dimarts, 10 de gener de 2017

Via BEGO-MIGUEL-KUSH a l'Agulla de Can Jorba, deu anys després

Diumenge 8 de gener de 2017
La via que ens ocupa es una combinació de dos vies obertes en anys diferents, quedant un traçat força bonic, llarg, generosament equipat i de grau prou assequible. Plaques verticals amb molt bona roca faran que gaudim d'una escalada molt divertida i si te alguna cosa en contra, es la seva proximitat a la veïna via Escabroni Escapullini fent un traçat gaire be tocant-se l'una amb l'altre i compartint les dos primeres reunions. Tot i això es una via molt recomanable. Si comencem molt d'hora no ens tocara el sol fins  ben tocat el mig dia i si anem més tard, trobarem aglomeracions de gent en la paret degut a la popularitat d'aquesta paret.

Per accedir a la paret podeu veure l'entrada d'aquest mateix blog la via: http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2013/08/via-sol-solet-la-miranda-de-can-jorba.html

1er llarg: V, IV+, V i IV+,  9  parabolts ens uns 45 metres
Del peu de via estant, comencem a escalar pel mateix lloc que la Escabroni Escapullini i a partir del primer parabolt continuem tot recte a munt (la seva veïna es decanta un pel a la dreta) Pujarem per una magnífica placa vertical i amb cantell petit però generós. Passarem pel costat d'una sabina i continuarem igualment per placa fins arribar a la reunió comuna a la Escabroni Escapullini. També podem anar uns metres més a la dreta de la cornisa i muntar un altre reunió si trobem massa gent.

2on llarg: IV+, V i IV+, 7 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió clarament per la dreta fent uns passos de flanc ascendents fer continuar en vertical fins un petit sostre que ens barra el pas. Superem aquesta dificultat i continuem fins la reunió en una bona cornisa entre dos arbres.

3er llarg: IV+, 7 parabolts en uns 45 metres
Encetem el tercer llarg decantant-nos a la dreta i pugem per placa vertical. arribarem a un altre cornisa que ratlla la paret i flanquegem a la dreta on entrarem en un diedre fàcil. Al final d'aquí cambiarem de vessant i en una feixa, muntarem la reunió. Aquí acaba la via Bego-Kush i comença la Miguel-Kush

4t llarg: III, IV, IV+ i IV, 4 parabolts en uns 50 metres
Flanquegem caminant poer la dreta i pugem per una paret molt fàcil i tombada. Sempre anant en tendència a la dreta seguirem escalant fins que es posa vertical. Superem aquest passos i fàcilment arribarem a la reunió

5è llarg: V, IV+ i IV, 6 parabolts en uns 30 metres
De la reunió, ens dirigim a un ressalt. Superem aquest i continuem per plaques verticals que de mica en mica van perdent dificultat. Untarem la reunió al costat del gran diedre sud.

6è llarg: III i III+, 2 parabolts en uns 20 metres
El darrer llarg el començarem pujant una mica per damunt de la reunió i tot seguit farem un llarg flanqueig a la dreta i superarem un petit tram vertical fins un arbust. Seguim uns metres més per terreny un xic trencat i arribarem a la reunió.

Per el descens tindrem que pujar fins el cim de la roca practicament caminant i de dalt al cim, baixarem una mica i a l'esquerra trobarem un pi gros on farem un curt ràpel de 10 metres. tot seguit ens dirigirem  a una canal de baixada que ens portarà al començament de la Canal del Joc de l'Oca, ara tancada pels Bomber per la seva perillositat (diuen). Per retornar a Can Jorba podem seguir el Torrent de Mig Dia amunt fins el desviament que ens durà al coll de l'Ajaguda i devallarem pel camí dels Francesos o be, abans de tot això, a l'esquera, el camí de la Palomera, tots dos en duran en uns 3/4 d'hora a Can Jorba

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera
Recuperant el primer llarg 
Començant el segon llarg 
El cinquè llarg

