dimecres, 30 de novembre de 2022

Via DELINQÜENTS a la Paret de la Codolosa, Montserrat

Dissabte 19 de novembre de 2022

La paret de la Codolosa és un bon lloc per escalar un matí asolejat de tardor. La roca sol ser entre regular i molt bona i els llargs escalonats entre ressalts i cornisses amb vegetació, aquesta via es un clar exemple. Resbuscada al màxim, rtesseguirem la via amb tres llargs no massa bonics peró, amb trams de roca molt bona. La via comença a l'esquerra de la via REINCIDENTS on hi trobarem una fletxa picada a la roca i molt desdibuixat el nom de la via.

1r llarg: III, IV, IV+, IV i III+, dos parabolts i un pont de roca vell en uns 30 metres
Escalem faciment en flanqueix ascenden a l'esquerra fins arribar a un ressalt amb un parabolt que ens assegura la progressió. Envertical pugem per trerreny una mica trencat fins un altre ressalt més fàcil i un xic trencat on hi ha un parabolt. Superat això seguim per l'esquerra per terren molt fàcil fins a la reunió a sota d'una bona placa.

2n llarg: IV+, III, II+ IV, IV+ i III+, dos parabolts, dos sabines i un pont de roca en uns 30 metres
Sortim per diedre i llaçem un parell de sabines fins arribar aun parabolt, tot aixó per placa vertical i amb molt bona roca. Seguim pujant, ara amb tendència a l'esquerra per terreny facil però trencat i arribarem a una reunió que ens servirà després per rapelar. Aprofitem la reunió com assegurança i ascendim per la dreta al costat d'uns arbustos fins a arribar a un ressalt assegurat per un parabolt i en vertical arribarem a la reunió.

3r llarg: IV, dos parabolts i una sabina en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra per terreny un xic trencat. Podrem llaçar una sabina precaria. Seguim vers una placa vertical amb molt bon rocam i un cop superada anirem per una mena de feixa amb arbustos i pedres soltes amb tend'encia l'esquerra. Arribem a sota d'un mur curt amb un pas dífícil i de seguit arribem a la reunió.

Per baixar ho farem per la mateixa via amb dos ràpels, un de 45 mts.

Via típica de la zona sense més trascendència i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Carles Farré i Joan Prunera

dilluns, 14 de novembre de 2022

Via CAMÍ RAL sortint per la MINYONS DE TERRASSA al Pic de Castellàs, Alós de Balaguer

 Dissabte 12 de novembre de 2022

Els darrers anys s'han obert diverses vies amb més o menys encert. La d'avui és un clar exemple. Oberta a base de sanejar la paret en un indret amb molt de matoll, ens deixa una escalada de tres llargs amb una dificultat que no passa de IV i algún tramp de roca a controlar, sobre tot el darrer llarg. Equipada amb parabolts i bagues en sabines, ens serà bona per convinar-la amb la cresta dels MINYONS DE TERRASSA, quedant una escalada contínua d'uns 355 metres. La part de la cresta serà de terreny d'aventura amb poca equipació i amb passatges molt aeris.

Arribats al poble d'Alós de Balaguer, prendrem la pista que en algún punt esta en força mal estat, que porta al congost de Mu, sempre pel costat dret del riu. Passarem per una font amb taules i bancs per fer "pícnic" i tot seguin arribarem al final de la pista on deixarem el vehicle. Caminarem cinc minuts en direcció al congost i passats uns metres per la passarel.la, a la dreta d'una cova, comença la via.

A pocs metres d'on comença la parale.la, podrem travessar-la per accedir al peu de via amb un espàrreg llatg i amb un cordino en la plaqueta, aquí comença la via

1r llarg: IV, III i II, tres parabolts i dos sabines amb baga i uns 25 metres
Comencem vertical per placa sanejada a cercar la primera expansió i així seguim uns quince metres per seguir a la dreta per terreny molt fàcil en una mena de feixa per arribar a la reunió.

2n llarg: IV i III, tres patabolts i uns 25metres
Seguim en vertical per placa a l'esquerra d'una gran llastra i que a mida que pugem ens anem acostant a ella. A la part final, girem lleugerament a la dreta i entrem a la reunió.

