Via DARWIN a la Miranda de Santa Magdalena, 40 anys després

 

La Miranda de les Magdalenes, la vaig descobrir l'any 1986 i va ser una segona opció després d'escalar una via "llarga", com li deiem abans. Recordo haber escalat infinitat de cops les vies HASKY, DARWIN, LA VACA QUE RIE, CANALETA DE LES NIMFES, ILBERA, etc., habien més però no recordo el nom. Era un lloc que amb bones assegurances (burins) passavem l'estona apretant el grau. Ara, després de quaranta anys, el grau a pujat considerablement, no a canviat la roca, jo he canviat...

Les vies d'aquesta paret, per lo general, tenen pintat el nom de la via al peu. Hi ha algunes que son reequipades el 2002 per membres del SEAM i això facilita el localitzar les vies.

1r llarg: IV+, V , IV+, V i IV+, 5 expansions en uns 20 metres
Començem vertical i a partir de la primera expansió, seguir recte, no anar a l'esquerra que es un altre via. Trobarem passos fins i verticals fins a arribar a la reunió.

2n llarg: IV+, V+, V, IV+ i IV, 5 expansions en uns 20 metres
Sortim per l'esquerra i situar-nos sota d'un ressalt. Hi ha un parabolt que ens assegura els pas que es bastant difícil i vertical. Un cop superat seguim amb escalada fina i vertcial fins que poc a poc va decaien la dificultat i arribem a la reunió.

3r llarg: III, V, IV i III 4 expansions en uns 20 metres
Sortim facilment i ens dirigim a sota d'un ressalt on trobem un parabol i un buri. Superem per l'esquerra el ressalt i seguim recte  fins a la propera expansió. Després lleugerament a l'esquerra per tornar a la dreta i muntar la reunió.

Seguirem si no volem rapelar, fent una curta grimpada i després caminant entre còdols sueltos fins garibé el cim de la Miranda de les Magdalenes o be, un un rapel de 55 metres desde la darrera reunió.

Bona via, curta però intensa que la podrem convinar amb qualsevol del voltant.

Escalada realitzada per: Carles Marqués, Agustí Perez i Joan Prunera

Via NEW YORK 2012 al Mirador de Sant Joan, zona de Sant Joan, Montserrat

 

Per aprofitar el dia, que no pinta gaire be, ens dirigim a la roca del Mirador de Sant Joan. Existeixen unes cinc vies en aquesta roca, sent la més llarga la Integral Josep Barberà i Suqué i La via del Pitu i la Nuri, les altres dues son més curtes i fàcils, la que escalarem avui te més dificultat i amb un equipament auster. Realment, la via m'ha sorpres, tot i sent curta, tant sols dos llargs, no et deixa indiferent.

Partin de l'estació superior del funicular de Sant Joan, ens dirigim a l'ermita del mateix nom. Quan arribem a la darrera curva a el que era l'ermita de Sant Onofre, prendrem un sender que va a la dreta fins a un coll entre la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan. Anirem flanquejant la paret passant per un parell de vies i arribarem a un altre collet. Uns metres abans comença la nostre via. Escrit a la paret el nom.

Dues vies de la zona: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/08/mirador-de-sant-joan-via-denpitu-i-la.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2010/12/integral-josep-barbera-i-suque.html

1r llarg: IV, V, IV i III, 4 parabolts en uns 45 metres
Sortim vers les dues expansions que ens asseguraran els passos més difícils del llarg. Despres serà navegar a dreta i esquerra per emplaçar flotants i trobar les dues úniques sassegurances que trobarem dins arribar a la reunió.

2n llarg: IV+, III+, V, III i II, 2 parabolts en uns 25 metres
Sortim lleugerament a la dreta per superar un pas difícil. Un cop superat seguim en vertcial per una zona de bons i grans còdils. Arribarem a un altre ressalt i fent un parell de passos de flanc a la dreta, superarem un altre ressal. Seguirem a ra amb molta facilitat fins a arribar a la reunió que es d'espits de la via Integral Josep Barberà.

Els descens serà caminant i desgrimpant un curt ressalt i seguir el camí fina a la pista de la Estació del funicular

Via poc interessant a primer cop d'ull però que ens sorprenderà gratament. Un primer llarg que tindrem que afinar "el raro instinto de hombre blanco"  per emplaçar friends, tricams i merlets per progressar amb certa seguretat i una nova via per la "Cole".

