diumenge, 20 de novembre de 2016

Via MIQUELUCHI a la Pala Alta

Dissabte 19 de novembre de 2016
La via Miqueluchi a la Pala Alta, es una de les clàssiques d'aquesta zona que em faltava per fer. Fa temps que li vaig proposar al Ricard i aquest cop mirarem d'enllestir-ho. A mi sempre m'havia frenat el darrer llarg, de V+ i sense equipar però acompanyat d'un company ben valent, és un altre cosa. De fet, el darrer llarg l'he fet (patit) dos cops, un quan el pujava el company i l'altre, mentre l'elcalava jo. Fa temps que no patia tant de segon en un llarg de corda! La via està molt be, es una manera semblant al Diedre Blanqueta, de pujar la Pala alta. La trobarem semi equipada amb parabolts i dos llargs comuns amb la seva via veïna, el Diedre Blanqueta. La via comença a la dreta de la caracteristica gran piràmide d'aquesta paret en un marcat esperó. Via recomanable però amb un darrer llarg molt exposat i atlètic on tindrem que fiar-nos de la nostra força i perícia.

1er llarg: IV, IV+, IV i III, neta i uns 25 metres
Comencem l'escalada pujant per un marcat esperó on al mig trobarem el pas clau a equipar i un cop arribem a un bon ressalt, flanquegem fàcilment a l'esquerra fins arribar a la reunió. Bon llarg on ja ens posem les piles.

2on llarg: V; IV+, IV i III, 4 parabolts en uns 40 metres
Sortim per la dreta de la reunió superant un desplom protegit per un parabolt. Tot seguit fem un petit flanqueig a l'esquerra per continuar per placa tombada amb petits ressalts, però d'una adherència fantàstica. Seguim tot recte a munt per placa fins que els desploms de sobre nostre, ens mana flanquejar a l'esquerra fins arribar a l'extrem d'un aeri esperó on muntem la reunió de dos espit i un parabolt. Llarg per gaudir d'un rocam fantàstic.

3er llarg: V, IV+, V, V+/A0e (6a) i IV, 2 espits dos parabolts i un clau en uns 40 metres
Iniciem el llarg per l'esquerra de la reunió amb bon ambient. Primer pujant uns metres en vertical i després fent un llarg flanqueig a l'esquerra fins arribar al tram comú amb el Diedre Blanqueta. Pugem per diedre equipar amb dos parabolts i un pitó en escalada atlètica i dura fins arribar a una bona cornisa on muntem la reunió. Llarg molt atlètic però espectacular.

4t llarg: IV+ i V dos parabolts en uns 15 metres
Continuem per diedre amb passos mes o menys difícils fins arribar a una mena de xemeneia curta on serà el pas més difícil del curt llarg.

5è llarg V+ (6a) neta i uns 25 metres
El darrer llarg i la "cirereta" o la "fava" del tortell. Pugem per la paret vermellosa de la dreta del Diedre Blanqueta per terreny molt vertical i atlètic. El problema del llarg consisteix en que ho hem d'equipar tot no essent fàcil parar-se i buscar el friend o tascó adient per emplaçar tot tirant de braços. Quan portem uns quinze metres d'escalada vertical, veiem una savina a la nostra dreta i emprenem un aeri flanqueig a la dreta per continuar en un terreny brut de terra que li resta continuïtat al llarg fins arribar al cim de la paret. La reunió la tindrem que muntar de friends i tascons dons no hi ha res fixe. Llarg molt dur pel meu nivell però que a la gent que aneu força be en V+ sense equipar, us semblarà una meravella.

La baixada la farem pel camí normal que puja del Coll de la Porta al cim del Mont-roig. vint minut i vint minuts més fins el parquing on deixem el vehicle.