3r llarg: III, IV, III i II, dos parabolts i dos sabines amb baga en uns 45 metres 
Aqust llarg, un tant caótic, l'escalarem per l'esquerra de la reunió per continuar a la dreta superant trams més o menys drets entre blocs una mica trencats. Al final esclarem per grades de terra i pedres molt fàcils per arribar a la reunió de dos parabolts a l'esquerra tenim la reunió original de la cresta.

Ara seguirem per la cresta MINYONS DE TERRASSA. Aqui podeu veure la ressenya sencera de la cresta: 

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2019/10/cresta-minyons-de-terrassa-pic-de.html

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Primer llarg de Camí Ral
Segón llarg de Camí Ral
Tercer llarg de Camí Ral
Un dels llargs més macos de la Cresta
Recuperant el llarg
No ha fet ni fred ni calor

dilluns, 7 de novembre de 2022

Via ALTA FIDELITAT al Serrat de les Garrigoses. Montserrat

Diumenge 6 de novembre de 2022
Aquesta gran paret del vessant sud és molt caòtica, plena de repisses, matolls, feixes i còdols que volten sols per la paret i que les caigudes poden ser un "pel" lletges. Una cosa si té a favor seu, quan la roca és bona, és bona de debò i amb moltes opcions de poder emplaçar assegurances flotants.

És el quart cop que intento aquesta via, dos cops fent el primer llarg i haver de baixar per diferents raons i un tercer cop amb un accident, que per sort va acabar bé, però podia haver estat pitjor. Me l'han propasat i no he sabut dir que no, encara que de camí a la via, tenia aquella sensació com si em portessin a l'escorxador. Anem amb el Ricard que és un bon "master" i tenim una mica l'èxit assegurat, però com sempre dic: no diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat.
Per accedir a la via seguirem el camí a les Coves del Salnitre i prendrem el camí al Monestir tot travessant el Torrent Fondo. Trobar el peu de via serà una feina més feixuga. Nosaltres com ja coneixem la via no ens a resultat difícil trobar el peu de via, però amb una fotocòpia d'una fotografia de la paret serà prou fàcil arribar. El peu de via en una llastra ben marcada
1r llarg: V, IV, V, Ae/A0, IV+ i III, 5 espits i 3 claus en uns 40 metres
Comencem amb uns passos en bavaresa en vertical i flanqueig potent a la dreta. Continuem pujant en vertical per un esperò fins que trobem la segona expansió. Continuem fins a uns ressalts que ens barren el pas i a l'esquerra, entrem en un tram molt vertical fissurat i assegurat per tres pitons (passos d'A0/Ae). Un cop sortim d'aquí fem un flanqueig a l'esquerra per tot seguit en vertical, ja per terreny fàcil però brut fins a la reunió.
2n llarg: III, IV, V IV+, V, IV, A0, V+, V i, IV , 1 clau i 3 espits en uns 35 metres
Sortim per l'esquerra per terreny un xic brut fent un flanqueig. Seguim en vertical per un diedre/canal i continuem per un altre diedre vertical protegit per un clau i un espit. Un cop superat això fem un altre flanqueg a la dreta, ara facilment per situar-nos en un esperó vertical protegit per dos espits. Entrada fina i farem un parell de passos en A0 qui no teinguem grau. La sortida es fina i difícil per placa i de seguit fem uns passos en bavaresa i arribem a la reunió.

3r llarg: V, V+, V, III, V, V+ i IV i V, 2 espits i 2 claus en uns 25 metres
Comencem per placa plena de foradets a cercar un espit molt amunt. Tot seguit pugem per una fissura ampla on hi ha un clau. Passos difícils que ens duran a un terreny més fàcil. Ara trobem un ressalt protegit per un pitó i continuem amunt per terreny difícil fins a arribar a la reunió.