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Via CERDÀ-RIVAS o ARESTA JOAN MANEL a l'Ullal de les Magdalenes, vint i tres anys després. Montserrat

Pels voltants de l'any 1984 ja vem intentar fer la via CERDÀ a l'Ullal de les Magdalenes i portant una fotocòpia de la guia del Rodés i l'Abraña, no vàrem treure l'aigua clara i vem desistir. El 22 de juliol de 2001 i amb la nova petita guia de Gorros del Luichy, vaig veure que habia una via prou interessant, l'Aresta JOAN MANEL. L'he repetida uns quants cops, el primer cop vàrem pujar per la canal de l'esquerra arribant i fent un petit flanqueig al jardí pentjant. Quan el Guillem Arias va obrir la ULU-APA en el 2012, la vaig tornar a repetir, ara, entrant per aquesta ,quedant un recorregut més llarg. En les guies que tinc, hi ha diferencies sobre els anys d'obertura i els aperturistes on el llibre del Barberà diu que es dels germans Cerdà l'any 1963, en la primera guia del Gorros del Luichy, es del Manolo Muñoz de l'abril de 1984 i en la darrera del mateix Luichy, atribuïda a Joan Cerdà i Salvador Rivas el 1958, amb tot això i que no aclareix res, he dibuixat la ressenya posant els dos noms a la via.

1r llarg: III i III+ i 3 expansions en uns 35/40 metres
Començem escalant per zona prou tombada i amb roca humida i no gaire agrïda. En el recorregut trobarem tres expansions. Al final entrerem al jardí penjant per la dreta . Podrem fer una reunió de tres espits grossos que son molt amunt del jardí o un metres a la deta a la via ULU-APA.

2n llarg: IV i 5 expansions en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra i després en vertical, ara si, amb bons còdols. Seguirem així i abans d'arribar a la reunió ens decantarem fent passos de flanqueig ascendent fins a arribar a la reunió.

3r llarg: V i IV+ i 6/7 expansions en 25 metres
Començem el llarg en vetical i escalada fina. Costa de veure les expansions fins que no les tenim a la vora. Proguessem sempre en vertical buscant els millors còdols que son molt bons i superant un parell de ressalts, entrarem a la reunió un xic a l'esquerra. La reuió es un pel incòmoda i penjada.

4t llarg: IV i III i 3 expansions en 25 metres
Sortim per la dreta i seguim pel fil de l'aresta amb bones preses. Els darrers metres els podem fer pel mig amb roca a controlar o decantant-nos una mica a la dreta aprofitant les darreres expansions de la via ULU-APA.

Del cim, baixem una mica pel cantó oposat a la via, arribant a una petita cornisa on hi ha la instal.lació del curt ràpel de 10/12 metres que ens deixarà en el coll de l'Ullal i la Magdalena Superior.

Escalada sempre interesant amb un tercer llarg més fort que els altres donant-li un punt més atractiu a la via.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera amb Agustín Perez i Jordi Esgleas

Via DIRECTA JB a la Miranda de Sant Pere, Montserrat

Fa molt de temps que coneixia aquesta via, però per una raó o altra sempre la deixaba a banda i avui ha estat el dia de poder escalar-la.

La via es curta però intensa, es una escalada directa, de roca molt bona i la dificultat concentrada en tres ressalts no obligats, l'equipació és correcte, tot i que en el segon llarg, es un pel exposada.

Per arribar al peu de via prenem el camí de Sant Joan fins a l'ermita i pasada aquesta, prenem un desviament amb marques blaves. Seguim sempre per l'equerra i en pla on flanquejarem per una cinglera fins avistar la Miranda de Sant Pere. Trobarem fites. Ara toca baixar per canal bruta fins gaire bé al final. de la roca. Desde el pla de les tarantules a peu de via, trigarem una mig hora.

1r llarg: IV, IV+, A0 (dos passos), V i IV, 5 expansions i uns 25 metres
Pujem en vertical fins al ressalt de pedra vermella que tenim damunt nostre. Els passos son molt verticals i ens tiren cap el darrere, Els que no tenim nivell, farem dos passos en A0 i sortim en lliure difícil. Seguim uns metres en vertical i de seguit ens decantem a la dreta per arribar a la reunió.

