Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escalades als Ports. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escalades als Ports. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 de juny del 2023

Via CHEBURASHKA a la Gronsa Sud. Els Estrets d'Arnes

Dimarts 30 de maig de 2023 

La cara oest de la Gronsa Sud és una vessant prou popular d'aquesta zona dels Ports. La seva roca és d'allò més particular, trobant en un mateix llarg de corda, roca fantàstica i roca deplorable, tot en un. Totes les seves vies sobrepassen, generalment els dos-cents metres i així ens permetran gaudir d'una bona jornada d'escalada. La via que farem avui és la CHEBURASHKA.

Per arribar a peu de via sortirem d'Horta de Sant Joan cap els Estrets. Seguirem uns quilòmetres fins al pàrquing del Lliberós, tot molt ben indicat i d'aquí ens endinsarem pel camí del riu i en poc més de 30 minuts arribarem al peu de la Gronsa. Per accedir a peu de via podem pujar entre uns matolls o be per una mena d'esperó molt inclinat i molt fàcil, uns 80 metres fins a un replà on hi ha un parell de parabolts de la veïna SALSHITXES TIBETANES.

1r llarg: II i III 3 expansions en uns 30 metres
Començem a escalar per sota d'una gran llastra cap a la dreta en sentit ascendent . en el segon pàrabolt, pujarem recte fins a arribar a la reunió.

2n llarg: III, 3 expansionsen uns 40 metres
Prosseguim en vertical amb la mateixa tònica que el primer llarg però un xic més vertical i muntarem reunió.

3r llarg: III+ i II, neta i 60 metres
Llarg un tant lleig i sense cap assegurança, molt fàcil però expossat. Podrem llaçar dos sabines i en una llastro un bon frien mitjà. Son seixanta metres molt juston fina muntar la reunió d'un sol parabolt

4t llarg: IV, V-, IV+, 5 expansions i uns 50 metres
El millor llarg de tota la via. Sortim de la reunió per la dreta a cercar el primer parabolt i tot seguir recte amunt vers un ressalt. Seguim, ara han més facilitat fins a la reunió

5è llarg: IV, IV+ i IV, 3 expansions i uns 35 metres
Sortim en vertical vers un ressalt a l'esquerra d'un arbres i un cop superat, entrem en terreny més facil i vers l'esquerra fins aençar un altre ressalt protegit amb dos parabolts i de seguit arribem a una bona cornissa i muntem reunió.

6è llarg: II i IV, 1 expansions i uns 20 metres
Comencem el llarg fent un flanqueig a l'esquerra molt fàcil. Superem amb un pas de gegant el passar una escletxa i pugem per un esperó on hi ha una sabina per assegurar-no i tot seguit arribarem a la reunió final.

Per baixar seguirem una serie de grades i canals a la l'esquerra i per la vessant Est i després a la dreta tot sortejant ressalts per la part més feble. Trobarem alguna fita indicadora fins a arribar a sota el bost. Un cop a baix, travessarem una riera seca i seguirem traçes de camí fins a arribar al parquing del Lliberós. Conteu una hora de descens.

Via prou fàcil i llarga, amb un tercer llarg que desmereix la resta però, per mí, una nova via per la "cole"

 Escalada realitzada per: Agustín Perez i joan Prunera

dijous, 27 de maig del 2021

Via NO VENDAS LA PIEL DEL OSO SIN HABERLO CAZADO, dotze anys després. Els Estrets d'Arnes

Dissabte 22 de maig de 2021 

La cara oest de la Gronsa Sud és una vessant prou popular d'aquesta zona dels Ports. La seva roca és d'allò més particular, trobant en un mateix llarg de corda, roca fantàstica i roca deplorable, tot en un. Totes les seves vies sobrepassen, generalment els dos-cents metres i així ens permetran gaudir d'una bona jornada d'escalada

El llarg nom d'aquesta via, és una bona opció a altres vies més massificades com la Salsitxes Tibetanes o la Caspa i càries. De les mateixes característiques com a roca i llagaria, però amb menys expansions, ens deixarà unes bones sensacions i bon ambient.

Per arribar a peu de via sortirem d'Horta de Sant Joan cap els Estrets. Seguirem uns quilòmetres fins a un pàrquing, tot molt ben indicat i d'aquí ens endinsarem pel camí del riu i en poc més de 30 minuts arribarem al peu de la Gronsa. Per accedir a peu de via podem pujar entre uns matolls o be per una mena d'esperó molt inclinat i molt fàcil, uns 80 metres fins a un replà on hi ha un parabolt adient per muntar l'R0.

