Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Llorenç de Montgai. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Llorenç de Montgai. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de desembre del 2023

Cresta X-Strats, Sant Llorenç de Montgai

Dissabte 9 de desembre de 2023

L'altre dia vaig veure una "pilulada" en el blog de http://escaladaperatontos.blogspot.com/, una ressenya d'una aresta que no tenia nom ni dades dels aperturistes a Sant Llorenç de Montgai. Em va picar la curiositat i vaig veure que era prou interessant. Assegurada mínimament però encarada al Nord, tot i axí, ens disposem a anar-hi. Al ser una via a la cara Nord, vem trobar els dos primers llargs molt humits i com que la via, en algún tram es molt terrosa i sovint envoltada de boira al matí, els "peus de gat" vàren quedar ben bruts de fanc; tindrem que escalar amb una mica de cura per no patinar. Els del blog la van batejar com a Cresta X-Strats a l'espera de que algú s'adjudiqui l'autoria. El nom sembla ser que ve del tercer llarg per les estratificacions obvies.

Per accedir a la via, prendrem el mateix camí que per anar a la Cresta de la Coma d'en Gelis, deixant el vehicle a al vora del pont que creua el pantà i després de camirar 15 minuts arribem al peu de via. La cresta es molt evident des de tot el camí.

1r llarg: IV, i II  1 parabolts i dos sabines en uns 25 metres
Començem a peu de camí i pugem per roca inestable tota l'estona. Des del camí sembla més fàcil. En uns blocs inestables trobem el parabolt que ens assegura el pas més difícil del llarg i un cop superat entrarem en una zona terrosa i bruta on tindrem escalar amb cura fins a arribar al peu de la paret on muntarem la R1 als peus d'un diedre vertical.

2n llarg: V, IV+ i IV 3 parabolts i un parell de sabines en uns 30 metres
Sortim lleugerament per la dreta i entrem de ple en el diedre. A uns tres metres tenim un parabolt i amb passos difícils continuem pel diedre on podrem llaçar una sabina i més amunt un altre parabolt. Ara la dificultat decau i arribem a un altre sabina que la pujarem per l'esquerra i ja, gaire be caminant, arribarem a la reunió d'una sabina. Millor acabar de completar la R2 amb algún friend., dons la reunió es un pel pentjada

3r llarg: 3 parabolts, III, IV, V i IV i uns 30 metres
Sortim per l'esquerra i entrarem de ple en un llarg ben curiós. És tot estratificat i sembla més difícil del que en realitat és. Escalarem pel damunt d'un estrat ample sempre per l'esquerra. En el llarg trobarem quatre parabolts però podrem afegir flotants al gust. Son tres ressalts que tindrem que superar, essent el segón el més difícil ,que en el meu cas l'he fet empotrat. El darrer ressalt én més fàcil i ens portarà al final del llarg, als peus de la cresta.

4t llarg: 1 parabolt, IV i caminant en uns 5 metres de escalada efectiva
Aquest darrer llarg, pràcticament  és de transcissió, doncs només te un ressalt d'uns tres metres i la resta és caminant. Millor muntar la reunió uns metres abans del final de la cresta en una bona sabina. Arribar al cim és caminant.

Pel descens, caminarem fins el final de la cresta on trobarem una baga molt llarga envoltant un gran merlet que en permetrà accedir al ràpel després d'una petita desgrimpada. El ràpel sembla molt espectacular i aerí però son vint metres tant sol i que ens deixa a peu plà. Només tindrem que pujar pocs metres per arribar a un coll i seguir les traçes de camí i fites que ens duran al camí en uns 30 minuts.

