Via MONTERDE-IAGO GARCIA a la Gorra Marinera. Montserrat

                       

Aquesta via fa uns anys me la vaig estar mirant, però com els aperurites sempre han portat, diguerem, polèmica i el fet que, si no vaig errat,, a patit diverses desequipacions, va quedar en l'oblit. Fa unes setmanes, vaig llegir en el blog "escalades per a tontus" que la habien re-equipat i llegint el blog, aquest diumenge, ens decidim a tastar-la.

Sense desmereixer la feina dels re-equipadors, que gràcies a ells l'hem pogut escalar, ens ha semblat un tant incoherent la equipació dels primers llargs, molt fàcils i bastant equipats pel que fa a la dificultat. a diferència del quart llarg, molt més potent i amb un equipament que frega l'escalada exposada i un tant extranya pel recorregut, que a la fi, no sabem si hem fet part del llarg de la via "Directa Incierta" i ja fent una crítica constructiva, hagés estat millor instal.lar una bona reunió, que dupto que la R4 de dos ponts de roca un burí vell i un clau encara més vell, siguen la de via. De totes maneres, agraïr la feina feta, tot son gustos i per a gustos, colors. Nosaltres no hem fet el darrer llarg per que ens ha semblat una "animalada" per fer menys de quinze metres i tenint una reunió tant vella.

1r llarg: III, IV i III, 3 parabolts i uns 30 metres

Iniciem el llarg a peu de camí entre la clariana del bosc i pujant fins a un ressalt on hi han dos parabolts (?). Continuem un xic per l'esquerra i trobem un altre parabolt, millor no xapar-lo, la roca s'ha trencat i està passat de rosca i es mou, millor posar un bon friend a sota. Seguim en escalada plaent fins a arribar a un lloc còmode on farem la reunió.

2n llarg: III, 4 parabolts en uns 35 metres
Sortim per la dreta a cercar el primer bolt i fent una escalada lleugerament a la dretga molt fàcil. Gaire be als 35 metres muntem reunió a l'alçada de la ruïnes de l'ermita.

3r llarg: III i II, 2 parabolts en uns 20 metres
Seguim per la dreta en escalada facil i al cap d'uns deu metres entrem en una zona un xic trencada que ens portarà a la llarga cornissa que rattla aquesta roca. La reuió la faem de dos espits que imagino que son de la via "Directa Incierta"

4t llarg: II, V i IV, 4 parabolts i un espit en uns 30 metres
Flanquegem a la dreta per una cornissa amb herba seca i arribem al primer parabolt. Flanquegem uns metre i mig a la dreta i emprenem una escalada molt vertical pero amb bona presa, alguna de petita. el proper parabolt està lluny, uns 8/10 metres. En un punt, desapareixen les preses bones i ens veiem obligat a pujar per una llastra que no te massa bona pinta però de moment es fiable i un cop superada la llastra podrem arribar al proper parabolt. D'aquí tenim un pas un xic desplomat peró amb bona presa i un cop el superem, tindrem que fer un flanqueig a l'esquerra, totaslment il.logic per xapar un parabolt alcostat din espit vell. Seguim recte amb escalada fàcil pero exposada fina un altre espit (que no deu ser de la via) i arribarem a la "esgarrifosa" reunió. Llarg que et posa les "piles" sense passar de Vº.

5è llarg: IV, A0 i IV, 4 burins d'una reunió i dos parabolts de 8 mm en uns 15 metres
Sortim per l'esquerra flanquejant una llastra i ens col.loquem damunt d'una cornisa in hi nas unes birinades velles. Superem en A0 un fort desplom i de seguin arribarem gaire be al cim de la Gorra Marinera.

Una escalada un tant extranya per la equipació i el recorregut però si hi ha algo al seu favor és el seu quart llarg, que et posa les piles on tens que navegar per trobar el millor per respirar quan arribes al bolt i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Via IGNASI JORBA a la Magdalena Superior. Montserrat

La primera via que vaig fer a la Magdalena Superior va ser la Arenas-Sorolla, popularment anomenada, "Canaletes" . En aquella època em va marcar mot aquesta via i la vaig tornar a repetir el 1986 per intercanviar llargs. Era una vessant d'aquesta roca que em feia molt de respecte, tant com que quan van obrir la la via 98 Octans, al 1985 vaig trigar vint-i-set anys en atrevir-me a escalar-la. El mateix m'ha passat amb la que avui descric. No ha estat fins avui que m'he decidit, val a dir que amb l'estòmag plé de papallones...