1r llarg: II i III un clau en uns 55 metres
Sortim escalant per la dreta tot seguint l'esperó per la dreta d'una mena de diedre. La tirada és llarga, però fàcil i només trobarem un clau de via. La reunió la farem d'un parabolt i un espit vell molt separats.

2n llarg: III, neta en uns 40 metres
Prosseguim per l'esquerra i anirem escalant per placa tombada i amb poca dificultat vers una placa/diedre característica que tenim amunt. La reunió és un bon replà amb dos parabolts amb anella.

3r llarg: IV i IV+, tres expansions i uns 30 metres
Comencem a escalar per placa on trobarem uns forats a modus d'escalons característics. És més fàcil del que sembla. En un punt la placa es va fent estreta i continuem amb una curta bavaresa, al final de la qual flanquegem a l'esquerra amb roca a controlar fins a la reunió als peus d'una gran placa.

4t llarg: IV, V-, IV+, cinc expansions i uns 30 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra a tocar de la canal. Pugem pel cantó esquerra de la placa i proguessivament pel seu bell mig. Les expansions són distants. En un punt la placa es fa molt llissa i ens decantem a la dreta pujant pel fil de l'esperó de la placa fina trobar una sabina amb una baga molt vella. D'aquí amb clar flanqueig a l'esquerra fins a entrar d'ins d'una canal. La reunió és uns dos metres pel damunt de la canal, poder per esllavissades de terra. Reunió incòmoda.

5è llarg: IV+ i IV, quatre expansions i uns 40 metres
Comencem en "remonage" uns metres on ens podrem ajudar amb un arbust a col.locar-nos a la placa de l'esquerra. Seguim per placa fins a un tram vertical de bona roca. Un cop superat, entrem en terreny trencat i delicat fins a un bon replà on muntem la reunió

6è llarg: V i IV+, cinc expansions i uns 40 metres
Sortim en vertical de la reunió o per la dreta segons les nostres possibilitats a cercar l'expansió que és força amunt. Continuem per placa en direcció a una canal/diedre amb un arbre al mig. Podem pujar per l'arbre o bé pel ressalt de l'esquerra i seguir per diedre fins un ressalt amb una bona fissura al seu bell mig. Superat el ressalt seguim fins a arribar a la reunió.

7è llarg: III i IV dues expansions i uns 15 metres
Ara tenim dues opcions, pujar per l'esperó de la dreta o bé per la placa de l'esquerra. Aquesta última té dues expansions i serà la que escollim. Sortim amb flanqueig ascendent per l'esquerra fins a l'expansió i llavors en vertical, la reunió. També podem seguir una vintena de metres més amb una fàcil grimpada fins a el mateix cim de la Gronsa Sud.

Per baixar del cim desgrimparem fins a un coll i al costat d'un arbre trobarem una instal.lació de ràpel. Són trenta metres justos fins arribar al bosc. Després del ràpel, seguirem fins un coll o bretxa de la cresta carenera de les Gronses i tot seguit davallarem per una canal boscosa fins a unes cordes fixes. Sempre seguin un feble camí i alguna fita, en durà al camí dels Estrets sense cap mena de problema.

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Pérez i Joan Prunera

Recorregut de la via

Primer llarg

Tercer llarg

Quart llarg

La placa del quart llarg

Cinquè llarg

Sisè llarg

Part mitja del sisè llarg

Darrer llarg

Vistes del riu dels Estrets

El cim de la Gronsa

Dia magnífic de primavera


dijous, 19 de març del 2020

Via DELS APRENENTS a la Gronsa Central. Els Estrets

Diumenge 8 de març de 2020
El conjunt de les Gronses, ofereixen innumerables itineraris d'escalada de tota mena de dificultat. En el vessant sud, trobem tres itineraris totalment equipats i a via dels aprenents, és una d'elles. Equipada amb espits i parabolts ens ofereix una escalada sense gaire compromís i poc ambient però envoltada d'un paisatge meravellós on gaudirem del característic conglomerat de les Gronses.