4t llarg: IV+, V, A0, V, IV+, Ae (un pas), IV+, IV i III,  7 espits i 1 clau en uns 50 metres
Sortim per uns blocs una mica inestables per l'esquerra de la reunió i entrem en una placa amb un espit. Seguim en una mena de canal diedre on trobarem a la part alta un pitó. Flanquegem a la dreta per terreny difícil on trobem un altre diedre/ressalt protegit amb dos espits. Passos d'A0 o Ae. Per sortir ens anirà molt bé una forta sabina en flanqueig a la dreta. Situats en una cornisa aèria, pugem per un esperó en tendència a l'esquerra i entrem en una placa inclinada molt llissa als peus d'un ressalt assegurat amb un espit (un pas d'Ae). Seguim per diedre més fàcilment fins a una cornisa. Només ens queden uns quatre metres molt fàcils fins a la reunió.
Pel descens anirem a la dreta caminant amb cura i desgrimparem un petit tros de roca. Anirem baixant, sempre amb compta per camí més o menys traçat i en uns vint minuts arribarem a la instal.lació d'un ràpel aeri d'uns 45/50 metres que ens deixarà al camí
Per fi he trencat el malefici que tenia aquesta via i us ho prometo que no ha estat gens fàcil d'escalar i que l'Agus i jo ens hem pogut treure "l'espineta" clavada. Via d'aventura com és habitual en aquesta zona de Montserrat i una via nova per la "cole". Per mi, una de les més difícils que he fet de la firma Germans Masó
Escalada realitzada per: Ricard Rofes, Agustín Pérez i Joan Prunera
Primer llarg
Segon llarg
Tercer llarg
Quart llarg
Quatre hores d'escalada ..."deunidó"

dimecres, 26 d’octubre de 2022

Via PISET 38 anys després + BRAZO DE HIERRO a la Falconera del Garraf

 Dissabte 22 d'octubre de 2022


Ressenyes que vaig fer al 1982

Escalant la SAME al 1984
Era a finals de 1979 que vaig conèixer "el Peñon de Garraf", com coneixiem La Falconera. Només coneixia una via, la SAME, llarga i tota de flanqueig per sobre el mar. No coneixiem res de la zona però veiem algún buril i pitó rovellat i allí que ens ficàvem. La via "PISET" no sabiem com es deia i jo a les ressenyes que dibuixave les anomenave amb números la nº1, la nº2, la nº3, aquesta era la nº2 i que a partir del segón llarg sortiem per l'esquerra lo que era el tercer llarg de la via VERTICAL, per mi la nº3. A la dreta no habia res. Han passat trenta vuit anys del primer cop que la vaig escalar i repetida infinitat de cops fent matinals, ull, anàvem i tornàvem amb tren. Ara no sé que serà però el grau no és el mateix... o jo, ja no sóc el mateix...

Arribats al poble del Garraf seguim fin els port esportiu i ara que és temporada baixa de platja, podrem estacionar en "Zona Blava". Seguim pel port fins arribar al penya segat i d'aquí a la paret on comença la via tot just sota un cartell indicador.

1r llarg: V, IV+ i IV, 3 espits i 2 pitons i uns 25 metres
Comencem a escalar sortint a la vertical del cartell "d'escalada regulada" a cercar la primera expansió i ja en vertical trobem un clau molt rovellat. Seguin en veretical sempre amb bones "gandes" de mans. Podrem arrodonir les assegurances emplaçant bons tascons o friends. Sempre en vertical seguim escalant fins a arribar a la cova on munem la reunió de tres espirs amb naella molt rovellats.

2n llarg: Ae, V i IV, 6 espits i uns 15 metres
Sortim en artificial fent tres passos un xic desplomats i sortin en lliure per una cornissa molt petita a l'esquerra. Seguim flanquejant i tot seguit superem un petit ressalt per l'esquerra i entrem a la reunió. Antigament aqui no habia reunió i ens dirigiem a l'esquerra.


3r llarg: V, IV+ i IV 3 espits en uns 30 metres
Sortim ffen uns passos en flanc a la dreta prou difícils per continuar recte amunt. Arribarem a una cornissa ample on podriem fer reunió. Una llastra enorme i desplomada ens parra el pas. La voregem per l'esquerra amb un pas molt aeri i seguim rexte amunt, ara amb més facilitat fins arribar al final de la via. La reunió la tindrem que reforçar degut a que hi ha dos pitons que només veure'ls, fa por.

Sortim caminant per la terrassa i ens dirigim a la paret on viem una serie d'espits en una gran placa calcàrea on comença la via BRAZO DE HIERRO.