Bona via d'aventura, molt humida i un tant bruta pel fanc i freda a l'hivern, però ideal per anar autoprotegint-la. Una bona troballa i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera

Començament de la via

El diedre del segon llarg

Superant ressalts del tercer llarg

Final del tercer llarg

Vistes des del tercer llarg

Arribant a la R3

El petit ressalt del darrer llarg

Final de via i ara si, ens toca el sol

dilluns, 30 d’octubre del 2023

Via NEURA a la Paret del Pont. Sant Llorenç de Montgai

Dissabte 21 d'octubre de 2023 

La NEURA es una via ràpida, vertical i que podrem escalar en diedre, placa i, fins i tot, un petit "remonage". La trobarem prou equipada amb espits i parabolts tot i que sempre podrem amanir-la amb algún flotant per poder pujar més segurs. L'aproximació es ben curta si deixem el cotxe al replà que hi ha a ldreta del pont. Per accedir a la paret, tratavessem el pont i seguim pocs metres per la pista de la nostre dreta i en un punt trobarem uns ferros que ens ajudaran a superar els dos metres per accedir a la feixa característica d'aquesta paret. Comença a la base d'un diedre vertical.

1r llarg: II, III, V, IV i IV+ 4 expansions i uns 45 metres
Començem a pujar en diagonal amb molta facilitat fins a situar-nos en un desplom i un cop superat per l'esquerra, entrarem en un vertical diedre. Al final d'aquest arribarem a una sabina gruixuda i que posant un peu, superarem el petit ressalt. Seguim per una mena de diedre/canal un xic trencat i arribarem al replà on muntem la reunió.

2n llarg: V, IV, V, IV+, IV i III 6 expansions i uns 35metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra superant unes grades fàcils per situar-nos en una escletxa i amb tècnica d'encastament superarem amb certa dificultat un parell de metres. Seguim ara a la dreta i encarem una placa vertical d'un grapat de metres. Escalada vertical que ens durà a un petit replà on hi ha una antiga reunió que ens saltarem. Seguim per un esperó vertical fins que la dificultat decau i arribem a un gran replà on muntem la reunió.

Aqui acaba la via NEURA. Podem seguir caminant uns metres fin a arribar a un petit mur. Crec que aquest tram es de la via de l'ANNA o PIM-PAM i aixi allargem una mica més la via.

3r llarg: IV i II, 1 expansion en uns 30 metres
Caminem per l'esquerra per sotabosc o be per la dreta superat un parell de ressalt molt fàcils fins a arribar a un mur petit d'uns tres o quatre metres i un cop superat, seguirem també caminant fins a uns dels cims de la Paret del Pont i muntem reunió.

El descens el faem de de el cim caminant per la cara Nord tot seguin fites i cami marcat fins a la carretera. (25 minuts)

Escalada reralitzada per:  Ricard Rofés i Joan Prunera
Primer llarg

Segon llarg

Darrers metres del segon llarg

Arribant a la reunió

Darrers llarg



dijous, 28 de setembre del 2023

Via NORMAL a l'Agulleta de l'Os. Sant Llorenç de Montgai

Diumenge 10 de setembre de 2023 

L'Agulleta de l'Os és una via que sempre l'he tingut present però mai vaig trobar, ni el dia ni la ocasió per anar-hi. Una clàssica de les que, segons diuen, els escaladors de Lleida sempre anaven per ensenyar a escalar als novells. La via és prou senzilla, amb matissos. Podem començar-la per la normal de la Paret de l'Os i després accedir a la pròpia agulleta pujant per una pendent de terra. El més rellevant d'aquesta escalada és el seu tercer llarg, un "pas de gegant" per saltar de l'agulleta a la paret, sense cap dubte, el que ens farà posar els pels de punta i l'estòmag encongit!!! No us espanteu, és un pas de fe, senzill en el seu grau, però espectacular.

1r llarg: IV i III, 3 expansions i uns 35 metres 
Pugem per placa vertical fins que es tomba i arribem a una reunió als peus de la xemeneia. Seguim fins a arribar a la xemeneia. Amb passos de "remonage" anem guanyant alçada fins que sortim de l'empotrament i entrem en un gran replà on muntem la reunió.

Ara fem un canvi de reunió i pujarem caminant per terren terrós en direcció a l'Agulleta de l'Os i un cop arribats, muntem reunió d'un arbust i d'un parabolt.