Surtin d'Horta de Sant Joan, prendrem la carretera en direcció a Arnes i abans d'arribar a la gasolinera veurem el desviament que diu "Els Ports". Seguim la pista asfaltada fins a passar el desviament a les Roques de Benet. Seguim la carretera i passem una font. Seguim pista amunt fins a arribar a una mena de coll. A l'esquerra tenim finques d'ametllers. Estacionem el vehicle (lloc per uns tres cotxes) en aquest coll. Per accedir a la via recularem caminant uns 200m. fins a tocar unes tanques metàl.liques i agafar un camí poc marcat i seguin la tanca metàl.lica en direcció a la paret est de la Gronsa Central. Tot seguit, remuntarem l'ample canal que tenim davant nostre fins el coll entre lo Paller i la Gronsa. Descendim per bosc sense perdre de vista la paret sud uns 200m fins que veurem un llastra amb un petit sostre característic i una mica més endavant veurem una fita amb un pal i la reunió de dos espits. Aquí comença la via.

1r llarg: II i III+ 4 expansions i 55 metres
Comencem per placa tombada a la recerca de l'espit. L'escalada és molt fàcil però de roca solta. A uns vint-i-cinc metres trobarem una reunió d'espits, continuem, ara, decantant-nos per l'esquerra en direcció on la paret es posa més vertical trobarem dues expansions més i entrarem en un nínxol on farem reunió.

2n llarg: IV-, II i III+, 6 expansions i uns 45 metres
Sortim de la reunió en vertical atacant un mur vertical però amb molt bona presa fins que es fa més fàcil. Lleugerament a l'esquerra escalem un bon tros tombat fins a la reunió en una cornisa al costat d'uns arbres.

3r llarg: V, IV i III 5 expansions en 25 metres
Sortim per la dreta en diagonal per una placa vertical i molt ben assegurada i fent un arc ascendent superem uns deu metres  fins que la dificultat decau. Continuem per placa més tombada al costat d'una gran llastra i muntarem la reunió al capdamunt.

4t llarg: IV, III i IV 4 expansions i 25 metres
Comencem el llarg per un esperó vertical amb molt bona presa fins que enterm en una mena de xemeneia-canal tombada. No seguim per la canal i continuem per l'esperonet i en pocs metres arribem a la reunió.

Ara fem un canvi de reunió i caminant per la feixa en direcció a la paret als peus d'una llastra a modus de xemeneia. Hi ha un parabolt a la paret al costat d'un arbre.

5è llarg: V, Ae, IV i III 5 expansions i 30 metres
Entrem a la llastra per la dreta fins a cercar la primera expansió i ens encastem a la xemeneia. Aquí els passos són durs i per arribar a la tercera expansió, nosaltres ens veiem obligats a posar un estrep. Superat aquest pas continuem per la canal i un cop acabada fem un pas a lk'esquerra i entrarem en una petita placa i d'aquí a la reunió.

Som al final i ara toca baixar. Recordo quan vaig fer la via Sol desitjat, que des del cim de la Gronsa, vàrem fer un parell de ràpels que ens van deixar a prop del coll de la Gronsa i lo Paller, però d'això fa més de quinze anys, crec que ho trobarem.

De la reunió seguim carena amunt tot resseguint la cresta pels llocs més fàcils. Hi ha fites. Un cop arribem al cim de la Gronsa, abocat al vuit, veurem una reunió nova de dos parabolts amb baga i maillon. Farem un primer ràpel d'uns 45 metres fins a una bona cornisa i d'aquí un altre de 30 o 40 metres fins a un punt on ja podrem baixar fàcilment fins al coll i fer el camí de retorn a la carretera.

Donem per acabada la jornada i marxarem a fer un mos a la font i després el retorn cap a casa.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera


L'accés i el recorregut de la via
El 55 metres tombats del primer llarg 
All segon llarg, ja s'escala més 
La magnífica placa del tercer lalrg
El bonic esperò del quart llarg 
Arribant a la quarta reunió
La llastra final amb el pas d'Ae
Dia de sol i sense vent

dimecres, 22 de maig del 2019

Via PICASSO, MIRÓ, LES TÀPIES sortint per la via ARRELS. Les Moles del Don

Dissabte 18 de maig de 2019
Les Moles del Don en els Estrets d'Arnes i en especial la banda dreta, es un caos de vies, que sovint, la informació que podem recollir no es del tot exacte. Guiant-nos per ressenyes d'altres blogs, coneixent una mica el terreny i que a peu de via es pintat el nom, podem  intentar aquesta via que ja fa un parell d'anys em venir a fer. Per fer una mica més complerta l'escalada sortirem per la via Arrels donant-li així una mica mes de "sal i pebre" a la escalada, quedant un itinerari sinuós però prou engrescador.

