diumenge, 10 d’octubre de 2010

via PERFIL LOGARÍTMIC, Cota 422

3.10.2010


 Aquest diumenge, segons les prediccions dels “mentidòlegs” sembla ser que no farà massa bon temps i jo porto tota la setmana amb mal de clavícula (sembla ser que encara no la tinc consolidada i no pinta be la cosa) decidim anar a Montserrat a veure que fem. Decidim fer la via dels germans Masó, que a mi encara em falta a la cole.

Esmorzem a Santa Cecilia, que per cert hi ha un munt de gent i ben acabats ens dirigim al Monestir per pujar ab el funicular. Despres d’uns petits dubtes per trobar el peu de via ja som al principi de la via. D’entrada no sembla una roca maca pero em diu Joaquim que millora bastant.

1r llarg 35 metres V,  5 espits un pont de pedra, un clau i un parell de savines.
Comença Joaquim que ja se la coneix i va fent, costanli una mica el pas mes dificil de la via que per a mi m’ha semblat mes de V però...
Comença vertical fins anar superant tres spits fins el tercer on està el pas clau. Despés amb tendencia a la dreta fins un clau. Aqui la roca no es gaire bona i també es dificil. Després ja s’ageiu fins la reunió.

2n llarg 40 metres III i IV, 4 espits.
Ara suto jo i d’entrada es veu fàcil fins un desplomet. Abans d’arribar al tram vertical hi ha un espit que no veia desde sota. Ja estic al mitg del “desplomet” que ja no ho es, però el proper seguro el tinc força lluny. Veig una fisureta petita on m’entra un “friend” del 1/2 que m’entra de conya. Enfilo cap a munt fins el proper espit i ja desprès fàcil fins la reunió que te cert ambient.

3r llarg 30 metres IV, 2 espits i un clau.
Em quedat que jo també faria aquest llarg que per cert sembla dificil pero la roca es molt bona. Surto recte de la reunió pujant emb pasos semiverticlas fins cercar el primer sepit. Em sembla més fàcil del que posa la ressenya... continuo fins un desplomet que a la fi tampoc ho es on hi ha un clau. El supero amb facilitat i ja estic quasi al final de l’agulla on faig una reunió en una savina.

4t llarg 10 metres V i un espit
Aquest llarg es de tràmit, dons la roca no es gaire maca i has de superar escasament deu metres protegits amb un espit. Aquest “minillarg” el farà en Joaquim. Consisteix en pujar per una placa de III fins una repisa on hi ha un espit, fer un “pas burru” i recte a munt. Joaquim es decanta per flanquejar un pel a l’esquerra de l’espit i ja hi es a dalt. Jo, com vaig de segòn, el faig pel mig, com ja dic, amb un “pas burru”.

Ja som a dalt, que segons la ressenya, es la cota 422. La baixada la fem amb un rapel d’uns 28 metres fins a peu plà on llavors baixem fins una canal que tot seguit la remuntem i que ens porta fins la cara W de la Gorra Frigia.

Via distreta pero molt maca i amb cert ambient per passar un matí divertit amb un primer llarg certament sorprenent per la dificultat. Una mes per la cole.

Un altre bona via dels, sempre prolífics, germans Masó.

El tram vertical del segon llarg  


Encarant el tercer llarg
El pas "burru" de l'últim llarg

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.