Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Abella de la Conca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Abella de la Conca. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 de novembre del 2023

Via MALALTS DE ROCA a Abella de la Conca

Diumenge 5 de novembre de 2023 

Amb els primers freds ens acostem a Abella de la Conca per tastar la via MALALT DE ROCA. Dos dels companys ja l'han escalada en dies calorosos, ara toca amb més bona emperatura.

Es una via llarga, d'uns 415 metres pero que 300 son d'escalada real, amb poc o gens d'ambient però emb vistes ben bones de la zona. Discontínua, malgrat tot, en el seu traçat i amb prou vegetació, però amb un rocam ben ferm podrem gaudir d'una escalada llarga de al menys deu llargs.

Per accedir al peu de via, partirem de la carretera abans d'entrar al poble i en una mena de rotonda on no es pot estacionar, prenem un corriol que puja gaire bé fins a la paret i després a l'esquerra. Seguirem el camí tot pujant, primer per camí i després per un parell de tarteres incòmodes. Al poc de mitja hora i havent deixat ja les tarteres, trobarem el peu de via.

1r llarg: III, IV+ i IV, i uns 4 ponts de roca en uns 30 metres.
Pujem per rampa fàcil i encatem una placa vertical. Els ponts de roca, alguns en mal estat, ens indicaran el cami a seguir i en un bon replà muntarem la reunió. La dificultat es centra al mig del llarg.

2n llarg: IV, V+ o V/A0 i V. 2 o 3 ponts de roca, 4 parabolts en uns 25 metres.
Començem per la dreta i encarem una placa vertical i anem escalant. Els parabolts i els ponts de roca en indican també el cami. Al mig del llarg està el pas més difícil del llarg. Reunió en una feixa.

Ara farem un canvi de reunió. Pujarem uns metres per la nostra dreta i seguirem a l'esquerra uns metres. Seguim caminant a munt entre matolls fins arribar a una feixa. Muntarem reunió als peus d'una paret polida per la baixada d'aigua en un terreny amb arbres.

3r llarg: V, V+ o V/A0 i IV. Alguns ponts de roca, arbres per llaçar sabines i 1 parabolt en uns 30 metres
Pugem per la dreta de una mena de canal amb la roca polida per la baixada d'aigua. Llarg brut i incòmode els primer metres en que les sabines ens ajudaran. Un cop passat això, la roca millora i emprenem una escalada per placa fins a la reunió un pel estreta i incòmoda.

4t llarg: IV, IV+ i IV. 2 ponts de roca i 2 parabolts en uns 30 metres
Sortim per la dreta  i encarem una placa  que a mig recorregut es fa fantàstica. Un cop superada entrem per l'esquerra en una mena de diedre petit i seguim per la dreta fins arribar a la reunió. 

5è llarg: IV, IV+ i IV. 2 ponts de roca i 1 parabolt en uns 25 metres
Escalem un esperó de roca compacta on trobarem un pas fi al mitg assegurat per un parabolt. Al final i per la dreta superem un petit ressalt i arribarem a la reunió.

6è llarg: IV, III i II, 2 sabines llaçades en uns 40 metres.
Comencem per l'esquerra en vertical ajudats per dos sabines amb cordinos. La roca a qui no és massa bona. Continuem per un diedre inclinat que ens el podem estalviar per l'esquerra i pugem per terreny molt fàcil i amb matolls fins que arribarem caminant a la reunió.

7è llarg: III, IV, IV+, V+/A0, V i IV+, 3 o 4 ponts de roca i 1 parabolt en uns 50/55 metres
Començem per placa tombada fins que als quinze metres es fa vertical. Anem pujant amb lleugeres ziga-zagues fins a arribar a una placa prou difícil en que arribar i sortir del parabolt serà el més dificil. Un cop superada la placa encararem un petit ressalt i entrem a la reunió

8è llarg: caminant i un petit ressalt de III, 1 pont de roca en uns 40 metres.
Podriem dir que aquest no es un llarg propiament dit, començarem caminant entre matolls i al mig trobarem un pont de roca en una curt ressalt i un cop superat seguim pujant caminant i a la dreta arribarem a una reunió als peu d'una placa tombada. Reunió amb un sol parabolt.