Per accedir a la paret podem anar des d'Horta de Sant Joan i prenen la carretera que va de Tortosa a Vall-de-roures i tot sortint del poble a l'esquerra tenim un desviament d'una pista asfaltada que ens portarà al pàrquing del riu dels Estrets. Tot molt ben indicat. Un cop deixem el vehicle prenem el camí dels Estrets i en vint minuts estarem davant mateix de l'extrem dret de les Moles del Don. Travessem el riu i remuntem un corriol amb fites que en porta a peu de la paret. En una clariana del bosc entre les vies Betelgeuse i Ítaca i escrit a la paret veurem el nom en groc mig despintat de la via.

1r llarg: IV+, V, IV+, V, IV+ i IV, unes 10 expansions en uns 35 metres
Amb l'ajuda d'un petit arbr en enganxem a la roca i anem escalant per paret vertical amb molt bona presa i ben equipada amb parabolts. Trobarem un parell de passos difícils per superar uns ressalts fins que uns metres a munt veurem una reunió d'espits. No anem cap enllà. Fem un llarg flanqueig a la dreta, primer amb un pas aeri i delicat i després, més fàcil,  fins la reunió de parabolts en una petita cornisa. Llarg molt bo.

2n llarg: V, A0, V, V+/Ae, V IV+ i V ,unes 9 expansions en uns 25 metres
Sortim de la reunió vers una placa vertical que la podem superar en A0 per seguir per terreny una mica trencat però més fàcil fin un bon ressalt. Amb l'ajuda d'un estrep (els que no tenim grau) o amb un pas llarg d'A0 el superem. continuem amb escalada difícil fins un altre ressalt que el superarem igual que l'anterior. Un cop passat això, lleugerament a la dreta escalarem una bona placa que en durà a un petit ressalt que el podem superar més fàcilment per l'esquerra i entrarem a la reunió. Llarg vertical i prou difícil però no obligat.

3r llarg: IV-, IV+, V i IV,  unes 6 expansions en uns 45 metres
En enlairem de la reunió per la dreta a cercar un parell de parabolts força metres amunt fins la reunió. Passem de la reunió i seguim escalant amb tendència a l'esquerra fins situar-nos a sota de la "berruga". Flanquegem per placa inclinada però amb poca presa fins arribar a la plataforma de la reunió. El flanqueig, el millor del llarg

4t llarg: IV, V i IV 3 expansions en uns 20 metres
Sortim de la reunió fàcilment fins cercar un espit ben visible i un cop l'hem superat, ens decantem a la dreta i pugem per la paret de la famosa berruga de la Mola. Amb passos verticals pugem amb tendència a la dreta fins un punt més delicat. el superem i seguim per el fil de la berruga fins que decau sensiblement la dificultat i arribem a la reunió. Superar la berruga, el millor del llarg

Pel descens prenem un camí amb fites prou marcat que ens portarà a una canal. Al final d'aquesta, trobarem una equipació amb cables i escalons a manera de ferrada i un cop a baix, remuntarem un corriol que ens durà un altre cop a peu de les vies. 20 minuts de descens i un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pèrez i Joan Prunera amb Dìdac i l'Albert
Començant la via 
El llarg flanqueig fins la primera reunió
El primer des tres ressalts que trobarem al segon llarg

Sortint dels ressalts de l segon llarg
La placa de sota la "berruga" 
El darrer llarg
Recuperant el darrer llarg
Al passos més difícils del darrer llarg
Ja som el quatre al final de la via 
Un parell de fotos dels companys del darrere

dimarts, 27 de juny del 2017

Via SALSITXES TIBETANES a la Gronsa Sud. Estrets d'Arnes

Diumenge 25 de juny de 2017

La Salsitxes Tibetanes es una bona via per portar algú que escala poc o no te gaire experiència. Te tots el ingredients per gaudir d'una bona jornada, llarga, de dificultats molt puntuals, un entorn meravellós, ben equipada i sobre tot, que pel matí no doni gaire el sol. Així ha estat, doncs, que m'he portat a un bon amic que durant temps m'insistia en que el portes a escalar i aquesta ha estat la sisena via que ha fet i la més llarga i prou que la ha gaudit.

Els cinc primers llarg de la via discorren per plaques tombades amb dificultats puntuals i les tres darreres, més verticals una mica més difícils però no massa. Fa uns deu anys que la vaig fer i la recordava molt assegurada però en realitat ,només necessitarem sis cintes i les reunions, tant sols això, res mes.

