dimarts, 13 de setembre de 2016

Via de la NÚRIA al Cap de l'Obaga Negre.Serra de Sant Joan. Alt Urgell

Dissabte 10 de setembre de 2016
Hi ha cops que més valdria no aixecar-se del llit, hi ha cops que no surten les coses com les tenies planejades, però hi ha cops que tu mateix caus de grapes en el despropòsit... be, jo ja sabia a on anava però la qüestió es que per diferent situacions decidim anar a fer aquesta... podríem dir, via d'escalada amb l'excusa que el companys tornes de les vacances i necessiten calentar motors i la filla d'un d'ells, la Celis, practicar una mica fer de primer i muntar reunions. La... via en qüestió, no em molestaré en descriure-la, nom´s teniu que seguir el parabolts grocs posats en llocs tan inversemblants com, al terra, mentre camines arribant a les reunions. Jo, particularment , no la recomano a ningú ni tant sols per practicar això que li diem "escalada", però allà vosaltres, es cosa vostre que l'aneu a fer.

En vies així potser que no fa falta ni ressenya però com som animals de costums gastem tòner i fem unes impressions de la ressenya feta pel propi Guillem Arias. En el meu cas, aprofito la fotocòpia del dibuix de l'Armand Ballard en un Vèrtex, que ja vaig fer servir per la seva veïna, la via del Guillem, així no vaig gastar tòner. Be, "cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia". Uns balls de graus per tot arreu que flipàvem, V i IV+ on no hi eren i III que eren IV. D'acord, els graus son molt personals, perooooo...!!!

En fi, que la via o el que pretén ser no, val res de res, però, res de res, ni tant sols la matinada, els quilòmetres i l'arribar a peu de via. El que si a pagat la pena es la companyia, que dintre de tot, ens ho hem passat prou be, rient i "despotricando" de la via, fins i tot a la Celia no li ha fet el pes la via.

Malgrat tot tinc que dir que es una nova via més per la "cole" i com diu un amic: TINGUI I NO VUELVI...! aquí es, pel que vulgui anar i OJO, que haurà gent que li agradi la via, aquí hi ha cabuda per tothom, faltaria més...!!!

Escalada realitzada per: Celia Rodríguez, Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

Unes quantes fotos per que us feu una idea.
Primer llarg, la roca promet, però aviat s'esvaeix qualsevol alicient
Aquí li marquem IV+... III i gràcies
Així tota l'estona, roca, fang i vegetació 
En aquest llarg, diuen III.. arriba al IV i un pel mes 
D'això, ni m'enrecordo
Cara de circumstàcia
Més amunt, diuen que IV+, si, però amb "rebava" 
Be, es igual, dintre de tot, en hem rigut prou

dimarts, 6 de setembre de 2016

Via EL VOL DE L'HOME OCELL a Les Agudes. El Montseny

Diumenge 4 de setembre de 2016
Aquesta es la primera via d'escalada que vaig conèixer en el macís del Montseny, es una escalada molt atlètica i poc assegurada però amb enormes posibilitats d'autoprotecció. La roca es gneis, semblant al granit però menys adherent i amb molts líquens. La via es molt variada, amb diedres, esperons, plaques i ressalts, només li resta encís el llarg esperó central amb una llargada d'uns cent metres i d'escalada molt fàcil. Una via del tot recomanable però millor escalar-la en primavera o tardor.

Des de el poble de Sant Celoni prenem la carretera del Parc Natural del Montseny fins  la vall de Santa Fe, seguin la carretera fins el quilòmetre 23,8 on en un petit aparcament a la dreta de la carretera deixarem el vehicle. A banda esquerra de l'aparcament, sur un camí a la vora d'una canal ombrívola  (triangle de color granate, pintat als peus del camí) que el seguirem tot seguin fites molt visibles fins una tartera. Continuem seguin fites fins un altre tartera, on ja podrem veure els característics esperons d'aquesta vessant de les Agudes. Al poc de remuntar aquesta segona tartera seguirem unes altres fites a la dreta que ens portaran de dret  a peu de via on hi ha una placa on indica el nom de la via.