Final de via

diumenge, 11 de desembre de 2016

Integral Tintín i Milú al Montroig

Dissabte 3 de desembre de 2016
Aquest dissabte ens ho prendrem amb calma i anirem a fer una bonica via, tranquila i senzilla al Mont-roig. Senzilla, per que els llargs son bastant fàcils a excepció del darrer que es un "empotrament" dintre d'una xemeneia on nomes trobarem un clau per assegurar-nos. Es una integral de dos vies on la primera part puja fins la roca anomenada el Castell i després empalma amb la Proa. Jo creia que seria una via poc "agraciada" però la veritat es que m'he divertit prou i quan arribes al cim dona la sensació de que t'ho has passat d'allò ben be.
Per accedir al peu de via es una bona excursió de gaire be hora i mitja. Deixarem el vehicle un cop passem l'ultim túnel de la presa de Camarasa tot venint del propi poble i uns dos-cents metres mes endavant, trobarem a mà dreta, una petita explanada on caben uns quants cotxes. Caminarem carretera a baix fins que travessem el túnel i la presa i a l'entrada del pròxim túnel veurem un camí que indica La Cova del Tabac. Anirem per camí ben marcat per la cara Nord fins donar la volta i cambiant de vesant al Sud. Seguim caminant i en un punt trobarem una gran alzina que tapa el camí i a la dreta tenim una tartera on podem veure fites. Pugem per la tartera i un cop a la base d'una paret seguim per la dreta fins un punt on veurem una mena de contrafort on es visible el primer parabolt de la via.

1er llarg: IV i III, un parabolt i dos ponts de roca en uns 20 metres
Pugem per paret vertical però fàcil fins assegurar-nos d'un parabolt. Continuem amb roca a controlar però molt fàcil fins arribar a un petit bosc i ens decantem a la dreta per entrar a la reunió que la farem d'un arbre.

2on llarg: IV+ i IV, un clau i 4 parabolts en uns 35 metres
Seguim lleugerament a l'esquerra a cercar un pitó i continuem recte amunt per terreny un pel difícil fins arribar a un petit diedre i tot seguit a l'esquerra fins arribar a una feixa on muntarem la reunió d'un sol parabolt que hi ha al terra. L'altre se l'han endut.

Caminarem en sentit Nord (Fites) fins un esperó on li donarem la volta i muntarem una reunió d'un pont de roca (podem reforçar-la) en plena cara Nord.

3er llarg: IV, 4 parabolts en uns 40 metres
Superem un petit ressalt des de la reunió i seguim per plaques un pel pol.lides fins un altre ressalt del propi esperó. Des de l'ultim parabolt podem seguir pel fil del esperó per la dreta fent un flanqueig molt forçat  (IV+) o seguir recte a munt del parabolt per una mena de canal curta que en durà a la reunió d'un arbre (II i III)

4t llarg: I i II, neta i uns 30 metres
Seguirem la cresta molt fàcil i en algun punt aèria fins pujar un petit turó on muntem la reunió d'un clau
D'es d'aqui podem fer un "pas de gegant" per accedir al cim de la "presó", si volem, el cas es que hem de desfer-lo un altre cop per continuar la via. El pas es prou espectacular i assegurat per un parabolt. Es més difícil la tornada que l'anada. Un cop fet això o no, pujarem a un petit cim per desgrimparlo molt fàcilment (III) o fer un petit ràpel d'un parabolt amb anella (jo no ho recomano) i després tot caminant arribarem a un coll on començarem la segona part de la via.

5è llarg: V, II i I un parabolt i un pont de roca en uns 30 metres
Estan a peu pla, superarem un ressalt molt vertical però assegurat per un parabolt i decantant-nos a la dreta arribarem a una cresta que la seguirem per terreny molt fàcil i amb molt de matolls  fins arribar a un altre paret on muntarem la reunió d'un bon arbre

6è llarg: IV, 3 parabolts en uns 30 metres
Pujarem per placa tombada superant algun ressalt i el final on caminarem uns metres fins arribar a un arbre on muntarem la reunió.