9è llarg: IV, 2 ponts de roca i 1 parabolt en uns 30 metres.
Comencem escalant la placa en vertical per tot seguit flanquejar per una petita cornissa uns grapat de metres a la dreta fins a un parabolt. Després tot recte a munt superant algun ressalt i arriban a la reunió d'un sol parabolt.

10è llarg: III i II, net i uns 45 metres
Pujarem ara per un aresta superant algun petit ressalt molt fàcil. Darrer llarg somés per arribar escalant al final de la via

El descens el farem anant cap a ponent i a la part esquerra d'un coll trobarem una instal.lació de ràpel de tres parabolts amb cordinos. Seran 50/55 metres de rapel ben aeri per la cara Nord. Despés, remuntarem vers llevant un contrafort i emprendrem una baixada per camí mig marcat i amb alguna fita. Seguirem per tartera tipus la que habia en el Pedraforca fins a un altre coll a tocar amb la Torre Xica i des d'aquí fins a la carretera. Entre ràpel i descens conteu de 2 hores a 2:30 hores.

Via amb poc ambient tipica d'aquesta zona, però que es deixà gaudir d'uns llargs amb molt bona roca i nova via per a la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Dídac García, Agustín Pérez i Joan Prunera

dimecres, 18 de gener del 2023

Via RACC a l'Agulla Ajaguda. Abella de la Conca

 Dissabte 14 de gener de 2023

Aquest cop ens acostem a Abella de la Conca per investigar sobre unes vies que van obrir l'any passat. Ja habiem escalar a l'Agulla Ajaguda un parell de cops i coneixem com arribar, així que fem cap cap allí. 

La via tant sols te dos llargs però intensos i amb les assegurances mínimes necessitarem, haurem de protegir-nos per sortir airosos de les dificultats, que no son poques. Els segon llargs hi ha algun trams de roca trencada.

Abans d'arribar al poble d'Abella prenem el desviament a ma esquerra que ens porta a la Roca Viella i abans que acabi la carretera asfaltada estacionem a l'esquerra en un petit espai. A la reta tenim una pista que puja fins uns camps d'ametllers. L'agulla es del tot visible. Remuntem per l'esquerra traces de camí amb fites, en un punt deixem el camí que porta a peu de l'aresta de l'agulla i remuntem fins la vistosa paret on ja és visible el díedre del primer llarg amb una flexa picada a peu de via.

1r llarg: IIII, V+ i V, dos parabolts i un clau en 30 metres
Ens enfilem fàcilment fins un ressalt assegurat per un parabolt, aquí ja començen les dificultats que no deixarem fins a la reunió. Superem el ressalt i troben unclau, pugem amb oposició pel diendre i entrem en placa fina i difícil fins ariibar a un parabolt, tot aquest tram es escalada difícil on podrem autoassegurar-nos. En els darrers metres, baixa una mica la dificultat i arribarem a una cornisa al costat d'un gran arbre on muntarem la reunió,

2n llarg: IV+, V, IV+ i V, tres claus i una baga en una sabina en uns 45 metres
Sortim en vertical per placa una mica en tendència a la dreta i després per uns blocs i remuntant un petit ressalt arribarem al primer clau. Pugem per placa i fent un flnqueig a l'esquerra entrarem en un altra placa on hi ha un clau bastant amunt.. Arribats al clau, faem un pett pas de flanc a l'esquerra als peus d'un altre petit ressalt on hi ha el tercer clau  a munt. Son les darrers dificultats per accedir a l'arest somital que amb poca disicultat arribarem a la reunió/ràpel.

Pel descens farem un primer ràpel d'uns trenta metres lleugerament a l'esquerra si mirem des de dalt, d'unes grades fàcils fins l'altre instal.alció emplaçada uns metres abans d'una plataforma amb matolls. D'aquí un altre ràpel de vint metres fins els terra. A nosaltres ens va costar una mica esbrinar com trobar el segon ràpel.

