dijous, 7 de febrer del 2019

Via QUERCUS a la Serra de Queralt. Berga

Dissabte 2 de fbrer de 2019
Aquest dissabte no pinta gaire be la metereologia i desprès de sospesar uns quants llocs decidim anar a una via nova que han obert a la serra de Queralt. La via en qüestió esta emplaçada tot just al camí i envoltada de vies esportives. L'itinerari pretén  ser una via llarga hiper-parabolada, gaire be fregant la obscenitat i jo que no sóc dels que es salten parabolts, m'he saltat uns quants. De la via es podria dir moltes coses, menys que es maca. tots els llargs han estat "sanejats" com si d'una obra domèstica es tractes, podant troncs d'arbres i arrancant llastres. La via es molt, però molt fàcil tant pel grau com per la exposició tot i que te dos sortides al final una de ben difícil i una de ben fàcil. La sortida difícil es del tot incongruent donat la dificultat que predomina en tota la via, però en fi, es el que han obert. No es una via que repetiré, això crec...

L'aproximació a la via es ben fàcil i descansada. Prendrem el camí turístic des de el Santuari de Queralt passant per un gran mirador. Tot just ben passat el mirador i gairebé tocant a l'ermita, en una cinglera, trobarem un munt de vies esportives. Per detectar la via entre la munió de parabolts, ens tindrem que fixar amb dos arbres prou ferms que hi han un al costat de l'altre, a pocs metres dels terra. La via va entre aquests dos arbres caracteristics.

1er llarg: IV. IV+, IV i II, 13 parabolts en a 30 metres
Comencem a pujar vers el dos arbres i passem entre mig escalant amb tendència a l'esquerra, la veritat es que no te pèrdua seguin els parabolts, podem "xapar" un i saltar-nos l'altre. Tornem a la dreta i havent superat un petit pas difícil i continuem fins un ressalt on hi ha una cadena de descens, passem d'ella i continuem fins arribar a la reunió a peu pla i caminant. Llarg mes o menys correcte.

2on llarg: I, III i II, tres parabolts del tot innecessaris en uns 35 metres
Clarament veiem per on tenim que caminar pujant per una mena d'esperó on remuntarem dos ressalt i arribarem a la reunió. Llarg sense catalogar.

3er llarg: III, IV, IV i IV 11 parabolts en uns 25 o 30 metres
Sortim de la reunió per una placa ajaguda molt fàcil i farcida de parabolts fins un ressalt vertical i "sanejat", El superem amb cura. dons hi ha alguna llastra dubtosa, i tot seguit ens decantem a l'esquerra i pugem per una mena d'esperó. Arribats a un cornisa pugem l'ultim ressalt fins arribar a una mena de feixa on trobarem la reunió davant nostre. No esta malament el llarg

4t llarg: V, A0 (6a), V+ i IV , 6 parabolts en uns 15 metres
Comencem en un pas de bloc molt dur i un xic desplomat per continuar lleugerament a la dreta fins que arribem a l'a vant cim i muntem la reunió. Llarg massa "burru" per la dificultat de tota la via. Sempre podem sortir per la dreta  que sembla un llarg molt curt i fàcil. A gust del consumidor.

Del final de la via, pugem al cim, que no se el nom, amb, això si, unes vistes ben bones de tota la plana on es Berga. Pel descens, prendrem un corriol poc marcat en el començament però de seguit ben visible que en 10 minuts ens deixara al camí de sota.

Be, una via nova per la cole però que no m'ha fet gens el pes.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustín Pérez i Joan Prunera
Començem la via. Observeu el arbres tallats...
El primer llarg passant entre els dos arbres
Boira pixanera
El segon llarg
El tercer llarg
El company recuperant el tercer llarg
El curt, burru i darrer llarg
El tres pelats de fred 
Escalant a 0,6º C, ja son ganes!!!

Via JAUME TORRENS i CALVÓ a la Cinglera del Bolet. Sant Llorenç del Munt

Dissabte 5 de gener de 2019
Comencen l'any covant un bon refredat, però això no impedeix anar a tastar una mica de roca mentre el cos aguanti i ens decantem per anar a Sant Llorenç del Munt a que el company tasti el "fang" de Sant Llorenç, doncs mai a escalat en aquest indret. La via que he escollit en un principi pintava be però, no... es una via només per col.leccionistes.

Sortint de Terrassa, arribem a Matadepera i ens dirigim al final del carrer del Cavall Bernat de Matadepera on podrem deixar el cotxe si no hi ha massa aglomeració. Prenem el camí dels Monjos i trenquem a la dreta un segon camí que ens durà a la Castellassa de Can Torras passant pel Mal pas de la Castellassa. Fàcil però ull. Un cop al pla de la Castellassa trenquem a l'esquerra un corriol  que seguirem amunt pujant per la canal de l'Elefant. A mitja canal i on comença la paret en una clariana del bosc trobarem el peu de via.

1er llarg: III+, IV, III, V i IV, tres parabolts en uns 30 metres
Ens enfilem entre un arbre i una canal d'esbarzers fins col.locar-nos en una bona cornisa. Franquegem a la dreta a cercar el parabolt i tot seguit per roca molt, però molt a controlar, seguim en vertical per una mena de diedre canal fins un ressalt de roca totalment bona i vertical. Un cop superat entrem en terreny descompost i matoller flanquejant a la dreta fins assolir un arbre prou bo i muntar la primera reunió.

2on llarg: III i III+, un parabolt en uns 20 metres
Sortim de la reunió per la dreta caminant per la feixa fins arribar a la paret. Ens pugem per una llastra i en posem damunt d'una petita plataforma on hi ha un parabolt. Seguim en vertical i de mica en mica anem perdent dificultat fins arribar a dalt de la cinglera on muntarem la reunió d'un arbre.

... i ja està, es tot el que dona de si la via. Via que ens la podem estalviar.

Pel descens només tenim que caminar vers ponent fins trobar a l'esquerra la canal de l'Elefant i tornarem un altre cop a passar pel peu de via i tot seguit fins el camí.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera


Per on va la via
El flanqueig del primer llarg
El curt segon i darrer llarg
El final de la via

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.