on la clau serà l'escalada d'adherència i en oposició per canalons a cada banda dels peus, totes molt ben assegurades i amb reunions molt còmodes. El 6è llarg es el més difícil doncs es molt vertical però no obligat. El 7è llarg arriba a sota d'uns desploms i es aquí on farem un llarg flanqueig caminant a la dreta per una feixa fins arribar al peus d'un petit diedre.

Els darrers llargs transcorren per terreny més vertical i amb algun pas a controlar la roca. El 8è es un diedre vertical molt bonic. El 9è llarg es una paca llissa i vertical no obligada. El 10è una bavaresa i flanqueig a l'esquerra amb passos molt atlètics que ens porten a uns altres desploms que ens barren el pas. En l'11è llarg,  fem un altre flanqueig a la dreta, pràcticament caminant, però molt aeri. El llarg 12è el farem per l'esquerra i per placa fins uns ressalts que els superarem per la dreta fins la reunió. El 13è llarg el comencem pujant per una cornisa d'herba, entrem a una placa i ens dirigim a una mena de diedre fins arribar a la reunió amb passos herba i un xic trencats. El 14è l'ataquem per la dreta per paret vertical però amb molt bona presa i tot amunt fins la reunió i el darrer llarg, molt fàcil, anirem pujant per petit ressalts entre mig de feixetes d'herba i que ens portarà al final de la via on trobarem dos parabolts en un gran blog.

Un cop acabada la via remuntem uns metres fins aquest cim planer, coronat per una gran fita. Vistes esplèndides de la vall i de les pistes d'esquí de Candanchú. A llevant podem veure com sobre surt entre muntanyanes una de les puntes del Pic Mid d'Ossau.

Una escalada magnifica i com li diuen ara, Love-climbing, gaire be cinc-cents metres de via que encara que del tot assegurada on tindrem de tenir una bona forma física per poder fer-la amb 4 hores, que no es normal en mi si no fos per que el company no m'ha deixat ni un moment de respir... be, algun moment si que he descansat.

El descens el farem vers llevant en direcció a les pistes i tot seguit, girarem a l'esquerra per baixar per una canal ample en direcció a la vall per on hem fet l'aproximació. Aquí es una mica perdedor per que no hi han fites però de seguit trobarem el camí GR molt marcat fins on hem deixat el cotxe.

Escalada intensa i llarga on he gaudit dels llargs i del companys i una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Joan Asín i Joan Prunera


Itinerari per on transcorre la via
El fàcil primer lalrg
El segon llarg
El llarg 3
El llarg 4
El llarg 5

El companys al cinque llarg
Llarg 6, el més difícil 
El llarg 7
El diedre del llarg 8
La placa del llarg 9
La bavaresa del llarg 10
Caminant pel flanqueig del llarg 11
Llarg 12
La reunió des de el llarg 12
En el llarg 13
Arribant a la reunió 13
El llarg 14
El fàcil darrer llarg
Han estat quatre hores d'intensa i ràpida escalada

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.