Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Solsones. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Solsones. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de maig del 2022

Via ESCALADORS BUCÒLICS a la Paret de la Batalla al Clot de Vilamala, El Solsonès

 Divendres 6 de maig de 2022

A mitjans de l'any passat i principis d'aquest, s'han anat obrint una bona fornada de vies en aquest pany de paret del Clot de Vilamala. El fet que per accedir al peu de via s'ha de rapelar qualsevol via que vulguem fer, fa que freni el poder anar a escalar aquí, com que per molts, el ràpel pot ser una maniobra senzilla i fins i tot divertida, per a mi, no ho és gens per raons que molts companys ja sabeu (he, he, he...). Després de tres intents d'anar a fer la via ressenyada i per diferents raons, sobretot pluja i fred, amb el company Xavi, decidim anar-hi. És una via ben trobada, tota equipada amb aire entre assegurances en els llocs fàcils, però haurem de tenir molta cura amb la roca, tot i sanejada necessita ser escalada força temps per ser neta i crec que no ho serà mai del tot.

L'aproximació la farem sortint de Solsona en direcció a Coll de Jou i en el quilòmetre 20 al costat d'unes ruïnes i un dipòsit d'aigua a mà esquerra podrem aparcar el vehicle tant a la dreta com a l'esquerra. Caminarem per la gran esplanada en direcció Est fins a guaitar unes fites que baixen per el sotabosc. Per corriol poc marcat anirem baixan, ara cap el Sud i ja pel llom de la cinglera seguirem fites fins a arribar a la reunió/ràpel al costat d'uns matolls. Anirem amb molta cura d'arribar a la reunió, com que ja serem abocats al buit. El ràpel té una cinta amb el nom de la via.

Per accedir al peu de via farem un primer ràpel de 30 m. fins a la R4, després un de 60 m molt, però molt just, les cordes arribem pel "xiclet" de la corda (recomano fer un ràpel anterior) fins a la R2 i un darrer de 55 fins al peu de la canal. Haurem d'equipar els ràpels amb mosquetons pel descens que recuperarem a la pujada, ja que les reunions no tenen argolla.

1r llarg: IV+, IV i III, 3 expansions i uns 30 metres
Comencem en vertical per placa un xic humida a la recerca dels millors còdols i seguin els parabolts, molt lluents. A mig llarg, la dificultat decau i es fa més fàcil fins que arribem a la reunió. Aquest  llarg, nosaltres l'hem empalmat amb el segon.
2n llarg: II, neta i uns 25 metres

Llarg de transició, molt fàcil i tombat que ens permet arribar a un gran relleix on muntem la reunió.

3r llarg: IV+, V, IV+ i IV, unes 7 expansions i uns 35 metres
Sortim vers l'esquerra seguin els parabolts que ens portaran a la part més feble del gran balmat que tenim damunt nostre. Trobarem uns passos verticals i una mica trencats, però els parabolts propers ens ajudaran. Un cop superat aquest tram, seguirem lleugerament a la dreta, ja amb més bona roca, fins a la reunió.

4t llarg: IV, unes 4 expansions i uns 35 metres
Seguim en vertical de la reunió superant petits ressalts amb bona roca. En un punt escalarem cap a la dreta amb la mateixa tònica sempre fixant-nos en els parabolts que ens indiquen el camí a seguir, Am bona roca arribarem a la reunió.

5è llarg: III, IV i III, 2 expansions i uns 30 metres
Encarem el darrer llarg sortim per la dreta a cercar uns ressalts i així tota l'estona fins a la darrera reunió.

El retorn és pel camí que hem fet de baixada, com no podia ser d'altra manera. Via sense cap pretensió i la més fàcil de les obertes aquí i una nova via més per la "cole"

Escalada realitzada per:  Xavi Díez i Joan Prunera

Descens i recorregut de la via

El primer llarg

Tercer llarg

Recuperant el tercer llarg

Quart llarg

Recuperant el quart llarg

Darrer llarg

Vistes del Clot de Vilamala

Final de via

dilluns, 22 de novembre del 2021

Via SUFI a la Paret del Riu Lacó, El Solsonès

Dissabte 20 de nvembre de 2021
Aquesta via feia molt de temps que la tenia guardada en les pendents, tant de temps que la veritat, no sabia on era ni com arribar. Via d'aventura total, amb un recorregut sinuós i que busca les debilitats de la paret i pel que hem vist, la més fàcil d'aquí, però no vol dir que sigui fàcil.

