dijous, 5 d’octubre del 2017

Via VALLE DE CANFRANC. El Tobazo. Canfranc

Dimecres 27 de setembre de 2017
Aquesta part del Pirineu es del tot desconeguda per mi i en proposen una via molt llarga però totalment equipada amb parbolts de 8mm. La paret es ubicada al poble de Canfranc, camí de les pistes d'esquí de Candanchú, es el Tobazo, una paret enorme de gairebé 500 metres on es difícil imaginar un itinerari però els prolífics equipadors de Sendero Límite han trobat un itinerari sinuós, tot equipat i de grau no obligat en els llocs mes difícils, això no vol dir que no tinguem que escalar. Una via del tot recomanable i que no tindrem cap problema de que ens perdem per la paret, només tindrem que seguir el parabolts.

Sortim de Canfranc per la carretera que duu a les pistes d'esquí i als poc quilòmetres en un revol molt pronunciat trobarem les instal.lacions d'una antiga caserna de l'exèrcit. Aparquem el vehicle i remuntem la vall per la dreta de l'antic quartel. Pujarem una mig hora. La paret la tenim a la dreta, ben amenaçadora. Seguim camí per la vall ben marcat fins que unes fites ens indicaran que tenim que deixar el camí i dirigir-nos a la dreta vers una gran tartera que solca tota la base de la paret i en diagonal anirem a peu de via. Ens hem de fixar molt be en una gran canal de roca blanca que ralla gran part de la mitat inferior de la paret. En total uns 3/4 d'hora d'aproximacio, mes o menys. Per poder trobar amb exactitud el peu de via, serà ben visible un plàstic vermell en un parabolt i aquí es on comença la via.

La via la podem dividir en dos parts. La primera part trobarem el primer llarg molt fàcil per ressalts entre petites feixes herba i que ens portarà a 6 llargs de placa inclinada mes o menys llissa, on la clau serà l'escalada d'adherència i en oposició per canalons a cada banda dels peus, totes molt ben assegurades i amb reunions molt còmodes. El 6è llarg es el més difícil doncs es molt vertical però no obligat. El 7è llarg arriba a sota d'uns desploms i es aquí on farem un llarg flanqueig caminant a la dreta per una feixa fins arribar al peus d'un petit diedre.

Els darrers llargs transcorren per terreny més vertical i amb algun pas a controlar la roca. El 8è es un diedre vertical molt bonic. El 9è llarg es una paca llissa i vertical no obligada. El 10è una bavaresa i flanqueig a l'esquerra amb passos molt atlètics que ens porten a uns altres desploms que ens barren el pas. En l'11è llarg,  fem un altre flanqueig a la dreta, pràcticament caminant, però molt aeri. El llarg 12è el farem per l'esquerra i per placa fins uns ressalts que els superarem per la dreta fins la reunió. El 13è llarg el comencem pujant per una cornisa d'herba, entrem a una placa i ens dirigim a una mena de diedre fins arribar a la reunió amb passos herba i un xic trencats. El 14è l'ataquem per la dreta per paret vertical però amb molt bona presa i tot amunt fins la reunió i el darrer llarg, molt fàcil, anirem pujant per petit ressalts entre mig de feixetes d'herba i que ens portarà al final de la via on trobarem dos parabolts en un gran blog.

Un cop acabada la via remuntem uns metres fins aquest cim planer, coronat per una gran fita. Vistes esplèndides de la vall i de les pistes d'esquí de Candanchú. A llevant podem veure com sobre surt entre muntanyanes una de les puntes del Pic Mid d'Ossau.

Una escalada magnifica i com li diuen ara, Love-climbing, gaire be cinc-cents metres de via que encara que del tot assegurada on tindrem de tenir una bona forma física per poder fer-la amb 4 hores, que no es normal en mi si no fos per que el company no m'ha deixat ni un moment de respir... be, algun moment si que he descansat.

El descens el farem vers llevant en direcció a les pistes i tot seguit, girarem a l'esquerra per baixar per una canal ample en direcció a la vall per on hem fet l'aproximació. Aquí es una mica perdedor per que no hi han fites però de seguit trobarem el camí GR molt marcat fins on hem deixat el cotxe.

Escalada intensa i llarga on he gaudit dels llargs i del companys i una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Joan Asín i Joan Prunera


Itinerari per on transcorre la via
El fàcil primer lalrg
El segon llarg
El llarg 3
El llarg 4
El llarg 5

El companys al cinque llarg
Llarg 6, el més difícil 
El llarg 7
El diedre del llarg 8
La placa del llarg 9
La bavaresa del llarg 10
Caminant pel flanqueig del llarg 11
Llarg 12
La reunió des de el llarg 12
En el llarg 13
Arribant a la reunió 13
El llarg 14
El fàcil darrer llarg
Han estat quatre hores d'intensa i ràpida escalada

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.