Nova via per la cole però no crec que la repeteixi per culpa del darrer llarg. De totes maneres l'hem gaudit força.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
Camí de les parets, la boira comença a recular 
L'esperó del començament de la via 
Recuperant el primer llarg
Començant el segon llarg
A la part final de les plaques del segon llarg
El llarg flanqueig del tercer llarg 
El passos més difícils al diedre del tercer llarg
Sortint del tercer llarg 
Començant bonic però curt quart llarg
Recuperant el quart llarg
El difícil darrer llarg
Una més per la "cole"

diumenge, 13 de novembre de 2016

Via DAVY JONES. La Podrida. Regió de les Agulles. Montserrat

Dissabte 12 de novembre de 2016
La Regió d'Agulles es en el primer lloc que em vaig lligar literalment, una corda a la cintura i d'això farà d'aquí res, 38 anys. Gaire be les he pujat totes les agulles però sempre queda una pendent i es el cas de la Podrida. Tot i que anys enrere la vaig tenir en comte, el seu nom i l'unica via que havia i sent una "Cerdà", no em va fer mai el pes. Remenant la nova guia d'agulles del Joan Miquel Dalmau, ja me la vaig mirar amb altres ulls i aquest dissabte teníem la intenció d'escalar amb tranquilitat i seguretat i això em va fer decidir-me per una via que en teoria va per l'esquerra de la Cerdà. Ja se sap que les guies et poden donar una part d'informació mes o menys encertada però un cop et fiques a la via es quant veus la realitat i no sempre verdadera perquè depèn dels teus instints i de l'equipament o no que trobes. Entre la guia antiga d'Agulles del Rodés i Labraña i la del Dalmau hi ha unes diferències abismals i així passo a dibuixar el que ens hem trobat a la sopossada via Davy Jones descrita en el llibre del Dalmau que no m'extranyaria que fos un re-equipament de la part de d'alt de la Cerdà.

Per accedir a l'Agulla farem el mateix camí que per arribar a l'Aresta Brucs de l'Agulla de l'Arbret i un cop siguem a peu de via, davallem vers ponent fins que arribem als peus de l'aresta de la Podrida i en el seu extrem esquerra, molt a munt, podem veure el primer parabolt que ens indicarà el camí a seguir. La via esta equipada en els trams difícils però hem d'escalar. La graduació que indico es la meva, que no te res a veure amb la de la guia. Per fer aquesta via s'ha d'anar molt be amb el V+.

1er llarg: II, III i IV, tres parabolts en uns 40 metres
Ens enlairem per terreny fàcil i tombat fins que a tres quarts del llarg trobem uns passos fins però no gaire difícils i tot seguit superarem un petit ressalt que en durà a la reunió de dos parabolts amb anella. Llarg típic de les parts baixes de les arestes Brucs.

2on llarg: IV, V, V+ o un pas d'estrep, V i IV, 5 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió atacant un mur vertical on veiem un parabolt. superem el pas vertical  difícil i uns metres més a munt trobem un altre parabolt. Seguim per terreny més agraït fin un altre mur molt vertical protegit amb tres parabollt amb prou distància entre ells. El pas del segon parabolt l'he trobat molt difícil tenint que ajudar-me duna baga pel peu i superar el pas. Arribem a un altre parabolt que en assegurarà el darrer pas difícil del llarg per continuar l'aresta, ara més fàcil però sense cap assegurança. La reunió es d'un parabolt i un espit no gaire fi. Llarg fi i difícil que tindrem que escalar de valent entreels parabolts.

3er llarg: III+, III i II, sense cap assegurança i uns 20 metres
Sortim de la reunió lleugerament per la dreta per continuar una aresta fàcil i a la seva part final molt tombada on trobarem la reunió amb anelles al terra abans d0arribar al cim. Aquest llarg podria ser la part final de la via Cerdà (?)

Només ens resta caminar pel cim allargat de l'agulla fins el seu extrem, abocat al vuit, a la cara Nord d'Agulles.