4t llarg: V, V+/A0, IV 6 espits en uns 20 metres
Ataquem la placa vertical però amb unes preses d'escàndol. Seguim en vertical fins que esposa molt més dret. Ara els expansions van un xic a la dreta. Aqui tenim el pas més difícil de la via. Amb una "tramposa" podrem fer el pas ja asegurats per dalt i amb uns passos molt drets i atlètics arribarem a la reunió.

5è llarg: IV i IV+, 1 espìt (reunió) en uns 15 metres
Sortirem per la dreta a cercar un ressalt. un cop superat això, a la dreta trobarem una reunió/ràpel, només tindrem que superar un altre ressalt i ja serem al final de la via.

El descens el farem caminant per dalt del Penya segat en sentit ponent per camí ben marcat que ens durà a la cantera, sembla ser sense expltació i d'aquí un altre cop al poble. en total una mig hora.

Ara a fer la cerversa amb els companys que ens estan esperant al poble i mitja via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez, Jesús Carruesco i Joan Prunera amb els companys Juan Carlos i José Sirvent "Tacha", tots del CE Àliga

dilluns, 17 d’octubre de 2022

Via CAFÈ, COPA i "CALIQUENYU" a l'Agulla dels Pelats. El Montroig

 Diumenge 16 d'octubre de 2022

Via oberta a cop de trepant amb més o menys encert, amb un primer llarg massa forçat i encaixat per donar-li una mica més de metres a la via. Coses que no entendré són el arrasar de vegetació un peu de via i una feixa, total que ha quedat la terra tota remoguda i gens sòlida exposada a l'erosió, no comentaré res de la veïna CHOCOLAT, perquè no penso anar a escalar-la. Via tota equipada amb parabolts i en algun tram, la roca discreta. Cal destacar la meitat superior del tercer llarg i la roca excepcional del darrer. Via de consum per no patir gaire, amb ambient i unes vistes fantàstiques des del cim.

L'aproximació es la mateixa que farem per anar a la Pala Alta, venint de Vilanova de la Sal i prenent la pista que porta a l'ermita de Montalegre.

1r llarg: IV+, V, V, i IV+, unes 10 assegurances entre parabolts, pont de roca i sabines en uns 35 metres
Llarg vertical i atlètic tipus diedre on anirem superant ressalts tot amanit amb parabolts i algun pont de roca del tot innecessari doncs tindrem els parabolts a tocar. Un cop superada la paret, caminarem per una feixa que han netejat tota, essent incòmoda de travessar, fins a arribar a la propera paret on trobarem la reunió.

2n llarg: V. Ae (6a), V, V+ i IV+, unes 8 o 10 assegurances en uns 30 metres
Comencem per la dreta pujant per una llastra i superant un fort ressalt. Passos no obligats i que si no tenim grau podrem fer Ae. Seguim per la dreta a cercar una placa fina i tornant a l'esquerra per entrar en una cornisa i baixar una mica per muntar la reunió al costat d'una canal.

3r llarg: V, Ae (6a), V, V i IV+, unes 15 assegurances en uns 30 metres 
Ens enfilem per placa molt vertical seguin els parabolts. En un punt, es fa gaire bé desplomada, però aquií la roca és trencada. Si no ens veiem en cor podrem fer Ae i sortir per una bavaresa que ens durà a un relleix als peus d'una xemeneia oberta. Escalem en vertical per la xemeneia fins al final en un bon replà  per muntar la reunió

4t llarg: V+/A0, IV+, V. V, IV i III, unes 10 assegurances en uns 30 metres
Comencem amb un pas molt fort no obligat i seguirem per plaques i ressalts. Aquí la roca és molt bona. Superant un petit ressalt arribarem als peus d'una placa. Amb passos fins de dreta a esquerra la superarem i seguirem, ara amb molta facilitat fins a arribar a la reunió al cim de l'Agulla.

Nosaltres hem optat per baixar i anar cap a ponent tot seguint un camií fressat i còmode fins a arribar a l'ermita de Montalegre i d'allí ,baixar fins a la pista i que amb 1/2 hora 3/4 estarem de retorn al punt on hem deixat el vehícle.