La via està generosament equipada amb parabolts, després de ser restaurada ja fa ben bé setze anys, nomes necessitarem 14 cintes per escalar-la i o, un estrep o una cinta "tramposa" per a un parell de passos . La roca és fantàstica, la típica del "Gorros" amb els dos darrers llargs espectaculars, tant per l'ambient com els nombosos còdols que trobarem, l'escalada i la verticalitat, estan garantides. Val a dir que esta molt enganxada a la clàssica "Canaletes". en tot moment podem veure l'equipament tant vell que hi ha, inclós el compartit algún tram dels llargs.

L'aproximacio, és la típica per accedir a totes les vies d'aquesta regió tant popular de Montserrat. Comença uns metres a l'esquerra de la 98 Octans amb un parabolt de color verd a l'alçada del nostre pit.

Ressenya de la 98 Octans 

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2012/07/via-charlot-la-magdalena-superior.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2013/09/via-98-octans-la-magdalena-superior.html

1r llarg: III, III+ i IV, 4/5 parabolts en 45 metres
Iniciem el llarg per un rampa molt llarga en direcció a una bauma allargada que ratlla tota la paret. Aqui trobarem una reunió que ens la saltem. Seguim i seran una trentena de metres bastant fàcils en tendència una mica a l'esquerra on trobarem la reunió de dos parabolts amb anelles.

2n llarg: IV, IV+ i IV i 7/8 parabolts en uns 25 metres
Seguim amb la mateixa tònica que el primer llarg però ara un xic més vertical i amb algún pas mes difícils. Aquest llarg podria ser també de la via "Canalestes" doncs trobarem un clau vell en mig recorregut.

3r llarg: IV, V+/A0 i V+,  12/14 parabolts en 35 metres
Sortim de la reuió facilment pujant en vertical fins que arribem a la base on la paret es torna molt vertical. Aqui comença una escalada prou atlètica amb passos prou difícils, i sempre en tendència a la dreta. Els parabolts ens indiquen el camí. En un punt, els parabolts allunyen una mica i clarament anem a l'esquerra. El darrer pas es de flanc d'uns 3/4 metres ben díficils per entrar a la reunió. Trobarem una bon arbre on antigament feiem la reunió de la via "Canaletas".

4t llarg: V, V+/A0, V i IV+, 7/8 parabolts en 25 metres
Sortim de la reunió fent passos de diedre i aprofitant la llastra que tenim dons aquesta part és de la via "Canaleas". Al poc, ja ens decantem a la dreta en plena paret amb un bon pati a sota nostre. Seguim amb vertical i escalada molt dreta però amb uns còdols bonísims. Arribem a la dreta a sota d'un ressalt. Aquí tenim el pas més difícil del llarg. La qüestió es que des de el parabolt, tenim que arribar a un còdols molt bons però que son difícils d'arribar. Un cop superem aixó, tenim una escalda vertical i magnífica gaire be a tocar amb la via 98 Octans, finalitzem la via. Farem la reunió just abans del cim.

Pel descens, Podem fer un sol ràpel d'una cinquantena de metres per la via normal o amb dos ràpels fraccionats.

Una escalada magnífica, ben assegurada i amb prou ambient on la gaudirem de valent. Li tenia molt de respecte en aquesta via però m'a resultat molt divertida i com se sols dir: "no era tan fiero el león como lo pintant", val ha dir que no ens la han regalt i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez, Víctor Alvà i Joan Prunera

Via BADALONA a la Gorra Frigia, 44 anys després del primer cop

Sense cap dupte, per a mi, la via Badalona de la Gorra Frigia, és la millor escalada d'aquesta zona. Te un traçat espectacular buscant les debilitats de la roca per formar un recorregut d'una lògica aplastant. A hores d'ara, travesada per altres vies, serà insprescindible saber llegir la roca per trobar el cami correcte prescindint de la tentació d'aprofitar seguros d'altres vies. Vertical, exposada, roca excepcional, equipament mínim i intuició per emplaçar friends i merlets, ens farà gaudir d'una escalada allunyada de les aglomeracions de vies veïnes. Diferent en l'equipament original, però no excenta de compromís, a estat restaurada minimament per menbres CEB.