El descens el podem fer per la mateixa via amb dos ràpels o be amb un de sol per la cara Est de vint metres fins la canal que separa la Podrida de l'Agulla de l'Arbret i baixant per la canal fins al camí. Nova via i nova roca per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera
Arribant a la primera reunió
El segon llarg 
Arribant a la segona reunió

El tercer llarg 
L'impresionant "timba" de la cara nord
No volem "peus de gat", volem" peus de cabra"

dijous, 10 de novembre de 2016

Via LO PEP a la Paret de la Formiguera. Sant LLorenç de Montgai

Diumenge 6 de novembre de 2016
Els plans no vàrem sortir com eren del nostre dessitg i després d'abandonar la via "Los Chichos", ens recomanen fer una nova via a la ja, hiper-exprimida, paret de la Formiguera. La via LO PEP, de caire esportiu i totalment equipada amb parabolts i les reunions amb anella, només tindrem que seguir els lluents parabolts que ens marcaran els passos a seguir. La via va molt encaixada a la dreta de la via Normal però gaudirem d'una roca amb molt cantell i vertical en un grau que no supera el V, a excepció d'un pas en els dos últims llargs i sense ser obligats.

1er llarg: III i IV, sis parabolts (últim es defectuós) en uns 35 metres
Pugem lleugerament a la dreta de la via Normal superant per un esperó tombat amb passos fàcils fins que decau la dificultat i muntem la reunió on la paret torna a posar-se vertical.

2on llarg: V/V+, set parabolts en uns 25 metres
Enfilem el segon llarg per paret vertical i amb molt de cantell fins un ressalt on trobem el pas més difícil del llarg. Seguim en tendència a la dreta fins entrar en un replà petit on muntem la segona reunió.

3er llarg: V-V+, vuit parabolt i un pont de roca en uns 25 metres
Sortim per la dreta de la reunió i seguim la mateixa tònica, paret vertical i bons cantells fins un altre ressalt. Superat, continuem en vertical fins que decau la dificultat i entrem a la reunió.

Escalada divertida amb poc o gens de compromís, però que la gaudirem força combinant-la amb d'altres del voltant. Un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera (El Joaquim Lloria s'ho va estar mirant)

El primer llarg
El segon llarg
Recuperant el segon llarg 
El tercer llarg
Arribant al final de la via
Donsç no hem perdut el dia...

divendres, 28 d’octubre de 2016

Vies 40è aniversari CESFC i CAVALL DE FERRO a la Miranda de Sant Joan (?)

Diumenge 23 d'octubre de 2016
Avui es un diumenge d'aquells que tens tots el números per mullar-te i cambiem varius cops de pensament i zona i ens dirigim a la regió de Tebes o popularment anomenada, Gorros. Tenim tota la muntanya de Montserrat envoltada de "boira pixanera" i decidim anar cap a la zona de Sant Joan a una roca que ara l'anomenarem Miranda de Sant Joan fent referència a la guia de "Gorros" del Luichy. Com hi ha un ball considerable de noms, seguiré el seu criteri per dibuixar la ressenya.

Sortim de l'estació superior del funicular de Sant Joan i ens dirigim cap a la ermita del mateix nom i un cop passada les ruïnes de la ermita de Sant Onofre, abans fer un pronunciat revolt molt pronunciada, seguirem un corriol amb marques blaves que ens durà a un coll entre la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan. Deixarem el camí i baixarem per la vessant S.E. de la Miranda se Sant Joan, per una canal ample sense traces de camí fins el peu de les vies que volem escalar, una a la dreta i l'altre a l'esquerra.

Es remarcable la diferència de pensament en obrir vies en una mateixa vessant d'una roca. Una via amb una dificultat assequible però amb passos força fins i un equipament molt auster i l'altre, molt més senzilla i amb un excés d'expansions, dos opcions totalment diferents però per tots el gustos.

Via CAVALL DE FERRO
1er llarg: II, IV, III i IV, 4 parabolts en uns 30 metres
Pugem per una rampa molt fàcil fins un ressalt assegurat per un parabolt. Seguim amb tendència a la dreta fins assolir un altre ressalt molt més pronunciat però amb molt bon canto i un cop superat entrarem a la reunió al damunt d'un còdol de dimensions molt gran on muntarem reunió.