La via, encara que curta, ens a resultat força laboriosa. bona via per practicar l'auto-protecció i via nova per la "cole"

Trobareu més informació aquí: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/11/via-del-pere-lagulla-ajaguda-abella-de.html

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Pérez i Joan Prunera

L'aproximació, la via i el descens

El diedre del primer llarg

Plaques i ressalts dels segon lalrg

Contra tot pronòstic, ens ha costat escalar-la

dilluns, 10 d’octubre del 2022

Via LLAÇ GROC. Abella de la Conca

Dijous 6 d'octubre de 2022 

Via caòtica com sols passar en aquest pany de paret i que la seva característica és cercar amb afany, panys e paret per ser escalada entre matolls, ressalts i plaques. Cal destacar el primer i el darrer llarg, els altres són ressalts més o menys llargs amb entrades a les reunions caminant o sobre pedra solta. La via esta semi equipada, trobarem entre dues, tres o cap expansií i els ponts de roca són força cremats pel sol, tot i que són de corda prou gruixuda.

Per accedir al peu de via, partirem de la carretera abans d'entral al poble i en una mena de rotonda on no es pot estacionar. Prenem un corriol que puja gaire bé fins a la paret i després a l'esquerra. Seguirem el camí tot pujant, primer per camí i després per un parell de tarteres incòmodes. Al poc de mitja hora i havent deixat ja les tarteres, trobarem el peu de via amb un llaç groc pintat a la paret.

1r llarg: IV, IV+, V, IV+ i III, tres expansions i un parell de ponts de roca en uns 45 metres
Comencem enfilant-nos per placa i bona roca, sempre buscant el més lògic i generalment en vertical. Trobarem tres expansions en punts clau que seran ressalts. Podrem assegurar-nos amb flotants prou bé. La reunió molt còmoda

2n llarg: II, IV+ i II, un pont de roca en uns 30 metres.
Sortim caminant fina a arribar a un ressalt que tenim al davant assegurat per un pont de roca vell. Un cop superat, caminem fis a la reunió.

3r llarg: IV, IV+, V, IV i III, una expansió i un pont de roca en uns 30 metres.
Sortim per l'esquerra fàcilment i ens enfilem per un diedre. Seguim vers el ressalt que tenim al damunt i flanquegem a l'esquerra per continuar en vertical, ja més facilment fins a la reunió als peus d'una placa.

4t llarg: V+/A0 i II, un pont de roca i una expansió en uns 25 metres
N'enfilem a cercar un pont de roca en una llastra i superem amb passos difícils fins a arribar a una expansió. Continuem fins que s'acaba la placa i caminem fins a la reunió als peus d'una placa vertical.

5è llarg: IV+, IV i III un pont de roca en uns 30 metres.
Sortim de la reunió en vertical amb un pas incòmode entre pedra solta i matolls per atacar una placa fissurada. Seguim en vertical i després amb lleugera tendència a la dreta i ja més fàcilment trobarem un parell de ponts de roca vells.  Arribarem a la reunió caminant per tartera incòmoda i muntarem la reunió d'un sol pont de roca.

6è llarg: escalada a "l'ensamble" gairebé caminant amb un parell de ressalts de II, uns 70 metres.
Sortim caminant per l'esquerra fen una diagonal fins a un punt on girarem a la dreta i seguirem per unes marques grogues i que també farem servir per baixar. Com ja dic, podem anar a "l'ensamble" perque són molts metres i és fàcil. La reunió la muntarem uns metres abans de la darrera tirada en uns arbres.

Ens acostarem als peus de l'esperó caminant i muntarem la reunió amb friends o tascons.

