dijous, 29 de desembre de 2011

La Saca Gran i l'Agulla dels Espeleòlegs

24.12.2011
Aresta Brucs o Cerdà-Riera a la Saca Gran o Agulla d'en Dionís


Encara recordo que va ser un 26 de desembre del 1982 quan vem pujar per primer cop, dos companys i jo, l'Aresta Brucs de la Saca Gran. Era un dia fret i molt clar, igual que avui. La vaig veure escalar temps enrere i em va captivar la visió d'una cordada ascendint per aquesta aresta. Han passat una pila d'anys i he perdut el conta de cops que he pujat per aquesta via. Ara toca fer-la amb en Vicens i en Guillem. Es una petita joia, dons el seu traçat es d'una llògica aplastant. De dificultat moderada i amb uns 70 escasos metres, ens farà gaudir d'una escalada típicamente montserratina i clàssica. Ens repartirem els llargs entre el Guillem primer i tercer i jo el segon. 

1er llarg IV un espit dos parabolts i un clau i 25 metres
Pujarem a l'esquerra d'un diedre, per placa, una mica relliscosa i aprofitant un espit de la via Estefani i ens situarem en una petita plataforma al costar d'una savina on hi ha un parabolt. Continuem per diedre força vertical fins un replà on trobem un altre parabolt. Continuem per diedre més obert fins que s'acaba i on trobem un pitó vell. Flanquejem ascendentment a la dreta fins la reunió en una estreta cornisa. Antigament, recordo, només habia com assegurançes, la savina, un tac de fusta i el pitó.


2on llarg IV+ dos parabolts i tres pitons i 25 metres
Sortim recte a munt desde la reunió i al poc trobem un parabolt. Continuem per placa fina fins un forat on trobarem un pitó vell. Superem el forat per la nostra esquerra i arribarem a un petit replanet on flanquejarem a la dreta i en una fissura en diagonal trobarem dos pitons vells junts. Continuem en tendència a l'esquerra on trobem un parabolt i així seguim fins entrar a la reunió en un gran replà.

3er llarg II, IV i III un espit i dos parabolts i 20 metres
Encarem el tercer llarg vers la caraterística llàmbria que hi ha a la nostra dreta, per terreny molt fàcil, fins situar-nos a sota de la mateixa. Trobarem un parabolt i un espit molt junts. Arribem a la llàmbria i la voltem per sota. Al final trobarem un altre parabolt i amb passos finets arribarem al cim de l'agulla.

El ràpel, d'uns 15 metres, el farem pel costat oposat a la via, on tindrem que desgrimpar un troç fins la instal.lació. Després baixem per una canal, ara en bastant mal estat, fins arribar un altre cop a peu de via.

Així de núvol era de bon matí...
En Vicens al primer llarg i arribant a la primera reunió
El segon llarg
En Vicens i el Guillem al segon llarg
Els tres a dalt de la Saca Gran

Aresta Brucs a l'Agulla dels Espeleòlegs


Com estem a prop i ens be de baixada, aprofitarem i farem  l'Agulla dels Espeleòlegs, que farà com 15 anys que no la pujo. Aquesta agulla es petita però molt esvelta i té una Aresta Brucs típica d'aquesta regió. La vaig pujar cap el any 1984 i degut a les poques assegurances que hi habien, era per a mí una escalada força difícil. Recordo que només hi habia un buril al segon llarg i rer més! Amb els anys li van posar espits (no gaires) i ara està restaurada amb parabolts, també el justos. Ens repartirem els llargs, el Guillem farà el primer i jo el segón.

1er llarg III, un espit vell i 15 metres
Començament amb roca una mica humida i relliscosa i a mida que prenem alçada es torna millor. Llarg fàcil on muntarem la reunió, ara reforçada amb un parabolt, als peus d'una fissura horitzantal.

2on llarg V, cinc parabolts i 40 metres
Surtim de la reunió verticalment fins "xapar" un parabolt al costat d'un buril vell i llavors en tendència a l'equerra amb passos (molt) difícils superem aquest tram vertical fins situar-nos al bell mig de l'aresta. Continuem recte a munt fent petites "ziga-zagues" per una aresta molt bonica fins que a pocs metres de la reunió es torna més fàcil. La reunió la farem d'una alzina gruixuda, una mica per sota del cim.

