divendres, 13 de maig del 2022

Via A DUES MANS. Pas Nou, Vilanova de Meià

Dissabte 7 de maig de 2022

El Camí de l'Escala del Pas Nou és com abans se'l coneixia aquest estret congost i que ara popularment els escaladors l'anomenem simplement Pas Nou. De temps, ha estat ple de vies a l'ombra de la imponent muralla de la Roca dels Arçons o Roca dels Arcs, a cavall entre la comarca del Pallars Llussà i la Noguera, en plena Serra del Montsec o de Meià. Aquestes parets situades a la dreta del Pas Nou permeten una escalada poc contínua pel fet de les seves innumerables feixes. La via A DUES MANS és un bon exemple, encaixada un tant amb calçador ens permetrà d'una escalada prou entretinguda però sense continuïtat.

He d'aclarit i advertir que nosaltres ens hem trobat que falten els cargols i plaquetes de la primera reunió, les de la tercera expansió del segon llarg i tres més expansions del darrer llarg. Nosaltres hem estat previsors i ho hem pogut resoldre portant cargols i plaquetes recuperables que ens hi han permés progressar. El que hem col.locat, despès ho hem tret. Dit això, no sé si els aperturistes o reposaran, aquí queda dit.

Per accedir a la via, deixarem el vehicle ens els punts adients que hi ha a la carretera. Pujarem per una canal molt evidren amb unes marques grogques al peu de la carretera i amb deu minuts i escacs, arribarem al peu de via. No confondre amb unes vies que hi ha a l'esquerra i a la dreta.

1r llarg: IV, IV+, V, II, Ae i V, 6 o 8 expansions en uns 30 metres
Comencem enfilant-nos per paret vertical però franca de preses. Anirem progressant en vertical fins arribar a una petita feixa que ratlla la cinglera. Trobarem una mena de reunió i enfilarem per paret mol vertical i llissa. Dos parabolts ens ajudaran amb un parell de passos en Ae. La sortida és difícil, però amb bones preses, tan sols per arribar a la reunió hi ha terra i pedres soltes. Com ja he dit, de moment haurem de posar els cargols i les plaquetes a la reunió.

Ara caminarem per una ampla feixa fins a la paret del davant i muntant l'R2 en uns arbustos

2n llarg: IV, V, V+/A0e, IV+ i IV 4 o 5 expansions i uns 30 metres 
Seguim per paret vertical i bones preses de mans fins a un petit ressalt. Aquí, de moment, haurem de repondrer el cargol i la plaqueta de la expansió. Pas dífícil en diesdre un xic trencat per l'esquerra i superem el pas (possible A0e). Tot seguit pugem una mica i de seguit a l'esquerra entrant en una feixa i muntem reunió.

Passem entre un arbre gruixut i ajudats per una corda fixe, anirem en diagonal per la feixa amb molta pedra solta fins a una placa tombada on hi ha la reunió.

3r llarg: IV, IV+, V+, IV i V 5 o 6 expansions i uns 30 metres 
Pugem fàcilment per la placa tombada una bona estona fins que és redreça. Seguim per placa vertical i entrem en un petit nínxol. Tenim un bon ressalt assegurat per dos parabolts, (pas atlètic de V+) i seguim per una placa a mà dreta i un cop superada entrem en un bosc penjat on hi ha la reunió.

4t llarg: II, IV i IV+ 4  expansions i uns 20 metres 
Seguirem ara per l'esquerra seguint una corda fixe fins a un esperó amb un arbre al seu peu. Per l'esquerra de l'arbre escalarem amb cura, la pedra sembla trencada, però no ho és. (En aquest llarg haurem de fer la mateixa operació de repondre els cargols i plaquetes en els parabolts a escepció del darrer que si és senser) Pugem en vertical per l'esperó i sortirem per la dreta, aquí sí que la roca és trencada i de seguit arribarem a la reunió final.

El descens el farem pel cantó oposat a la via seguint una traça de camí vers el nord i després el seguirem cap avall fins a la carretera i després al cotxe, en total una mitja hora.