D'es d'aquí caminarem per matolls fins la base de la pròpia Proa on muntarem una reunió a peu pla d'un pont de roca

7è llarg: II i III neta i uns 20 metres
Sortim de la reunió per terreny molt fàcil en tendència a l'esquerra fins endinsant-nos dins la xemeneia. Terreny brut i poc agraït. arribarem a una paret on trobarem un parabolt. Si volem podem fer reunió aquí, si no, un parell de metres més a la dreta podem muntar una reunió de dos parabolts al començament de la xemeneia.

8è llarg: IV, IV+ i V, un clau i uns 25 metres
Sortim de la reunió en tècnica d'oposició superant un bon ressalt assegurat per un pont de roca i de seguit ens "empotrem" a la xemeneia, com més en dins més "empotrats" anirem. Als pocs metres podem llaçar una bona sabina i continuar arrossegant-nos per la paret. Podrem assegurar-nos en un parell de fissures que jo no he vist, si no, a munt fins que la xemeneia ens obliga a sortir en fora i a la nostre esquena trobarem un pitó que no es veu des de sota i que ens assegurarà el darrers metres prou difícils. La sortida de la xemeneia es prou bruta i un cop sortim muntarem la reunió al terra d'un sol parabolt.

D'es d'aquí caminarem amunt fins el cim de la Proa, final del nostre recorregut.

Per baixar, seguirem un camí ver ponent fins que arribem a un altre camí molt més marcat tot fent un gir al Nord. Seguirem baixant per la cara Nord fins el camí que em fet de pujada a la via i d'aquí retornant a la presa de Camarasa

Via sense cap pretensió però molt divertida a,b un llarg final que no ens deixarà indiferent... i una més per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes, Víctor Vigil, Joaquim Lloria i Joan Prunera
El nostre objectiu 
Començant el primer llarg
El segon llarg 
Arribant a la R2
L'ombrívol tercer llarg 
El "pas de gegant" 
El ressalt del cinquè llarg 
El sisè llarg 
La xemeneia del darrer llarg
Sortint de la R8 
El final de la xemeneia 
Les nostres ombres davant del solt ponent 
A estat una escalada divertida! 
El cim de la Proa

diumenge, 20 de novembre de 2016

Via MIQUELUCHI a la Pala Alta

Dissabte 19 de novembre de 2016
La via Miqueluchi a la Pala Alta, es una de les clàssiques d'aquesta zona que em faltava per fer. Fa temps que li vaig proposar al Ricard i aquest cop mirarem d'enllestir-ho. A mi sempre m'havia frenat el darrer llarg, de V+ i sense equipar però acompanyat d'un company ben valent, és un altre cosa. De fet, el darrer llarg l'he fet (patit) dos cops, un quan el pujava el company i l'altre, mentre l'elcalava jo. Fa temps que no patia tant de segon en un llarg de corda! La via està molt be, es una manera semblant al Diedre Blanqueta, de pujar la Pala alta. La trobarem semi equipada amb parabolts i dos llargs comuns amb la seva via veïna, el Diedre Blanqueta. La via comença a la dreta de la caracteristica gran piràmide d'aquesta paret en un marcat esperó. Via recomanable però amb un darrer llarg molt exposat i atlètic on tindrem que fiar-nos de la nostra força i perícia.

1er llarg: IV, IV+, IV i III, neta i uns 25 metres
Comencem l'escalada pujant per un marcat esperó on al mig trobarem el pas clau a equipar i un cop arribem a un bon ressalt, flanquegem fàcilment a l'esquerra fins arribar a la reunió. Bon llarg on ja ens posem les piles.

2on llarg: V; IV+, IV i III, 4 parabolts en uns 40 metres
Sortim per la dreta de la reunió superant un desplom protegit per un parabolt. Tot seguit fem un petit flanqueig a l'esquerra per continuar per placa tombada amb petits ressalts, però d'una adherència fantàstica. Seguim tot recte a munt per placa fins que els desploms de sobre nostre, ens mana flanquejar a l'esquerra fins arribar a l'extrem d'un aeri esperó on muntem la reunió de dos espit i un parabolt. Llarg per gaudir d'un rocam fantàstic.