7è llarg: IV+, V, A0, V, A0, IV+ i III+, 5 expansions i un o dos ponts de roca en uns 35 metres.
Ens enfilem per placa a cercar una expansió i de seguir arribarem a un bon arbre. El Passem per la dreta i seguim lleugerament a l'esquerra superant un tram vertical amb un parabolt que no veiem. Seguir ara a la dreta amb passos difícils però no obligats. Superem un tram fàcil i ens situem als peus d'una placa amb un parabolt i un pont de roca prou llunyà. Nosaltres hem fet Ae (diuen que és 6a). Un cop superat això anem a la dreta i superem un altre petit ressalt amb un pont de roca que no es veu prou bé on és col.locat i seguim per una placa/esperó fins a arribar a la reunió.

Per baixar farem un primer ràpel  de 35 m des de la darrera reunió. Seguirem per on hem pujat el darrer llarg en "ensamble" i seguin les pintades grogues fin un balcó on hi ha la reunió de la via Marta. Un altre ràpel d'uns 40 m i arribarem a la 4a reunió de la Llaç Groc, farem un altre ràpel d'uns 30 m i continuarem baixant cap a la dreta i després a l'esquerra. Fen ús del "raro instinto del hombre blanco" trobarem el camí de baixada, si no podrem fer un darrer ràpel des de la primera reunió i ja serem al peu de via inicial

Via amb poc ambient, però que es deixa escalar, A l'estiu pot ser un infern i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Aproximació i la via

Primer llarg

Segon llarg

Tercer llarg

Quart llarg

Cinquè llarg

Darrer llarg

Final de via

dimecres, 2 de desembre del 2020

Via JOAN-FRANCESC a Abella de la Conca

Dilluns 30 de novembre de 2020

Via caòtica, com sols passar en aquests pany de paret i que la seva característica és cercar amb afany, panys de paret per ser escala entre matolls, ressalts i plaques. Poder més bona del que ens pot semblar a primer ull, sense ser massa bona i de les mateixes característiques que les seves veïnes Llaç Grog, Pantera Rosa i Malalts de Roca que hi ha més amunt. La via necessita temps i alguna que altra pluja per netejar de terra la majoria dels seus llargs. Trobarem el peu de via facilment per la inscripció pintada a la roca de JF.

La via és tota equipada amb parabolts, si volem, podem portar algún que altre friend o tascó, però realment, no fa falta.

1r llarg: IV, V-, IV+, V, IV+ i V, entre 8 o 10 expansions i uns 30 metres
Comencem per un bloc/placa amb un parabolt al cap de munt. Arribarem a una plataforma, però no seguirem amunt. Ens decantem a l'esquerra seguint els parabolts. Escalarem plaques verticals més o menys brutes de terra fins a arribar a la reunió, petita però còmoda.

2n llarg: IV, IV+, V+ i IV+, 5 expansions i uns 25 metres
Seguim vers la dreta per una sèrie de grades fins a una placa que ens mana a un fort desplom. A la part alta del desplom, la segueix una fissura horitzontal cap a l'esquerra i tot superant el desplom passarem a una placa curta que ens porta a la reunió.

3r llarg: IV, una expansió i uns 30 metres
Sortim en vertical a cercar un esperó de roca amb un sol parabolt. Superats aquests deu metres, seguirem cap a l'esquerra tot caminant (hi ha alguna fita) fins a una vistosa placa estreta amb ressalts on farem la reunió d'algún petit boix o si no a pel, doncs no hi ha reunió.

4t llarg: IV+, V+, V, unes 5 o 6 expansions en uns 20 metres
Ens enlairem en vertical, també seguin els parabolts amb passos delicas fins a un bloc que no dóna gaire confiança. El superem un pèl per l'esquerra i ara ja amb més facilitat, entrarem a la reunió. 

Ara bé un llarg de tràmit que el farem caminant i amb petites grimpades sempre amb diagonal ascendent per sota d'una llarga cinglera. Farem reunió en una plataforma amb un sol parabolt i les lletres JF picades a la roca.

5è llarg: V+, V+, A0e (dos passos) i V, 9 o 10 expansions en 35 metres
Seguirem els parabolts per la gran placa vertical, Els troncs tallats ens serviran per superar els passos, docs són massa fins i ens obliga a agafar-te als troncs esmentats. Seguim amb passos difícils superant un petit ressalt. Després és més fàcil, però trencat i terrós fins a arribar a un fort desplom que els podrem fer en A0e gràcies a dos parabolts seguits. Prosseguim ara per la dreta fins a una placa amb una fissura vertical i de seguit arribarem a la reunió.

