dilluns, 29 d’abril de 2019

Via LOS CHICHOS a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgai

Dissabte 27 d'abril de 2014
Després d'un any i quatre mesos d'estar com un vaixell en dic sec, en Joaquim es decideix a omplir-se de coratge i venir a escalar amb nosaltres, ben retornat company i esperem que la cosa continuï!!!

Aquest dissabte decidim anar a fer una via que ja habiem abandonat els tres fa dos anys i que per força major vàrem recular, ara amb tot a favor anirem a escalar  la via LOS CHICHOS a la Pared de la Formiguera. La via no te pràcticament cap misteri, tota equipada per no passar gaire por i roca de primera a excepció d'algun tram del primer i segon llarg. En el primer, el podrem completar amb algun friend petit i mitja, només al primer. Si no anem molt "sobrats" en V+, ens anirà be un estrep al darrer llarg que es prou mantingut.

Un comentari. Ens hem fixat que a la primera reunió, el parabolt de la dreta, l'espàrrec, es mou perillosament i a la darrera reunió, es el de l'esquerra que també ho fa, per això vàrem decidir no baixar amb ràpel des de el final de la via... ull companys!!!

1er llarg: III, IV, V i IV+, 3 parabolts i uns 20 metres
Comencem en diagonal a l'esquerra seguin un parabolt i després en direcció a un ressalt que el superarem per l'esquerra fins arribar a una plataforma a sota d'un segon ressalt mes fort assegurat per dos parabolts. Un cop superem el ressalt flanquegem a la dreta fins la reunió.

2on llarg: IV i III, 5 parabolts i uns 25 metres
Sortim per la dreta de la reunió a cercar un parabolt per continuar per un esperó que en algun lloc tindrem que vigilar la roca. De mica en mica anem perdent dificultat fins arribar a la reunió que es al terra.

3er llarg: I/II i IV, 1 parabolt i uns 35 metres
Sortim de la reunió caminant fins un ressalt que tenim força metres davant nostre. Aquest el el pas mes difícil. podíem dir del llarg. Després, caminat, arribem a la reunió.

4t llarg: III, V, V+/Ae i V, 10 parabolts i uns 30 metres
Ens dirigim fàcilment per l'esquerra de la reunió pujant amb diagonal a cercar el primer dels deu parabolts que trobarem en el llarg. Bastant mantingut de dificultat però amb expansions prou juntes i que en algun pas podrem utilitzar un estrep si anem justets de grau. Se'n se cap dubte, el millor llarg de la via.

Per baixar ho farem caminant ver llevant per raons obvies al que he exposat abans i seguin el camí arribarem a la via del tren i tot travessant-la seguirem el camí fins on hem deixat el cotxe.

Via divertida, discontinua i ben assegurada per passar un bon matí amb els companys i un d'ells, ben retrobat... i nova via per la cole.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Agustí Pérez i Joan Prunera
El pas més difícil del primer llarg 
arribant a la primera reunió 
El tercer llarg, de tràmit noméss 
El quart llarg, el millor de tots
Arribant al final de la via
Ja està be, després d'un any sense escalar!!!

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.