Per arribar, sortim de Solsona a Coll de Jou per la LV-4241 com si anéssim a Port del Compte i un cop al Coll de Jou seguirem la L-401 que hi ha a l'esquerra fins al km. 27 on trobarem una casa que diu "escola" i ens desviem a l'esquerra. Passarem per una església (Sta. Cecília). Arribarem a una mena de coll amb una creu de terme. Aquí no podrem deixar el vehícle que és amb un vallat elèctric (cartell de prohibició), però és el lloc on anirem a escalar. Podem deixar el cotxe uns cinc-cents metres més avall, passada una cruïlla.

Per accedir a la paret, partirem de la creu de terme i seguirem una pista que tenim davant, de seguit trobarem unes fites i seguirem un corriol poc definit entre el bosc i pujant a tovar la paret. Seguirem per la base de la paret fins que haurem de baixar una bona estona, lloc on la paret es fa menys vertical i és més boscosa. Haurem de fixar-nos en el peu de via que hi ha picat a la roca una fletxa. Aquí comença la via.

1r llarg: IV i IV+, 2 parabolts 1 pont de roca i 1 clau en uns 40 metres 
Comencem a la recerca del parabolt ben visible i seguirem vers un pont de roca que ens porta a una placa. Pas d'adherència i seguim a la dreta on trobarem un clau. Fem un flanqueig a la dreta i entrarem en una zona més aviat bruta i de seguit, arribem a la reunió. Parabolt i arbre.

2n llarg: caminant per una feixa i arrossegant-nos pel bosc, 1 pont de roca en 40 metres
Sortim de la reunió, no cap amunt sinó, en lleuger descens per la feixa. A mig recorregut trobarem una placa amb un pont de roca. En aquest punt no veiem sortida. Ens endinsem per dintre del bosc a sac, tot arrossegant-nos fins que veiem un petit descens que ens portarà a un replà amb un clau i un parabolt per fer la reunió.

3r llarg: I i II, flanqueig descendent i aeri per una feixa en uns 40 metres 
El llarg és similar a l'anterior però obert. Seguim per la feixa primer en un descens i resseguint la paret i amb molt d'ambient als nostres peus anirem seguint fins a la reunió de dos espits en una petita cornisa al costat d'un arbre. Podem llaçar sabines en tot el recorregut.
4t llarg: V, IV, IV+ i V, arbres, un pont de roca, 1 clau i un parabolt en  uns 30 metres
El llarg més exigent de la via, no per la dificultat de l'escalada sinó pel fet d'haver de pujar per uns arbres que ens dificulten molt la progressió. Sortim de la reunió i a un parell de metres llacem una petita sabina, per placa difícil arribem a un arbust que ens permetrà arribar a un arbre que agafant-nos com podrem, el superem. Passos penosos. Un cop superat això seguim per blocs fins a placa en flanc ascendent. Arribarem a un parabolt i baixem un metro i mig per sota del parabolt i tot seguit flanquegem a la dreta i arribem a la reunió, per cert, prou incòmoda i amb molt d'ambient.
5è llarg: IV+ i IV, 1 clau i uns 20 metres 
Potser, el llarg més maco de la via. Sortim per la dreta i escalem un bonic diedre que ens porta a un clau ben visible. Fem un petit flanqueix a l'esquerra i i pugem per una bonaq placa fissurada. Entrem en un tram de canal un xic descompost i de seguit arribem al final de la via. Reunió en els arbres.