Via d'escalada de consum que millora a mesura que anem escalant, sense ser cap marevella, podrem gaudir de verticalitat, ambient , poc compromís i unes vistes esplèndides... i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez, Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Primer llarg, brut i lleig

Començant el segon llarg

Part final del tercer llarg

Sortin del diedre

Superant el començament del darrer llarg

Superant un ressalt

En la placa del darrer llarg

Arribant al final de la via

Fita aconseguida

dilluns, 10 d’octubre de 2022

Via LLAÇ GROC. Abella de la Conca

Dijous 6 d'octubre de 2022 

Via caòtica com sols passar en aquest pany de paret i que la seva característica és cercar amb afany, panys e paret per ser escalada entre matolls, ressalts i plaques. Cal destacar el primer i el darrer llarg, els altres són ressalts més o menys llargs amb entrades a les reunions caminant o sobre pedra solta. La via esta semi equipada, trobarem entre dues, tres o cap expansií i els ponts de roca són força cremats pel sol, tot i que són de corda prou gruixuda.

Per accedir al peu de via, partirem de la carretera abans d'entral al poble i en una mena de rotonda on no es pot estacionar. Prenem un corriol que puja gaire bé fins a la paret i després a l'esquerra. Seguirem el camí tot pujant, primer per camí i després per un parell de tarteres incòmodes. Al poc de mitja hora i havent deixat ja les tarteres, trobarem el peu de via amb un llaç groc pintat a la paret.

1r llarg: IV, IV+, V, IV+ i III, tres expansions i un parell de ponts de roca en uns 45 metres
Comencem enfilant-nos per placa i bona roca, sempre buscant el més lògic i generalment en vertical. Trobarem tres expansions en punts clau que seran ressalts. Podrem assegurar-nos amb flotants prou bé. La reunió molt còmoda

2n llarg: II, IV+ i II, un pont de roca en uns 30 metres.
Sortim caminant fina a arribar a un ressalt que tenim al davant assegurat per un pont de roca vell. Un cop superat, caminem fis a la reunió.

3r llarg: IV, IV+, V, IV i III, una expansió i un pont de roca en uns 30 metres.
Sortim per l'esquerra fàcilment i ens enfilem per un diedre. Seguim vers el ressalt que tenim al damunt i flanquegem a l'esquerra per continuar en vertical, ja més facilment fins a la reunió als peus d'una placa.

4t llarg: V+/A0 i II, un pont de roca i una expansió en uns 25 metres
N'enfilem a cercar un pont de roca en una llastra i superem amb passos difícils fins a arribar a una expansió. Continuem fins que s'acaba la placa i caminem fins a la reunió als peus d'una placa vertical.

5è llarg: IV+, IV i III un pont de roca en uns 30 metres.
Sortim de la reunió en vertical amb un pas incòmode entre pedra solta i matolls per atacar una placa fissurada. Seguim en vertical i després amb lleugera tendència a la dreta i ja més fàcilment trobarem un parell de ponts de roca vells.  Arribarem a la reunió caminant per tartera incòmoda i muntarem la reunió d'un sol pont de roca.

6è llarg: escalada a "l'ensamble" gairebé caminant amb un parell de ressalts de II, uns 70 metres.
Sortim caminant per l'esquerra fen una diagonal fins a un punt on girarem a la dreta i seguirem per unes marques grogues i que també farem servir per baixar. Com ja dic, podem anar a "l'ensamble" perque són molts metres i és fàcil. La reunió la muntarem uns metres abans de la darrera tirada en uns arbres.

Ens acostarem als peus de l'esperó caminant i muntarem la reunió amb friends o tascons.

7è llarg: IV+, V, A0, V, A0, IV+ i III+, 5 expansions i un o dos ponts de roca en uns 35 metres.
Ens enfilem per placa a cercar una expansió i de seguir arribarem a un bon arbre. El Passem per la dreta i seguim lleugerament a l'esquerra superant un tram vertical amb un parabolt que no veiem. Seguir ara a la dreta amb passos difícils però no obligats. Superem un tram fàcil i ens situem als peus d'una placa amb un parabolt i un pont de roca prou llunyà. Nosaltres hem fet Ae (diuen que és 6a). Un cop superat això anem a la dreta i superem un altre petit ressalt amb un pont de roca que no es veu prou bé on és col.locat i seguim per una placa/esperó fins a arribar a la reunió.