1r llarg III i III+, 2 espits en 40 metres
Començem en la part més tombada del camí tot just on comença la via del Carles, pujant en vertical a una balma allargaçada. A partir d'aquí farem un llarg flanqueig ascendent on trobarem un parell de burinades que ens permetrà arribar a la balma on hi ha la reunió.

2n llarg IV+ i IV 1 parabolt i un espit en uns 20 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra a cercar un parabolt nou. Pugem en vertical amb passos fins i amb tendència a l¡esquerra arribarem a la reunió de la via Òpera Prima que aprofitarem. La reunió original era a la dreta i que ara hi ha un buri i un parabolt nou.

3r llarg IV, 1 parabolt i dos espits i uns 30 metres
Sortim flanquejant uns vuit metres a la dreta i a la zona menys desplomada, començem una escalada vertical amb roca de primera on tindrem que fixar-nos en trobar els dos espits del llarg. Superat un petit ressalt, arribarem a la vistosa i enorme llastra. que la superarem per l'esquerra i en poca estona i facilment arribarem a la reuió. 

4t llarg IV, V, IV+ i IV, 3 espits i un parabol en uns 25 metres
Començem per la dreta de la reunió pujant en vertical vers el desplon que tenim damunt nostres, Arribats a part més feble de la dreta del desplom, el superem en escalada molt vertical i ens situem  damunt d'una petita cornissa inclinada i de pedra un tant polida. Fem un parell de passos de flanc a l'esquerra aprofitant uns còdols molt bons que tenim per damunt del cap. Ara en vertical ens dirigim a un altre ressalt on hi ha la reunió de deos parabolts amb anlles.

5è llarg III, IV+ i III, neta però podem aprofitar dos parabolts de la via del Carles i uns 20 metres
Sortim en vertical de la reunió per la dreta i continuem així uns metres i tot seguit flanquegem a la dreta i arribarem a la reunió del forat conegut com "el water".

6è llarg IV, IV- i III, neta però podem aprofitar dos parabolts de la via del Carles i uns 30 metres
Començem per l'esquerra de la reunió i escalem en vertical, sempre amb tendència  a la dreta. superarem un petit ressalt amb un filferro i on podrem posar un friend mitjà. Seguim, ara més fàcilment i arribarem a la reunió on s'hi juntem infinitat de vies,

7è llarg III i II, neta però podem aprofitar parabolts d'altres vies i uns 30/35 metres
Sprtim en vertical en escalada tombada i seguirem una llastra. Al cap demunt girem a l'esquerra i molt facilment arribarem a la creu que corona el cim.

La baixada, com sempre, la farem amb un parell de rapels de 25 i 20 metres per la via normal de la cara sud.

Via molt recomanable pels amants de les clàssiques de IV grau on tindrem que escalar atents a trobar el millor tram per arribar en aquesta popular roca montserratina.

Escalada realitzada per: Agustin Perez i Joan Prunera

Via DEL CARLES a la Gorra Frigia, 39 aniversari del primer cop

Afinals dels 70' i principis dels 80', ja habia escalat la Mompart, la Haus-Estrem, la Badalona, la Snoopy, la Òpera Prima i la GEDE, no coneixia cap via més en aquesta roca. Al juny de 1987, en Chufi, m'ensenya una via nova al Gorro, la via del Carles i ens decidim a probar-la. Era la època que ens enteravem d'una nova via i ens faltaven cames per anar-hi. L'he repetit uns quans cop mes i el darrer va ser ara, fara quatorze anys. Ja fa dies que volia reptir-la però si no arribes d'hora, et robes molta cua i avui ens hem decidit i per sort hem arribat els primers.

Val a dir que el grau ja no m'ha semblat igual que fa quatorze anys enrere, però com "el diablo sabe más por viejo que por Diablo"... doncs farem el que podrem.