6è llarg: IV, III, una expansió en uns 30 metres
El darrer llarg eés un caos de roques, ressalts i blocs però prou divertit. Només trobarem un parabolt i una baga en una sabina. La reunió és el primer ràpel de baixada.

Nosaltres pel descens hem fet un parell de ràpels de les dues últimes reunions i després seguirem alguna fita i gràcies al "raro instinto del hombre blanco" arribarem al camí de nou. Tot semblant difícil, aneu amb compte.

Una via més per la "cole", però que em costarà voler tornar a repetir.

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi i Joan Prunera i amb els companys, Manel i Carles

Mes o menys, per on va la via

Trams de terra, habituals a la via

El cinquè llarg

diumenge, 11 de novembre del 2018

Via DEL PERE a l'Agulla Ajaguda. Abella de la Conca

Dissabte 3 de novembre de 2018
Sortint  del poble d'Isona i prenent la carretera a Coll de Nargó veiem la Serra de Carrànima i a l'esquerra del poble d'Abella, la Serra de Monteguida. En aquesta serra, hi ha una mena d'agulla esvelta i allargada que ha estat punt de mira d'un company del centre, en Joan Asín que junt amb una amiga han obert una curta però bonica via. La roca te el nom d'Agulla Ajaguda (?) i es ben visible per la carretera. Abans d'arribar al poble d'Abella prenem el desviament a ma esquerra que ens porta a la Roca Viella i abans que acabi la carretera asfaltada estacionem a l'esquerra en un petit espai. A la reta tenim una pista que puja fins uns camps d'ametllers. L'agulla es del tot visible. Remuntem per l'esquerra traces de camí amb fites que ens portaran en 20 minuts a peu de via de l'Agulla. Pont de roca visible a peu de via.

1r llarg: IV+ i III, dos ponts de roca i uns 25 metres
Comencem a pujar per placa fins un pont de roca i continuem per la mateixa en tendència a l'esquerra fins un altre pont de roca. tot seguit i ara ca a la dreta en escalada molt fàcil fins la reunió emplaçada en una petita plataforma en un bosquet. Llarg no gaire maco a excepció dels primers metres.

2n llarg: IV, IV+, V+ i V, dos pitons i un parabol en uns 30 metres
Sortim de la reunió recte a munt a cercar un clau. Seguim a munt en vertical fins un petit ressalt. Ull amb la roca que es un pel trencada. En el ressalt, flanquegem a la dreta i seguim a munt fins un clau. Continuem reste fins un parabolt que ens situarà al bell mig d'un diedre/bavaresa que el tindrem que protegir. escalem en tècnica de bavaresa prou difícil fins el final del diedre. Remuntem uns parell de metres fàcils i muntem reunió d'un clau i un parabolt en un petit relleix. Diedre mantingut, curt però difícil.

3r llarg: V+, IV+, V, IV+ i IV, dos parabolts i un pont de roca en uns 40 metres
De la reunió sortirem per l'esquerra per placa fins uns ressalt protegit per un parabolt. Passos difícils. Seguim escalant per l'esquerra de la gran placa fins un segon parabolt. Continuem per placa fins un punt on sembla que ens barra el pas uns matolls. Escalem per la dreta en flanqueig ascendent fins un pont de roca i fàcil ment arribarem al final de la placa on muntarem reunió als peus de la cresta final de la via. Llarg més fàcil del que ens pot semblar tot i que els tindrem que protegir prou.

4t llarg: III+, neta i uns 50 metres
Cresta fàcil i aèria on buscarem el tram més fàcil per progressar. Ull amb alguns blocs de pedra. La reunió la podem fer al final de la cresta descendint un metre en el mateix lloc del ràpel.

