dissabte, 24 de març del 2018

Via LA PEPA sortint per la YOLANDA CORTÉS a la Torre Xica. Abella de la Conca

Diumenge 18 de març de 2018
Es possible que dos vies obertes gaire be al mateix temps i tocant-se una al costat de l'altre al darrer llarg, acabis per confondre-les. Si li sumes que les ressenyes que portàvem no eren gaire explicites, fan que al acabar la via i aprofundir amb la imatge des de Internet, te'n adones que anàvem ben errats. Això es el que ens ha passat aquest diumenge. L'aproximació de la via es escassament d'un quart d'hora però el trobar la via ens ha costat tres quarts d'hora fins que ens hem decidit a enfilar-nos i sense tenir massa clar on anàvem. a vegades el "raro instinto del hombre blanco" falla...

Partim d'un estacionament que hi ha abans d'arribar al poble d'Abella i seguim el pocs metres de carretera fins arribar a l'esglèsia. Aquí es on es un pel "campi qui pugui". La via comença en una  ample cornisa als peus d'una placa on podrem veure els dos parabolts del començament. Segons hem vist, per sota la cornisa han allargat la via amb uns 10 metres.

1r llarg: V+, IV, V i III, 3 parabolts i uns parell o tres de ponts de roca en uns 30 metres
Comencem encintant el primer parabolt i fent uns passos prou difícils en bavaresa. continuem per placa llaçant alguna sabina fins arribar a un ressalt assegurat per un parabolt. El superem amb passos difícils fins que decau la dificultat i al terra trobarem la reunió equipada amb dos pots de roca bastant vells que els podem reemplaçar. Llarg que esta prou be amb uns passos explosius al seu inici

2n llarg: II, V i II, uns tres ponts de roca en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers una placa vertical amb molta vegetació. Trobarem un parell de ponts de roca que ens indica el camí a seguir. Al mig de la placa tenim un parell de passos difícils i un cop superats seguim per terreny molt fàcil i ple de vegetació fins arribar a la base d'una gran placa. La reunió es en una petita cornisa de dos parabolts. Llarg de tràmit sense gaire rellevança a escepció del pas de la placa.

3r llarg: V, 3 parabolts i tres o quatre pots de roca en uns 30 metres
Comencem el llarg sortint per la dreta arribant a una petita plataforma on comença la gran placa. L'escalada serà practicament tota en adherència amb passos de decisió. Trobarem tres parabolts distanciats i algun pont de roca. a mida que ens anem acostant a la paret vertical es quan ens hem comfos. Tenim davant mateix nostre una reunió penjada de dos parabolts nous i brillats. Quan la placa es posa vertical tenim que continuar recte amb tendència a l'esquerra, passant de la reunió que veiem davant nostre. Confosos, muntem la reunió en la via veïna YOLANDA CORTÉS. Llarg molt bo per una placa en adherència que ens farà gaudir tot i no habent acabat del tot el llarg.

4t llarg (Y. CORTÉS) V+, V, Ae, V i III, 4 parabolts en uns 30 metres
Sortim directes a una curta xemeneia/diedre que superem amb passos difícils. Un cop al capdamunt de la petita xemeneia seguim per placa fins cercar el primer parabolt d'un curt flanqueig ascendent d'artificial. Del darrer parabolt sortirem per bavaresa un xic bruta i poc a poc anirem perden dificultat. Al no quadrar-nos res d'aquest llarg amb la ressenya que portàvem no veiem la reunió i vàrem tenir que muntar-la de dos tascons, pocs metres abans del cim. Després vàrem veure la sortida de la via original. Llarg molt maco i amb molt d'ambient.

Pel descens, estant d'alt del cim, per la vessant nord trobarem un espit i un parabolt amb una baga que ens indica el ràpel de 35 metres per una mena de canal plena de vegetació. El podem fer només amb una corda de 60 metres i els darrers 5 metres desgrimpant-los amb molta facilitat. Desprès seguirem camí poc marcat i amb alguna fita que ens portarà de nou al peu de via.

Ha estat una bona escalada tot i havent errat en el darrer llarg, però com diu l'Agus: me ha picado esta frustració i tenemos que volver para acabar la via!!!. Doncs si, hi tornarem per fer el ,darrer llarg.

Escalada realitzada per; Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg
La placa del segon llarg  
La placa del tercer llarg
La comfusió
D'aquesta assegurança seguir recte i no a la dreta
el companys recuperant el lalrg

El darrer llarg de la Yolanda Cortés
Sortin del artificial 
Contents sen se saber que habien errat el darrer llarg

dijous, 22 de març del 2018

LA BROMA DE SATÁN al Mirador dels Ermitans. Montserrat

Dissabte 10 de març de 2018

Avui celebraré el meu aniversari fen una escapada "rapideta" a Montserrat i la via que m'han escollit es La Broma de Satán. Aquesta via es una de tantes equipades als anys vuitanta amb un grau molt, però que molt alt pel meu nivell però que es pot fer en artificial. Però, ull!, no es fàcil, ni l'artificial ni el lliure obligat i fent bon us de les trampes, que els anys i panys d'escalar per aquestes parets, fan que sap més el dimoni per vell que per dimoni.

Sortirem del Monestir de Montserrat i prendrem les escales dels pobres a Sant Benet i abans d'arribar al pas dels francesos, en un revolt trobarem un corriol a la dreta que ens portarà de seguit a peu de via. La via comença als peus d'un fort desplom, on no hi ha reunió. Podrem aprofitar el primer parabolt del llarg per muntar-la.

1r llarg: Ae (6c), V+ i V, 7 parabolts i uns 15 metres
Comencem fent A0 o Ae, depenent de lo forts que anem. Si es en Ae tirarem d'estreps fins que al costat d'una llastra que no inspira confiança, sortirem en lliure molt difícil per l'esquerra. Trobarem una reunió però la deixem passar i la muntem en un arbre mig mort que trobarem en una feixa.

2n llarg:  Ae, V+, V i IV, 9 parabolts en uns 30 metres
Comencem enfilant-nos per l'arbre que es molt polit per caçar el primer parabolt del llarg i en fort desplom seguim en Ae, en un punt tindrem que sortir en lliure molt difícil per arribar al primer parabolt, del que serà ja, escalada en lliure que anirà decaient la dificultat fins arribar a la reunió.

3r llarg: V, V+, V i IV+, 5 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta de cara a un ressalt que es força amunt on trobarem el pas més difícil del llarg. continuem amb tendència a la dreta i per placa amb roca molt bona fin un tram abans d'arribar a la reunió amb roca molt trencada

4t llarg: V, IV i III, dos parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió a munt amb escalada vertical i roca molt bona i així anirem fent fins que es tomba la paret. Trobarem la reunió abans d'arribar a la barana del mirador però també la podem fer a la mateixa barana.

La via no te cap misteri, per passar una bona estona tibant de braços... en els estreps i apurant algun pas gracies a la proximitat del parabolts en els trams més explosius i vieta per la cole.

Escalada Realitzada per: Laura, Ramir Aparisi, Joan Pascuti i Joan Prunera

El darrer llarg
Feina feta...

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.