Per accedir a la paret i venint d'Horta de Sant Joan, creuarem la carretera general i ens dirigirem  al desviament que porta a l'àrea de la Franqueta en direcció al riu dels Estrets. Passarem per la font de la Pineda. Al Km. 7.1 trobarem un trencall a la dreta que es on deixarem el vehicle per seguir el camí que ens porta als Estrets. En un quart d'hora arribarem als peus de la gran paret de la Gronsa Sud. Per accedir a peu de via pujarem per una mena de canal per seguit per una sèrie de esperons molt tombats una seixantena de metres fins un replà on trobarem la R0 untada de dos parabolts inox. Les reunions son totes amb anelles per rapelar

1r llarg: III i 3 parabolts en uns 30 metres
Escalem per placa tombada i amb poca dificultat fins assolir la reunió en un bon replà i de dos parabolts.

2n llarg: III i 3 parabolts en uns 30 metres
Seguim escalant amb la mateixa dificultat fins la propera reunió on trobarem 4 parabolts, dos d'ells inox i amb anelles.

3r llarg: IV, IV+ i IV, 5 parabolts en uns 30 metres
Ara sortim per l'esquerra per placa tombada però amb passos d'adherència un xic més fins per continuar a la dreta i entrar a la reunió.

4t llarg: III i 3 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra i per plaques tombades i continuem amb escassa dificultat tot passant per l'esquerra d'un arbre i un metres més amunt muntarem la reunió

5è llarg: IV+ i III, 3 parabolts ens uns 30 metres
Sortim per l'esquerra flanquejant una mena de canaló fen un pas finet i tot seguit continuar recte a munt fins que la paret es tomba molt. arribarem a un mur vertical  als peus d'una xemeneia i a l'esquerra< d'aquesta muntarem la reunió. Es un bon replà a mena de feixa.

6è llarg: IV+ i IV 5 o 6 parabolts (no ho recordo) en uns 30 metres
Ara ve el llarg estrella de la via. Pugem amb passos fins per la placa de la dreta de la xemeneia. en un punt es fa molt vertical i ens veiem obligats a pujar en tècnica d'oposicó un metres fins que la paret per dificultat i continuem per placa vertical fins assolir la reunió. en aquest llarg , la roca es bonissima.

7è llarg: IV, 5 parabolts en uns 40 metres
comencem el llarg fent un flanqueig ascendent a l'esquerra per situar-no al mig d'una placa vertical. Escalem recte amunt i a uns tres quarts dels llarg clarament ens dirigim a l'esquerra fins arribar a la reunió.

8è llarg: IV+, II i IV, 2 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió a cercar un petit ressalt ben protegit per dos parabolts i un cop superat passem pel costat d'un arbre gairebé caminant. D'aquí podem sortir flanq1uejant per l'esquerra fins el coll o continuar per unpetit mur de còdols grossos però molt descompost. Nosaltres em optat per aquesta última arribant al final de la via i muntant la reunió d'un arbre que trobarem.

El descens el farem seguin el camí poc marcat que trobarem per sota del cim de la Gronsa Sud i en qüestió de quinze minuts arribarem al coll i la canal de baixada així ens estalviarem la "calorada" de pujar al cim i baixar en ràpel. Després seguirem canal a baix que es el descens normal per arribar un altre cop al camí dels estres. En total uns tres quarts d'hora de baixada.

Per fer un final de festa ens remullem en un dels molts tolls d'aigua que trobem per refrigerar-nos de la suada del descens i un cop "secs i fresquets" marxem a dinar a la font de la Pineda i abans de emprendre la marxa cap a casa un cafè a Horta

Escalada realitzada per: José María Camacho i Joan Prunera

Per on va la via
Els primers llargs 
El llarg estrella de la via 
Els darrers llargs 
Final de la via i... 
... final de festa

