dimecres, 22 de març de 2017

Canal SÀBAT a la Serra del Cadí

Diumenge 19 de març de 2017
El març de 1992 vaig escalar la canal Amagada i la part final de la Sàbat però fa tant de temps que la part de la Sàbat no la recordava i fa tres anys vàrem venir a fer-la però per circumtàncies d'horari, ens vàrem decantar per la canal de l'Ordiguer. Aquest cop marxo decidit a poder escalar-la tota sencera amb dos companys del centre.
Arribem sobre dos quarts de vuit al poble d' Estana i fem un petit àpat a cal Basté i sobre les deu de la nit anem al refugi i ens fiquem dintre del sac que a les cinc del mati, toquen diana.
Son les cinc del matí, ens aixequem i preparem motxilles després de fer un petit esmorzar i ens dirigim a la zona on es deixen els vehicles (1.500 m) i emprenem la marxa fins al Prat de Cadí (1.820 m). Un cop al prat seguim direcció a la canal de l'Ordiguer. La neu es prou estable  per progressar amb certa comoditat. Quan estem a prop de la entrada de l'Ordiguer (2.160 m) cambiem de direcció i emprenem un llarg flanqueig ascendent a la dreta i tot seguit pugem per una pala fins situar-nos en les grades on comencen les canals Sàbat i dels Troncs. En aquest punt, preparem el material, arnes i grampons. Fet tot això emprenem un altre flanqueig a l'esquerra per situar-nos als peu de la pròpia canal i ascendim sense encordar-nos fins el ressalt de deu i roca que tenim a la nostre esquerra per poder muntar una bona reunió.
Ataquem el ressalt, que es net de neu en un principi, amb passos de IV en roca i una sortida de neu dura d'uns 55º. Seguim pujant i muntem una reunió en una cornisa als peus de un forat a la roca clavant tres claus (40 m) D'es d'aqui continuem a "l'ensamble" emplaçant de tant en tant alguna assegurança tant a la neu com a la roca. A la part final del corredor arribem a una mena de collet on es ben visible el canaló i la cornisa de sortida de la canal. Muntem reunió i per més seguretat i emprenem un flanqueig a l'esquerra fins arribar a la paret on en el seu extrem esquerra muntem un altre reunió. Tenim un bon pati a sota els nostres peus. Ara sols queda atacar l'ultim tram de la canal per un corredor molt estètic de 55/º/60º fins la cornisa final.
Hem tingut un dia fantàstic amb mes o menys bona neu i no massa fred i com es habitual fem la foto dels tres ben contents per la feina aconseguida. Després de descansar una estona i plegar material, prenem la baixada que promet ser dura. Des d'aqui ens dirigim al coll de la Canal del Cristall (25 min.) i farem cua per poder baixar doncs hi ha una bona aglomeració de gent. En el coll hi ha un pal indicador clavat i cimentat al terra i ens despentgemper la corda per salvar el primers metres força verticals de neu i tot seguit fem una dura baixada per la canal del Cristall que en portará un altre cop al Prat de Cadí i de retorn al pàrquing on tenim el cotxe.
Ha estat una jornada llarga i dura, unes dotze hores entre arribar, pujar i baixar i les nostres cames ho saben de ben cert, però satisfets per l'activitat i per fi a caigut la Canal Sàbat! una més per la cole.
Més informacio sobre la activitat a: https://eltercergradista.wordpress.com/2017/03/22/canal-sabat-serra-del-cadi-19-03-2017/
Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera
Estana, son les 5:30 h. de la matinada 
Arribem a Prat de Cadí a les 7:00 h.
Reprenem la marxa cami de la canal 
Començem a pujar la canal sense cordes
Atacant el primer ressalt
El ressalrt vist des de dalt 
La reunió 
Seguim pujant per la canal
Arriban al collet 
Al mig de la canal
La reunió al collet 
Flanqueig per accedir a l'últim tram de la canal 
Començant els darrers metres 


