dijous, 28 d’agost de 2014

Via TOT EL QUE VOLA A LA CASSOLA al Montgròs. Montserrat

Dissabte 23 d'agost de 1714 / 2014
Tot hom es de vacances i jo, aquí "pringat", be, no es que em queixi, millor això que no res i em queda l'al.licient que hi ha algú que també es de vacances, però no surt a fora així que quedem sense tenir cap cosa planejada i tot esmorzant al poble del Bruc li proposo d'anar a fer una excursió ben llarga i escalar la Cajoleta per la via Esquivabolas i empalmar amb la via Tot el que vola, a la cassola. Em diu que la segona ja la ha fet però que no l'importa repetir-la. Jo també he fet la primera però la segona no així que després d'omplir el "pap" marxem per la drecera dels Francesos fins el Torrent de Migdia. La nostra sorpresa es que la via Esquivabolas, la part de dalt es tota mullada i regalima molta aigua. Aquesta nit a Barcelona, i sembla ser que aquí també, a plogut força. Passarem a un plan "B" i pujarem per l'Aresta Brucs o via Blava i llestos.

La ressenya de la via de la Cajoleta la podeu trobar aquí:
http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2013/11/aresta-brucs-via-blava-la-cajoleta.html

Un cop feta aquesta primera via ens dirigim tot carenant fins les estribacions dels Plecs del Llibre i el Montgròs i en poc més de vint minuts ens plantem a peu de via. La via comença a la base del primer Pleg (roca nº 218). Ara he descobert que li han posat el nom de Plec de la Martina(?). Comencem la via lleugerament a l'esquerra de la canal on ja comença a redressar la paret.

1er llarg: III, IV i V, tres expansions en uns 25 metres
Pugen recte per seguir pel fil de l'aresta del primer Pleg vers un desplom. Aquí es el pas més difícil del llarg. Aprofitant una petita fissura i en tècnica de diedre superem la dificultat i de seguida arribem a la reunió prou còmoda.

2on llarg: V-, IV i III, sis expansions en uns 40 metres
Sortim per la dreta de la reunió amb passos molt verticals però amb uns cantells "d'escandol" i amb tendència a l'esquerra anem progressant fàcilment fins arribar al cim del Pleg i en una bona sabina muntem la segona reunió.

Del cim del Pleg baixem una mica pel vessant Nord fins una cornisa i després flanquejant fins el coll amb el Montgròs on muntarem la propera reunió també d'un arbre.

3er llarg: IV, V+, IV i III, cinc expansions en uns 45 metres
Sortim de la reunió caminant fins la paret del Montgròs i un cop a la paret ens enlairem en tendència a l'esquerra per una pany de paret ben vertical i amb un parell de passos difícils entrarem en una zona més fàcil i tot seguit ens dirigim  fins una gran llastra on trobarem la propera reunió.

4t llarg: II i III, una expansió en uns 55 metres
Llarg simplement de tràmit, i de poca dificultat on gairebé caminarem més que escalarem. La reunió la aprofitem de la via Blava del Montgròs.

5è llarg: III i IV, dos expansions en uns 30 metres
Llarg per arribar al cim del Montgròs on tindrem que remuntar dos ressalts. També si volem podem sortir per l'esquerra i caminant arribem al cim. A gust del personal.

Be la via no te gaire rellevància, parabolts per no passar "canguel.lo" i una escalada divertida on vas pujant cims i fent un bon desnivell, tant escalant com caminant. Després, la tornada, llarga, llarga, llaaaaarga, però es el que hi ha i un altre via nova per la cole!

Escalada feta per: Jordi Calabuig i Joan Prunera
El Montgròs i els Plecs del Llibre
El Primer llarg 
Entrant a la primera reunió
El segon llarg 
El tercer llarg 
Arribant al cim del Montgròs 
Després d'una nit de pluja, al final, un dia fantàstic

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.