diumenge, 3 de juny del 2012

Via TERRITORI DAKOTA a la Roca de Sant Cugat

02.06.2012
Les prediccions dels "mentidòlegs", que aquest cop l'han encertat de ple, es de bon temps el dissabte i malament el diumenge. Truco al Guillem i li faig proposicions deshonestes doncs fa temps que tenim pensat anar a aquesta via i com que amb la calor que fa, anar a que ens toqui el sol, no es gaire assenyat. La via te uns al.licients: cara Oest, garantia d'ombra, molt assegurada i un cim que ni el Guillem ni jo, hem pujat mai. el Guillem, com no sap dir que no li encanta la proposta i ja ens veus a tots dos baixant per la canals dels Llorers que segons ell pot ser millor que per la Vinya Nova. Tot baixant arribem en un punt, passat el peu de via de la Tio Gos del Gorro Frigi trobem un corriol-et que ens durà al coll de la Doble. Tot seguit baixarem una canal molt antipàtica fins la Mamella. Un cop la canal es fa més ample i humana arribem a un bon replà, on evidentment, veurem que som als peus de la via que volem fer. Per tornar si tenim que pujar per aquesta canal, suarem la "carn-salada"! Ens posem el material mentre veiem la muralla que tenim davant nostre. El Guillem hem diu que avui mano jo i que esculleigi llarg. No m'ho rumio gaire i li deixo per a ell el segon llarg...

1er llarg III, IV+, V i V+ 10 parabolts de 8 mm en 35 metres
Pujo per rampa fàcil però sense cap assegurança... cap problema que es fàcil. Passats un parell de bolts la cosa cambia i en tendència a la dreta la cosa es posa dreta. Podem pujar tranquil.lament, doncs es ple de parabolts. Amb passos fins anem guanyant terreny fins que abans d'entrar a la reunió trobem el pas clau de la via sempre molt ben assegurat arribem a la reunió una mica incòmode doncs es molt penjada.

2on llarg V+, V i IV+ tres claus i 8 parabolts de 8mm en 30 metres
Davant nostre tenim un diedre verticalissim que espanta una mica. Tot el contrari, bona roca i una fissura que entren els dits a "caldo". Surt en Guillem i en la fissura entra un bon tascó, Després, com ja dic pugem en diedre molt atlètic fins el final on trobem un parabolt. Aquí l'escalada es fina però amb uns cantells de pelicula. Passem dos parabolts més i pugem en vertical i ara l'escalada ens es una mica més fàcil fin que va perdent verticalitat i entrem en una reunió força còmode.

3er llarg IV, IV+, A0e,IV+, IV, III i II 5 parabolts de 8mm en 35 metres
a sobre nostre tenim el sostre i pas clau de la via. Surto per placa fàcil fins situar-me a la dreta del sostre molt ben assegurat amb dos parabolts. Ho intento en lliure però no hem surt. Ho torno a intentar i tampoc. M'estic cansant i millor que faci un A0e. Continuo per placa fàcil i poc a poc vaig arribant al cim sempre amb conta de no llençar pedres dons l'arribada al cim es molt trencada. Faig reunió en un gran arbre al costat d'una fita de còdols immensos.

Ja som d'al del cim d'aquesta mítica roca de la Plantació. Hem trobat una via molt maca i exigent però amb poc compromís, que com ja dic es molt assegurada però que no ens ha deixat indiferents. A sigut força difícil pel nostre nivell. Via molt recomanable.

La baixada la farem pel cantó Nord amb un ràpel de 20 metres de dos parabolts amb anella que ens durà al coll d'aquesta roca alb l'Agulla Jaume Mata. Un cop a baix seguirem pel cantó esquerra de la Jaume Mata fins arribar al coll de l'Agulla la Doble i un cop al coll baixarem i arribarem a la canal dels Llorers i sols ens quedarà remuntar la canal fins el camí de Sant Jeroni i... un altre via nova i cim nou per la col.lecció. Ara amb la calor, el millor es anar al Bar el Rincón a fer unes "birretes"...

El primer llarg
En Guillem desde la reunió
Ja ala reunió a sota del diedre
En Guillem al mig del diedre
En Guillem al mig del segon llarg
Entrant a la segona reunió
En Guillem a la reunió desde la sortina del desplom
... i foto del cim de la roca de Sant Cugat

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.