Superant la cornissa
Els companys pujant el tram final 


Tasca aconseguida. Un dia magnífic
La "dura" baixada per la canal del Cristall
Darreres llums del dia des de el poble d'Estana

dimarts, 21 de març de 2017

Cresta del Sol als Bassets. El Solsonés

Diumenge 12 de març de 2017

Aproximació, ascens i descens de la cresta
La idea d'aquest diumenge era un altre, però veient com s'aixecà el dia amenaçant pluja, tot arribant a Solsona, comencem a buscar plans "B". Vaig recordar que un company del centre em va recomanar una cresta pels voltants de Sant Llorenç de Morunys, la Cresta del Sol, però no portem informació. Ja se sap que ara amb la tecnologia dels mòbils, podem buscar informació de qualsevol cosa i ens posem a la feina. Trobem la ressenya de l'Escalatroncs i es la que farem servir tota l'estona.

La cresta en qüestió es molt senzilla, camines més que escales però te el seu "puntet". Trobar el peu de la cresta es tot una bona excursió i el retorn tota un "gimcana". Mes aventura que escalada, gaudirem d'un entorn, podríem dir "salvatge" però no, tenim la carretera de la Llosa del Cavall molt a prop però les vistes son fabuloses.

Des de Solsona, el camí més directe es anant per la carretera nova fins l'embassament de la Llosa del Cavall. Si venim de coll de Jou es molt mes llarg. Un cop passat l'embassament, al poc, trobarem una corba molt pronunciada, on a la dreta, tenim una bona explanada per deixar el cotxe. Aquest també serà el lloc on arribarem de la baixada. Un cop estacionats, seguirem la carretera fins el proper túnel i un cop arribem seguirem traces poc marcades de camí a l'esquerra del mateix. Seguirem camí tot pujant fins una mena de coll on hi han unes torres elèctriques. Sempre seguin les fites, davallarem per un camí fins gaire be a la vora del pantà i tot seguit, pujar tot el desnivell que hem baixat en forta pendent. Un cop al final del la pujada arribem al cim d'una roca i seguirem flanquejant, a cops per camí a cops per plaques de roca i entre baixades i pujades arribarem a un coll on comença la cresta. Un total d'un hora i 30 minuts d'aproximació.

Comencem l'ascenció grimpant per terreny molt fàcil buscant la manera més fàcil d'ascendir entre canals i bosc. Un cop hem fet uns 100 metres, mes o menys, arribarem a la pròpia cresta escalable i muntarem la reunió en un gran pi.

1er llarg (empalmant dos llargs) IV i III+, unes vuit expansions i 60 metres.
Pugem per l'esquerra del pi per placa compacta i així anirem fent fins un petit replà on trobarem la reunió d'un espit i un parabolt. La passem de llarg per la dreta i continuem pel mig de la cresta amb una roca compacta i de primera. Al final muntarem la reunió d'un pi doble molt gran.

2on llarg (empalmant dos llargs mes) IV+, III i II, unes set expansions i 55 metres
En enfilem pel mig d'una placa inclinada i un fort ressalt (parabolt visible) i farem el pas més difícil de la escalada per seguir cap a la dreta. Un cop superat això seguirem per la cresta amb molt bona roca i molt fàcil. passarem per la reunió que ens saltarem fins arribar al cap de munt d'un dels cim de la cresta.

D'aqui caminarem força metres fin un altre ressalt escalable on muntarem la reunió en un petit arbre

3er llarg, III, una expansió i uns 20 metres
Ens enfilem per la cresta amb una roca no gaire bona però se'n se cap problema remarcable i poc a poc anirem perdent dificultat fins que muntarem la reunió al terra i d'un arbust.

Continuarem caminant força metres fins un últim ressalt. Com que la ressenya que pontàvem no feia referència a l'ultim llarg i que teníem que caminar forçes metres en cambiem de calçat per ascendir al cim de la cresta i la sorpresa nostre va ser que uns 15 metres abans d'arribar al cim està el darrer llarg. Un esperonet de roca amb dos parabolts i de dificultat IV. Ens va fer mandra tornar a treure material i calçar-nos i vàrem decidir ascendir al cim caminant.