Per baixar farem un primer ràpel  de 35 m des de la darrera reunió. Seguirem per on hem pujat el darrer llarg en "ensamble" i seguin les pintades grogues fin un balcó on hi ha la reunió de la via Marta. Un altre ràpel d'uns 40 m i arribarem a la 4a reunió de la Llaç Groc, farem un altre ràpel d'uns 30 m i continuarem baixant cap a la dreta i després a l'esquerra. Fen ús del "raro instinto del hombre blanco" trobarem el camí de baixada, si no podrem fer un darrer ràpel des de la primera reunió i ja serem al peu de via inicial

Via amb poc ambient, però que es deixa escalar, A l'estiu pot ser un infern i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Aproximació i la via

Primer llarg

Segon llarg

Tercer llarg

Quart llarg

Cinquè llarg

Darrer llarg

Final de via

dimecres, 5 d’octubre de 2022

ESPOLÓN GUERRERO + JORDI CARBONELL (PICNIC) a la Serra del Montmell

 Diumenge 25 de setembre de 2022


L'Espolón Guerrero fa molt de temps que el coneixia però per la seva poca dificultat i no habent escalat mai allí (fins que no he fet la Intergral del Sol i la Lluna) no habia pensat mai en anar-hi. Més lluny del que jo pensava, és una escalada divertida superant una sèrie de ressalts que li donen la "sal i el pebre" per una jornada ben bona. Sense gaire ambient, però amb unes vistes fantàstiques la podem escalar fent les reunions com ho trobem més adient. Nosaltres hem tingut el privilegi d'escalar amb l'aperturista.

Sortint de Barcelona, prenem la AP7 que ara és de franc., la seguirem i ara canviem de direcció a Lleida per l'AP2 i a la sortida 12-La Bisbal del Penedés, deixem l'autopista. Seguirem per la TV-2401 fins a La Juncosa del Montmell, abans d'entrar al poble hi ha una rotonda, prenem la direcció a Mas Llorenç i al poc, uns 100 metres a la dreta, hi ha un trencall, primer per esfalt i després pista en direcció a l'Area Recreativa Forestal del Montmell. La pasem i quan arribem a l'esglèsia nova de Sant Miquel del Montmell, alli deixem el vehicle, i prenem el camí de pujada a les ermites. Uns vint metres abans d'arribar a uns ferros de color verd que mig barren el pas, comença la via en un tram de roca vertical (parabolt visible)

Descripció de les vies:
Recorregut d'un esperó que va per l'esquerra de la vistosa ermita i que ens porta al final del cim on hi ha un castell mig deruit. Esperò amb ressalts rocossos on hi ha trams on caminarem. La roca es molt bona. Les reunions seran una mca algust, d'un parabolt a reforçar o en arbres. Podem fer entre cinc i set llargs de corda.

Un cop al cim, baixarem per a llevant fins el coll entre el Castell i la Creu, seguirem baixant i al poc, ens decantem a l'esquerra a buscar l'altre via que aprofiarem per escalar. La via JORDI CARBONELL GESTI (Picnic). Es un esperò més curt pero amb una mica més de dificultat. Esta tot equipat amb material cassolà una mica "matuser" però podrem arrodonir la seguretat afeggin-te algun tasco o friend.

Per baixar del cim, prenem un corriol que baixa vers a l coll entre la Creu i El Castell del Montmell. Passarem per l'Esglèsia Vella de Sant Miquel i d'aqui en poc, arribarem un altre cop a la pista.

Escalada realitzada per: Santi Guerra i Joan Prunera amb els companys, Jesús, Agustín i Antonio

Aproximacions i descensos

Espolón Guerrero

via "Picnic"

dimecres, 14 de setembre de 2022

Via ARESTA DE LA SARDANA + BUSCAPELIGRU a Les Roques d'Aguilar, Les Arenes. Sant LLorenç del Munt

Divendres 9 de setembre de 2022 

Jo havia sentit parlar d'aquest lloc, però mai m'havia acostat i últimament la xarxa va ben plena d'escalades en aquesta zona i avui és un dia per acostar-nos. Escalada de poc compromís i de caràcter esportiu i ombra al matí fan un "còctel" perfecte per visitar el lloc.