El rapel, antigament, el feiem per la cada W, però desde la mateixa alzina podem fer un  rapel de 50 metres fins el peu de via, per tota l'aresta.

El dia s'habia aixecat molt boirós i amb núvols, però a mida que pasave el matí, n'ha quedat un dia esplèndit. M'agradat fer aquest parell de vies, dons feia molt de temps que no les pujave i com sempre amb molt bona companyia.
Escalada realitzada amb el Guillem Arias i en Vicens Nin.

El segon llarg

Els compays al mig i al final de l'aresta

Una mica més i no sortim!

divendres, 23 de desembre de 2011

Via Nubiola-Piazo-Dori a la Miranda del Pas del Princep

17.12.2011
Avui dissabte la idea ere anar a Agulles a fer la Saca Gran i alguna agulla més però el vent de ponent, que per cert era fort i gelat, ens va fer cambiar d'idea i vàrem optar per anar a una via sezilla i llarga, on tota l'estona ens tocarà el sol i estarem protegits del vent. Serem tres, en Joaquim en Vicens i jo.

La via que em escollit es la Nubiola-Picazo-Dori a la Miranda del Pas del Príncep que ja la he fet molts cops i es una bona obció per fer metres amb un grau molt assequible i molt assegurada i així en vicens gaudirà d'una via fàcil i llarga.

1er llarg III, IV, 6 parabolts i 40 metres
Surto jo per una rampa de III facilona fins un tram vertical de IV i flanqueix fins la reunió, en una gran i còmoda bauma

2on llarg II, IV, II 3 parabolts i 25 metres
Surt en Joaquim fent un flanqueix fàcil fin el primer parabolt i despres, recte a munt per anar una mica en tendència a la dreta fins la reuió, en un ample replà

3er llarg II, IV+, IV 6 barabolts i 25 metres
Surto en tendència a la dreta fins un mur vertical amb molt bona roca i molt assegurat. Un cop superat aquest mur, flanquejem a l'equerra superant una petita bauma i un altre cop ens situem en un altre bauma que també la superarem per l'esquerra amb un pas fi fins arribar a la reunió, també en un còmode replà i també en una bauma.

4t llarg IV+, III, 5 parabolts i 40 metres
Surt en Joaquim de la reunió capa a l'esquerra, superant un tram vertical, per continuar per una immensa rampa de III fins el els peus d'un d'esplom, on muntarem la reunió

5è llarg V-, II, 4 parabolts i 30 metres
Surto de la reunió amb un pas ben atlètic i un xic desplomat però assegurat per un parabolt. Es un pas ràpit i un cop superat només es queden una vintena de metres de escalada molt fàcil fins un altre ressalt on monto la reunió


6è llarg IV, II, 2 parabolts i 25 metres
Aquest llarg es molt fàcil on només tenim un pas de IV al començament i li oferim al Vicens. No està molt acostumat a fer de primer però les carctersitiques del llarg el fan molt adient per ell

Ja som al avant cim de la via i ens fem la foto de rigor i ara només ens quede una grimpada de II fins el cim de la roca on conteplem la regió d'Agulles a la nostra esquerra, la regió de Frares al devant nostre i a la dreta la regió del Ecos. Un dia fantàstic molt ventos i fret pero amb una companyia immillorable.
En Joaquim i en Vicens al segon llarg
En Vicens al segon llarg
Crec que es l'ultim llarg...
Fotofinish!!!

dimarts, 13 de desembre de 2011

Primer "tastet" d'un corredor al Grà de Fajol Petit 2.567 metres

09.12.2011
L'itinerari de pujada
Feia més de dos anys i mig que no podia pujar per un corredor, degut a que l'accident de moto i la operació de clavícula, m'ho van impedir. L'únic dia que tenia "pont" era el divendres i vàrem coincidir en Joan Marc i jo d'anar a fer el primer tast de la temporada. Estem una mica rovellats però tenim ganes i anem una mica sense tenir una idea concreta i ja veurem el que surtià.

Arribem a la curva de la carretera on deixem el cotxe sobre les 11.00 h. Ens posem les botes (les meves de plàstic) i renoi! com costa camiar amb elles, feia temps que no me les posava. Semblo un ànec caminant amb elles. Fent l'aproximacó veiem que la Canal Estreta del Petit no està del tot formada i la Central del Gran no la veiem prou be. Decidim que com anem només a "tastar" farem la Canal Occidental del Petit.