2n llarg: IV+, V, IV, V i IV, 3 expansions i 3 claus en uns 35 metres
Pujem per placa amb passos verticals i atlètics anant a l'esquerra i dreta. superarem un ressalt prou difícil i arribarem a un replà on antigament feien reunió. Seguim ara per la dreta i gairebé pel fil d'una mena d'esperò. Trobarem un altre pas difícil abans de coronar l'agulleta.

3r llarg: IV, IV i II+, 1 expansion i uns 20/25 metres
Ens decanrem a l'equerra de l'agulla baixant una mica i col.locant-nos per fer un "pas de gegant". Uns el faran dent un salt i uns altres "espatarrant-nos" i oberts de cames, farem un llençament a la cornisa de davant nostre. Pas espectaculat. Despçes d'això seguirem en vertical per paret fins dalt i travesant el fl aeri de la cresta ens dirigirem a peu plà on muntarem la reunió d'un arbust

El descens serà el mateix que per fer-ho de dalt de la Paret de l'Os, seguin un corriol amb fites i despres a la dreta seguin camí que en portarà a una pista i a la carretera.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera




dimarts, 6 de juny del 2023

Via de l'AMADEU a la Paret del Pont. Sant Llorenç de Montgai

 Dissabte 27 de maig de 2023

Aquest cop, ens acostem a Sant Llorenç de Montgai que a la bnda esquerra els escaladors de Lleida han obert tot una sèrie d'itineraris força llaminers i ben assegurats, en lo de "ben assegurats", hem referixo a que no s'ha de portar res, només cintes i reunions (i un estrep pels que no fem grau). La via que decidim fer és la de l'AMADEU, oberta fa poc i ben sanejada. Ens sorprendrà per la roca, que en  algun tram no es massa bona, però amb les expansions a tocar, no patirem en excés i també per la verticalitat en els primers tres llargs.


Per accedir a peu de via podrem deixar el vehicle en el parquin que hi ha uns cinc-cents metres més endavent del pont o be, al costat del pont. Pendrem la pista que surt a la dreta i quan arribem a un petit espai per estacionar un parell de cotxes ens dirigirem  a peu de paret que es a tocar. Pedra sicada amb el nom de la via.

 

1r. Llarg:V, V+, IV i III, 8 expansions i 1 pont de roca i uns 30 metres

Ens enfilem en vertical i en escalada atlètica pregresem entre fissures i còdols fins a arribar al pas més díficil del llarg. Per sortir ens anirà be una petit tronc que ems permetrà entrar a una bonica xemeneia vertical. En acabat pujarem per una canal força bruta fina arribar a la reunió


2n llarg: IV+, IV i IV+, 10 expansions i 1 pont de roca en uns 25 metres.

Sortim per un desplom i que ens ajudarà els estreps fent un parell de passos d'Ae. Sortim en lliure difícik i anirem pujant ara amb més facilitat. Seguim a la recerca de l'expansió i a la dreta trobarem un altre pas difícil. Flanquegem a la dreta i pugem en vertical fina a un bon replà on muntem la reunió


3r llarg: V+, V, IV+, V i IV+, 11 expansions i 1 pont de roca i uns 25 metres

Flanquegem a l'esquerra i superem amb passos difícils i atletics un mur molt vertial. Seguim vers la dreta i sempre seguin les expansions per bons ressalts fins arribar a un altre replà molt còmode on farem la reunió.


4t Llarg: IV+, V i II/III, 7 expansions i 1 pont de roca i uns 35 metres

Flanquegem a l'esquerra i superem un mur vertical però no gaire difícil. Seguim a la per l'esquerra fins a arribar a un mur vertical i que superarem amb un pas díficil d'entrada, després seguirem gaire be caminant fins a la reunió.


5è. Llarg: II i IV, 3 expansions i uns 20 metres

Sortim molt fàcilment fins a un petit ressalt amb roca no massa bona però assegurat per  dues expansions ho supererem sense cap problema i muntarem la reunió.


Nosaltres hem fet un parell de llargs més, no massa interesant de la via AUGUSTA, per arribar al cim de la roca.


El descens el farem per camí prou marcat fins un coll i després per canals i camí trobafrem el descens natural de les vies de la paret del pont.