dimecres, 3 de maig del 2017

Via BETELGEUSE a les Moles del Don. Estrets d'Arnes

Diumenge 30 d'abril de 2017
Per a mi, anar a escalar als Estrets d'Arnes es sempre motiu de festa, es un lloc que em fascina. He fet poques vies a les Moles del Don, tant sols la Ítaca i la Tintin a les Moles, que la he repetit un munt de cops, fins hi tot en nocturna. En cambi a les Gronses, si que he fet moltes vies que son de grau més moderat (algunes). L'últim cop que vaig ser, des de la primera reunió de la Tintin, vaig veure a l'esquerra, tot una sèrie de parabolts lluents i em vaig proposar que miraria d'anar-hi el proper cop que vingues. El problema, per ami, d'aquest sector dret de les Moles del don, es que hi ha poc informació, o molta segons opinions, però no gens clara. tot un garbuix de vies que es creuen unes amb altres, equipades, se'n se equipar o re-equipades, fan dubtar d'un recorregut fiable. El cas es que a peu de via ens vàrem decantar per la via Betelgeuse refiant-nos de la fotocopia d'una pàgina d'una guia extreta d'un blog, bastant austera, per cert, i entre les explicacions d'una cordada de davant nostre i el meu olfacte, crec que la vàrem encertar en tot.
La via, equipada els 90', ara es re-equipada amb parabolts inox fins on acaba i tant sols necessitarem 10 cintes i si anem un pel justets, un estrep ens anirà be. La via son dos llargs i vàrem allargar-la per l'esquerra sortint per la via Àngel de Cuero. Del tot recomanable ens sorprendrà, doncs des de les reunions, els llargs semblen més fàcils del que en realitat son.

Per accedir a la paret podem anar des Horta de Sant Joan i prenen la carretera que va de Tortosa a Vall-de-roures i tot sortint del poble a l'esquerra tenim un desviament d'una pista asfaltada que ens portarà al parquing del riu dels Estrets. Tot molt ben indicat. Un cop deixe3m el vehicle prenem el camí dels Estrets i en vint minuts estarem davant mateix de l'extrem dret de les Moles del Don. Travessem el riu i remuntem un corriol amb fites que en porta a peu de la paret. En una clariana del bosc a uns 10 metres a l'esquerra de la Tintin, comença la nostre via. Parabolt inox ben visible a tres metres del terra.

1r llarg: V, IV, IV+, IV i V, 5 parabolts en uns 30 metres
Comencem per l'esquerra fent un curt flanqueig a la dreta fins xapar el primer parabolt. Pas curiós i fi. Seguim en tendència a la dreta per placa i superant algun ressalt, fins que uns metres abans d'arribar a la reunió tenim un pas força difícil i obligar i un pel compromès. El superem i flanquegem a la dreta on tenim la reunió prou còmoda.

2n llarg: V, V+, V, IV+ i IV, uns 9 parabolts i un pont de roca en uns 40 metres
Encetem el llarg per l'esquerra col·locant-nos damunt d'una cornisa i fent un pas de flanc difícil. Continuem en vertical i molt dret fins arribar a una petita cornisa on trobem una placa fina i vertical. Un cop superada, continuem superant petits ressalts verticals tant a dreta com a esquerra fins arribar, ja més "humanament" a la còmoda reunió.

3r llarg: (Ángel de Cuero): III, IV+, V i IV, 1 parabolt i dos espits en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra amb escalada fàcil i fent un llarg flanqueig ascendent fins donar la volta per sota al característic desplom. fem un curiós flanqueig per placa inclinada i molt llisa assegurada per dos espits fins arribar a l'altre banda on muntem una còmoda reunió en una cran cornisa.

4t llarg: IV, III i V, un espit,una reunió i un parabolt en uns 40 metres
Ens enlairem de la reunió per l'esquerra de la gran llastra i pugem en escalada fàcil fins un espit. Seguim ara flanquejant en ascendent i trobem una reunió antiga de dos parabolts. Continuem fen flanqueig en ascendent fins un punt on els desplom cimer es mes fàcil. Trobarem un parabolt inox nou per superar l'últim pas i que ens farà suar de valen doncs es un pas compromès i exposat però amb calma el podem resoldre i un metres mes amunt i a l'esquerra d'un arbust trobarem la reunió amb dos químics.

Pel descens prenem un camí amb fites prou marcat que ens portarà a una canal. Al final d'aquesta, trobarem una equitació amb cables i escalons a manera de ferrada i un cop a baix, remuntarem un corriol que ens durà un altre cop a peu de les vies. 20 minuts de descens.

Una via prou distreta i que ens farà escalar de valent tot i el seu bon equipament. Un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Enedina Pérez, Agustín Pérez i Joan Prunera
La paret que escalarem
El primer llarg, amb sorpresa final
Recuperant el primer llarg
Començant el segon llarg
Vertical però amb bons còdols...

...segueix molt vertical

l'Agus recuperant el segon llarg
Arribant a la segona reunió 
Començant el tercer llarg
Es fàcil el tercer llarg...
...però amb sorpresa final, també 
El darrer llarg, que també te sorpresa final
Els companys en el darrer llarg
Ens ha sorprès gratament la via

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.