Al principi és poc empinada i abans, ja en posem el crampons per no trobar-no "pillats" mes endevant. Anem fent fins que es posa més dret, no gaire, sobre els 40º, però com la neu està prou be i a més la traça és feta, decidim no endordar-nos.  A la meitat del corredor ens trobem quatre... nois, que amb més pena que glòria abandonen per falta de neu en un ressalt, segons ells, ens diuen que falta neu a dalt i que baixen. Tal i com anàven, em sobte que encara no passin més accidents a la muntanya. Però en fi, es el que hi ha. Jo hagés tirat pel dret però en vistes de la situació, decidim enfilar pel dret. Flanquejem un pel a la dreta i pujem canal a munt. Ara l'inclinació es de 50º i així anirem fent fins dalt de la carena i un cop arribats pujem per la fàcil aresta est del Grà de Fajol Petit. Per a mi es una pujada molt emotiva doncs el darrer cop que hi vaig pujar va ser amb el meu malaurat company Balbino.

Ja hi som a dalt del cim, 2.565 metres i la mirada se m'allunya al cim del Grà de Fajol Gran, on reposen les cendres del meu estimat company... tants i tants cops hem pujat aquest cims i aquestes canals que no puc impedir deixar anar una llàgrima. En Joan Marc i jo, abraçats, fem una última mirada al cim del Grà de Fajol Gran i m'acomiado d'ell. Estic content de tornar a ser aprop del meu company...

Fem la tornada poc a poc fins el coll i emb un hora, mes o menys arribem al cotxe. A Setcases fem un mos per refer-nos de la petita pallissa i cap a casa. A veure si neva prou i s'omplen de neu les canals i poder tornar-hi un altre cop i es que aquesta part del Pirineu Oriental, per a mí, te un encant especial, dons aqui vaig fer les primeres escalades en gel a pricipis de 1980 i sempre que puc, encara que les repeteixi, sempre les pots trobar de diferenta forma i condició. Agradable pujada per un itinerari assequible i estètic on nés em fet servir els piolet i els crampos.

Principi de la canal
Als trams més drets del final de corredor
En Joan Marc a pocs metres del final de corredor
En Joan Marc content com un nen amb "sabates noves"
El tram final per a rribar al cim
Cim!!!
mireu l'ocelleeeet!!!

Sempre hi seràs en el meu pensament, Balbino!


dilluns, 5 de desembre de 2011

Goma2 a la Monja

4.12.2011

Fa dies que tinc la idea de fer la via Goma 2 a la Monja, dons un dia que escalavem en Joaquim i jo per Frares, vàrem veure una cordada en aquesta via i ara sembla ser que està més equipada que com la van obrir. Arribem a Collbatò i ens entaulem, com es ahbitual, per esmorzar i agafer forces per la llarga aproximació. A mig entrepà arriba en Xas que a quedat amb l'Eric per fer una matinal i entre xerrada i xerrada es fa tard... senyors tindrem que anar passant que nosaltres tenim un bon troç. Ens acomiadem i en Joaquim i jo enfilem cap a Can Massana.

Jo fa molts anys vaig fer la Anglada-Verges de la Monja i no vàrem sortir per l'artificial, dons estave prou malament i vem optar per flanquejar el cap de la Monja per la sava dreta i sortint per la normal. Portem una ressenya dels http://escalatroncs.wordpress.com/ que son molt acurades i ben fetes. Sortosament i no haben estat mai a peu de via, la trobem amb molta facilitat. El dia es clarísim i fa un sol esplèndid, però bufa un ventent, sembla ser del nord, que a l'ombra et deixa "garratibat".

Ara, la via difereix una mica de la original i començarem pujant primer, per una mena de canal arbrada uns 10 metres fins un bosquet penjant on muntarem la R0. Sembla ser que la via puja per l'esquerra, per una placa molt llisa on no hi ha res.

1er llarg III, IV+ i III, 20 metres i 4 parabolts
Comença en Joaquim. Es un llarg curt on la dificultart està concentrada en la part mitja del llarg. Un parell de passos de IV+ (que a mi, per anar de segon, en van semblar una mica més) i de seguit, arribes a la reunió en un bon replà.

