dijous, 20 de febrer del 2020

Via ARESTA BRUCS del Timbaler del Bruc entrant per l'Agulla dels Cartutxos. Montserrat

Dissabte 8 de febrer de 2020
La teníem pendent i avui és el dia. L'Aresta Brucs del Timbaler del Bruc, no és que sigui una bonica via, tot més lluny de la realitat, però de temps que la coneixia i sempre havia sentit parlar que tenia una roca molt mediocre. És veritat, la roca no és de la millor, a excepció dels dos darrers llargrs, però cavalcar per aquesta aresta és una bona experiència. De totes maneres, la via que hem fet és una mena de "poti-poti", doncs entrarem per una via d'esportiva, l'Agulla dels Cartutxos i seguirem per tota l'aresta fins al cap del Timbaler i sortirem per l'esquerra de la via Francesc Sardans Fàbregas i així queda una via més rodona.

Des de el pàrquing del poble del Bruc, prenem el camí del Vermell del Xincarró fins arribar a una bona esplanada i davant mateix tenim el gran bastió del Timbaler. Remuntant en diverses ziga-zagues, arribarem a peu de via de l'Agulla dels Cartutxos.

1r llarg: IV, V, V+ un pas d'A0 i IV, 4 parabolt i un espit, en uns 40 metres
Comencem fàcilment però amb roca mediocre seguint els parabolts fins que esposa molt vertical. Ull a la roca. Amb passos fins i difícils arribem a un fort ressalt. Ara tenim un pas molt difícil que el podem resoldre amb una "tramposa" o estrep per arribar a la instal·lació de descens. Seguim amb roca molt trencada fins al cim de l'agulla. En una sabina precària hem deixat una corda amb nusos d'uns tres metres per poder baixar del cim i continuar per l'aresta, ara si, amb roca una mica millor, fins a la reunió entre el cim d'una petita agulla i la mateixa aresta.

2n llarg: III i IV, un espit, en uns 30 metres
Ens enfilem aresta amunt on podrem posar un friend en una llastra a mà dreta i un xic més amunt, a l'esquerra i que queda amagada, una fissura on entra bé un tascó. Seguim per l'aresta amb roca a cop bona a cops dolenta fins a una bona sabina, Superem un petit ressalt i arribem al cim d'una altra agulla amb una sabina. Desgrimpem un metre i mig i muntem reunió en el coll.

3r llarg: V, V+/A0, un espit, tres burins vells i un pont de roca en uns 25 metres
Surtim de la reunió en vertical a cercar el primer espit. L'escalada es vertical i fina, Trobarem tres burins vells amb un pas no obligat prou difícil, a poc a poc va perdent dificultat i arribem a un ressalt comú amb la via Francesc Sardans. El superem i de seguit fàcilment arribem a la reunió.

4t llarg: V, IV i III, neta i uns 20 metres
Sortim de la reunió lleugerament per la dreta (la via original crec que surt per l'esquerra però sense cap ambient) per seguir en vertical superant un bon ressalt amb còdols bons i abundosos i que podem llaçar un parell de merlets. Seguim ara lleugerament a la dreta fins a un altre petit ressalt i fàcilment arribem al cilm de la roca. No hi ha reunió.

El descens el farem caminant en seti ponent per camí poc marcat amb fites fins a una canal que ens durà al camí principal i a peu de via. Via amb un cert ambient on la roca no serà de el millor però és una bona experiència, i via nova per a la cole.

Escalada realitzada per: Jesus Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera
El recorregut de la via
El primer llarg a l'Agulla dels Cartutxos 
El segon llarg
Els companys per sota l'aresta
El tercer llarg 
Un dels burins, ben sortit
El darrer llarg
L'Agus arribant al finmal de la via
El dia es va espatllant per moments

dimarts, 18 de febrer del 2020

Via ARESTA BRUCS a la Roca del Tambor Gran. Els Pallers, Montserrat

Diumenge 26 de gener de 2020
La intenció d'aquest diumenge era ben diferent, escalar l'Aresta Brucs del Timbaler del Bruc, però a l'arribar a peu de via ja hi havia una cordada de tres que encara no tenien ni els peus de gat posats. Mentre fem temps, deixem les motxilles i anem a tafanejar per la zona, que és ple com un ou de gent. Un munt d'escaladors a la via Sardans i a la Ivan, al Gerro també ple de gent, noi , avui tot hom és aquí. Quan tornem, que és després d'una bona estona, continuen igual, sense estar pentjats a la roca i en vistes a la situació, decidim per anar a fer l'Aresta Brucs de la Roca del Tambor Gran. Assessorats per l'Agus, que ja la ha fet fa temps, es dedicarà a fer-nos fotos. Com veieu, la moral no està gaire pels núvols. a mi no es que em faci gaire gràcia, però la qüestió és fer alguna cosa.

La via te un sol llarg de corda d'uns quaranta metres amb equipament just i variat. És una típica Aresta Brucs on trobarem passos de IV i IV+ i un de ben curiós de V gaire be al final, doncs la roca no és gaire bona, a part d'això la roca es excel.lent. Al cim no trobarem reunió. el descens el farem caminant per un seguit de terrasses vers ponent fins a baixar per una canal que ens retornarà a peu de via  (marques de color)

Un cop retornats a peu de via, ens acostem a la roca dels costat, El Contrafort oest del Tambor Gran i fem els tres plegats una via d'esportiva, en dos llargs convinant dos vies i d'una dificultat de IV i V i així donem la jornada per acabada.

Escalada realitada per: Dídac García i Joan Prunera

Començant l'aresta
Seguim...
El company recuperant el llarg
El contrafort de la Roca del Tambor Gran
Ara si, foto dels tres

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.