diumenge, 27 de juliol de 2014

Via DEL CABRA a la Panxa del Bisbe. Montserrat

Dissabte 26 de juliol de 1714 / 2014
Va ser un desembre de 1986 que va caure entre les meves mans, una ressenya d'una via a la Panxa del Bisbe... nova i "hiper-assegurada, IV+ i V !!! Era la moda dels 80', obrir vies des de dalt, cosa que a alguns no ens semblava ètic, però érem consumidors (com ara) de vies i ens va faltat temps per anar-hi. Mireu si érem, mmmmmh...com ho podria dir? Inconscients, joves, amb moltes ganes... que ens hi vàrem ficar en un gelat febrer de 1987, cosa que ara, ni que m'hoferisin diners!!!
Be, la qüestió es que a la ressenya, el primer llarg IV+, (IV a la Guia de escalada libre, Zona Sant Benet los Vagos, del Toni Jiménez, es de jutjat de guàrdia la guia!!!), el segon IV i el tercer, V. La resta, lo típic de la panxa, dos llargs de III i II. Encara estic recordant el dia i lo malament que vaig fer aquells IV+'s. Vaig dir que mai més tornaria.
Han passat més de 27 anys i amb el re-equipament que a sofert amb parabolts de 10 i inoxidables i que està orientada a l'ombra, tot s'ha de dir, en hem decidit per fer una ullada. La via te un rocam de "traca i mocador", com totes les vies de la Panxa. Via de caire esportiu on només necessitarem 11 cintes i la reunió per poder aconseguir-la. També he de dir que m'ha costat molt, sobre tot el primer llarg, que gràcies a la proximitat de les expansions, no he arribat a treure el fetge per las boca i es més, l'he fet tota de primer per que el companys avui no tenia el dia... ni jo m'ho puc creure encara!!!

1er llarg: IV, V, V+, V+/A0e, V, onze expansions en uns 35 metres
La via l'encetem a l'esquerra de la Per davant anant a cercar una sabina que tenim a l'esquerra. El parabolt es força lluny del terra. Hi han ressenyes que pots posar un tasco en una fissura però realment no fa falta. allargues la mà i "xapes" el primer parabolt. Després es un festival de còdols cantelluts però molt vertical (mooooolt) i amb l'aguda dels ferros anem progressant fins la reunió al costat de la Per davant.

2on llarg: V, V, V+ i IV i cinc expansions en 20 metres
Sortim de la reunió verticalment a la recerca del parabolt. Aquest llarg es igual que el primer però més curt. la diferència es que amig llarg la roca es tomba i arribem molt fàcilment a la segona reunió.

3er llarg: IV, dos passos d'A0e (diuen 6a?), V+, IV+ i III i cinc expansions en uns 30 metres
Prenem el tercer llarg sortint per l'esquerra a cercar un mur vertical. Tenim dos parabolts a tocar i en dos passos d'A0e, podem resoldre el 6a. Però no val a baixar la guàrdia, la cosa continua i gens fàcil fins que entrem en una placa, ara no tant vertical però amb uns cantells petits però "acollonants" i tot segui fàcilment entrem a la tercera reunió.

4t i 5è llarg: II i III, algunes expansions d'altres vies en 30 i 40 metres respectivament (lo típic de la Panxa)

Per baixar anirem al costat oposat de la via i abocats al buit, tenim dos instal.lacions de ràpel, una a la dreta de dos espits i un altre a l'esquerra d'un parabolt i un espit. Podem baixar pel que més ràbia ens faci, al gust del personal. Tots dos son ràpels de 40 m i en un principi, volats.

Donem el dia per finiquitat, que ara el sol "mossega" de valent i jo estic trinxat, física i psiquicament...
"Deunidó" la vieta i el grau tant "apretadet" que li donen per un escalador "cagamandurria" com jo!!! Dic escalador, però ja no se, no ho se... Bones vacances (pel que les tingueu) a tots!!!

Escalada realitzada per: Jordi Calabuig i Joan Prunera
Buf, el primer llarg, m'ha fet suar de valent!!!
El Jordi al primer llarg
Fent el tercer llarg
Al final del tercer llarg 
Arribant al cim de la Panxa i els Gorros de fons
Malgrat tot, ho hem aconseguit

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.