El descens del cim es tot una aventura, molt més que l'escalada pròpiament dita. Estan en el cim baixarem per la part oposada a la cresta i tot seguit baixar per la cara nord fins un petit coll on hi ha una gran fita. d'aquí flanquegem a la dreta fin un altre coll on tenim una canal de descens. Si està mullada millor fer un ràpel doncs no es fàcil baixar la llarga canal. Continuem baixant fins arribar a un gran bloc de pedra a mena de pont. el passem per sota i continuem baixant sempre per la canal. Tindrem molta cura de controlar les fites, dons ens seran de molta ajuda per no perdre el camí de baixada. Seguim baixant i en un bon punt trobarem el ràpel instal.lat en un arbre. Seran 30 metres justos de descens per una canal molt polida per l'aigua. al final del ràpel, continuem baixant per la dreta i per dins de la canal. Arribarem a una clariana del bosc i rodejats de tallats ens fixarem que a la dreta de la canal hi han un filferros (no cables com diuen) i flanquejarem amb ajuda d'ells fins un escalons de fusta i barres de ferro clavats en mig de la canal. seguim baixant amb ajuda dels filferros fins una "andamiatge" precari (mot precari) fins unes bones grapes clavades a la roca i en uns 15 metres serem al final. D'a qui només seguirem la pista ben ample que en deixarà al punt de partida on hem deixat el vehicle. entre hora i mitja i dos hores de baixada, depenent de si ens despistem.

Escalada apta només per "senglars" com nosaltres en que la aproximació i el retorn es més aventura que la pròpia escalada... i una més per la cole.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i  Joan Prunera
El principi de la cresta
El primer llarg
Arribant a la reunió
La reunió després d'empalmar el dos llargs
El pas més difícil de la cresta

Arribada a un dels cims de la cresta
Seguim caminant i pujant
Arribant al cim
El cim. El temps comença a complicar-se
El blog que passem per sota durant la baixada
Les grapes del final de la... aventura

dilluns, 27 de febrer de 2017

Corredor central a la paret S.E. del Pic Gran del Grà de Fajol, trenta anys després. Pirineu Oriental

Diumenge 26 de febrer de 2017
El corredor Central del Pic Gran del Grà de Fajol es una clàssica imprescindible, llarga, prou assequible i d'una vellesa aclaparadora. Comença ben ample i de sobte es va fent estreta per trobar-nos envoltats de parets verticals i desplomades en un ambient alpí digne de ser admirat. No es el primer cop que he pujat pel seu estret itinerari, el 15 de març de 1987 va ser el primer cop que la vaig escalar amb el meu amic Balbino... i ja han passat gaire be 30 anys.

Sortim de Barcelona a les sis de la tarde, i arribem a la corba on comença el camí fins el refugi d'Ull de Ter. Son les 9 del vespre. Sopem com hem pogut i condicionem la "furgo" de l'Agus per poder passar la nit còmodament. Ja son les sis del matí i toquen diana. Preparem les motxilles i ens disposem a marxar en bon punt despunten les primeres llums del dia i a les nou del matí ja som a peu de la canal.

Les condicions de la neu poden ser cambiants i aquest cop només em fet servir el piolets, grampons i una corda, malgrat tot la neu no era en molt bones condicions, a sovint tova i en algun punt dura, però es deixave fer. Hem tingut que fer traça nova i això es prou cansat, sobre tot l'aproximació al corredor. Hem trigat unes tres hores i mitja en accedir al cim i això no està malament per la sequera que tenia des de fa dos anys de fer canals de neu.

El descens aquest cop l'hem fet fins el coll de la Marrana, més llarg però més tranquil doncs estem prou cansats i preferim fer un descens sense masses complicacions i a quarts de dugues ja som un altre cop al punt de partida.