Pel descens farem un primer ràpel d'uns trenta metres lleugerament a l'esquerra si mirem des de dalt, d'unes grades fàcils fins l'altre instal.alció emplaçada uns metres abans d'una plataforma amb matolls. D'aquí un altre ràpel de vint metres fins els terra. A nosaltres ens va costar una mica esbrinar com trobar el segon ràpel.

Via curiosa on mitja via va per plaques i l'altre per cresta. bona via per practicar l'auto-protecció i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes, Agustín Pérez i Joan Prunera

L'Agulla des de la carretera
El primer llarg
Comencant el diedre del segon llarg
La bavaresa 
El tercer llarg
arribant a la tercera reunió
Començant la cresta cimera
La cresta dels del el cim
Arribant al final de la via

dijous, 13 de setembre del 2018

Via LA PEPA a la Torre Xica. Abella de la conca

Dissabte 8 de setembre de 2018


Tornem de nou a Abella de la Conca per acabar una via que teníem pendent, doncs ens vàrem equivocar al darrer llarg i vem dir que tornaríem per acabar la via pendent i així jo ja tindre la "trilogia de vies que hi han en aquesta vistosa roca. Intercanviarem els llargs i els farem diferents del cop anterior així tots farem de primer un llarg diferent.

Partim d'un estacionament que hi ha abans d'arribar al poble d'Abella i seguim el pocs metres de carretera fins arribar a l'esglèsia. Aquí es on es un pel "campi qui pugui". La via comença en una  ample cornisa als peus d'una placa on podrem veure els dos parabolts del començament. Segons hem vist, per sota la cornisa han allargat la via amb uns 10 metres.

1r llarg: V+, IV, V i III, 3 parabolts i uns parell o tres de ponts de roca en uns 30 metres
Comencem encintant el primer parabolt i fent uns passos prou difícils en bavaresa. continuem per placa llaçant alguna sabina fins arribar a un ressalt assegurat per un parabolt. El superem amb passos difícils fins que decau la dificultat i al terra trobarem la reunió equipada amb dos pots de roca bastant vells que els podem reemplaçar. Llarg que esta prou be amb uns passos explosius al seu inici

2n llarg: II, V i II i IV, uns tres ponts de roca en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers una placa vertical amb molta vegetació. Trobarem un parell de ponts de roca que ens indica el camí a seguir. Al mig de la placa tenim un parell de passos difícils i un cop superats seguim per terreny molt fàcil i ple de vegetació fins arribar a la base d'una gran placa. La reunió es en una petita cornisa de dos parabolts. Llarg de tràmit sense gaire interes a excepció del pas de la placa.

3r llarg: V, 3 parabolts i tres o quatre pots de roca en uns 30 metres
Comencem el llarg sortint per la dreta arribant a una petita plataforma on comença la gran placa. L'escalada serà practicament tota en adherència amb passos de decisió. Trobarem tres parabolts distanciats i algun pont de roca. A mida que ens anem acostant a la paret vertical  ens manaran un parell de ponts de roca que ens faran decantar-nos a l'esquerra i tot seguit remuntar un curt ressalt i entrar a la reunió en una petita cornisa. Llarg molt bonic de fer.

4t llarg: V, Ae, V i IV+ i 6 parabolts en uns 30 metres
De la reunió sortim per la dreta a cercar un parabolt que ens assegura els primers passos per tot just continuar en vertical per una placa molt fina fins que ja no podem anar en lliure (nosaltres) i farem un parell de passos en Ae. La sortida del Ae es prou fina i entrarem en un terreny i vertical franc però amb la roca a controlar. Quan la dificultat decau arribarem a un darrer ressalt amb un bon arbre on ens podrem assegurar i sortir per la dreta del mateix i ja serem al cim de la via.

Pel descens, estant d'alt del cim, per la vessant nord trobarem un espit i un parabolt amb una baga que ens indica el ràpel de 30 metres per una mena de canal plena de vegetació. El podem fer només amb una corda de 60 metres en doble i els darrers 5 metres desgrimpant-los amb facilitat. Desprès seguirem camí poc marcat i amb alguna fita que ens portarà de nou al peu de via.

