dijous, 27 de febrer de 2020

Via OM MANI PADME HUM a l'Agulla de l'Arbret, 18 anys després

Diumenge 16 de febrer de 2020
Fa divui tanys que anant cap a l'Aresta Brucs de l'Agulla de l'Arbret, vam veure una mena d'expansions químiques uns metres per sota de l'aresta i a tocar de la via Aitor. No sabíem el nom ni a on duia la via, però ens hi vam engrescar. Durant anys la vaig tenir oblidada, ja que no em va fer el pes, vaig creure que era més "autèntica" l'Aresta Brucs i així ha estat fins ara. La recordava més fàcil, es el que té fer-se vell, que tot ho recordes més fàcil. La via, de fet, no aporta res de nou, busca una línia paral.lela a la gran clàssica creuant-la poc abans d'arribar a la primera reunió i seguir per la dreta fins anar a parar a l'últim llarg.
Via per gaudir tan sols de la roca, sobre tot el segon llarg i una manera diferent d'escalar aquesta emblemàtica agulla.
La via comença uns metres abans d'arribar al coll de l'agulla amb les Bessones, tot just al costat de la via Aitor. Els químics són molt visibles.

1r llarg: IV, IV+, V i IV, 11 químics i dos burins en uns 50 metres
Comencem a pujar i clarament les expansions ens marquen el camí a seguir sempre amb tendència a la dreta. Les expansions estan a props'aniran allunyan a mida que escalem. A mig llarg trobem una petita bauma que amb passos difícils la superem per la dreta i tot seguit en vertical fins el vistós forat on hi ha la reunió de l'Aresta Brucs. Farem la reunió fora del forat i a la dreta.

2n llarg: V/A0, V, IV+, IV, V, IV i III 15 químics i una reunió que ens la saltem en un 35 metres
Sortim de la reunió ajudant-no d'un parabolt i amb tendència a l'esquerra, superem eñl primer pas. Continuem amb escalada fina fins a un bon ressalt que el superarem per la dreta amb passos força difícils, també trobarem una llastras amb roca poc agraïda. tot seguit seguim en vertical fins a una reunió de dos espits que no es gaire fiable. seguim uns deu metres més i muntarem la reunió a l'Aresta Brucs.

3r llarg: III+, neta d'assegurançes i uns 20 metres
seguim ara per la pròpia Aresta Brucs en escalada fàcil però exposada fins a la reunió al costat de l'arbre que dóna nom a l'agulla. Només ens queden uns deu metres si volem assolir el cim de l'agulla

Pel descens podem fer un sol de ràpel per las vessant Est o be dos, un d'un 20 metres i un altre d'uns 30 metres. Fa trems que va haber un desprenimen d'un gran bloc de pedra entre les dues escletxes que separen el cim de l'agulla i ara aquest bloc s'ha esncastat ala sortida del ràpel amanera de tascó. Es veu ben sòlid però no inspita confiança mentre fem els primers metres del ràpel.

Temps ha passat del primer cop que vaig escalar aquesta via i ara m'ha poertat bons records tot i que mp'ha semblat molt més difícils que llavors.

Per si us interesa: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/search?q=l%27agulla+de+l%27arbret

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Pruner

L'ombrívol començament del primer llarg
Superant el principi del segon llarg 
Les Bessones al nostre darrere 

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.