3er llarg: V, IV+, V, V+/A0e (6a) i IV, 2 espits dos parabolts i un clau en uns 40 metres
Iniciem el llarg per l'esquerra de la reunió amb bon ambient. Primer pujant uns metres en vertical i després fent un llarg flanqueig a l'esquerra fins arribar al tram comú amb el Diedre Blanqueta. Pugem per diedre equipar amb dos parabolts i un pitó en escalada atlètica i dura fins arribar a una bona cornisa on muntem la reunió. Llarg molt atlètic però espectacular.

4t llarg: IV+ i V dos parabolts en uns 15 metres
Continuem per diedre amb passos mes o menys difícils fins arribar a una mena de xemeneia curta on serà el pas més difícil del curt llarg.

5è llarg V+ (6a) neta i uns 25 metres
El darrer llarg i la "cirereta" o la "fava" del tortell. Pugem per la paret vermellosa de la dreta del Diedre Blanqueta per terreny molt vertical i atlètic. El problema del llarg consisteix en que ho hem d'equipar tot no essent fàcil parar-se i buscar el friend o tascó adient per emplaçar tot tirant de braços. Quan portem uns quinze metres d'escalada vertical, veiem una savina a la nostra dreta i emprenem un aeri flanqueig a la dreta per continuar en un terreny brut de terra que li resta continuïtat al llarg fins arribar al cim de la paret. La reunió la tindrem que muntar de friends i tascons dons no hi ha res fixe. Llarg molt dur pel meu nivell però que a la gent que aneu força be en V+ sense equipar, us semblarà una meravella.

La baixada la farem pel camí normal que puja del Coll de la Porta al cim del Mont-roig. vint minut i vint minuts més fins el parquing on deixem el vehicle.

Nova via per la cole però no crec que la repeteixi per culpa del darrer llarg. De totes maneres l'hem gaudit força.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
Camí de les parets, la boira comença a recular 
L'esperó del començament de la via 
Recuperant el primer llarg
Començant el segon llarg
A la part final de les plaques del segon llarg
El llarg flanqueig del tercer llarg 
El passos més difícils al diedre del tercer llarg
Sortint del tercer llarg 
Començant bonic però curt quart llarg
Recuperant el quart llarg
El difícil darrer llarg
Una més per la "cole"

diumenge, 13 de novembre de 2016

Via DAVY JONES. La Podrida. Regió de les Agulles. Montserrat

Dissabte 12 de novembre de 2016
La Regió d'Agulles es en el primer lloc que em vaig lligar literalment, una corda a la cintura i d'això farà d'aquí res, 38 anys. Gaire be les he pujat totes les agulles però sempre queda una pendent i es el cas de la Podrida. Tot i que anys enrere la vaig tenir en comte, el seu nom i l'unica via que havia i sent una "Cerdà", no em va fer mai el pes. Remenant la nova guia d'agulles del Joan Miquel Dalmau, ja me la vaig mirar amb altres ulls i aquest dissabte teníem la intenció d'escalar amb tranquilitat i seguretat i això em va fer decidir-me per una via que en teoria va per l'esquerra de la Cerdà. Ja se sap que les guies et poden donar una part d'informació mes o menys encertada però un cop et fiques a la via es quant veus la realitat i no sempre verdadera perquè depèn dels teus instints i de l'equipament o no que trobes. Entre la guia antiga d'Agulles del Rodés i Labraña i la del Dalmau hi ha unes diferències abismals i així passo a dibuixar el que ens hem trobat a la sopossada via Davy Jones descrita en el llibre del Dalmau que no m'extranyaria que fos un re-equipament de la part de d'alt de la Cerdà.

Per accedir a l'Agulla farem el mateix camí que per arribar a l'Aresta Brucs de l'Agulla de l'Arbret i un cop siguem a peu de via, davallem vers ponent fins que arribem als peus de l'aresta de la Podrida i en el seu extrem esquerra, molt a munt, podem veure el primer parabolt que ens indicarà el camí a seguir. La via esta equipada en els trams difícils però hem d'escalar. La graduació que indico es la meva, que no te res a veure amb la de la guia. Per fer aquesta via s'ha d'anar molt be amb el V+.