Ja som al final de la via i la veritat ens ha sorprès bastant.  Pel descens seguirem caminant pel fil de la cresta per camí més o menys traçat fins a arribar a una canal de baixada a l'esquerra del cim de la paret (bandera visible al cim) i que ens deixarà a la pista esfatada i punt d'inici de la aproximació.

En calent vem parlar de que no era una via per repetir-la, però ara en fred poder si, ara que ja ha passat unes hores de "l'aventureta". Malgrat tot, sent una via per col.leccionistes, ens ho hem passat d'allò més bé i nova va per la cole.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustin Pérez  i Joan Prunera

La paret, l'aproximació, la via i la baixada des de la carretera

Primer llarg

Recuperent el primer llarg

A la placa del quart llarg

Fent el "mico" en els arbres

Recuperant el quart llarg

Magnífic, però curt darrer llarg

Fita conseguida!

divendres, 8 de març del 2019

Via VILABONA a la Serra d'Encies a Vilamala

Dissabte 2 de març de 2019
El Clot de Vilamala es, com he descrit en altres entrades, un lloc salvatge i solitari. La via VILABONA dels germans Masó, la vaig estar mirant fa un parell d'anys i buscant informació només la vaig trobar en un blog: http://romanticguerrer.blogspot.com/2015/11/vilabona-vilamala.html, però amb les explicacions que en va donar el mateix creador del blog, mes o menys ho vaig tenir clar però sense decidir-me a anar-hi. Vaig fer vàries inspeccions "dumingueres" però sense aprofundir massa i deixar-ho per altre cop. A estat aquesta setmana passada que veien la piulada del company Joan Asín que he convençut als companys per anar-hi.

La via es per "col.leccionistes", un grau molt asequible amb passos de IV esporàdics però amb autèntiques excursions per una paret tombada buscant les poques assegurances fixes i els, aparentment, forats per emplaçar friends. Te una aproximació dallò més selvàtica i salvatge, gaire be hora i mitja de baixar continuament per una canal del tot emboscada i tancada fins que arribes a divisar el peu de via. Tot això fa que sigues una via ràpida en un principi però que tot plegat, es convertirà en una jornada llarga entre baixar, escalar i retornar a la carretera.

Sortint de Solsona, prenem la carretera que porta a Coll de Jou i en el Km. 19,5, mes o menys, trobarem una petita explanada on deixar el vehicle. A la nostra dreta tenim una pista ascendent que en portarà a un gran llom pelat d'arbres (uns en vàren dir que s'anomena-ve "pla de la batalla") amb una antena al seu cim. Prenen com a referència aquest punt, mirant a llevant, ens dirigim al bosc on trobarem un parell de fites que ens indiquen un petit corriol, Travessem el petit bosc i baixem per un llom pelat d'arbres uns 300 metres fins que un altre fita ens indica la baixada per una canal evident però molt tancada. Anirem baixant penosament on en algun punt tindrem que ajudar-nos amb la corda fent un passamà. Tindrem que fer servir al "raro instinto del hombre blanco". En un punt que s'acaba la canal, veurem un gran pi característic que ens indica que som a prop del peu de via. Ara tenim una placa de roca molt tombada que la baixarem fàcilment però amb compta fins un altre canal a sota de tot. Seguirem la canal uns pocs metres per pujar vers la paret i arribar al gran pi. D'aqui desgrimpem fàcilment on trobarem una fita, una "V" i un fletxa picades a la roca. Aquí comença la via i acaba el martiri de la aproximació.

1er llarg: II, III, IV- i III , 1 parabolt i un clau en 50 metres
Comencem vers una llastra horitzontal que tenim al capdamunt on hi ha un clau. seguim tota l'estona en vertical fins que força metes a munt en un petit ressalt trobem un parabolt. Superem el petit ressalt i seguim fàcilment fins la reunió. La roca es bona en general però, ull.

2n llarg: III, IV- i III i 2 parabolts en 55 metres
Sortim per la dreta de la reunió fent un petit i fàcil pas de flanc. Continuem recte a munt fins un parabolt i desprès en escalda fàcil en diagonal ascendent a la dreta fins un ressalt on hi ha un altre parabolt. Superem el ressalt i seguim recte fins que força metres a munt trobarem la reunió a la dreta d'una balma.

