dijous, 5 de març de 2015

Via GUTIERREZ "LO PUTO AMO". Abella de la Conca

28 de febrer de 2015
Aquest dissabte tornem al que habiem deixat a mitges la setmana passada, la via GUTIÉRREZ "LO PUTO AMO" que sembla ser el temps ens ho permetrà i hem d'aprofitar per que avui es l'últim dia que podem escalar per culpa d'unes restriccions "oficioses" per l'estudi i alimentació dels rapinyaires de la zona. Total, que fem via cap a l'Abella de la Conca, petit i perdu tpoble a la comarca del Pallars Jussà (no l'hem vis el poble, passem de llarg). Be, uns dos-cents metres abans d'entrar al poble, venint d'Isona, trobem un trencall de carretera a l'esquerra i en forta pujada que ens portarà a una pista en bon estat. Les parets son molt visibles des de la pista i si sou "espavilats", com nosaltres, de seguida la localitzareu. Deixem el vehicle en una explanada prou gran de la pista i com us dic , es ben visible la via que farem. Reculem un centenar de metres d'on tenim el cotxe i trobem unes fites i un corriol que puja entre camps d'ametlles, (aquí encara no estan florits) i en 30 minuts arribem a peu de via. Trobarem una inscripció amb el nom de la via, més fàcil impossible!

Farem dues cordades, els joves i els... grans? Els que ja estem "salats" deixarem pas a les noves generacions i nosaltres, els grans, poc a poc , al darrere d'ells.

1er llarg: V, IV, IV+, V i III , tres parabolts i un pont de roca en uns 45 metres
L'entrada al llarg es un xic explosiu, al menys per nosaltres. Una placa vertical i amb fisuretes ens portarà a un cornissa molt petita i flanquejant a l'esquerra pujarem per un altre placa assegurada per un parabolt. Continuem per terreny brut i amb matolls fins un altre placa vertical on podrem emplaçar algun friend o tascó. Seguim per placa on trobarem dos expansions més i ja, més fàcilment arribarem a la reunió fora còmode.

2on llarg: II/III, V, V+, II/III i IV, tres parabolts i dos ponts de roca en uns 40 metres
Comencem el segon llarg per la dreta flanquejant i resseguint una serie de ressalts escalonades fins un mur vertical amb un diedre. El parabolt es fora lluny però podrem emplaçar fiends al gust. Un cop passat el diedre entrem en una placa fora vertical i fina. Un parabolt ens assegura el pas més difícil. Seguim per terreny de matolls i grimpant algun ressalt fins arribar a la reunió.

Ara cambiarem de reunió, caminant per una feixa fins la paret vertical de davant nostre. Trobarem una reunió d'un parabolt que la reforçarem amb algun tascó o friend.

3er llarg: IV+, V, IV+, V i IV, dos ponts de roca i dos parabolts en uns 50 metres.
El millor llarg de la via, Per a mi, una obra d'art de la natura. Sortim de la reunió enfilant-nos per un diedre amb blocs vertical fins entrar de ple en una placa fissurada i anirem progressant amb tendència a la dreta fins un parabolt. Pas de flanc a la dreta i continuem per una fantàstica bavaresa fins trobar-nos amb una placa amb una fissura vertical. Un cop superat arribem a l'últim ressalt del llarg i ja som al final de la via.

Pel descens anirem a la nostra dreta baixant per una mena de cresteta fins situar-nos al vessant nord fins un ressalt on trobarem una corda fixe amb no gaire bon estat, però es curt i pràcticament sense dificultat. Anirem baixant per camí mes o menys marcat fins un gran coll i en qüestió de mig hora ja serem un altre cop al punt de partida. Els companys "joves", com encara tenen temps i van alts, decideixen baixar més ràpid i fer la via LO GALL PINTO. En guillem i jo "xinu-xanu, de camí cap el cotxe a prendre una mica el sol.

Be ha estat una escalada prou interessant, en un lloc que desconeixia malgrat les restriccions "oficioses" que hi han. Jo només he observat graules i voltors, no se si més endavant arribaren mes "pajarracus" protegits. Ara toca esperar el més d'octubre per tornar que el lloc m'ha encantat. Un altre via nova per la cole!

Escalada realitzada per: Guillem Árias, Ricard Rofes, Cisco Figueroa i Joan Prunera
Des de la pista on deixem el vehicle ja veiem la paret
El primer llarg 
El segon llarg
L'últim llarg
La colla, reunits després de l'escalada
La baixada 
La regulació de l'escalada a la zona

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.