2on llarg IV, V, IV i III 35 metres i 4 parabolts
Arribo a la R1 i de seguida en Joaquim em passa material. Miro amunt i es veu un placa més vertical del que veia a sota...i els parabolts bastant separats. Surto de la reunió i vaig pujant tranquil però amb l'ull possat a la placa. La roca es bona i cantelluda. Xapo el primer i segon parabolt i ja estic de plé a la placa. Hi han unes preses groses a la meva esquerra i fent uns passos en ziga-zaga arribo al parabolt. Ara estic devant d'una canaleta que es per on va el llarg, amb còdols generosos, trobo un últim parabolt. Després segueix per una placa tombada molt fàcil pero sense cap assegurança fins arribar a la reunió, també molt còmoda, en un replà. A les ressenyes posa IV+ però a mi m'ha semblat mig grau més... V

3er llarg III, IV- III 40 metres i dos parabolts
Surt en Joaquim i el proper parabolt es a uns 7 o 8 metres pero es fàcil. Es curios, que totes les ressenyes que portem, posa un pas de IV+ i nosaltres no l'em vist per en lloc. Es un llarg agradable i fàcil que ens deixa als peus del cap de la Monja.
De la reunió ens mirem la sortida per l'Anglada-Vergés i veiem que està, com sempre, en molt mal estat i com teniem decidit, sortirem per la normal de la Monja.

4t llarg II, III i IV 20 metres i neta
Li demano al Joaquim cambiar els llargs, dons jo a partir d'ara, ja conec aquest llarg i l'ultim i em faría gràcia fer el darrer dons fa anys el vaig fer de segon i m'agradaria probar-lo de primer.
Aquest no es un llarg difícil pero es molt de "coco" dons no hi ha res i tens un bon pati per sota els teus peus. Surt en Joaquim per terreny molt fàcil fins situar-se al desplom on pot col.locar un bon pont de pedra i més en devant un bon friend i de seguit arriba a la reunió en uns arbres gruixuts.

5è llarg IV i V 15 metres i un espit
Ara estem a la cara nord, bufa un vent que et deixa "geladet" i per acabar d'arrodonir-ho no toca el sol. Aquets últim larg es veu tètric i només hi ha un espit a mig camí. Be donç, agafo material (no gaiure) i m'hi fico. La pedra és gelada però grossa i agraida. Xapo l'espit i vaig pujant en tendència a la dreta per després tornar a l'esquerra i situar-me en una fissura oritzontal on emplaço un friend molt bó. Tot aixó es molt vertical però amb còdols molt bons. Ara només em queda superar l'ultim tram, també molt vertical i amb preses no tan grosses i ja sóc al cim. Se m'han quedat les mans gelades en aquest llarg!

Gaudim de la vista desde el cim de la Monja i contemplem maravellats el sol reflexant-se en el mar. Sota nostre, a ponent, veiem la Nina i al sud l'esvelt Dit i una cordada que l'està rapelant. A llevant, l'imponent Lloro i al nort pel damunt de tots el Bisbe. Asseguts al cim, contemplem el paissatge des d'aquest mirador esplèndid. Ara només ens queda fer un rappel de 30 metres per la cara nord i tornar a Can Massana on ens dirigirem al Bar "el Rincón" a l'estació de l'Areri de Montserrat, on ens entaularem i farem un mos, tot i que una mica tard, però ja els tenim acostumats...

Nova via per la cole i nova via i agulla pel Joaquim.

en Joaquim al primer llarg
Jo al primer llarg
El segon llarg
En Joaquim en el tram de III del segon llarg
En Joaquim superant el ressalt de IV del tercer llarg 
Ell mateix al flanqueix del quart llarg
En la vessant nord, al vertical últim llarg de la normal
En Joaquim fent el darrer llarg. Fa molt de ferd, dons no toca el sol
Cim! aqui si que toca el sol...
A peu de via de la normal de la Monja hi ha una placa commemorativa del primer escalador d'aquest monolit, l'Andreu Xandri i només em queda pensar en la valentía que tenien els primers escaldadors d'aquestes roques, que amb espardenyes i cordes de cànem, però amb molta il.lusió, vàren conquerir aquestes parets. Em fa sentir molt inferior, fins i tot "indigne", amb la cantitat de "ferralla" i material que portem que sembla que sortim d'un còmic de ciència ficció... es el que hi ha i tot cambia, per be o malament...
Placa commemorativa en record d'en Xandri