3er llarg: II, III i IV- i neta en 40 metres
Sortim de la reunió en vertical per terreny molt fàcil fins un esperó. Seguim a munt fins que un desplom ens parra el pas i fem un flanqueig a l'esquerra. Aquí podem assegurar-nos en un parell de sabines abans d'entrar a la reunió.

4t llarg: IV, III+ i III , 2 parabolts en 35 metres
encetem el llarg per la dreta i per damunt d'uns arbustos on trobem el primer parabolt. Aquí tenim el pas més difícil de tota la via. Un cop superat seguim en tendència a la dreta fins un ressalt on trobem el segon parabolt i sense massa dificultat arribarem a la reunió

5è llarg: II i III, neta i uns 40 metres
Sortim fàcilment fins una mena de fissura que ratlla la paret cap a l'esquerra. Podem assegurar-nos en un parell de sabines. Seguim escalant a l'esquerra fins arribar a una mena de canal curta, vertical i trencada que ens menarà al final de la via. Podem assegurar-nos en un arbust mig podrit o seguir caminant fins els bosc i muntar reunió en una alzina.

Per retornar a la carretera, boragem un contrafort que tenim al davant per la nostre dreta i pujant i baixant un parells de turons pel lloc mes adient, arribarem al punt on hem baixat per la canal i d'aquí pel llom fins el pla i baixar per la pista fins la carretera.

La via esta prou be, doncs escalem uns 220 metres amb poca dificultat però hem d'anar llegint la roca per trobar el millor camí possible. Tot i que podem emplaçar friends, no son cap marevella, però et donen moral. Com ja us he dit, es una via només per col.leccioniste i senglars. Apa, una nova via per la cole.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustín Pérez i Joan Prunera

La paret gaire be al final de la canal
Llegenda a peu de via
La tombada paret i el primer llarg
Navegant pel segon llarg
El companys recuperant el segon llarg
Sortin de la reunió del tercer llarg
Encara que fàcil, all tercer llarg, no val a badar
El quart llarg, poder el millor de la via
Nosaltres dos a la quarta reunió
El Dídac recuperant el quat llarg
El darrer llarg, massa fàcil
Recuperant els darrers metres de la via
"deunidó" l'aproximació per escalar la "vieta"

dimarts, 4 d’abril del 2017

Via ARANTXA AL PAIS DELS SONS TROBATS. El Clot de Vilamala, el Solsonès

Diumenge 2 d'abril de 2017
Aquest diumenge tornem al Clot de Vilamala, un feréstec, amagat i tranquil indret de la comarca del Solsonès. Per arribar podem anar des de Solsona, prenent la carretera que porta a Sant Llorenç de Morunys i al km. 21,5 en un revol de la carretera anomenat de Fenarals deixem el vehicle. Prendrem la pista que tenim a la nostra esquerra i que baixa en direcció a Sòbol. Després d'una gran corba que fa la pista, arribem a una explanada. Es aquí on cambiem de direcció i baixem vers ponent seguint,marques grogues i  en ocasions, verdes i blanques. Tot això es seguin l'anomenada Serra Llarga fins un punt on trobem un parell de fites grans que ens indiquen el camí de baixada fins el clot de Vilamala pròpiament dit. Tot baixant, travessarem un torrent i quant siguem al segon, em de remuntar el torrent. Passarem pel peu de via del Camí dels Alamalibons. Continuem torrent a munt fins arribar a la paret que tenim a l'esquerra en una clariana del bosc, es aquí on comença la via on son visibles els parabolts que ens indicaran el camí a seguir (40 min,)

1r llarg: IV, 4 parabolts en uns 30 metres
Comencem per placa compacta en vertical i a partir dels segon parabolt, pujarem amb tendència a la dreta fins que escalats uns trenta metres muntarem reunió en un còmode relleix. Ull a la roca.