Via agradable de fer, atletica, ben assegurada ideal per gaudir d'una jornada ben complerta i... nova via per la "cole"


Escalada realitzada perRicard Rofes i Joan Prunera









dissabte, 18 de març del 2023

Via PUKI-NUKI a la Paret de l'Os, Sant Llorenç de Montgai

 Diumenge 12 de març de 2023

L'altre dia va caure a les meves mans una via que no tenia ni idea que existia, la via PUKI-NUKI a l'extrem esquerra de la Paret de l'Os. La proposo i ens decidim a escalar-la. La via comença en el primer  llarg de la NORMAL que la podrem fer en un sol llarg o amb dos. Després, camines en direcció a l'Agulleta de l'Os i abans d'arribar-hi, ja tenim davant nostre l'esperó de la via. Tot sent una via assegurada, no estarà de menys portar algun que altre tascó o friend variat per arrodonir la protecció. Costa una mica de veure el parabolts, però la via et fa bones sensacions.

1r llarg: IV i III, 3 expansions i uns 15 metres 
Pugem per placa vertical fins que es tomba i arribem a la reunió als peus de la xemeneia. També podem continuar.

2n llarg: IV+, 2 expansions i uns 20 metres
Pugem fàcilment fins a arribar a la xemeneia. Amb passos de "remonage" anem guanyant alçada fins que sortim de l'empotrament i muntem la reunió un xic per sota de la vertical.

Ara fem un canvi de reunió i pujarem caminant en direcció a l'Agulleta de l'Os. En el primer esperó que trobem muntem la reunió d'un arbre.

3r llarg: V, IV, V, IV+, IV i III 7 expansions i uns 40 metres
Ens enfilem en vertical per terreny difícil fins a arribar a una plataforma on comença l'esperó. Amb passos difícils escalem una placa vertical i difícil. Seguim en vertical fins que hem de fer un petit pas de flanc a l'esquerra i continuar pujant per, ara si, l'esperó i sempre amb tendència a l'esquerra. Als trenta metres l'escalada es fa fàcil però amb roca a controlar. Arribem a una plataforma on hi ha un parabolt i muntarem la reunió reforçant-la amb algun friend petit.

4t llarg: IV i II, neta i uns 10/15 metres
Sortim per la dreta de la reunió amb un pas vertical i seguirem per una curta cresta aèria fins al final que muntarem reunió en un arbust. 

El descens serà el mateix que per fer-ho de dalt de la Paret de l'Os

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera amb Dídac i Albert

dimarts, 28 de juny del 2022

Via LO GALL LLOP a la Paret del Pont, una excusa per celebrar l'aniversari de Pepe "el Chino". Sant Llorenç de Mongai

 Dissabte 18 de juny de 2022

Setmana de moltissima calor i malauradament d'incendis per la Noguera. Tot i això estem, convidats a l'aniversdari del nostre amic José Guerrero alies "Pepe el Chino" i que jo li estaré sempre agraït la seva col.laboració amb el meu rescat i com ell diu de conya: "Joan, me debes 42 años", entre rises.

Fa molta calor i crerc que rondem els 40º a l'hombra a Sant Llorenç de Mongai, i sobre dos quarts de set de la tarde ens decidim a escalar una via de recent fornada amb la firma Juan Guitérrez. Via com ell diu, "love", gens obligada i de bon traçat, ideal per convinar-la amb qualsevol via del costat si la calor i l'horari en ho permet, això si, al darrer llarg tindrem que suar de valent fent A0's. Trobarem el nom a peu de via. Per accedir a la via podem anar per la dreta o l'esquerra de la carretera i accedir a la feixa.

1r llarg: IV, V, A0, V i IV+  unes 8 expansions en 20 metres
Començem pujant per paret vertical amb bona presa de mans fins a un punt que és molt més difícil. Si no anem forts amb el grau de 6a ho podem resoldre amb un parell de passos d'A0 i després seguim en escalada difícil fins a la reunió. Seguin els parabolts no tenim pérdua.