dimarts, 29 de novembre de 2011

Via Tàrrega a Roca dels Arcs o com cagarse potes a vall

27.11.2011
A mi mai m'ha fet gràcia Roca dels Arcs però he fet alguna coseta d'aquest indret, tot clàssic, i aquest cop ens juntem en Guillem, en Xas, en Joaquim i jo per fer la Tàrrega. Ja l'hem feta tots menys el Joaquim, que s'estrena en aquesta increíble paret. La via es de dificultat moderada però sense expansions, ni una. Reunions en savines gruixudes i quatre pitons de via. Quin panorama per un escalador mediocre com jo on tindre que fer servir el "raro instinto del hombre blanco" per sortir-ne victorios d'aquesta via.

Per terres de ponent trobem boira tot el cami i arribats a Artesa de Segre, esmorzem com bons minyons, abans de posar-nos a la feina. Tot sortint d'Artesa, el sol ens regala amb el seus raig que escalfen de valent i sembla ser que tindem un dia esplèndid.

Començem l'aproximació en poc més de mig hora i tinc "papellones" a l'estòmac, dons coneixo la via i se que tindrem que traballar-la. Arribem a peu de via i tindrem que grimpar per una canal arbrada fins la reunió 0, punt on comença de debó la via. Farem dos cordades en Guillem i en Xas al devant i Joaquim i jo al darrera. Deixarem pas a l'experiència d'en Guillem que te molt de rodatje.

1er llarg IV, IV+ uns 40 metres i neta
El primer llarg em toca a mi. Ataquem la paret, molt vertical, però amb bons cantos per a les mans i mirant de posar friends i tascons on millor escauen, tot i que no es fàcil, tampoc pots posar tot el que voldries. Entre "bufades i renegs" barribo a un ressalt on aprofito un friend que ha col.locat en Guillem, dons no hi ha lloc més per un altre. El pas en "durillo" i pujo amb el cul apretat i amb tremolor a les cames i de seguit arribes a una savina (salvadora) als peus d'un diedre. Llaço la savina i un xic mes amunt emplaço un tasco bo. Pujo amb técnica de diedre fins una altra savina... quin fart de suar!!! La reunió està flanquejant a la dreta per una cornisa fàcil on en Guillem fa una estoneta que ja ha arribat. M'ha fet suar aquesta tirada i m'ha deixat, no fisica si no psiquicament tocat, coi de tiradeta! desd sota sembla més fàcil, però enganya.

2on llarg IV i V 40 metres i tres pitons
Surt en Joaquim. Aquest llarg es preciós, per a mi el més maco de la via i el més agraït. De la reunió flanquejes per una cornisa fins el mur vertical on desde sota es veu un pitó. Vas pujant en diagonal amb unes preses de mà grandioses vers el pitó. Un cop has arribat, petit pas de flanc a la dreta i tot cap a munt fins una savina. Arribem a una cornisa i continuem pujant vertical fins una placa de roca bonísima on trobarem dos pitons prou seguits. En no res ja arribem a la reunió, també d'una savina grandiosa. Val a dir que els company van pujant devant nostre sense problemes.

3er llarg IV+, IV i III 40 metres i un pitó
Arribo a la reunió i sense perdre "pistonada" enfilo el tercer llarg. Son uns 10 metres força verticals i atlètics on hi ha emplaçat un pitó. Pujo primer per placa amb busties grand per a les mans i tot seguit emplacem un friend en una llastra i continuo amb bavaressa fins situarme al cap de munt on trobem una savina. Després continua per placa mes o menys tombada amp petits ressalts fins una altre savina. Un pas finet i al poc arribem a un replà amb un arbre grouxut però farem reunió uns metres més a munt, dons l'ultim llarg es de 60.

4t llarg III, IV-, IV 60 metres i neta
Només ens queden un llarg per gaudir del triomf. Aquest llarg li toca a en Joaquim. Tan sols es anar pujant per la llògica en diagonal a l'esquerra fins arribar a una feixa d'arbres on només tindrem que superar un ultim resalt molt fàcil i ja serem al cim.

