divendres, 28 de setembre de 2012

Esperó Remacha, via normal

Dissabte 22 de setembre de 2012
Feia temps que no venia a escalar per la Noguera i vàrem pensar que seria bona idea anar a fer la normal de l'Esperó Remacha. Aproximació pràcticament inexistent, bona roca i verticalitat garantida... l'única pega, la calor!
Aparquem el cotxe molt a prop de la via i ens vestim de "romanus" a peu de carretera i per sort hi ha gent a una via nova que em sembla que es diu Diablillos i un munt de gent a l'Esperó sud de la Paret de l'Os on trobem al Xavier, un seguidor del blog. Fem petar una mica la xarrada i ens posem a la feina. Jo la normal ja l'he fet fa molt de temps, quan havien spits, si mal no recordo i ara estic mentalitzat a fer el segon llarg de primer a veure com pinta la cosa.

1r llarg IV+ i IV 6 parabolts en 30 metres
Comencem just al punt on hi ha la placa commemorativa que li dona nom a la roca. Pugem per placa, un xic pol.lida per el pas de les cordades, on trobarem parabolts emplaçats en els passos compromesos. La reunió la fem en una llastra enganxada a la paret, còmodament.
Comença en Joaquim i s'enfila a la placa/esquela que hi ha a peu de via i que li dona nom a la roca i els primers passos se li travessen. La roca es molt polida pels pas de les cordades i li costa una mica trobar el pas. Poc a poc va pujant i trobant els parabolts que ens indiquen al camí. L'escalada es plaent on pugem per blocs i ressalts fins arribar a una gran llastra enganxada a la paret. La passem per la seva esquerra per entrar a la còmoda reunió en flanqueig.

2n llarg  V/V+, IV i III 6 parabolts en 25 metres
Llarg vertical i mantingut on antigament havien passos d'artificial. Surto de la reunió en tendència a la dreta amb un pas atlètic protegit per un parabolt. Segueixo per diedre fins que un desplom ens barra els pas i clarament faig un pas a la dreta. Aquí teinc el pas més difícil. No ho veig clar i poso un estrep que no el faig servir, crec que m'ha donat moral! Puc cercar unes bones fissures que tinc més amunt i que hem duran a la dreta fins un altre parabolt. D'aquí, recte a munt, trobo més parabolts que segueixen recte però la nostra via gira cap a l'esquera de cop i fent uns passos amb flanqueig molt verticals arribo fàcilment a la segona reunió en un replà força còmode. 

3r llarg IV i IV+ 7 parabolts en 35 metres
Surtim de la reunió per l'esquerra fins una mena de reunió amb cadenes per seguir recte a munt a cercar dos parabolts més. Després fem un llarg flanqueig fàcil a la dreta fins una anella d'un pitó. Seguim tot recte amunt fins un arbust on trobem un parabolt i després pugem per una mena de canal fins un replà on trobem el pas més difícil de la tirada. Es un petit desplom assegurant per dos parabolts i ja som al final de la via

La baixada la fem des de el coll entre la Paret de l'Os i l'Esperó fins una pista que hi ha a la dreta que ens durà en mig hora a la carretera. 

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera 

El primer llarg
La primera reunió desde el segon llarg
El pas difícil del segon llarg
El flanqueig del segon llarg
Començant el tercer llarg
Foto-cim

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.