1er llarg: IV, III i IV, un clau en uns 20 metres
Pugem per roca un tant discreta pel mig de l'esperó fins un ressalt que el superarem per l'esquerra i tot seguir continuem per un tram més fàcil fins els peus d'un diedre. Trobem un clau que ens assegura els primers passos i un cop superat el diedre arribem a un replà on en front nostre trobem un espit i mig i un metre més a munt un clau on muntarem la, per cert, la incòmoda primera reunió.

2on llarg: V i IV, cap assegurança en uns 25 metres
Sortim fent un pas de flanc a la dreta per superar un ressalt amb fissura molt ample. El pas es més fàcil del que sembla però molt atlètic. superat el ressalt, segui per placa i fissura superant petits ressalts. Podrem autoprotegir-nos amb molta facilitat dos el llarg no te cap assegurança fixa. Al final de l'esperó, a peu pla trobarem un clau al terra on muntarem la segona reunió.

3er llarg: II i III, cap assegurança i uns 55 metres
Seguim pujant pel fil de l'esperó, ara molt fàcil, superant petit ressalts fins que caminant arribarem on es posa un altre cop vertical i on trobarem un arbust on muntarem reunió.

4t llarg: II i III, cap assegurança i uns 50 metres
De les mateixes caracterítiques que l'anterior, seguirem pujant per l'esperó fins practicament tocar la paret vertical que tenim a la nostra esquerra i uns metres per damunt d'un gran arbre als peus d'una canal, muntarem reunió d'un espit que trobarem a la paret.
Aquest dos llargs, també es podrien fer a l'ensamble empalmant-los a l'hora.

5è llarg: IV, III, V, A0 (tres passos) i V, quatre claus i un espit en uns 30 metres
De la reunió flanquegem a l'esquerra per placa fins arribar a una mena de canal als peus d'un gran mur vertical i desplomat on podrem veure els claus d'un A0. Després del tercer clau tenim un pas fort assegurat per un espit. Superada aquesta dificultat entrarem en un nínxol on trobarem un espit i farem la reunió.

6è llarg: V+, A0, V, V i IV, dos claus i un espit en uns 25 metres
Pugem per una fissura i placa de roca fosca i molt lliça in un clau força lluny. El clau, te un filferro molt prim. Del clau farem un petit flanqueig a la dreta ajudant-nos en A0 o en lliure (V+) fins un espit on ben assegurats podrem respiar més tranquils. Tot seguit, estant en una bona cornisa enfilarem per una paret força vertical i assegurada per un clau i amb passo atlètics arribarem a una mena de feixa i caminant arribarem a un gran arbre on muntarem la reunió als peus d'un altre paret vertical.

7è llarg: V, V i III, dos claus en uns 30 metres
Ataquem el darrer llarg superant un petit ressalt curt però difícil per seguir pujant per una mena de diedre fins un clau de color groc. Fem un pas de flanc a l'esquerra prou difícil fins un altre clau que queda amagat. Superem la dificultat i entrem en un diedre tombat molt fàcil i un cop escalat arribarem a la reunió de dos parabolts amb anelles.

Ara només ens queda seguir la cresta dels Castellets fins el cim de l'Aguda Gran, amb una grimpada molt fàcil i habrem coronat el segon cim més alt del macís del Montseny, Les Agudes.

Per baixar seguirem vers el sud fins el coll on trobarem pilones que ens indican el camí a seguir fins a Santa Fe. Passarem per una fons on ens podrem refrescar tot i caminarem per una bonica feixeda tota l'estona a l'ombra. En un punt trobarem un indicador que ens indica el Pla de l'Espinal. Deixarem el camí a Sant Fe i seguirem aquest últim, on ens deixarà a la carretera al quilòmetre 23 i tindrem que caminar un quilòmetre fins on hem deixat el cotxe.