2r llarg: III, Ae (un pas), V, IV+, A0 (dos passos), V i III, 6 expansions en uns 35 metres
Sortim de la reunió fàcilment vers a un fort ressalt desplomat. Els pas es força dur i si no tenim una "tramposa" tindrem que fer un pas d'estrep. Sortim lleugerament a l'equerra amb pas difícil i en una bona cornissa petita descansem. Seguim recte amb escalada vertical. Aquest tram es una mica exposat però de roca molt franca. Arribarem a un altre ressalt on la roca a la dreta no es massa fiable. Farem dos passos en A0 i sortirem amb passos difícils, però protegits, fins que la dificultat decau molt i arribem a la reunió i final de la via.

Via ràpida i de molt bona roca que podrem completar amb la seva veïna Ramon de Semir (https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/search?q=ramon+de+semir) i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez. i Joan Prunera

Havent superat el primer ressalt 

Arribant a la R1

Havent superat el segon ressalt

Al darrere ressalt

Arribant a la R2 

... i final de la via

Via CANALETA DE LES NIMFES a la Miranda de Sant Magdalena, 37 anys després.

Divendres 10 de novembre de 2023

Seguim recordant vies i la "Canaleta de les Nimfes" és una bona obció per un dia fresquet de tardor. La vaig escalar per primer cop a principis de 1986, que llavors era una paret desconeguda per a mi. Va ser la primera via oberta en aquesta paret i ressegueix una marcada canal amb un rocam immillorable i re-equipada generosament. Podrem troba el burins originals mentre la escalem. Al segon llarg, quan la re-equiparen, van fer una entrada directa, atacant el ressalt pel bell mig, quedant una escalada tota per la canal i més homegènia. Nom als peus de la via.

1r llarg: IV, IV+, V i  IV, 8 expansions en uns 28 metres
Començem a escalar en direcció a la marcada canal. Escalada vertical i amb còdols generosos. Als 3/4 del llarg es fa molt vertical on trobem el pas més difícil i un cop superat, sortim per la dreta de la canal i per placa arribem a un replà còmode on muntem la primera reunió.

2n llarg: IV, V, IV, IV+, IV i IV, 8 expansions en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra en direcció el ressalt que tenim a l'esquerra i ens endinsem un altre cop a la canial. El Pas més difícil es superar el ressalt un xic per la dreta i lograr possar-nos damunt d'un gran códol. seguim ara més facilment fins un altre ressalt més fàcil. seguim sempre per la canal fina al darrer ressalt que el superem un xic per l'esquerra i arribem a la reunió final.

Seguirem si no volem rapelar, fent una curta grimpada i després caminant entre còdols sueltos fins garibé el cim de la Miranda de les Magdalenes o be, un tar un rapel de 60 metres desde la darrera reunió.

Bona via, curta però intensa que la podrem convinar amb qualsevol del voltant.

Escalada realitzada per: Santi Guerra i Joan Prunera

Via WALT DISNEY a la Magdalena Inferior 25 anys després. Les Gorres, Montserrat

Dissabte 28 d'octubre de 2023 

Tornem a recordar tempos passats i l'altre dia que vàrem escalar la via BENSON, vaig estar mirant un altre via antiga, la WALT DISNEY. També la ecordava més fàcil (es fa habitual això ultimament,,,). La via sembla que es va començar a restaurar afegint dos parabolts al començament de la via, però no va ser aixi. Val a dir que no la començavem per on son els dos parabolts nous, ho feiem més a la dreta amb un "alejillo" considerable fins al primer espit. La via esta equipada amb espits vells i algún que altre "merlet" podrem emplaçar. La roca, com en aquesta zona és habitual, és d'allò perfece. Comença a la dreta d'un característic diedre i a l'esquerra de la via APIA.

1r llarg: IV, IV+, V i IV 6 expansions i uns 25 metres 
Pugem en vertical i a l'ombra d'uns arbres i cercarem dos parabolts, després anirem a la dreta a buscar el primer espit original i remuntarem per terreny vertical un mur amb un pas prou difícil. Seguim en tendència un xic a l'esquerra i muntarem una reunió prou pentjada.

2n llarg: V, IV i III 4 expansions en uns 20 metres
Sortim per l'esquerra amb passos difícils i verticals, escalan un mur de roca escepcional i al final d'quest i en terreny favil muntarem la reunió.