2on llarg: IV i III, 3 o 4 parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió i pujarem per terreny fàcil fins que arribarem a la reunió, uns metres abans d'arribar al cim.

Per baixar podem fer un ràpel d'uns 50 metres fins el peu de via o be desgrimpant pels vessant Est fins el camí.

El primer llarg de la via CAVALL DE FERRO
A mig primer llarg
A punt d'entrar a la reunió...
... i jo que m'ho miro
El segon llarg
Via 40è ANIVERSARI CESFC (Centre Excursionista Sant Feliu de Codines)
1er llarg: IV, V+, IV, III i III+, dos espits en uns 30 metres
Pugem recte fins els espits visibles en mig del ressalt. Superem el ressalt amb passos difícils i molt verticals però amb molt bona roca i bons cantells. superat aquest tram seguirem per una rampa fàcil i de roca a controlar. Podem llaçar un parell de sabines fins que trobem un altre petit ressalt que flanquejarem a la dreta i entrarem a sota d'un arbre on muntarem la reunió

2on llarg: IV, V, IV, III i II, un clau i un espit en uns 25 metres
Flanquegem a l'esquerra per sota l'arbre fins arribar a un cornisa. En una fissura trobarem un clau que ens assegura els primer passos per arribar a un espit. Fem un pas difícil i vertical per continuar fàcil ment els darrers metres fins el cim de la roca on trobarem un parell de parabolts grocs (Guillem Árias) on muntarem la reunió.

Per baixar, desgrimparem facilment fin el coll d'aquesta roca i la Miranda Xica i desfarem el cami fins a l'estació del funicular

Be, a la fi em pogut escalar, una mica remullats, sobre tot a sota de la reunió de l'arbre que hi ha a via dels germans Masó per culpa de la boira "pixanera". Dos vies sense gaires pretensions però que ens servirà per opinar sobre la manera d'escalar i obrir vies. Dos vies noves per omplir la col·lecció.

Escalades realitzades per: Agustín Pérez i Joan Prunera
El Primer llarg de la via dels Marsó
Arriban a la reunió tota mullada
El segon llarg 
Avui dosos vies, ja trenim prou que el temps empitjora
Al cim emvoltats de boira "pixanera"

dimecres, 19 d’octubre de 2016

Via PERDUTS. Abella de la Conca. Sector Ajagudes

Diumenge 16 d'octubre de 2016
Tornem de nou al poble d'Abella de la Conca i aquest cop a una zona nova, a la via Perduts que es molt a prop de la entrada del poble.Una zona que anomenen, Ajagudes. Per arribar a la paret seguirem el mateix camí que per anar a la Roca Viella però a pocs metres del desviament i quan siguem a sota del marcat esperó de la via, en un racó de la carretera, deixarem el vehicle procurant no molestar. L'aproximació es molt evident. La via, podríem dir que consta de tres parts., la primera puja per una mena d'agulla, el cas, es que a nosaltres no ens ha fet el pes el primer llarg. Roca trencada, vertical i d'entrada poques posibilitats de protecció i per unanimitat, decidim entrar directament al que seria la segona reunió. Continua per dos llargs de placa, mes o menys tombada i prou equipades amb espits, per seguir per un marcat esperó vertical i amb poquissimes assegurances fixes. La roca, sense ser cap meravella, es deixa escalar però sempre amb molta cura per no endur-nos un ensurt. Una via prou recomanable, amb cert ambient però que trigaré temps a repetir-la.

Per arribar al que seria en nostre peu de via, remuntarem unes grades molt fàcils fins els peus d'una placa a l'esquerra d'una canal que baixa de l'agulla per on puja el primer llarg de l'entrada original. Tenim dos expansions molt visibles des de sota. Aquí comença la nostre aventura.

1er llarg: IV, III+; V- i IV, 4 expansions en uns 45 metres
Comencem el que seria el tercer llarg de la via però el primer per nosaltres. Pugem per placa mes o menys tombada i amb roca a controlar i superarem diferents ressalts.Entrarem en un terreny molt descompost però fàcil fins arribar a un altre placa tombada i un cop superada entrarem a la reunió  de dos expansions. Llarg prou assequible però amb roca a controlar.