Una escalada sorprenent, tant com el propi Montseny, més difícil que la seva veïna Itzi, però del tot recomanable i un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
Les Agudes des de la carretera
Comencem la via
El diedre abans d'entrar a la reunió
El segon llarg
L'esperó de la part central de la via
El flanqueig del nostre cinquè llarg
Entrant a la reunió, després dels A0

El sisè llarg
El darrer llarg
El cim de les Agudes

divendres, 2 de setembre de 2016

Via LLUÍS COROMINAS a la Doble de la Plantació. Montserrat

Diumenge 28 d'agost de 2016
Ara feia temps que no venia per la regió de Montserrat, anomenada, de la Plantació. Un laberint d'agulles encara més "enrebessat" que la pròpia regió de les Agulles i buscant buscant he trobat una via dels germans Masó, encarada a l'oest, on tindrem ombra garantida per tot el matí. Avui em retrobo amb el Joaquim després de dos mesos llargs d'inactivitat grimpaire i aquesta via pot ser un bon començament. La via, podríem dir, que no es cap marevella dons l'entorn es molt amagat i l'escalada la fa pel costat d'una canal que li resta ambient. Per contrapartida la roca es molt bona, típica de la cara nord i amb un equipament molt auster, com ens tenen acostumats el germans Masó. Per concloure: es una via només per col.lecionistes...

Per accedir a l'agulla, tot venint de Sant Joan i un cop passat el Gorro Frigi, ens enfilem entre els arbres pel mateix camí per anar a la cara Oest del Gorro Frigi fins arribar a la canal dels Llorers. Quan siguem un poc més a vall d'on comença la via "El Tio Gos" , prenem un petit sender fins arribar a un coll estres entre la pròpia Doble i la i les cotes de la Processó dels Monjos. Baixem del coll i prenem la canal ample a la nostre esquerra sempre per camí poc marcat fins que intuirem el peu de via  al costat de la roca de la Mamella. La via comença en una petita cornisa de terra als peus d'una placa de roca.

1er llarg: IV, dos parabolts de 8mm en uns 15 metres
Comencem pujant reste fins un parabolt que ens assegura els primers metres i en direcció a una feixa que ens barra el pas. Tornarem a trobar un altre parabolt. Un cop  on ens barra el pas, flanquegem a l'esquerra per entrar en un altre cornisa de terra, que es just la canal per on hem baixat abans, i farem reunió en unes arrels gruixudes que hi al terra. Llarg bastant lleig però amb bona roca.

2on llarg: IV, IV- i III, dos parabolts en uns 30 metres
Pugem a munt a cercar el primer parabolt, que es molt amunt. L'escalada esdevé prou divertida però exposada on podrem emplaçar friends ens diferents forats. a uns 20 metres començarem un flanqueig a l'esquerra on trobarem un gran forat on entrarà un friend equivalent a un Camalot #2 i amb facilitat entrarem a la reunió. Llarg divertit i amb roca millor del que sembla a primera vista.

3er llarg: IV+, V, IV+, IV, V- i III, tres parabolts en uns 30 metres
El llarg més difícil de la via. Sortim de la reunió vers l'esquerra fins un llavi on podrem colcar un friend #2 i tot seguit iniciem l'escalada en vertical per placa molt dreta fins un parabolt. Superem un bon ressalt i continuem més fàcilment fin un altre ressalt. Pas fi que l'assegura un parabolt que el podem lleugerment per l'esquerra superant el pas i de mica en mica perdem dificultat fins que abans d'arribar al cim trobem la reunió de dos parabolt al terra.

Pel descens resseguirem la carena vers el nord desgimpant el cim Sud de la Doble i remuntant el cim Nord, tot això amb molta cura. Del cim Nord trobarem una bona sabina on farem un curt ràpel d'uns 15 metres fins el coll que vàrem pujar abans.

Via, com ja he dit, només per col.leccionistes, molt rebuscada i amb poc ambient però si mes no, divertida i que serveix per engruixir la col.lecció de vies.

Com a nota dir que Lluís Corominas Duaso, el "nano Coro", era el més petit de la cordada que l'any 1948 vàrem aconseguir fer la primera escalada a la Paret de l'Aeri per la via TIM.

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera
El primer llarg, al flanqueig per accedir a la reunió
El divertit segon llarg
Abans del flanqueig del segon llarg
El vertical tercer llarg
Via a l'ombra i prou divertida, tot i que, no gaire bonica

