dimarts, 4 de gener de 2022

Via DIAMANT al Sòcol del Coll de la Porta. El Montroig

 Diumenge 2 de gener de 2022

Que millor que acabar l'any i començar-lo escalant, per al que ens agrada, està clar. Avui era tot ple de boira el poble de Sant Llorenç de Montgai i no es gens engresgador escalar pels voltants així que passem al pla "B". El Ricard es treu de la "xistera" una via prou interessant, tant com que està en un lloc que jo no he escalat mai, el Sòcol del Coll de la Porta, així que ens decidim anar-hi.

Arribats a Vilanova de la Sal prenem la pista que porta a l'ermita de Montalegre i abans d'arribar, en un pronunciat revolt, estacionament en una eplanada. Prenem la pista per la base de la paret del Montroig fins a arribar al Coll de la Porta, tot seguit prenem un corriol on davallarem per camí poc marcat fins a la base del Sòcol. Seguim ara a la dreta per sota de la paret i en un punt veurem una gran canal amb herba a la paret, pugem en direcció a la paret i ja veurem els primers ponts de roca. Aquí comença la via que hem escollit.

1r llarg: V, IV+ i V, uns 6 ponts de roca en 25 metres
Comencem escalant un mur vertical fins a assolir un pont de roca, Flanquegem a l'esquerra on trobem un altre pont i seguim per una mena de diedre per tornar a la dreta i escalar una placa. La roca és molt bona, una mica brut de terra però bona. Seguim per placa on al final superarem un petit ressalt per l'esquerra i entrarem a la reunió, petita però còmoda.

2n llarg: IV+, V+ i V, 4 o 5 ponts de roca i 2 espits en 20 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra a cercar un pont de roca i decantar-no un altre cop a la dreta ver un ressalt vertical equipat amb dos ponts de roca, aquí taenim un pas difícil. El superem i seguim per plca superan un parell més de ressalts assegurats amb un espit cada un d'ells. Un cop superat el darrer entrem per la dreta a la reunió molt còmoda.

3r llarg: IV+, V, 6a/Ae, V+ i V, 2 o 3 ponts de roca i 4 parabolts en 25 metres
Aquest és el llarg més difícil. Sortim de la reunió a cercar un diedre on ja veiem una expansió. Un cop superat entrem en un fort desplom a equipar. El parbolt és lluny i haurem d'emplaçar assegurances flotants per arribar (en el meu cas, fent trampes). Superat aquest fort desplom, seguim per diedre amb un darrer ressalt també assegurat per un parabolt i de seguit, arribem a la reunió.

De la darrera reunió arribem caminant al Coll de la Porta i d'aquí prenem la pista fins on hem deixat el vehicle.

Una via que m'ha sorprès, tot i que el darrer llarg no és del meu nivell i que l'he fet amb totes les "trampes" possibles, ha estat una bona escalada, tot sent curta, a mi se m'ha fet llarga i nova via per la "cole"

A la primera reunió hem trobat un "habitant" inofensiu de les roques i pel camí també, una Hemorrhois hippocrepis (serp de ferradura) aquesta del camí l'hem fet fora de la pista que habia molt de transit de 4x4

escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Començant la via

Entrant al diedre

El company recuperant el llarg

El segon llarg

Arribant a la R2

Primers passos difícils

Habent superat el 6a en lliure

Molt calor per ser gener però contents

Aqui fent d'Esteve Irwin i salvant la serp de posibles 4x4

Esperó Sud del Puigsacalm pel camí dels Tossells

 Divendres 31 de desembre de 2021

El Puigsacalm no es caracteritza per tenir un rocam d'allò més adient, però "deunidó" la de vies que s'han obert darrerament. Aquest cop, per acomiadar l'any i per queno, fer baixar els no pocs excesos de torrons i àpats d'aquestes festes, en convencen de fer una "excursió-escalada per terres de la Garrotxa.

Un cop al Coll de Bracons, seguirem el camí normal de pujada al cim. En un punt, veurem a la nostra dreta en cartell que indica Camí dels Tossells, és llavors quan deixem el camí normal i seguirem per un itinerari desconegut per a mi. Vertical i equipat amb grapes i cadenes en prous trams, el seguirem en forta pujada passant per diversos colls i coronant el Puig Tossel Petit i el Puig Tossell Gros, fins a arribar al final dels Rasos de Manter. Seguim camí marcat i passarem per un coll que diu Santa Magdalena pel Pas dels Burros. Seguim i arribarem aun altre coll. Gairebé estem al cim del Puigsacalm i és en aquest coll que baixarem. Sense camí marcat, thaurem de "tirar del raro instinto del hombre blanco" i  en un punt girar a l'esquerra i resseguir la paret, primer per un bosc penjant i després per una feixa aèria i arribarem al peu de l'esperò. En total, hem trigat dues hores per accedir a l'esperó. Trobarem dos parabolts que en indican on comença la via. 

1r llarg: IV i IV+, 5 parabolts en uns 40 metres 
Comencem vers un petit diedre amb el primer parabolt ben visible. Aquest pas és difícil donat la qualitat de la roca tot estant assegurat per l'expansió, la sortida del diedre es un xic trencada. Seguim pel fil de l'esperò amb pasos fàcils però aèris per l'esquerra superant algun que altre ressalt fins a un replà on trobem el darrer ressalt. En adherència superem aquest pas i fàcilment arribarem a la reunió.

2n llarg: IV i IV+, 4 parabolts en uns 30 metres 
Sortim de la reunió fàcilment tot seguin l'esperó. Trobarem uns passos amb una mica més de dificultat abans d'arribar al ressalt més vertical. Assegurat per dos parabolts, superem el ressalt amb passos verticals però amb molt bones fissures horitzontals per superar-ho. Un com això seguim per blocs fàcils fins a la reunió uns metres abans d'arribar al cim.

Caminant per grades d'herba i en poc més de cinc metres, arribem al cim del Puigsacalm, privilegiat mirador del Pirineu, la Plana de Vic, el Collsacabra i l'Empordà, un dia ben clar on podem observar l'Agullola de Rupit i fins i tot, la muntanya de Montjuïc al sud.

El descens el farem tornant al coll entre el Puigsacalm i el Puigsacalm Xic, tot seguin el camí normal de pujada al Puigsacalm, passant pels Rasos de Manter i la Font Tornadissa i per camí ben marcat, en hora i mitja, ja serem un altre cop al Coll de Bracons.

Encara que ha estat una excursió-escalada amb dues hores d'aproximació i tant sols mitja hora d'escalada, a estat una jornada prou engrescadora i un cop més, nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesus Rodríguez i Joan Prunera

El primer llarg des de la reunió 1

Suprent el ressalt del segon llarg

El company recuperant el segon i darrer llarg

Curta escalada però gratificant

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.