2on llarg: IV+, V, III, V i III, 6 expansions en uns 35 metres
Continuem per placa, ara més difícil que la de l'anterior llarg on les expansions ens indiquen el camí a seguir. A meitat del llarg flanquegem per terreny fàcil fins situar-nos a sota d'un altre placa molt més vertical i difícil però protegida per dos expansions i de seguit arribarem a la reunió que tindrem que reforçar dons només hi ha un espit. Llarg molt bo, amb roca a controlar però prou sanejada.

D'aquí, remuntarem uns quince metres caminant fins la paret del davant on muntarem el cambi de reunió.

3er llarg: IV i dos tascons empotrats a cops de martell i un clau, en gaire be, 55 metres
Pugem per blocs i plaques de roca immillorable fins que arribarem en un replà prou còmode on en una sabina amb bagues muntarem la reunió. Llarg còmode i divertit, poder, la millor roca de tota la via.

4t llarg: IV, neta d'assegurances i uns 30 metres
Totes les ressenyes diuen que hem d'anar per la dreta a cercar un diedre però nosaltres no ho vàrem veure clar i vàrem decidir pujar pel evident esperó del davant nostre, al nostre entendre, més lògic. Pel diedre de la dreta podrem trobar un clau. Llarg com l'anterior, agradable d'escalar però sense cap expansió.

5è llarg: IV, V, IV+ i IV, neta d'assegurances i uns 25 metres
Davant nostre tenim l'esperó que es redressa fortament i tindrem que buscar el lloc més adient per progressar. Pugem a cercar un bon arbust i tot seguit pujarem per un diedre fàcil de protegir a la nostra dreta abocat al buit. Seguim amunt pel fil de l'esperó on podrem assegurar-nos sense cap problema fins arribar a una petita cornisa penjada, on trobarem un espit, que es la reunió a reforçar. Llarg molt bonic.

6è llarg: IV, A0e, V+, IV i IV+, dos expansions i un clau en uns 40 metres
Sortim de la reunió per una mena de cresta fins arribar a un ressalt desplomat. Per sort trobem una expansió que ens facilita l'assegurament de principi. Podem fer un pas d'Ae abans de fer un pas molt atlètic en bavaresa a la dreta. Superat el pas continuem per terreny fàcil fins un altre ressalt mes fàcil on trobarem un pel més a munt una expansió. D'aquí, flanquegem a la dreta a cercar la timba i superar un altre ressalt molt aeri. Continuem per placa tombada i fàcil fins arribar a la darrera reunió.

Ara solts tenim que remuntar en ensamble els 70 o 80 metres que ens separen del cim. En un punt, semblant a un petit coll. de d'alt del cim, a la cara Nord trobarem una petita fita poc visible. En aquest punt davallarem uns deu metres per terreny relliscós per culta de la herba i quan ja sembla que no hi ha posibilitats de baixar més, a l'esquerra trobarem la instal.lació del ràpel d`'uns 40 metres que ens durà al terra. La instal.lació es d'un parabolt de 8mm i un pont de roca molt segur.

Un cop al terra baixarem fins l'ample coll i ens dirigirem per un camí a cops poc marcat i amb fites fins l'entrada del poble d'Abella de la Conca. De 3/4 a un hora de baixada, depenent de lo escotats que estem...

Bona i ben trobada via, amb roca a controlar passatges aeris i una segona part ideal per autoprotegir-nos, llàstima del primer llarg que ens va fer tirar enrere. Una via més per la cole.

Escalada Realitzada per membres del C.E.Àliga: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera
La via des de la carretera 
El primer llarg nostre
El segon llarg 
El tercer 
L'altívol esperó del quart llarg 
Continuem per l'esperó. Cinquè llarg
El companys recuperant el cinquè llarg

Començant el darrer llarg 
Part final del darrer llarg
Ja arribem al final de la via
Ja som a baix, sans i estalvis...

Cercar en aquest blog

S'està carregant...

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.