28 i 29 d'agost de 2012
 |
| El Gra de Fajol Gran des de el Refugi d'Ull de Ter |
Bivac es refereix a la pràctica de dormir al ras, be en un ascens
d'escalada, per força major, per un accident o per el plaer de dormir
amb els estels per sostre, com es el cas. Però per fer aquesta pràctica
s'ha d'anar preparat i equipat i quan tens una edat, amb molta moral i
paciència, per fer-ho en condicions una mica humanes. Un bon sac de
plomes una funda bivac i una màrfega per que el terra no sigui tan dur,
son primordials per poder fer-ho en condicions una mica humanes i així,
anant passant les hores fins que despunta el sol i els ossos ja diuen
que prou.
Tot just fa un any que dipositàrem les cendres del nostre amic Balbino al cim del Gra de Fajol i vaig dir que propera-ment faria un bivac en aquest cim. En queden pocs dies de vacances i puc aprofitar per fer realitat aquesta petita promesa. Fa molt de temps que no faig un bivac en un cim o a la muntanya (que ni sigui en tenda, clar) però amb una mica d'esforç els puc recordar tots... i que carai!! ja no soc tant jove com abans però es qüestió de paciència i deixar passar les hores entre dormida i dormida.
Arribo a Ripoll i el temps empitjora per moments. A Sant Joan de les Abadesses plou i quan arribo a Camprodon, diluvia! Engrescador. Estant a Camprodon passant l'estona, sembla que el temps va millorant de mica en mica i decideixo reprendre el camí fins a Setcases on ja no plou i al fons es veuen clarianes. Vaig preparat per passar la nit, inclús si plou, però no en fa gens de gràcia. Arribo al refugi d'Ull de Ter i amb un detall que agraeixo molt del guarda, m'escalfa un plat de botifarra amb seques que porto i tot sopat em disposo a pujar el cim.
Surto del refugi a dos quarts de nou del vespre i sembla ser que surt la lluna tot i que hi han molts núvols. Quan arribo al coll de la Marrana, el lleuger vent dispersa la boira i tot queda clar i amb una lluna quasi plena. Ara em queda pujar la part mes dura de l'ascenció al cim. Arribo a les deu de la nit en punt i em disposo a muntar el bivac en un lloc prou adient i a ser possible amb poques pedres. A quarts d'once ja estic "ensobrat" i disposat a passar la nit entre, volta a la dreta i volta a l'esquerra i panxa en l'aire... i així passen les hores fins que a quarts de sis del matí decideixo llevar-me. Assegut en una pedra del cim contemplo una de les meravelles mes grans de la muntanya: veure sortir el sol des de un cim. No te preu, et reconforta, et calenta l'ànima i sembla que tota la incomoditat de la nit no hagi existit i veien com el son inunda de color les muntanyes desapareixen tots el mals d'aquest món. Es una experiència realment enriquidora.
El temps no està molt "catòlic" i no tinc clar si baixar directament al cotxe i marxar o fer algun cim més. Després "d'omplir el pap" les coses es veuen diferents i al lluny veig el Pic de Pastuira que no l'he pujat mai i crec que en unes dues hores puc arribar. Surto del cim a les 7.30 hores i a les 8.45 h. arribo al cim. Fa fred i el termòmetre marca 9º. Contemplo el paisatge i la cantitat d'isards que hi ha al meu voltant (realment hi han molts!) i faig el camí de tornada i a les 11.00 h. arribo al cotxe.
Tenia ganes de fer aquesta sortida, poder per recordar els bivacs que havia fet amb el Balbino durant tant anys i també per sentir-me una mica més a prop d'ell... mentre el cos aguanti procuraré fer-ho un cop l'any. El Proper cop que pugi, posaré una placa metal.lica.
 |
| Parada al Refugi per sopar |
 |
| Surto del Refugi a les 21.30 h. i ja surt la lluna |
 |
| Cami del coll de la Marrana plé de núbols |
 |
| Autofotografia de la pujada al cim |
 |
| La Creu del cim. Son les 22.00 h |
 |
| Fica't a dins del sac em preparo per passar la nit del "lloro". Son 2/4 d'once |
 |
| El sol vol sortir pel darrera dels núvols. Son les 6.00 h |
 |
| Contemplo la sortida del sol des de dins del sac |
 |
| Vinga! fora del sac i a contemplar aquesta meravella |
 |
| El sol sortint per damunt del Canigó |
 |
| El sol quan inunda pel matí de color taronja les muntanyes |
 |
| El Canigó a l'esquerra i el Costabona a la dreta i en mig, la creu |
 |
| El Pic de Pastuira proper destí |
 |
| La vall de Coma de Vaca des de la collada de la Coma de l'Orri |
 |
| El Pic de Pastuira de 2.689 m |
 |
| Els cims de la Coma de l'Orri en primer terme i el Pic de l'Infern al fons |
 |
| El Gra de Fajol i el Bastiment al fons a l'esquerra |
 |
| Fita del cim del Pic de Pastuira |
Dit això passem a descriure la via en qüestió. En Joaquim, entre familiars a casa el mes de juliol i les vacances, porta, al menys, dos mesos "sense tastar roca" i li proposo anar a fer la via de l'Adrià al Gorro Frigi que fa un quants anys que no la fem i sembla ser que han variat el primer llarg i va una mica més a l'esquerra. També s'apunta en Guillem i serem tres per fer la via.