Via de dificultat assequible però bastant exposada on tindrem que templar els nervis i oblidar-nos que existeixen el parabolts. De tant en tant es bo fer vies d'aquest tipus, on la recompensa d'arribar al cim et fa gaudir molt més l'escalada. En fi, foto pel record de tots quatre i baixada per la cara oposada a la paret fins el cotxe... i cerveseta i "bocata" al bar de Vilanova, que ja ens ho mereixem.
Magnífica panoràmica de Roca dels Arcs
Arribant al peu de via
En el primer llarg, jo al darrera del Guillem
En el flanqueix arribant a la primera reunió
En Guillem i en Joaquim al segon llarg
Jo arribant a la segona reunió, abans del pas de V
Tercera reunió
Assegurant al Joaquim desde la tercera reunió. Al fons la Font de la Figuereta
En Xas fent l'ultim llarg
El quatre d'alt del cim

dimarts, 22 de novembre de 2011

"Arrampicare divertendosi" a Sant Llorenç de Montgai

20.11.2011

Dia d'eleccions on tindrem que exercir el nostre dret pseudodemocràtic, per elegir uns polítics que no ens representaran en res i s'ompliran les butxaques, demanaran que ens sacrifiquem molt més i retallaran fins i tot lo irretallable... i que podem fer vers aquesta situació i oblidar-nos una estona de tot aquest "circ"? Anar a escalar, amb permís de la pluja, per descomptat...

Quedo amb Joan Baraldes a Sant Llorenç de Montgai sense tenir gaire cosa en concret i surtin de Barcelona, plou. Ja veuras, molts quilòmetres per no res. En fi, l'esperança el l'últim que es perd. Arribo al lloc de trobada i per sort les parets estan eixutes, fa fresqueta i sembla que el temps s'aguantarà. Quan arriba en Joan proposa fer alguna via de la Paret del Pont. Jo he fet un parell de vies (la Normal i la Neura) fara prous anys. A en Joan li fa gràcia la via Normal. Veiem que està amb parabolts (quan jo la vaig fer, recordo que no hi habien) i mirarem d'empalmar-la per alguna de més dificil... ja veurem que no tenim ganes de complicacions. Avui toca escalar sense compromis, arrampicare divertendosi...

Paret del Pont, via normal

1er llarg IV+ uns 6 parabolts i 30 metres
Comença en Joan B. Llarg agraït i amb molt bona roca i amb els parabolts justos per no passar por.

2on llarg V- dos o tres parabolts (crec) i 20 metres
Ara començo jo. El llarg, al principi es una mica trencat, després arribem a una cornisa terrosa on tenim un muret vertical i aquí la roca millora. Continuem vertical fins assolir la reunió en una mena de cova.

3er llarg basicament caminant
Vàrem estar intentant vàries sortides directes però totes eren massa "inhumanes" pel nostre nivell i vàrem optar per sortir per la normal. Llarg de transició on pujarem per una feixa plena de matolls on trobarem un petit resalt que ens durà al final de la via.
En Joan al primer llarg de la via normal
Jo al segon llarg de la via normal
Paret de la Formiguera, via Memòria selectiva

1er llarg IV- i III 3 parabolts i 20 metres
Llarg arrampat on només trobarem un passet difícil al començament, després molt fàcil fins la reunió. Aquet llarg el fa en Joan B

2on llarg V i V+ uns 5 parabolts i uns 25 metres
Ara em toca a mi. Aqui la cosa cambia. Surt fàcilment fins arribar a la vertical de la paret i nomes has de seguir el bolts. Providencialment està plé de foradets i llastretes on entren les dits a "caldo". Només l'ultim pas se m'ha resistit. Un petit "saque" i un altre cop cap a munt que no a estat res!

3er llarg V i 6 parabolts i 25 metres
Surt en Joan B i el llarg en molt maco. Vertical i mantingudet, vaja, per gaudir com un "porquet"

Jo en el segon llarg de la via memòria selectiva 
En Joan al últim llarg de la via
Ja hi som a dalt i en contra de tot, em tingut un temps estable que en ha deixa't escalar, això si, un pel lluny. Ara a fer la cervesseta i cap a casa a votar, per que els "pobres polítics" tinguin feina i surtin per la "tele" donant-se petonets i abraçades i dient-nos a tots, lo be que ho faran i que be que els ha anat aquestes eleccions (?) serà veritat?

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.