3r llarg: III, IV, V, III i II, 4 expansions i uns 25 metres
Encetem el llarg enfilant-nos facilment en vertical i superant un petit ressalt. Seguim vers una petita bauma en vertical lleugerament a la dreta, allí trobarem un espit. És un fort desplom que el podrem solventar amb un parell de passos de flanc a l'esquerra i tot seguit en vertical fins a arribar a la reunió d'espits. a l'esquerra i a uns tres metres tenim una instal-lació de ràpel

El descens el farem per la vessant Oest on hi ha un ràpel just de 30 metres per la via Normal. Seguint la mateixa lògica de la seva veïna BENSON, m'ha resultat molt més difícil que anys enrere.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez, Jordi Esgleas i Joan Prunera

Primer llarg

Arribant a la R1

Segon llarg

Arribant a la  R2

Tercer llarg

Ens han deixat escalar

Via BENSON a la Magdalena Inferior, 36 anys després. Montserrat

 Dimarts 3 d'octubre de 2023

La via BENSON és una d'aquelles vies típiques dels anys 80'. A la botiga de "Pedraneu", del Guillem Arias i en tenia a munts de ressenyes i evidentent no hi habia "internet" i era la manera de estar una mica al dia de les novetats en vies obertes. Que sabes jo, en aquell pany de paret sols havia la via Albert-Busquets que ja habia repetit un parell de cops. Aquesta era diferent, amb més "segurus" i un gèlid 1 de febrer de 1987. vàrem anar. No sé quants cops l'he repetida i el darrer cop, el 20 de gener de 2002, fa vint i un anys. Mirant la piulada en el blog d'en Jordi Ceballos, m'he animat a repetir-la i com sols passar ara, es com la "magnitud de la tragèdia", després de tants anys, ja no la he escalat igual que llavors. 

Via curta i restaura amb bon criteri i amb una roca gens polida però que ens farà apretar-nos es marxos en els seus 25 metres del primer llarg. L'aproximació ès la mateixa que per les seves veïnes Apia i Albert-Busquets.

1r llarg: IV+, V, IV, V. V i IV, 7 expansions i uns 25 metres 
Comencem un parell o tres d'escalons per sota del final de les escales de Jacob. Un químic ens indica el començament. Pugem en vertical i de seguit ja es posa dret. Passos fins i a l'ombra. Despés hi ha un tram suau fins a arribar a la part més dreta, uns deu metres verticals i fins un haurem d'escalar amb finura per arribar a la reunió.

2n llarg: IV+, IV, III i II, 2 expansions en uns 15 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra i superant un primer tram vertical i amb molt bon canto arribarem a una part molt fàcil on muntarem la reunió.

3r llarg: IV, III i II, 5 expansions i uns 30 metres
Començem per l'esquerra i tot seguit en vertical amb escalada molt amable i superant un parell de ressalts fàcils arribarem gaire be a l cim de la roc.

El descens el farem per la vessant Oest on hi ha un ràpel just de 30 metres per la via Normal.

M'ha resultat molt més difícil que anys enrere, però això és normal, normal que repeteixi vies de fa molt anys i acabi mig "frustrat", però toca escalar, ni més ni menys

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Via ATILA a l'Ullal de les Magdalenes

 Dissabte 27 d'agost de 2022

La via Atila farà com uns trenta-si anys que no l'habia tornat a escalar. Típica via curta de mitjans dels anys vuitanta i símbol d'una època en què tots els escaladors que sovintejàvem per Montserrat, teníem ambicions de noves vies i nous reptes de grau. Com era una via curta i sense cap rellevància remarcable, no la recordo bé, sí que recordo, perqué tot ho apunto, que la vam escalar baixant de repetir la Mingo Arenas, la "Canaletes" de la Magdalena Superior, l'any 1986 perqué vam veure uns burins a prop de l'aresta de l'Ullal. Aquest cop també, baixant de la Magdalena Superior ens trobem al Joan Pera i al Toni Aymamí i l'Àngels Giménez que ja estan escalant l'Ullal i és clar, entre salutacions i rialles li dic a company d'escalar-la, i així ens i fiquem. Roca fantàstica i crec que les mateixes assegurances (no ho recordo bé) però ara son parabolts, el que veient ressenyes antigues parla d'una reunió entremig que no hem vist.

Un sol llarg de V, IV+ i III, amb 5/6 expansions en uns 30 metres. Trobarem un doble burí a peu de via. De la reunió es pot baixar amb un sol ràpel per la mateixa via o accedir al cim i baixar desgrimpant (III) o un curt ràpel d'uns 15 metres per la via normal.