2n llarg: IV, IV+ i IV, unes 6 expansions en 25 metres 
Escalem el llarg gaire be en flanqueig a la dreta superant dos o tres ressalts uns xic més difícils amb escalada abradable. Uns metres abans d'arribar a la cova, on és la reunió, la roca no es massa bona i un pel bruta de terra.

3r llarg: IV, Aei V i IV, unes 13 expansions i 30 metres 
Devant nostre tenim un fort desplom que el superaem per l'esquerra en flanqueig. Passos mot fots que els superarem en A0/Ae depenent de com anem. Seguirem en escalada molt difícil (6a o A0) en vertical per placa ferma. Superarem un parell de ressalts i ja serem a la reunió final.

La via és encara massa "tendra" i bruta de terra, però a mida que l'escalin ja s'anirà netejant. Pel descens seguirem el camí de baixada amb fites i que en menys de 15 minuts ens deixarà a la carretera.

Ara cal recollir i  anar a Camarasa que ens espera un bon sopar amb companys, amics, coneguts i saludats i com no, amb la divertida presencia del "ojomeneao" Pepe el Chino... ah, i nova via per la cole!

Escalada realitzada per: Joan Asín, Xavi Díez i Joan Prunera


L'escalada i... la festa!

dilluns, 17 de maig del 2021

Via ORIGINAL o NORMAL a l'Esperó Sud per la variant de la XEMENEIA de la Paret de l'Os. Sant Llorenç de Mongai

 Diumenge 16 de maig de 2021

Tenia coneixement d'aquesta xemeneia final en el primer llibre que vaig tenir de "ESCALADAS EN LA NOGUERA". En aquest llibre, no queda massa clar que és la via Original i la Normal, ja que el croquis de les vies, al meu entendre, no són massa clarificants. Ara fa vint i un any que la vem seguir per primer cop i tot de casualitat, perqué havia massa gent al darrer llarg de la via Normal i vam decidir aventurar-nos dins la xemeneia. He repetit la via Normal o Original infinitat de cops i ara ens hem decidit per escalar la xemeneia.

L'aproximació a la paret pot ser de 5 minuts o nul.la, depenent d'on venim. Només hem de superar un ressalt a la vora la carretera i situar-nos a peu de via. Parabolt visible a uns 6 metres del terra

1r llarg: IV i IV+ i 5 parabolts en uns 35 metres
Comencem per placa agraïda, però vertical, en direcció a la vistosa llastra. Passarem per una reunió que no la utilitzarem i en ficarem dintre de la xemeneia. Amb tècnica d'encastament anirem pujant. La roca és polida pel pas de les cordades. En un punt ens veiem obligats a sortir de la xemeneia i de seguit arribarem a un replà on muntarem la reunió de dos pitons i un parabolt.

2n llarg: I, V i IV i 3 parabolts en uns 25 metres
Sortim per una mena de feixa pràcticament caminant en direcció a un esperó on hi ha un arbust. Just al seu damunt hi ha un parabolt. Seguim pel fil de l'esperó amb passos difícils fins que decau la dificultat i entrem en un replà on hi ha la reunió

3r llarg: IV, IV+i IV+, 5 parabolts i 1 pitó en uns 30 metres
Ens enfilem vers un esperó vertical per blocs. Fem un pas de flanc a la dreta i entrem en un una cornisa. La superem per la dreta i seguim per placa fins a un bon ressalt. Trobarem dos parabolts i un pitó. Amb passos atlètics i un xic desplomats superarem el ressalt per l'esquerra. Seguim per l'esperó amb tendència a la dreta fins arribar a la reunió pel fil d'una petita cresta.

4t llarg: III i IV, neta i uns 25 metres
De la reunió, n'encarem per la dreta a cercar l'entrada de la xemeneia. Pujarem en vertical en forma de "X" fins a una mena d'arrels d'un arbre. Damunt nostre tenim un gran blog encastat que el superarem per dits i tot seguit dempeus al seu damunt on ja veiem el final de la xemeneia. Sortirem per la dreta i entrarem a la reunió i final de la via.