Venint de Terrassa o Sabadell prendrem la carretera que va de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall. Quan de seguit passem el km 12, a mà dreta trobarem l'entrada a les Cases de les Arenes. Seguirem uns metres de pista fins a una gran esplanada on deixarem els vehicles, perqué no és permès l'entrada de vehicles que no son del veïnat de les Arenes.

Seguirem la pista fins a arribar a un pont que travessa la riera, nosaltres seguirem corriol amunt fins que veiem una gran fita de pedres i és aquí on deixem el camí. Si seguim amunt serà per arribar a unes altres vies. Ens enfilem a la dreta per un corriol entre els arbres arribarem a la base de la cinglera, baixem uns metres i en un replà trobarem l'aresta de la Sardana, assenyalada amb una placa metàl.lica.

1r llarg: IV, V, IV, i III, 5 expansions en uns 25 metres
Comencem a escalar un muret i entrem a una zona planera. Davant nostre tenim un altre mur més dret i llarg. L'ataquem lleugerament per la dreta seguint les expansions. Pas fi i de seguit decau la dificultat i que per arribar a la reunió trobarem una corda fixe una mica podrita que ens podria ajudar a entrar a la reunió però no és imprescindible

2n llarg: V i IV,+, V, IV+ i V, 6 expansions en uns 30 metres
Comencem en vertical i anirem escalant el bonic esperó del segon llarg. A mesura que pugem trobarem passos fins i ben assegurats fins a arribar a la reunió.

3r llarg: V, V+, IV+ i III, 4 expansions en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra amb passos fins. Trobarem un ressalt on està la màxima dificultat (no obligat). Un cop superat anirem perdent dificultat fins a trobar la reunió.

Pel descens ho fem per la mateixa via, un rapel d'uns 50 metres fins a la primera reunió. D'aquí podrem fer la via BUSCAPELIGRU d'un sol llarg amb una mica més de dificultat però tota assegurada amb parabolts. Tant si baixem d'una com d'altra, haurem de fer un darrer llarg des de la reunió primera de l'Aresta de la Sardana. Ignoro si hi ha un camí que et porta en aquesta via.

Matí agradable i a l'ombra i lloc nou i novas vies per la "cole"

Escalada realitzada per: Joan Pera i Joan Prunera

Ressenyes extretes de la pàgina: http://www.santllors.com/index.php


Primer llarg

Fent el segon llarg

Darrer llarg

La Mola al fons

Puig de la Coma d'Or, 2.826 m., pel Coll de Pimorent

Dimarts 23 d'agost de 2022 

El Puig de la Coma d'Or està situat entre el Coll de Pimorent i l'estany de Lanós a la Catalunya Nord. És un cim solitari d'extensos miradors, una ascenció llarga, però agredable amb gaire bé mil metres de desnivell, tant sols li resta la desagradable pista del començament.
Partim del Coll de Pimorent a 1.920 m. i prenem una llarga pista fins a unes presses de captació d'aigues, llavors seguin fites anirem pujant en sentit N.E., on el camí comença a guanyar altura fins a un petit coll. Passarem una planera vall fins a arribar al coll de Gràcies a 2.534 m. Des del coll, ja podem veure el solitari pic i només tindrem que descendir uns cent metres que ens portarà molt a prop del llac de la Coma d'Or. Seguirem camí amunt, sempre ben marcat fins a un collet. Seguint el camí ben dret a l'esquerra tindrem el Puig de la Coma d'Or i a la dreta un cim secundari que el podrem pujar de tornada. Un cop al cim, si volem seguirem una petita cresta amb passos ben aeris i d'una dificultat de II+ que ens portarà al cim. Des del cim podrem veure infinitat de cims, des del Puigpedrós i els cims de Pas de la Casa i el Carlit i sota nostre l'immens estany i embassament de Lanós. El reton és pel mateix lloc i desfarem tot el camí que hem fet de pujada. La durada entre la pujada i la baixada l'hem fet en sis hores.
Ascenció realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera
El coll de Pimorent a les 7:00 hores

Arribant al Coll de Gràcies

L'estany de la Coma d'Or

El Puigpedrós de Lanós i el Coma d'Or al fons

La cresta per arribar al cim

Vistes del recorregut des de el cim

L'estany de Lanós

Una altre cim per la "cole"

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.