dissabte, 24 de febrer de 2018

Via 2006 al Cor de Be. Els Ecos. Montserrat

Diumenge 11 de febrer de 2018
La regió dels Ecos es la més apartada de Montserrat, vinguem d'on vinguem, i el que plantejo ara es una mena d'excursió-escalada d'un hora i mitja de caminar per una cinquantena de metres d'escalada tot i que la podem combinar amb altres vies del costat. He escollit aquesta via per que es una mena d'accedir en aquesta agulla amb una mica mes de "sal i pebre" que la seva veïna, l'Aresta Brucs i en bona part per que he passat un munt de cop per aquest camí dels Ecos i sempre m'habia fixat en aquesta grossa, i punxeguda agulla. La via no te cap misteri, amb uns passos força fins en el seu començament, no obligats i després una plaent aresta exposada. La via es a tocar del camí que va de coll de Port al coll del Miracle.

Per accedir a l'agulla anirem des de can Massana pel camí de la cara nord d'Agulles i frares fins el coll de Port o be des de les Portelles passant pel refugi d'Agulles. Un cop arribem al coll de Port seguirem el camí que en endinsa als Ecos i passarem primer per les baumes del coll de Port i després per l'agulla Vista i tot seguit a mà esquerra trobarem la nostra agulla. La via comença al costat d'una llastra enganxada a l'esquerra de la via. Espits ben visibles a cop d'ull.

1er llarg: V, Ae, V+, IV+, IV i III, 4 espits en uns 20 metres
Comencem amb passos difícils fins cercar el primer dels tres espits. Passos molt fins que no son obligats. Des de el tercer sortirem en lliure molt difícil a cercar el darrer espit que ens queda a la dreta i a partir d'allí l'escalada es molt més fàcil però exposada fins arribar a la reunió als peus d'un petit ressalt i de dos espits.

2on llarg: IV+ IV, III i II dos espits i un de molt vell de l'aresta Brucs en uns 30 metres
Sortim be per la dreta o l'esquerra de la reunió segons ens sembli, a cercar un espit que trobarem uns metres a munt d'un ressalt. Superats aquests primers metres seguim per aresta fàcil però exposada fins trobar un espit vell de l'aresta Brucs. Tant sols ens resten uns metres molt fàcils fins la reunió que també farem servir per rapelar. Només ens separen cinc metres per assolir aquest petit cim amb unes vistes esplèndides tant de la cara nord o de la sud.

Per baixar farem un fàcil ràpel d'un espit nou i dos de vells.per la via normal i d'una vintena de metres fins un coll abocat a la cara nord i després baixarem per bosc fins a peu de via.

Via curta però ideal per combinar-la amb altres de la zona d'un cim poc divulgat i via i agulla nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera


L'agulla del Cor de Be... ben be que ho sembla
El primer llarg després dels passos més difícils d'inici
El company recuperant el primer llarg
El segon llarg
Els fàcils darrers metres per accedir al cim
Foto final

dimarts, 20 de febrer de 2018

Via MARTINETTI-ROS al Cilindre. Sant Llorenç de Montgai

Dissabte 10 de febrer de 2018

Per aquest dissabte em proposen una via oberta fa 46 anys i recent-ment restaurada. Segons els seus restauradors es una via oblidada i que jo no tenia constància d'ella i quan me la vaig mirar em va agradar força i no m'ho vaig pensar gens. La via comença a l'esquerra del clàssic diedre Farreny i a la dreta de la gran balma que domina aquesta vessant sur-oest (crec) del Cilindre. La via, ara consta de dos llargs, antigament eren tres, força potents on trobarem parabolts emplaçats en llocs concrets en el primer llarg i quatre de seguits, amb aire, en el segon llarg. El primer es prou obligat on ens entraran els friends i tascons a "caldo" i en el segon, si no anem molt "sobrats", anirem agafant-nos dels parabolts tot i que costa força arribar. Una molt bona restauració per treure de l'oblit una bona via, encara que curta no ens deixarà indiferents.

El dia es "tapadot" i Sant Llorenç de Montgai es envoltat per la boira i així serà tot el matí però com no fa gaire fred decidim acostar-nos a la paret. Per accedir a la paret podem estacionar en la explanada de camí a la paret de la Formiguera i davant mateix ja podem veure la paret. Prendrem un corriol que amb forta pujada però curta ens deixà a peu de via. Abans passarem per una via nova, la MARISA GIL (MG pintat a la roca), la nostra via es uns metres mes amunt on serà ben visible el primer pont de roca i el primer parabolt. L'aproximació es curta i en 15 minuts ja som a peu de via.

1er llarg: V, IV+, V, V+ (Ae), V i IV, Un pont de roca i 4 parabolts en uns 30 metres
Ens enfilem a cercar un pont de roca amb un pas força atlètic i tot seguit franquegem ascendent men a l'esquerra a cercar un parabolt. tot seguit pugem per una mena de diedre i placa amb escalada força atlètica fins una cornisa on trobarem els passos més difícils del llarg. Amb oposició, entre el diedre i la placa i amb passos força difícils (podem fer Ae) i verticals entrarem en una petita cornisa. Aquí tenim els darrers metres del llarg que pujarem amb una curta però potent bavaresa vertical que ens deixarà en un altre replà un parell de metres abans d'arribar a la còmoda reunió. Llarg fantàstic.


2on llarg: V+, Ae/V+ (6a+), V+ i IV+ i 5 parabolt en uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta amb passos força obligats i difícils a cercar el primer parabolt. La paret ara es molt vertical i gairebé desplomada i els parabolts son a prop però no a tocar ens tindrem que esforçar fent A0e o treure un estrep. Així anirem fent fins el quart parabolts on tindrem una sortida força difícil i un pel bruta. Al poc la paret es fa més fàcil i trobem el darrer parabolt. segons els restauradors aquí es feia la darrera reunió. Seguim per un diedre fins un darrer ressalt i entrarem a la reunió poc metres abans d'assolir el cim del Cilindre. Llarg dur i vertical.

Per baixar dels cim ho podem fer caminant per el camí habitual de baixada ple de fites o si volem amb un sol ràpel per la via. Ens em quedat força contents de la via però el dia no acompanya i son quarts de dos i anem a remullar-ho al bar i xerrant amb el company recordar lo be que ens ho em passat a la via... i nova via per la "cole"


Escalada realitzada per: Ramir Aparisi i Joan Prunera


El nostre obgectiu

Els primers metres del primer llarg
Els darrer metres del primer llarg
Passos difíciuls per arribar al primer parabolt
Vertical i presa petita, el segon llarg
Darrers metres. La boira en ha acompanyat tota l'estona

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.