2n llarg: III i II, 4 parabolts en uns 55 metres
Sortim de la reunió vers la dreta fins un mur de poca dificultat i un cop superat, escalem flanquejant a la dreta tot pujant lleugerament fins que perdem dificultat i on la roca es tomba molt, muntem la reunió. Llarg molt fàcil

3r llarg: I, sense cap expansió i un 30 metres
Més que un llarg, podríem dir que es un cambi de reunió, doncs la dificultat es practicament inexistent. sortim de la reunió caminant en direcció a una mena de feixa amb arbres i un cop arribem, en el seu extrem dret, trobarem un sol parabolt on muntarem la reunió. Podem reforçar-la amb un tricam o friend mitjà/petit.

4t llarg: IV, IV+ i IV, 5 parabolts en 40 metres
Encetem el quart llarg sortint per la dreta de la reunió per una placa immensa, on tindrem que navegar per la paret per trobar els parabolts que ens indicaran el cami a seguir, però amb calma i paciència els trobarem. Passats uns trenta metres d'ascensió, una cornisa a la dreta ens obligarà a fer un flanqueig fàcil i aeri per entrar a la reunió de dos parabolts de 10mm. un pel penjada. Llarg molt bonic de fer.

5è llarg: IV+, IV,  A0e (6a), V+ i V, 8 parabolts en uns 35 metres
Sortim per la dreta de la reunió a cercar el primer parabolt i passats deu metres, flanquegem a l'esquerra uns cinc metres i ens situem en un petit pedestal als peus d'un mur, en un començament, desplomat. Seguim en lliure o un pas d'A0e i continuem amb passos difícils però francs i ben assegurats fins que va decaient la dificultat i arribem al cim. Llarg potent però prou assequible.

Pel descens seguirem la carena que tenim a la dreta de la via fins un coll i remuntarem uns ressalts de roca de II grau i continuarem carenant fins el revolt de la carretera on tenim el cotxe (20 min.) i un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
La paret que anem a escalar, daant nostre
Començant en primer llarg
Recuoerant el primer llarg
El fàcil segon llarg
Començant els primer metres del quart llarg
Recuperant el quart llarg
El vertical cinquè llarg
El dia s'ha comportat i ens ha deixat escalar

dimarts, 21 de març del 2017

CRESTA DEL SOL als Bassets. El Solsonès

Diumenge 12 de març de 2017

Aproximació, ascens i descens de la cresta

La idea d'aquest diumenge era un altre, però veient com s'aixecà el dia amenaçant pluja, tot arribant a Solsona, comencem a buscar plans "B". Vaig recordar que un company del centre em va recomanar una cresta pels voltants de Sant Llorenç de Morunys, la Cresta del Sol, però no portem informació. Ja se sap que ara amb la tecnologia dels mòbils, podem buscar informació de qualsevol cosa i ens posem a la feina. Trobem la ressenya de l'Escalatroncs i es la que farem servir tota l'estona.

La cresta en qüestió es molt senzilla, camines més que escales però te el seu "puntet". Trobar el peu de la cresta es tot una bona excursió i el retorn tota un "gimcana". Mes aventura que escalada, gaudirem d'un entorn, podríem dir "salvatge" però no, tenim la carretera de la Llosa del Cavall molt a prop però les vistes son fabuloses.

Des de Solsona, el camí més directe es anant per la carretera nova fins l'embassament de la Llosa del Cavall. Si venim de coll de Jou es molt mes llarg. Un cop passat l'embassament, al poc, trobarem una corba molt pronunciada, on a la dreta, tenim una bona explanada per deixar el cotxe. Aquest també serà el lloc on arribarem de la baixada. Un cop estacionats, seguirem la carretera fins el proper túnel i un cop arribem seguirem traces poc marcades de camí a l'esquerra del mateix. Seguirem camí tot pujant fins una mena de coll on hi han unes torres elèctriques. Sempre seguin les fites, davallarem per un camí fins gaire be a la vora del pantà i tot seguit, pujar tot el desnivell que hem baixat en forta pendent. Un cop al final del la pujada arribem al cim d'una roca i seguirem flanquejant, a cops per camí a cops per plaques de roca i entre baixades i pujades arribarem a un coll on comença la cresta. Un total d'un hora i 30 minuts d'aproximació.