1er llarg: II, III i IV, tres parabolts en uns 40 metres
Ens enlairem per terreny fàcil i tombat fins que a tres quarts del llarg trobem uns passos fins però no gaire difícils i tot seguit superarem un petit ressalt que en durà a la reunió de dos parabolts amb anella. Llarg típic de les parts baixes de les arestes Brucs.

2on llarg: IV, V, V+ o un pas d'estrep, V i IV, 5 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió atacant un mur vertical on veiem un parabolt. superem el pas vertical  difícil i uns metres més a munt trobem un altre parabolt. Seguim per terreny més agraït fin un altre mur molt vertical protegit amb tres parabollt amb prou distància entre ells. El pas del segon parabolt l'he trobat molt difícil tenint que ajudar-me duna baga pel peu i superar el pas. Arribem a un altre parabolt que en assegurarà el darrer pas difícil del llarg per continuar l'aresta, ara més fàcil però sense cap assegurança. La reunió es d'un parabolt i un espit no gaire fi. Llarg fi i difícil que tindrem que escalar de valent entreels parabolts.

3er llarg: III+, III i II, sense cap assegurança i uns 20 metres
Sortim de la reunió lleugerament per la dreta per continuar una aresta fàcil i a la seva part final molt tombada on trobarem la reunió amb anelles al terra abans d0arribar al cim. Aquest llarg podria ser la part final de la via Cerdà (?)

Només ens resta caminar pel cim allargat de l'agulla fins el seu extrem, abocat al vuit, a la cara Nord d'Agulles.

El descens el podem fer per la mateixa via amb dos ràpels o be amb un de sol per la cara Est de vint metres fins la canal que separa la Podrida de l'Agulla de l'Arbret i baixant per la canal fins al camí. Nova via i nova roca per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera
Arribant a la primera reunió
El segon llarg 
Arribant a la segona reunió

El tercer llarg 
L'impresionant "timba" de la cara nord
No volem "peus de gat", volem" peus de cabra"

dijous, 10 de novembre de 2016

Via LO PEP a la Paret de la Formiguera. Sant LLorenç de Montgai

Diumenge 6 de novembre de 2016
Els plans no vàrem sortir com eren del nostre dessitg i després d'abandonar la via "Los Chichos", ens recomanen fer una nova via a la ja, hiper-exprimida, paret de la Formiguera. La via LO PEP, de caire esportiu i totalment equipada amb parabolts i les reunions amb anella, només tindrem que seguir els lluents parabolts que ens marcaran els passos a seguir. La via va molt encaixada a la dreta de la via Normal però gaudirem d'una roca amb molt cantell i vertical en un grau que no supera el V, a excepció d'un pas en els dos últims llargs i sense ser obligats.

1er llarg: III i IV, sis parabolts (últim es defectuós) en uns 35 metres
Pugem lleugerament a la dreta de la via Normal superant per un esperó tombat amb passos fàcils fins que decau la dificultat i muntem la reunió on la paret torna a posar-se vertical.

2on llarg: V/V+, set parabolts en uns 25 metres
Enfilem el segon llarg per paret vertical i amb molt de cantell fins un ressalt on trobem el pas més difícil del llarg. Seguim en tendència a la dreta fins entrar en un replà petit on muntem la segona reunió.

3er llarg: V-V+, vuit parabolt i un pont de roca en uns 25 metres
Sortim per la dreta de la reunió i seguim la mateixa tònica, paret vertical i bons cantells fins un altre ressalt. Superat, continuem en vertical fins que decau la dificultat i entrem a la reunió.

Escalada divertida amb poc o gens de compromís, però que la gaudirem força combinant-la amb d'altres del voltant. Un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera (El Joaquim Lloria s'ho va estar mirant)

El primer llarg
El segon llarg
Recuperant el segon llarg 
El tercer llarg
Arribant al final de la via
Donsç no hem perdut el dia...

Cercar en aquest blog

S'està carregant...

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.