dimarts, 23 d’agost de 2016

Via XANDRI-CASANELLAS al Pollegó Inferior del Pedraforca

Diumenge 21 d'agost de 2016
Es la primera ruta que es va obrir a la cara nord del Pollegó Inferior l'any 1933 i no es, ni de bon tros, la millor via d'aquest cim, tenint en conta que la se va escalada transcorre per l'interior de la marcada canal de la cara nord, ombrívola i humida, però, al meu parer, amb un ambient grandiós. En els seus escassos dos-cents metres de recorregut, trobarem de tot, plaques, ressalts i canals amb rota típica de la cara nord del Pedraforca però que vigilant, podrem progressar amb facilitat. L'equipament es gaire bé inexistent, algun pitó abandonat i tant sols una reunió muntada de dos pitons ens trobarem on serà necessari dur friends i tascons variats de mida, sobre tot els friends petits. A part del seu traçat no massa atraient, juga en contra la llarga, penosa i esgotadora aproximació per la tartera tot i que ara resta prou adaptada per pujar més fàcilment. Via només per a col.lecionistes i enamorats del Pedraforca.

Sortim del refugi Lluís Estasen i prenem el camí en direcció a la enforcadura i un cop arribem a la tartera seguirem el camí marcat i arreglat per accedir a l'enforcadura. La pujada es llarga, empinada i bastant fatigosa, fins que poc abans d'arribar al coll, podem veure la marcada canal que ratlla tota la paret Nord del Pollegó Inferior. A mi m'ha costat mes de dos hores, poder arribar a peu de via.

Nosaltres portàvem una ressenya de la Noche del Loro però com sempre passa amb vies d'aquest tipus en que no hi han reunions muntades, no sempre les fas en els llocs que podrien indicar i surt uns llargs diferents de la ressenya. Aquest es el nostre cas i passo a relatar la via com la hem fet nosaltres.

1er llarg: II, III i un pas de V i III, un clau i uns 60 metres
Comencem a pujar per l'interior de la canal que es molt ample i fàcil fins un ressalt fàcil. seguim canal amunt fins que trobem un altre ressalt molt més pronunciat, fins i tot, desplomat i amb un clau visible al seu cap de munt. Pugem amb oposició i passos atlètics fins sortir de nou a la canal. Seguim pujant uns metres i en un replà trobem un pitó i aquí muntem reunió reforçant-la amb un parell de friends. Aquí trobarem el pas més difícil de tota la via. També podríem fer reunió als peus del marcat ressalt.

2on llarg: III i III+ neta i uns 25 metres
Sortim de la reunió per la dreta i pugem per grades vers a un marcat diedre que tenim a l'esquerra fins arribar a un forat on trobarem un parell de claus i muntarem una reunió prou penjada que també podrem reforçar. Escalada interior per la canal

3er llarg: III, IV, III+, i IV, tres claus en uns 30 metres
Comencem el llarg fent un flanqueig aeri però fàcil fins arribar a una placa de roca polida però molt compacta. Pugem en vertical i fent passos a dreta i esquerra tornem a entrar en la canal-diedre i seguim pujant fins una cornisa petita amb herba on tindrem que muntar la reunió. Poder, el llarg més bonic de la via per la seva varietat.

4t llarg: III+, IV, III i II, dos claus i un tac molt petit ens uns 45 o 50 metres
Sortim de la reunió enfilant-nos per una mena de diedre-canal i a uns deu metres trobem un pitó que ens assegura un pas més difícil del llarg. Un cop passat, ens decantem a l'esquerra i arribem a una canal molt fàcil tenint com a referència la gran cova que tenim a l'esquerra. Seguim pujant per la canal i en un replà als peus d'un gran bloc que tenim uns deu metres al damunt nostre i muntarem la reunió amb tascons i friends. La reunió també la podríem muntar uns quinze metres mes avall. Llarg bonic i amb ambient però amb roca a controlar.

5è llarg: IV, IV+, III, i II, un clau en uns 30 metres
D'aquesta reunió sortim per la dreta fins unes bones fissures en direcció al blog de damunt nostre. Pugem fins el bloc amb passos prou difícils i superem un ressalt. Trobarem un pitó amagat al sortir del ressalt i fàcil ment emprenem una pujada per canal fins el final de la via. D'aquí pujarem caminat fins el cim del Pollegó Inferior i ja serem dalt del cim.

El descens el podem fer per les Costes del Dou amb una baixada llarga i fatigosa però amb molt d'ambient. Nosaltres em trigat més de dos hores en arribar al refugi. L'altra manera de baixar es ver l'oest fins un ràpel de 40 metres i dspres baixar per una canal i tot seguit, per la tartera.