Via prou divertida amb passos ben curiosos en tots els llargs i que per fi hem pogut acabar i ara si que puc dir: via nova per la "cole"

Escalada realitzada per; Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg 
El segon llarg, encara que lleig, te un passatge prou interessant
La bona placa del tercer llarg
Recuperant el tercer llarg
Primers passos del darrer llarg 
El tram mes vertical del darrer llarg. Ae
Cim. Guaita, si hi ha una ferrada aquí el davant!

dimarts, 4 de setembre del 2018

Via YOLANDA CORTÉS a la Torre Xica. Abella de la Conca

Diumenge 2 de setembre de 2018

Tres vies hi han en aquest pany de paret de la vistosa Torre Xica, la Mariquita Pérez, la Pepa i la Yolanda Cortés i aquesta última es la que em faltava per la "cole". La via no es gran cosa, tant sols a destacar la magnífica placa del tercer llarg, senzillament, fantàstica. El començament de la via es un tant rebuscat amb un primer llarg  massa forçat i un segon típic de grimpar per matolls, els millors els dos darrers. L'aproximació la farem estacionant abans d'arribar al poble i arribant fins l'esglèsia.Pujarem fins unes ruïnes i tot just al damunt comença la via on podem veure un parell de parabolts en una mena d'esperonet.

1r llarg; V, A0, V i IV, dos parabolts en uns 25 metres
Comencem a pujar fins una sabina on hi ha una baga llaçada i amb passos difícils i a la dreta arribem als parabolts que amb dos passos d'A0 ho superem. La sortida del A0 es fina. Tot seguit pujarem per uns ressalts amb molta vegetació i molt incòmodes d'escalar fins una bona cornisa on trobarem la reunió de dos ponts de roca que ja comencen a estar vells. Els podem reforçar. Llarg un tant forçat.

2n llarg, II, III i IV+, tres pont de roca en uns 45 metres
Llarg que practicamernt caminarem pels matolls i un parell de ponts de roca ens indican el camí que ens porta a una placa tombada que la escalarem pel cantó de l'esquerra amb uns passos fins i de seguida entrarem a la reunió en una mena de feixa petita. Tant sols es maco el tros de placa del llarg.

3r llarg, V, V+ i V, 4 parabolts en uns 30 metres
Comencem el llarg de placa per l'esquerra del parabolt que tenim força lluny i en un relleix podrem emplaçar un pont de roca fins arribar al parabolt. Fem un petit flanc a la dreta i ens endinsem de ple en una placa fantàstica on anirem progressant trobant forats i petit relleus on col.locar els peus. Els darrers metres son un pels bruts però la dificultat decau sensiblemet arribant a la reunió de dos parabolts que tenim a l'esquerra sota un mur força vertical.


4t llarg V+, V, Ae, V, III i V+, 4 parabolts en uns 30 metres
Sortim directes a una curta xemeneia/diedre que superem amb passos difícils. Un cop al capdamunt de la petita xemeneia seguim per placa fins cercar el primer parabolt d'un curt flanqueig ascendent d'artificial. Del darrer parabolt sortirem per bavaresa un xic bruta i poc a poc anirem perden dificultat tot i que tindrem que anar en compte doncs es una mica trencat. Tot seguit ens dirigim a l'esquerra fins un ressalt on hi ha una sabina amb una baga. el pas es molt difícil i forçat. Acabat això arribem a la reunió.

Pel descens, estant d'alt del cim, per la vessant nord trobarem un espit i un parabolt amb una baga que ens indica el ràpel de 30 metres per una mena de canal plena de vegetació. El podem fer només amb una corda de 60 metres i els darrers 5 metres desgrimpant-los amb molta facilitat. Desprès seguirem camí poc marcat i amb alguna fita que ens portarà de nou al peu de via.