Bona opció per arrodonir la jornada després d'escalar qualseviol via dels voltants. Bons records i també bones sensacions m'ha portat escalar de nou aquesta via després d'una pila d'anys.

Escalada realitzada per: Gonzalo Mayorga i Joan Prunera amb els companys, Joan Pera, Toni i l'Àngels

Via DIRECTA NÚRIA a la Miranda de Santa Magdalena. Montserrat

 Dimecres 10 d'agost de 2022

La via "Directa Núria" és una bona opció als matins calorosus d'estiu, com els que estem patín últimament. Via amb la firma Guillem Arias, equipada a cop de trepant, ens permetrà fer una escalada ràpida i amb poc compromís i que si anem valents i forts amb el V+ o 6a, gaudirem de valent el darrer llarg. Situada al vessant de ponent, tindrem ombra tot el matí. La roca podríem dir que és bona tot i que alguna pedra ens ha saltat de les mans.

Per accedir a la via partirem de l'estació superior del Funicular de Sant Joan i seguirem el camí a l'ermita del mateix nom. A la darrera corba a la dreta, abans d'arribar a les ruïnes de l'antic restaurant, prenem un camí poc marcat. Entre clarianes i bosc, arribarem a un coll entre dues roques, la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan. Davallem vers ponent i travessem per sota de la Roca del Mirador de Sant Joan. Seguim camí més o menys traçat fins a arribar a la base de la roca que volem escalar que es veu perfectament. Només haurem de resseguir per sota la paret fins a arribar al peu de via prou evident. La via comença al mateix lloc que la Rampa de la via Núria.

1r llarg: II i III, 5 expansions en uns 25 metres
Comencem a pujar per rampa fàcil tot seguint les expansions, que ens duran a una petita feixa, on hi ha la reunió.

2n llarg: IV i IV, 7 o 8 expansions en uns 30 metres
Sortim en vertical primer, per anar tota l'estona en escalada ascendent a l'esquerra. Passos ben trobats ens portaran a la reunió un xic penjada als peus d'un mur ben vertical.

3r llarg: V, A0e (6a o Ae) i V, 17 expansions i uns 30 metres
Sortim per l'esquerra i de seguit en vertical amb lleugera tendència a l'esquerra tot seguin les expansions. Trobarem passos fins que no són obligats. En un punt la via segueix en vertical superant un ressalt i d'aquí ja baixa un per la dificultat fins a arribar a la reunió.

Per accedir al cim, seguirem l'ample carena fins al cim de la Miranda de Santa Magdalena, lloc preferit pels turistes ansiosos de bones vistes i ambient. Cal dir que, amb les dècades que porto escalant, no soc conscient d'haber pujat mai aquest cim, potser de petit amb els meus pares, però no ho puc assegurar, doncs el fet de veure ple de turistes, mai m'havia fet el pes de pujar-hi 

Via perfecte al matins d'estiu i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

Via GUZMAN-SILVA a la Gorra Frígia. Montserrat

Dilluns 27 de juny de 2022 

Sempre que baixes de la Gorra Frígia o puges per la canal, crida molt l'atenció la gran llastra que hi ha adossada a la gran roca. El 2009 vaig escalar la GUZMAN-SILVA que la habien reequipat però aquell dia vam sortir per la via original. Aquest cop intentarem fer la sortida directa amb un llaminé A2e curt i divertit,

Via reequipada fa uns anys on li han afegit un darrer llarg per sortir més directament. La via està tota equipada amb parabolts i només necessitarem 8 cintes i els estreps per darrer llarg. A la meitat del segon llarg, la via Rapsodia Bohemia, va molt enganxada, degut a que en ser més antiga no havia tantes assegurances com ara. Via ràpida i prou encertada i amb un darrer llarg en A2e, però amb les expansions molt juntes.

1r llarg: IV i III,  4 expansions en uns 20 metres
Comencem pujant en vertical on les expansions ens indican el camí. El començament és fi i polit, despés es va fent una escalada més agradable fins a un bon relleix on muntem la reunió.

2n llarg: IV, IV+, V i IV, unes 8 expansions en uns 35 metres
Seguim els parabolt tot en vertical fins a un ressalt. Aquí trobem la màxima dificultat del llarg. Seguim escalant per placa amb passos més o menys fins i fàcilment arribem a la reunió.