Comencem l'ascenció grimpant per terreny molt fàcil buscant la manera més fàcil d'ascendir entre canals i bosc. Un cop hem fet uns 100 metres, mes o menys, arribarem a la pròpia cresta escalable i muntarem la reunió en un gran pi.

1r llarg (empalmant dos llargs) IV i III+, unes vuit expansions i 60 metres.
Pugem per l'esquerra del pi per placa compacta i així anirem fent fins un petit replà on trobarem la reunió d'un espit i un parabolt. La passem de llarg per la dreta i continuem pel mig de la cresta amb una roca compacta i de primera. Al final muntarem la reunió d'un pi doble molt gran.

2n llarg (empalmant dos llargs mes) IV+, III i II, unes set expansions i 55 metres
En enfilem pel mig d'una placa inclinada i un fort ressalt (parabolt visible) i farem el pas més difícil de la escalada per seguir cap a la dreta. Un cop superat això seguirem per la cresta amb molt bona roca i molt fàcil. passarem per la reunió que ens saltarem fins arribar al cap de munt d'un dels cim de la cresta.

D'aqui caminarem força metres fin un altre ressalt escalable on muntarem la reunió en un petit arbre

3r llarg, III, una expansió i uns 20 metres
Ens enfilem per la cresta amb una roca no gaire bona però se'n se cap problema remarcable i poc a poc anirem perdent dificultat fins que muntarem la reunió al terra i d'un arbust.

Continuarem caminant força metres fins un últim ressalt. Com que la ressenya que pontàvem no feia referència a l'ultim llarg i que teníem que caminar forçes metres en cambiem de calçat per ascendir al cim de la cresta i la sorpresa nostre va ser que uns 15 metres abans d'arribar al cim està el darrer llarg. Un esperonet de roca amb dos parabolts i de dificultat IV. Ens va fer mandra tornar a treure material i calçar-nos i vàrem decidir ascendir al cim caminant.

El descens del cim es tot una aventura, molt més que l'escalada pròpiament dita. Estan en el cim baixarem per la part oposada a la cresta i tot seguit baixar per la cara nord fins un petit coll on hi ha una gran fita. d'aquí flanquegem a la dreta fin un altre coll on tenim una canal de descens. Si està mullada millor fer un ràpel doncs no es fàcil baixar la llarga canal. Continuem baixant fins arribar a un gran bloc de pedra a mena de pont. el passem per sota i continuem baixant sempre per la canal. Tindrem molta cura de controlar les fites, dons ens seran de molta ajuda per no perdre el camí de baixada. Seguim baixant i en un bon punt trobarem el ràpel instal.lat en un arbre. Seran 30 metres justos de descens per una canal molt polida per l'aigua. al final del ràpel, continuem baixant per la dreta i per dins de la canal. Arribarem a una clariana del bosc i rodejats de tallats ens fixarem que a la dreta de la canal hi han un filferros (no cables com diuen) i flanquejarem amb ajuda d'ells fins un escalons de fusta i barres de ferro clavats en mig de la canal. seguim baixant amb ajuda dels filferros fins una "andamiatge" precari (mot precari) fins unes bones grapes clavades a la roca i en uns 15 metres serem al final. D'a qui només seguirem la pista ben ample que en deixarà al punt de partida on hem deixat el vehicle. entre hora i mitja i dos hores de baixada, depenent de si ens despistem.

Escalada apta només per "senglars" com nosaltres en que la aproximació i el retorn es més aventura que la pròpia escalada... i una més per la cole.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i  Joan Prunera
El principi de la cresta
El primer llarg
Arribant a la reunió
La reunió després d'empalmar el dos llargs
El pas més difícil de la cresta

Arribada a un dels cims de la cresta
Seguim caminant i pujant
Arribant al cim
El cim. El temps comença a complicar-se
El blog que passem per sota durant la baixada
Les grapes del final de la... aventura

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.