El Pollegó Inferior es un dels cims del macís del Pedraforca que em quedava per pujar i a pagat la pena pel marevellós paisatge que podem gaudir des de el seu cim. Repeteixo, via només per a col.lecionistes i cim i via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
Recorregut de la via
Començant la via
Arribant a la primera reunió 
El segon llarg
Arribant a la segona reunió 
El flanqueig i es plaques del tercer llarg 
Recuperant el tercer llarg 
El quart llarg 
La última reunió abans d'arribar al cim
El darrer llarg
El final de la via 
El cim del Pollegó Inferior
De baixada per les Costes del Dou 
El temps, sempre cambiant, al Pedraforca

dissabte, 20 d’agost de 2016

Via ANONYMOUS a la Paret del Pont. Montserrat

Diumenge 15 d'agost de 2016
Seguim buscant vies a l'ombra del sol estiuenc i reprenent l'activitat després de les "dures" vacances, ens dirigim a la Paret del Pont a una via, en concret la Anonymous, que la vaig veure fer un cop que escalàvem la via Tasmània i que em va semblar prou interessant. La via es equipada però justeta i tindrem que completar amb friends els llargs per acabar de protegir-la si volem pujar amb més tranquilitat. Orientada a l'oest, ens permetrà fer una escalada prou interessant amb bona roca en general i sobre tot a l'ombra.

Deixem el vehicle a l'estacionament de la Vinya Nova i enfilem camí del Torrent del Pont a munt. Un cop hem arribat a l'alçada de la Roca Gris, sseguim caminant per camí ombrívol i un cop passada pel l'Agulla Jordi Solé i Masip, trobem una mena de canal/torrentera marcada amb dos fites a cada costat. La pugem i en cinc minuts ja som a peu de paret. La via comença a la dreta de la via Tasmània. Parabolt visible a uns cinc metres.

1er llarg: IV+, V, V+, 5 parabolts en uns 40 metres
Comencem el llarg pujant per una placa i superant un petit ressalt i tot seguit fem un flanqueig ascendent per una cornisa fàcilment fins el segon parabolt. Aquets primers metres son exposats. Pugem recte per placa fent passos a dreta i esquerra fins situar-nos en un altre gran placa. L'escalada es fina i prou difícil i tindrem que completar-la amb un friend petit. Al final de la placa trobem una petita cornisa als peus d'un diedre on trobem el pas més difícil del llarg i un cop superat arribem a una reunió penjada en una petita cornisa.

2on llag: IV+, V, IV+, un pont de roca i un parabolt en uns 25 metres
Sortim de la reunió per la dreta a cercar un pont de roca amb el cordino en mal estat però tenim un bon forat per un friend al costat mateix, Seguim en vertical fins una fissura petita on ens entrarà un altre friend petit que ens permetrà arribar al parabolt que tenim més amunt amb certa tranquilitat. Seguim i entrem en una mena de canal un pel trencada on ens podrem assegurar en unes bones sabines. Superem un ressalt i arribem als peus d'un marcat esperó. Aquí podem muntar reunió o seguir. Nosaltres decidim fer reunió.

3er llarg:V+, V 4, parabolts en uns 20 metres
Encetem el llarg lleugerament a la dreta de la reunió fent un pas força difícil i seguim per l'esperó fins arribar a la reunió, a sota d'un desplom. En aquest llarg, la roca en molt bona.

4t llarg: Ae, V i IV, uns 5 parabolts en uns 15 metres
Cerquem el primer parabolt que el trobem a la dreta de la reunió per encetar un artificial de 4 passos amb una sortida prou difícil però amb roca de primera i progresivament perdem dificultat fins arribar a la reunió.

El descens el farem en dos ràpels si portem dos cordes de 60 m. Un des de la darrera reunió fins la primera, d'uns 50 metres i d'aquí fins el terra amb un altre de 45 metres.

Bona via amb un equipament just on tindrem que escalar i buscar emplaçament per les assegurances flotants, que no sempre ens serà fàcil trobar i un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
Aprimera vista, el primer llarg et fa tiarar enrerre
Pas realment difícil el entrar al diedre 
Segon llarg més amable però no baixem la guardia
El segon llarg desdde la reunió
El tercer llarg 
Quina mandra! l'artificial del darrer llarg
Arribada al final de la via

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.