El descens el farem resseguint un corriol marcat que ens durà a un camí fitat fins a un coll i tot seguit, el camí a la dreta que ens portarà a la carretera. Uns 20 minuts de descens.

Per més informació:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2009/12/paret-de-los-espero-sud-via-normal.html

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera amb els companys Agustín Perez i Jesús Rodríguez


Primer llarg a la xemeneia

Segon llarg

L'entrada a la xemenia del darrer llarg

Sortida de la xemeneia

Final de la via

dimarts, 20 de febrer del 2018

Via MARTINETTI-ROS al Cilindre. Sant Llorenç de Montgai

Dissabte 10 de febrer de 2018

Per aquest dissabte em proposen una via oberta fa 46 anys i recent-ment restaurada. Segons els seus restauradors es una via oblidada i que jo no tenia constància d'ella i quan me la vaig mirar em va agradar força i no m'ho vaig pensar gens. La via comença a l'esquerra del clàssic diedre Farreny i a la dreta de la gran balma que domina aquesta vessant sur-oest (crec) del Cilindre. La via, ara consta de dos llargs, antigament eren tres, força potents on trobarem parabolts emplaçats en llocs concrets en el primer llarg i quatre de seguits, amb aire, en el segon llarg. El primer es prou obligat on ens entraran els friends i tascons a "caldo" i en el segon, si no anem molt "sobrats", anirem agafant-nos dels parabolts tot i que costa força arribar. Una molt bona restauració per treure de l'oblit una bona via, encara que curta no ens deixarà indiferents.

El dia es "tapadot" i Sant Llorenç de Montgai es envoltat per la boira i així serà tot el matí però com no fa gaire fred decidim acostar-nos a la paret. Per accedir a la paret podem estacionar en la explanada de camí a la paret de la Formiguera i davant mateix ja podem veure la paret. Prendrem un corriol que amb forta pujada però curta ens deixà a peu de via. Abans passarem per una via nova, la MARISA GIL (MG pintat a la roca), la nostra via es uns metres mes amunt on serà ben visible el primer pont de roca i el primer parabolt. L'aproximació es curta i en 15 minuts ja som a peu de via.

1r llarg: V, IV+, V, V+ (Ae), V i IV, Un pont de roca i 4 parabolts en uns 30 metres
Ens enfilem a cercar un pont de roca amb un pas força atlètic i tot seguit franquegem ascendent men a l'esquerra a cercar un parabolt. tot seguit pugem per una mena de diedre i placa amb escalada força atlètica fins una cornisa on trobarem els passos més difícils del llarg. Amb oposició, entre el diedre i la placa i amb passos força difícils (podem fer Ae) i verticals entrarem en una petita cornisa. Aquí tenim els darrers metres del llarg que pujarem amb una curta però potent bavaresa vertical que ens deixarà en un altre replà un parell de metres abans d'arribar a la còmoda reunió. Llarg fantàstic.

2n llarg: V+, Ae/V+ (6a+), V+ i IV+ i 5 parabolt en uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta amb passos força obligats i difícils a cercar el primer parabolt. La paret ara es molt vertical i gairebé desplomada i els parabolts son a prop però no a tocar ens tindrem que esforçar fent A0e o treure un estrep. Així anirem fent fins el quart parabolts on tindrem una sortida força difícil i un pel bruta. Al poc la paret es fa més fàcil i trobem el darrer parabolt. segons els restauradors aquí es feia la darrera reunió. Seguim per un diedre fins un darrer ressalt i entrarem a la reunió poc metres abans d'assolir el cim del Cilindre. Llarg dur i vertical.