3r llarg: III, A2e, IV+ i III, 7 expansions en uns 30 metres
Sortim de la reunió en vertical vers el ressalt que tenim força amunt. Un com sota el desplom encetem un curt Artificial amb el parabolts molt junts, La sortida sembla molt forta però fent un pas a la dreta i amb bons còdols als peus i mans sortim en lliure. Seguim recte amunt i trobarem alguna expansió de la via veïna. Ull que abans d'arribar a la reunió hi ha molts còdols solts. La reunió crec que es de la Rapsodia Bohemia.

Pel descens farem un primer ràpel fins al capdamunt de la gran llastra i després un altre fins a la canal de baixada i anirem descendint i flanquejant a l'esquerra fins a arribar al coll.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Via CUCA a la Magdalena Superior. Montserrat

 Dissabte 21 d'agost de 2021

Ens escapem aquest dissabte a fer una escalada fugaç a Montserrat desprès d'haber fet el Balaitús, que per cert, m'ha deixat bastant tocat els ossos, ja no tinc 40 anys... Ens hem anat a la via Arenas-Sorolla de la Magdalena Inferior i tot baixant, li proposa al Didac la via Cuca a la Magdalena Superior, No la he escalada mai i això que la coneixia, però ira, no he anat mai i així arrodonim el dia.

La via no te cap secret, ara retro-equipada amb mes expansions del que tenia originalment, ens permetrà fer una escalada ràpida i divertida. Els llargs i les reunions no tenen res a veure amb la original.

Per accedir l peu de via, baixem per la canal que tenim al costat del coll de la Magdalena i l'Ullal. i quan som al mig de la canal ja veurem la primera expansió a uns sis metres del terra.

1r llarg: III, IV, V i IV,  5 o 6 expansions en uns 30 metres

Comencem amb rampa fàcil fins arribar a un ressalt molt vertical, amb passos atletics i bons còdols superem la dificultat i ja més fàcil arribem a la reunió

2n llarg: III,  2 expansions en uns 20 metres

Facilment sortim de la reunió i així anem fent fins arribar al cim del contrafort on hi ha la reunió al costat d'una canal a la nostra esquerra.

3r llarg: III i IV, una o dues expansions i uns 15/20 metres

Aqui podem fer dues opcions, sortir per la via normal o per la Acromion, les dues son mes o menys de la mateixa dificultat i ja serem al cim de la Magdalena Superior.

El descens el faem amb un sol ràpel de 55/55 metres fins el peu de via de la Normal.

Val a dir que al ràpel intermig, li falta un parabolt amb anella.

Senzilla, pero una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

Ressenya origial dels 80'

Via EPITAFIO a la Magdalena Inferior. Montserrat

 Dilluns 5 d'abril de 2021

Seguim escalant per la zona de les Magdalenes i ara ens acostem a la part esquerra de la cara sud de la Magdalena Inferior, on hi ha unes quantes vies de dos llargs i totalment equipades amb parabolts. Trobarem pintat en blanc el nom, llargada i dificultat de la via al començament. La que ens toca ara és la via EPITAFIO, cinquanta metres, roca excel.lent i grau moderat, faran que gaudim d'una escalada curta, però agradable ideal per combinar amb vies properes.

1r llarg: V, IV+ i IV, unes 6 expansions en uns 25 metres
Tenint com a referència el nom de la via ens enfilem a la roca fen un pas força fi. Un cop superat anirem escalant amb tendència la dreta tot seguin les expansions, Ens confondran els parabolts de la via veïna (Amnistia) que va més a la dreta i que al creua pel mig la nostra via. Amb escalada vertical, però plaent, arribem a la reunió un xic pentjada. Tambe és la reunió de la via Amnistia.

2n llarg: IV i IV+, unes 5 expansions i uns 25 metres
Sortim en vertical de la reunió en direcció al fort desplom de damunt nostre, tot en escalada plaent. Un cop arribats, superem un petit ressalt i tot just sortint d'aquest tenim una expansió al nostre esquerre per superar un altre ressalt. El superem i escalem fins al final de la via on trobarem la reunió que també ens pot servir de ràpel.