Via divertida i que els dos darrers llargs et posen les piles, els dos primers, del tot prescindibles i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi, i Joan Prunera i els companys Llorenç i Dídac

La Torre Xica
La placa del tercer llarg 
Recuperant el tercer llarg
El quart llarg 
Tots quatre a dalt del cim

diumenge, 24 de juny del 2018

Via MARIQUITA PEREZ a la Torre Xica. Abella de la Conca

Diumenge 17 de juny de 2018

Aquest diumenge decidim anar a fer una via pendent que teníem a Abella de la Conca. Es una via d'en Remi Bresco i això fa que pensem que en donarà prou feina la via i anem mentalitzats.

Un cop a Abella de la Conca, partim d'un estacionament que hi ha abans d'arribar al poble d'Abella i seguim el pocs metres de carretera fins arribar a l'esglèsia. Al final d'aquesta arribem a una mena d'edificació i comencem a pujar per unes traces de corriol fins una cornisa. Passarem pel peu de via de la Pepa i uns metres mes endavant baixarem una petita canal i als peus d'un esperó/placa comença la via. Veurem un tasco empotrat en una fissura que ens indica el començament de la via.

1r llarg: IV, V, V, IV, IV i III, 4 parabolts i un tascó en uns 35 metres
Comencem a pujar per placa fins una fissura en diagonal a la dreta fins un arbust. Passem a la dreta i seguim per placa fina, forces metres a munt fins que ens decantem a l'esquerra i superem un ressalt fàcil, Continuem ara per la dreta fina arribar a la reunió prou còmoda en una mena fe feixa.

2n llarg: V i V+ i IV+, 4 parabolts i un o dos ponts de roca en uns 30 metres
Entre la clariana dels matolls hi ha una placa prou llisa que tindrem que atacar, primer a munt i de seguit per la dreta a cercar el primer parabolt i tot seguit placa a munt fins arribar a un ressalt prou dificil i placa en adherència. Al arribar al darrer parabolt, flanqueig a la dreta i entrarem a la reunió un pel incòmoda.

3r llarg: 5 o 6 assegurances entre parabolts i espits dos o tres ponts de roca i un tascó empotrat en uns 35 metres
Sortim de la reunió per placa llisa a cercar el primer parabolt tot per la drets. Arribar i poder cercar el tres parabolts que hi han més a munt ens farà suar de valent, l menys a mi. Situats en el darrer parabolt de la placa trobem el pas més difícils del llarg, tant es així que jo m'he vist forçat a ressoldre'l emplaçant un friend en un forat i fent un pas d'estrep, i tot seguit flanquejar a la dreta i fer cap a munt. Seguim per placa una mica més humana on trobarem dos ponts de roca vells mes amunt. Arribarem a un replà prou còmoda on hi ha un parabolt. Seguim per placa fins trobar un tasco passat en la roca a modo de pont de roca. Seguim ver la paret vertical que tenim davant nostre i a l'esquerra d'un diedre muntem la reunió un pel penjada. Llarg que ens farà suar de valent.

4t llarg: V, IV i III+, tres parabolts i un pont de roca en uns 35 metres
Sortim per l'esquerra i en una bona fissura podrem emplaçar un parell de fiends. Superem per l'esquerra el desplom i ens posem a dalt del pedestal on hi ha un parabolt. Seguim per paret un tant caòtica de pedres entre petits ressalts fins arribar al cim de la Torre Xica. A escapció dels primer metres, vigileu la roca que hi ha algun tram una mica descompost.

Pel descens, estant d'alt del cim, per la vessant nord trobarem un espit i un parabolt amb una baga que ens indica el ràpel de 35 metres per una mena de canal plena de vegetació. El podem fer només amb una corda de 60 metres i els darrers 5 metres desgrimpant-los amb molta facilitat. Desprès seguirem camí poc marcat i amb alguna fita que ens portarà de nou al peu de via.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustín Pérez i Joan Prunera


El primer llarg
El segon llarg
Començant el tercer lalrg
Aqui estic "pillat, pillat"

En dídac pujant amb molt d'estil per la placa

Els companys, al tercer llarg des de la reunió

Començant el darrer llarg
Arribat al final de la via
Hem suat de valent i no per la calor

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.