dimarts, 4 de setembre del 2018

Via YOLANDA CORTÉS a la Torre Xica. Abella de la Conca

Diumenge 2 de setembre de 2018

Tres vies hi han en aquest pany de paret de la vistosa Torre Xica, la Mariquita Pérez, la Pepa i la Yolanda Cortés i aquesta última es la que em faltava per la "cole". La via no es gran cosa, tant sols a destacar la magnífica placa del tercer llarg, senzillament, fantàstica. El començament de la via es un tant rebuscat amb un primer llarg  massa forçat i un segon típic de grimpar per matolls, els millors els dos darrers. L'aproximació la farem estacionant abans d'arribar al poble i arribant fins l'esglèsia.Pujarem fins unes ruïnes i tot just al damunt comença la via on podem veure un parell de parabolts en una mena d'esperonet.

1r llarg; V, A0, V i IV, dos parabolts en uns 25 metres
Comencem a pujar fins una sabina on hi ha una baga llaçada i amb passos difícils i a la dreta arribem als parabolts que amb dos passos d'A0 ho superem. La sortida del A0 es fina. Tot seguit pujarem per uns ressalts amb molta vegetació i molt incòmodes d'escalar fins una bona cornisa on trobarem la reunió de dos ponts de roca que ja comencen a estar vells. Els podem reforçar. Llarg un tant forçat.

2n llarg, II, III i IV+, tres pont de roca en uns 45 metres
Llarg que practicamernt caminarem pels matolls i un parell de ponts de roca ens indican el camí que ens porta a una placa tombada que la escalarem pel cantó de l'esquerra amb uns passos fins i de seguida entrarem a la reunió en una mena de feixa petita. Tant sols es maco el tros de placa del llarg.

3r llarg, V, V+ i V, 4 parabolts en uns 30 metres
Comencem el llarg de placa per l'esquerra del parabolt que tenim força lluny i en un relleix podrem emplaçar un pont de roca fins arribar al parabolt. Fem un petit flanc a la dreta i ens endinsem de ple en una placa fantàstica on anirem progressant trobant forats i petit relleus on col.locar els peus. Els darrers metres son un pels bruts però la dificultat decau sensiblemet arribant a la reunió de dos parabolts que tenim a l'esquerra sota un mur força vertical.


4t llarg V+, V, Ae, V, III i V+, 4 parabolts en uns 30 metres
Sortim directes a una curta xemeneia/diedre que superem amb passos difícils. Un cop al capdamunt de la petita xemeneia seguim per placa fins cercar el primer parabolt d'un curt flanqueig ascendent d'artificial. Del darrer parabolt sortirem per bavaresa un xic bruta i poc a poc anirem perden dificultat tot i que tindrem que anar en compte doncs es una mica trencat. Tot seguit ens dirigim a l'esquerra fins un ressalt on hi ha una sabina amb una baga. el pas es molt difícil i forçat. Acabat això arribem a la reunió.

Pel descens, estant d'alt del cim, per la vessant nord trobarem un espit i un parabolt amb una baga que ens indica el ràpel de 30 metres per una mena de canal plena de vegetació. El podem fer només amb una corda de 60 metres i els darrers 5 metres desgrimpant-los amb molta facilitat. Desprès seguirem camí poc marcat i amb alguna fita que ens portarà de nou al peu de via.

Via divertida i que els dos darrers llargs et posen les piles, els dos primers, del tot prescindibles i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi, i Joan Prunera i els companys Llorenç i Dídac

La Torre Xica
La placa del tercer llarg 
Recuperant el tercer llarg
El quart llarg 
Tots quatre a dalt del cim

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.