Per baixar dels cim ho podem fer caminant per el camí habitual de baixada ple de fites o si volem amb un sol ràpel per la via. Ens em quedat força contents de la via però el dia no acompanya i son quarts de dos i anem a remullar-ho al bar i xerrant amb el company recordar lo be que ens ho em passat a la via... i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi i Joan Prunera

El nostre obgectiu

Els primers metres del primer llarg
Els darrer metres del primer llarg
Passos difíciuls per arribar al primer parabolt
Vertical i presa petita, el segon llarg
Darrers metres. La boira en ha acompanyat tota l'estona

dimarts, 23 de setembre del 2014

Xemeneia CARLES ANDRÉS al Cilindre. Sant Llorenç de Montgai

Diumenge 21 de setembre de 1714 / 2014
Escalada o espeleologia? Aquesta via es una de les xemeneies més curioses que he arribat a fer. Fa 14 anys la vaig abandonar per culpa de la pluja i degut a la humitat de l'ambient, vaig quedar tot empastifat de "cagades" de colom al primer llarg, dons la via es molt bruta per causa de la nidificació d'aquestes aus dins les cornises de la xemeneia.
Molt poc equipada, a escapció del tram final de l'ultim llarg, podrem aprofitar nombrosos ponts de roca, fissures i forats per protegir-nos amb certa seguretat. Els dos primers llargs son els típics de l'escalada en oposició, una cama a la dreta i l'altre a l'esquerra. El tercer llarg es la "cirereta", un bon tram en "empotrament" prou estret i al final, un flanqueig de gaire be deu metres en X, tot buscant la llum del dia i tenint tots el noranta metres de vuit impresionant als nostres peus. Aquest tram final es més corprenedor que difícil.
Per arribar a peus de xemeneia farem la curta aproximació des de l'explanada del barranquet de la Formiguera, on deixem el cotxe. Prendrem el camí urbanitzat de les excavacions arqueològiques que tenim a la dreta i en deu minuts ens plantarem entre la paret del Cilindre i la paret de les Xinxetes.

1r llarg: II, III i IV, un burí sense plaqueta (si el trobeu) en uns 30 metres
Començarem pujant per canal herbosa molt selvàtica fins que de mica en mica progressarem en oposició fàcil fins arribar a uns blocs "empotrats" on trobarem la màxima dificultat del llarg. Aquí podrem posar un tascó i un pont de roca. La reunió la farem a sobre d0aquets blocs en un replà ple de "cagades de colom". Tant sols trobarem un burí sense plaqueta i podrem reforçar-,a amb un parell de friend en fissures o forats.

2n llarg: IV; IV+ i II, neta d'assegurances i uns 30 metres
Començarem pujant en oposició ben vertical mirant a dins la xemeneia i així progressarem tota l'estona fins un estretament on al final, ja  amb més facilitat, arribarem a la reunió al costat d'una gran cavitat. Llarg molt bonic de fer n podrem col.locar algun tasco i friend. La reunió es d'un parabolt i un pont de roca.

3r llarg: V i IV+, doble burí, dos ponts de roca i tres espits en uns 30 metres
La visió del llarg no es gaire engrescadora. Molt vertical i vint metres a munt, un sostre enorme que ens barra el pas. Comencem pujant en oposició mirant dins la xemeneia fins agafar-nos a una estalagmita com un tronc d'arbre. Aquí podem llaçar una bona baga. continuem pujant (en el meu cas, "empotrant" tot el cos) penosament oposant l'esquena i les cames i ajudant-nos de les estalactites que anirem trobant. Després d'aquets penosos vint metres arribem al sostre assegurat providencialment per unes enormes bagues en un pont de roca. Aquí descansem una bona estona veient el llarg flanqueig en direcció a la llum... Partim des d'aquest punt flanquejant en X. Sembla molt difícil però un cop hi som no ho es tant, això si, sota nostre tenim una bona "timba" i a mesura que avancem la xemeneia es fa més ample. En el camí trobarem un pont de roca i tres espits. La sortida es espectacular i ben protegida per un espit, tant sols tindrem de fer un pas a la paret de les Xinxetes i grimpar un parell de metres fins la reunió de tres espits.

Renoi, la via!!! ens ha costat "sang i suor" però a la fi l'hem aconseguit. Una nova via per la cole i em sembla que trigaré en repetir-la i se la repeteixo, el tercer llarg el faré de segon!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
La xemeneia vista des de la carretera
Començant el segon llarg
Arribant a la segona reunió i mirant-me "escagarrinat" el  tercer llarg
Començant el darrer llarg
La sortida de la via o de l'avenc?
Fotuts però contents!!!

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.