A estat una bona activitat, tot i que cansats, hem tornat contens per, tant de les condicions admosfèriques com per l'activitat, ara toca un bon dinar a Sant Pau de Segúries que ens ho mereixem.
Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El Grà de Fajol Gran des de el Petit amb la canal ben marcada
Cami del nostre objectiu 
Ens acostem a peu de la canal
Ja encordats comencem a pujar per la canal 
Fem una parada per gaudir del paissatge i fer una foto 
comença a estretar-se la canal
Cambiem de rol 
Cambiem de vessant 
Ens acostem a la fi de la canal
L'Agus arribant al final
Fita aconseguida, ara només toca arribar al cim
Foto-cim

Via de LA FALCONERA al Penyó de Garraf o Falconera

Dissabte 18 de febrer de 2017
Foto de l'amic José Walero
L'ultim cop que vaig fer aquesta via va ser l'any 1986 el primer va ser el maig de 1984, però ara, amb variacions substancial en el segon i tercer llarg, molt més difícils que amb l'escalada que vaig fer fa més de trenta anys. La via resta tota equipada amb anclatjes químics que li donen un certa seguretat. Escalada vertical i sostinguda on només el primer llarg el farem en A0e per la mala qualitat de la roca molt erosionada i degradada per efecte del mar.

L'accés es fa des de l'estacionament del port del poble del Garraf i passant per sota del túnel de la via del tren, accedim pel canto nord del Penya Segat per la pedrera fins arribar a un coll. Trobem un avenc i descendim per un corriol fins la zona d'escalada esportiva del Pas de la Mala Dona. Caminem pel damunt del túnel de les vien del tren i en el seu extrem baixem fins un forat amb una corda fixa que, aquí podem fer dos opcions. Una es baixar per la corda i accedir a la via del tren fins un altre forat obert a la roca i que amb un altre corda fixa i amb uns set metres de descens, accedirem al petit port en runes de la Cova de la Falconera. L'altre opció es des de el Pas de la Maladona baixem, com ja hem dit per l'extrem del sostre del túnel del tren i a poc metres veiem un parabolt que es el començament d'un llarg flanqueig fins practicament a la Cova de la Falconera. Això hem fet nosaltres i es totalment desaconsellable, millor la primera opció de totes, totes.

1er llarg: IV+, A0e, IV+ i III, sis o set químics i uns 30 metres
Comencem el primer llarg enfilant-nos a la paret fent uns passos en lliure per continuar fent A0e de químics i pujant en un flanqueig ascendent en diagonal a la dreta fins una cova on muntem la primera reunió. Roca molt dolenta.

2on llarg: V, V+/6a i V+, un pitó, tres químics i un pont de roca en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per continuar per una xemeneia, seguim per placa molt vertical i difícil fins un replanet on podem descansar i continuem per una mena d'esperó, també molt difícil i atlètic. Per entrar a la reunió encara tindrem una curta bavaresa prou díficil que al final de la mateixa, farem reunió prou penjada a sota d'una mena de forat.

3er llarg: V, V, III i II, una flor de pitons i tres químics en uns 30 metres
Segons diuen, aquest llarg es una variant de la via, la original surt per l'esquerra (?). Ens enlairem a cercar la flor de pitons i des d'aquí fem un aeri flanqueig a la dreta i seguim per placa vertical fins que, practicament caminant en diagonal a la dreta, arribem a  un còmoda cornisa entre matolls i muntem la reunió.

4t llarg: IV, V, IV i IV+, dos químics i un pitó en uns 30 metres
Sortim de la reunió superant una petita placa i seguim per terreny herbós fins una placa on tenim un químic molt amunt. Superem a quest pas i pugem per un diedre inclinat a l'esquerra força metres fin un altre ressalt protegit per un químic. Superem aquesta última dificultat i arribem al final de la via on muntarem la reunió d'un gran pi.

El descens el farem caminant fins el coll per accedir al Pas de la Mala Dona i així desfem el camí de pujada.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera


El llarg flanqueig del principi (gens recomanable) 
El priimer llarg de la pròpia via
Entrant a la primera reunió
El dificil segon llarg
El pas més dificil del darrer llarg

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.