22 de setembre de 2012
Feia temps que no venia a escalar per la Noguera i vàrem pensar que seria bona idea anar a fer la normal de l'Esperó Remacha. Aproximació pràcticament inexistent, bona roca i verticalitat garantida... l'única pega, la calor!
Aparquem el cotxe molt a prop de la via i ens vestim de "romanus" a peu de carretera i per sort hi ha gent a una via nova que em sembla que es diu
Diablillos i un munt de gent a l'Esperó sud de la Paret de l'Os on trobem al Xavier, un seguidor del blog. Fem petar una mica la xarrada i ens posem a la feina. Jo la normal ja l'he fet fa molt de temps, quan havien spits, si mal no recordo i ara estic mentalitzat a fer el segon llarg de primer a veure com pinta la cosa.
1er llarg IV+ i IV 6 parabolts en 30 metres
Comencem just al punt on hi ha la placa commemorativa que li dona nom a la roca. Pugem per placa, un xic pol.lida per el pas de les cordades, on trobarem parabolts emplaçats en els passos compromesos. La reunió la fem en una llastra enganxada a la paret, còmodament.
Comença en Joaquim i s'enfila a la placa/esquela que hi ha a peu de via i que li dona nom a la roca i els primers passos se li travessen. La roca es molt polida pels pas de les cordades i li costa una mica trobar el pas. Poc a poc va pujant i trobant els parabolts que ens indiquen al camí. L'escalada es plaent on pugem per blocs i ressalts fins arribar a una gran llastra enganxada a la paret. La passem per la seva esquerra per entrar a la còmoda reunió en flanqueig.
2on llarg V/V+, IV i III 6 parabolts en 25 metres
Llarg vertical i mantingut on antigament havien passos d'artificial. Surto de la reunió en tendència a la dreta amb un pas atlètic protegit per un parabolt. Segueixo per diedre fins que un desplom ens barra els pas i clarament faig un pas a la dreta. Aquí teinc el pas més difícil. No ho veig clar i poso un estrep que no el faig servir, crec que m'ha donat moral! Puc cercar unes bones fissures que tinc més amunt i que hem duran a la dreta fins un altre parabolt. D'aquí, recte a munt, trobo més parabolts que segueixen recte però la nostra via gira cap a l'esquera de cop i fent uns passos amb flanqueig molt verticals arribo fàcilment a la segona reunió en un replà força còmode. Tiradeta vertical i mantinguda que m'ha fet suar.
3er llarg IV i IV+ 7 parabolts en 35 metres
Surt en Joaquim de la reunió per l'esquerra fins una mena de reunió amb cadenes per seguir recte a munt a cercar dos parabolts més. Després fem un llarg flanqueig fàcil a la dreta fins una anella d'un pitó
. Seguim tot recte amunt fins un arbust on trobem un parabolt i després pugem per una mena de canal fins un replà on trobem el pas més difícil de la tirada. Es un petit desplom assegurant per dos parabolts i ja som al final de la via
Be ja som al final de la via i com que fa un sol de justícia decidim que per avui ja tenim prou. La baixada la fem des de el coll entre la Paret de l'Os i l'Esperó fins una pista que ens dura en un quart d'ora a la carretera. Un cop de retorn al cotxe llencem tota la ferralla dins del maleter i marxem com ànima que s'emporta el dimoni a l'únic bar/restaurant de Sant Llorenç a fer un mos i remullar les nostres seques goles... i fins la propera!!!
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
 |
| El ,primer llarg |
 |
| La primera reunió desde el segon llarg |
 |
| Estic una mica "pillat" en aquest pas |
 |
| En Joaquim al flanqueig del segon llarg |
 |
| Començant el tercer llarg |
 |
| Foto-cim |
 |
| L'amic Xavier al tercer llarg de l'Esperó sud |
Feia temps que no venia a escalar per la Noguera i vàrem pensar que seria bona idea anar a fer la normal de l'Esperó Remacha. Aproximació pràcticament inexistent, bona roca i verticalitat garantida... l'única pega, la calor!
