dilluns, 30 de maig del 2022

Via ROSTOLL al Tossal de la Feixa. Alt Urgell

 Dissabte 28 de maig de 2022

Poder la menys escalada de les vies més assequibles d'aquesta paret, és sense cap dubte, una aventura amb majúscules. No esperem una escalada agradable pel fet que, encara que sigui un traçat "hiperlògic", els llargs són bruts, amb herba seca i terra. Això no obstant, com ja dic, és un terreny d'aventura i podrem treure-hi un bon suc a tot els llargs. Cal remarcar, sobre tots al segon llarg en el tram d'artificial, en llocs fàcils el parabolts estan molt junts i als trams més desplomats, massa separats, això ens va semblar. Els llargs 4 i 5 es podrien empalmar o el 5 i 6, nosaltres vam empalmar els dos darrers.

Sortint de Coll de Nargó, prenem la carretera en direcció a Isona. A uns 3 km del poble tenim a mà dreta un trencall direcció Sallent. Seguim uns 3,5 km més i  en un canvi de rasant a la nostra dreta trobem una pista. Estacionem el vehicle a l'esquerra en un petit replà on hi ha una fita. L'aproximació és llarga, una hora i quinze minuts tot seguin marques de color vermell. Quan arribem a unes feixes sense arbres veurem les parets a tocar. La nostra via la tenim gaire bé al davant nostre. Per corriols no massa definits ens anirem acostant a la paret i en poca estona serem a peu de via.

1r llarg: IV, V, Ae (6a), V IV III i II, entre 18 i 20 expansions en 45 metres
Comencem escalan un gran bloc de pedra que ens situa en una plataforma i ja veiem els parabols. Seguim en placa sascendent en diagonal a la dreta en Ae, roca bruta, però que si tenim nivell pot ser entre V+ i 6a, Seguim en Ae fins que sortim en lliure i entrem en una curta xemeneia. La superem i seguim escalant ajudats pels arbres entre un bosc penjant i amb flanqueig molt fàcil entrem a la reunió.

2n llarg: IV, V, Ae+, IV i A0e, entre 18 i 20 expansions en uns 45 metres
Sortim per lla dreta de la R fent una curta travessia. Seguim en vertical fins a un ressalt molt brut i ens situem al peu d'un gran mur vertical i un xic desplomat. Aquí comença un artificial amb passos llargs. Al final es tomba i els parabolts són més junts i entrem en un diedre, brut, terrós i amb herba seca que ens obliga a fer A0e fins a arribar a la reunió. Nosaltres hem deixat una baga llarga per arribar a la R, el cordino original está massa malmés.

3r llarg: I, II, 1 expansió en uns 20 metres
Llarg de tràmit, però que no val a badar, Trobarem molta pedra solta i herba, és una mena de feixa i en lleugera escalada a la dreta, arribarem a la reunió.

4t llarg: IV, unes 4 expansions i uns 25 metres
Sortim en vertical  per fer una travessia a l'esquerra i continumem en vertical entrant en un bosc penjat. Seguim per placa i diedre, fins a veure una expansió amagada a la nostra esquerra. La superem i escalem per l'esquerra i fàcilment entrarem a la reunió.

5è llarg: IIV, III i II, unes 4 expansions i uns 25 metres
Escalem una sèrie de ressalt fins a arribar a un lloc terròs i amb pedra i gaire bé caminat arribem al darrer mur on trobarem la reunió.

6è llarg: IV i IV+ 3 o 4 expansions i uns 15 metres
Escalem el mur en vertical i de seguit decantar-nos a la dreta fins a un ressalt (darrer parabolt). Amb un pas atlètic, però amb molt bona presa, el superem en vertical i arribem al final de la via. La reunió no és aquí, està a uns tres metres a l'esquerra.

La via, dintre de la seva categoria, ens ha agradat força malgrat, valgui el nom de la via, lo "rostollera" que és. Si hem escalat les altres dues vies del Guillem que hi ha aquí, aquesta no ens agradarà gaire, és una via només per a "col.leccionistes", vaja com jo... i nova via per la "cole".

Escalada realitzada per: Dídac García, Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Per on va la via

Passatjes del primer llarg

Recuperant el primer llarg

El segon llarg

Quart llarg

Començant el cinque llarg

Recuperant el cinquè llarg

Darrer llarg

Final de via

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.