El descens el podem fer per la mateixa via amb un sol ràpel de 50 metres o b.e per la via normal amb un de 30 metres.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Via ALBERT-BUSQUETS a la Magdalena Inferior, trenta-nou anys desprès. Montserrat

 Dilluns 5 d'abril de 2021

La Albert-Busquets va ser la primera vía que vaig escalar a la Magdalena Inferior i seria sobre l'any 1982. Repetida fins a l'avorriment, ara feia uns quants anys que no la tornaba a escalar. A estat restaurada i d'allò més bé, crec jo. Encara manté aquella essència de quan la vaig escalar, poques assegurances, vertical i roca magnífica. Malauradament, aquell V+ del segon llarg s'ha transformat amb un Ae i amb una sortida d'estreps molt difícil. La part final del darrer llarg, es barreja amb parabolts d'altres vies. Via recomanable per navegar entre còdols a la recerca del parabolt amanint-lo tot plegat amb algun friend petit i merlet de fortuna.

1r llarg: IV i IV+, un parabolt i uns 15 metres
A la vertical del fort ressalt, comencem a escalar en vertical. El parabolt és a uns deu metres per damunt nostre. Navegarem entre els còdols buscant la millor opció. La entrada a la reunió és prou fina. Reunió un xic incòmoda.

2n llarg: IV, Ae (un pas), V+, i IV 2 parabolts i uns 15 metres
Sortim flanquejant a l'esquerra fins a cercar el parabolt. Si anem be de grau, podrem fer el pas en lliure, si no, tirarem d'estrep. La sortida és prou difícil i un cop superat anem a la reunió ja en escalada més tranquil.la.

3r llarg: IV+, Iv i III un parabolt i uns 15 metres
Seguim en flanqueig ascendent a la dreta a cercar el proper parabolt que és amagat entre uns còdols. Escalem en vertical el mur fins a assegurar-nos. Després, ja més fàcil arribarem a la reunió.

4t llarg: III, IV i III, un parabolt (els altres dos són d'un altre via) i uns 30 metres
Seguirem un xic per la dreta per seguir una mena d'esperó. Quan es posa vertical, allí trobarem l'expansió que ens assegurarà el pas i seguirem en escalada plaent fins a el final del llarg.

Escalada exposada, però franca que la podrem combinar amb qualsevol via dels voltants.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Segons el llibre Roques, Parets i Agulles de Montserrat, 2/Regió de Tebes i Tebaida de Labraña i Rodes, la via és otorgada a la cordada Albert, Busquets i Planas i segons una ressenya del Centre Excursionista de Terrassa, la van obrir menbres del GESAM. El Llibre Montserrat Pam a Pam d'en Barberà, ja fa esment d'aquest afer. Cap dells informa de la data d'obertura.

Del llibre de Labraña i Rodes

Botlletí del GESAM (per gentilesa de l'amic Jordi Ceballos)

Del llibre, PAM A PAM

Via GARCIA LORCA a la Magdalena Inferior. Els Gorros, Montserrat

Dissabte 30 de novembre de 2019

Aquesta via fa molt de temps que sabia d'ella però per la seva poca llargada i dificultat , sempre la deixava per un pla B o segona opció. I així ha estat. Desprès d'escalar la via Sultains of Swing a la Gorra Marinera ens hem apropat a la Magdalena Inferior i ens em possat a la feina. La via no te gaire secret, dos llargs de corda totalment assegurats amb parabolts, espits i una mena de clau casolà. A destacar el segon llarg amb un parell de passos "picantons"

La via comença a l'esquerra de la via Normal amb parabolts de color vermell visibles, cal dir que hi ha un aiguab-arreig de material de diferents etapes d'obertura i que en el primer llarg podem tenir una certa dubta per on anar però no es gaire problema. Jo he dibuixat el itinerari que em fet nosaltres.

1r llarg: IV i III, 6 expansions en uns 25 metres

Comencem a escalar a l'esquerra de la via Normal seguint el parabolts fins un ressalt, que un cop superat, nosaltres hem anat en flanqueig a l'esquerra fins una bona plataforma als peus d'una canal on muntarem la R1

2n llarg: IV, V, IV i III, 5 expansions i un clau en uns 20 metres

Sortim per l'esquerra de la reunió assegurant-nos amb una mena de clau casolà i comencem a pujar primer per per l'esquerra i després pel mig de la paret fins que la dificultat decau i entrem a una canal descomposta i arribem al ràpel des d'on es baixa de la Magdalena Inferior.

Via sense gaire interès, només per arrodonir una jornada d'escalada i nova via per la cole

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Comencant el primer llarg 

Recuperant el primer llarg

Els passos més dificils del segon llarg