Ha estat una bona escalada i divertida, sobretot el tenir que afegir cargols i plaquetes escalan, i una nova via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Perez i Joan Prunera

Començant el primer llarg
El dos passos d'Ae

Els companys recuperant el llarg

El pas difícils del segon llarg

El tercer llarg

Encarant el darrer llarg

Acabant la via

Foto-cim

dilluns, 9 de maig del 2022

Via ESCALADORS BUCÒLICS a la Paret de la Batalla al Clot de Vilamala, El Solsonès

 Divendres 6 de maig de 2022

A mitjans de l'any passat i principis d'aquest, s'han anat obrint una bona fornada de vies en aquest pany de paret del Clot de Vilamala. El fet que per accedir al peu de via s'ha de rapelar qualsevol via que vulguem fer, fa que freni el poder anar a escalar aquí, com que per molts, el ràpel pot ser una maniobra senzilla i fins i tot divertida, per a mi, no ho és gens per raons que molts companys ja sabeu (he, he, he...). Després de tres intents d'anar a fer la via ressenyada i per diferents raons, sobretot pluja i fred, amb el company Xavi, decidim anar-hi. És una via ben trobada, tota equipada amb aire entre assegurances en els llocs fàcils, però haurem de tenir molta cura amb la roca, tot i sanejada necessita ser escalada força temps per ser neta i crec que no ho serà mai del tot.

L'aproximació la farem sortint de Solsona en direcció a Coll de Jou i en el quilòmetre 20 al costat d'unes ruïnes i un dipòsit d'aigua a mà esquerra podrem aparcar el vehicle tant a la dreta com a l'esquerra. Caminarem per la gran esplanada en direcció Est fins a guaitar unes fites que baixen per el sotabosc. Per corriol poc marcat anirem baixan, ara cap el Sud i ja pel llom de la cinglera seguirem fites fins a arribar a la reunió/ràpel al costat d'uns matolls. Anirem amb molta cura d'arribar a la reunió, com que ja serem abocats al buit. El ràpel té una cinta amb el nom de la via.

Per accedir al peu de via farem un primer ràpel de 30 m. fins a la R4, després un de 60 m molt, però molt just, les cordes arribem pel "xiclet" de la corda (recomano fer un ràpel anterior) fins a la R2 i un darrer de 55 fins al peu de la canal. Haurem d'equipar els ràpels amb mosquetons pel descens que recuperarem a la pujada, ja que les reunions no tenen argolla.

1r llarg: IV+, IV i III, 3 expansions i uns 30 metres
Comencem en vertical per placa un xic humida a la recerca dels millors còdols i seguin els parabolts, molt lluents. A mig llarg, la dificultat decau i es fa més fàcil fins que arribem a la reunió. Aquest  llarg, nosaltres l'hem empalmat amb el segon.
2n llarg: II, neta i uns 25 metres

Llarg de transició, molt fàcil i tombat que ens permet arribar a un gran relleix on muntem la reunió.

3r llarg: IV+, V, IV+ i IV, unes 7 expansions i uns 35 metres
Sortim vers l'esquerra seguin els parabolts que ens portaran a la part més feble del gran balmat que tenim damunt nostre. Trobarem uns passos verticals i una mica trencats, però els parabolts propers ens ajudaran. Un cop superat aquest tram, seguirem lleugerament a la dreta, ja amb més bona roca, fins a la reunió.

4t llarg: IV, unes 4 expansions i uns 35 metres
Seguim en vertical de la reunió superant petits ressalts amb bona roca. En un punt escalarem cap a la dreta amb la mateixa tònica sempre fixant-nos en els parabolts que ens indiquen el camí a seguir, Am bona roca arribarem a la reunió.

5è llarg: III, IV i III, 2 expansions i uns 30 metres
Encarem el darrer llarg sortim per la dreta a cercar uns ressalts i així tota l'estona fins a la darrera reunió.

El retorn és pel camí que hem fet de baixada, com no podia ser d'altra manera. Via sense cap pretensió i la més fàcil de les obertes aquí i una nova via més per la "cole"

Escalada realitzada per:  Xavi Díez i Joan Prunera

Descens i recorregut de la via

El primer llarg

Tercer llarg

Recuperant el tercer llarg

Quart llarg

Recuperant el quart llarg

Darrer llarg

Vistes del Clot de Vilamala

Final de via

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.