1r llarg IV, III i V i IV+ i IV,  6 parabolts en 30 metres
Comença vertical i decau una mica la dificultat fins que es posa vertical. Tenim un pas difícil i agreujat per lo pol.lid de la roca. Superat aixó l'escalada es fa plaent, pertical però amb bons còdols.

2n llarg IV, IV+ i IV 6 parabolts i 30 metres
Sortim recte amunt fins on es posa vertical seguin la mateixa tónica que el primer llarg, un pas diflicil pero ben protegit i de mica en mica arribem a la reunió.

3r llarg III, IV+ IV+, Ae (2 passos) o V+ i V, 6 parabolts i 20 metres
Començem facilment fins un petit ressalt i apartir d'aqui, ja es posa molt vertical, gaire be un pel desplomat. Els còdols son bastant polits i ens tira enrere. Aquest cop o solventarem amb una "tramposa", doncs no poto estreps. Després, menys dificil, ens restan tres metres fins a la reunió.

4t llarg IV+ i IV 6 parabolts en uns 40 en uns 35 metres
Sortim per la dreta i anirem pujant i superant petits ressalts de roca fantàstica, la tipica del Gorro, fins a arribar a on se junten, gairebe, totes les vies d'aquesta cara del Gorro.

5è llarg III, IV+, IV i II 3 parabolts en uns 30 metres
Darrer llarg que només te la dificultat d'un curt ressalt que ens porta a la típica creu. Si no, podem seguir per l'esquerra, arribant al cim més facilment.

La baixada, com sempre, la farem amb un parell de rapels de 25 i 20 metres per la via normal de la cara sud.

Com tot, ara, després d'anys de fer una via que la tenia, podriem dir "aburrida" de repetir-la, la tornes a escalar i t'en adones que tot és molt més dificil que abans, fins el punt que et sembla que has fet una via nova.

Escalada realitzada per: Víctor Alvà, Agustin Perez i Joan Prunera

Via MATEU-BOTELLA a la Miranda de Santa Magdalena, Montserrat

Avui toca anar a fer una via nova de recent fornada. Esta dedicada pels aperturistes a un parell de metges amics seus que van, malauradament, traspassar l'any passat, un fent alpinisme i l'altra per causes naturals. Bona manera de ser recordats, felicitats als aperturistes.

La via esta tota equipada amb parabolts inoxidables de 12 mm, en quatre llargs. El millor, el primer, amb roca de molta qualitat i els altres amb algún tram interessant. Via rebuscada i de caire, com diuen, de "love-climbing", en cara Oest, que al matí no ens doranà massa el sol.

Per accedir a la via partirem de l'estació superior del Funicular de Sant Joan i seguirem el camí a l'ermita del mateix nom. A la darrera corba a la dreta, abans d'arribar a les ruïnes de l'antic restaurant, prenem un camí poc marcat. Entre clarianes i bosc, arribarem a un coll entre dues roques, la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan. Davallem vers ponent i travessem per sota de la Roca del Mirador de Sant Joan. Seguim camí més o menys traçat fins a arribar a l'alçada de les vies Directa Níria i Núria de la Miranda de Santa Magdalena. Aquí es on es complica una mica l'aproximació i tirarem del "raro instinto del hombre blanco". Passades aquestes vies, ens tindrem que fixar en una llastra que hi ha a la paret de la nostre dreta i mirar de pujar per una canal amb molts aritjols i entre la canal i la roca anirem grimpant fins a apropar-nos a un altre canal al costat d'un espero de roca. Nosaltres hem pujat per l'esperó aquest facilment fins arribar al capdemunt. Ara, només seguirem arran de paret uns vint metres i ens situarem a la base de la via. Parabolts molt visibles. 

1r llarg: Ae, V+/A0, V+ i V,  13 expansions en uns 30 metres. Comencem en artificial d'expansió fins que passats 6 o 7 parabolts podem fer algun pas en lliure i repós en A0. Ara els parabolts es distancien una mica i podem seguir tot en lliure amb roca de primera, bona i cantelluda. Sis o set metres abans d'arribar a la R1, a la dreta hi ha una llastra sospitosa, Escalarem per l'esquerra i ens situarem a la part alta de la llastra i entrarem a la reunió. Llarg molt bo.

2n llarg: IV i IV, 7 o 8 expansions en uns 25 metres. Sortim per la dreta fent una escalada ascendent en diagonal a la dreta i de mica en mica va decaien la dificultat i facilment arribarem a la R2. Llarg molt fàcil i sobre-equipat.

3r llarg: II, I i caminant, unes 4 expansions i uns 57 metres. Ara escalem un esperó molt tombat, fàcil i de roca trencada per seguir fent un llarg flanqueig, pràcticament caminant vers la dreta. Trobarem una reunió al terra que nosaltres ens saltem. Seguim i per dintre d'un petit bosc caminant i arribarem a la reunió. 

4t llarg: III, IV, V, IV, III i IV, unes 11 expansions en uns 45 metres. Escalem per placa tombada vers un ressalt molt pronunciat, en un parell de passos de V no obligats el remuntem i seguim per trams una mica trencat i tombat sempre en tendència a l'esquerra, els parabolts ens indiquen el camií Al final trobem un altre ressalt molt més fàcil i que arribem al final de la via i cim de la Miranda.

Via perfecte als matins d'estiu i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Vies HUSKY i TIEMPO CURVO a la Miranda de Santa Magdalena

 

Tornem a fer una matinal ràpida a Montserrat i seguim amb un parell de vies, una antiga i l'altre més modernes, a la Miranda de Santa Magdalena. Vies de tipus esportiu, assegurades i de grau amable

Les vies d'aquesta paret, per lo general, tenen pintat el nom de la via al peu. Hi ha algunes que son reequipades el 2002 per membres del SEAM i això facilita el localitzar les vies.

Via HUSKY: Son dos llargs de corda d'uns 20/25 metres i asseguada amb parabolts. Podrem trobar algun burí de la primera obertura i la dificultad es molt similar entre els dos llargs, essent el primer, el més vertical.

Via TIEMPO CURVO: Similar a l'anterior amb les materixes característiques, Trobarem un primer llarg vertical i sempre amb tendència a l'esquerra i un segon unxi perdedor, doncs no està massa clar on decantar-se, però sempre anar el més recte possible

Un parell de vies per passar l'estona i gaudir de la bona roca que ens oferex aquesta privilegiada paret sud

Escalades realizades per: Albert Cazorla i Joan Prunera

Via DARWIN a la Miranda de Santa Magdalena, 40 anys després

 

La Miranda de les Magdalenes, la vaig descobrir l'any 1986 i va ser una segona opció després d'escalar una via "llarga", com li deiem abans. Recordo haber escalat infinitat de cops les vies HUSKY, DARWIN, LA VACA QUE RIE, CANALETA DE LES NIMFES, ILBERA, etc., habien més però no recordo el nom. Era un lloc que amb bones assegurances (burins) passavem l'estona apretant el grau. Ara, després de quaranta anys, el grau a pujat considerablement, no a canviat la roca, jo he canviat...

Les vies d'aquesta paret, per lo general, tenen pintat el nom de la via al peu. Hi ha algunes que son reequipades el 2002 per membres del SEAM i això facilita el localitzar les vies.

1r llarg: IV+, V , IV+, V i IV+, 5 expansions en uns 20 metres
Començem vertical i a partir de la primera expansió, seguir recte, no anar a l'esquerra que es un altre via. Trobarem passos fins i verticals fins a arribar a la reunió.

2n llarg: IV+, V+, V, IV+ i IV, 5 expansions en uns 20 metres
Sortim per l'esquerra i situar-nos sota d'un ressalt. Hi ha un parabolt que ens assegura els pas que es bastant difícil i vertical. Un cop superat seguim amb escalada fina i vertcial fins que poc a poc va decaien la dificultat i arribem a la reunió.

3r llarg: III, V, IV i III 4 expansions en uns 20 metres
Sortim facilment i ens dirigim a sota d'un ressalt on trobem un parabol i un buri. Superem per l'esquerra el ressalt i seguim recte  fins a la propera expansió. Després lleugerament a l'esquerra per tornar a la dreta i muntar la reunió.

Seguirem si no volem rapelar, fent una curta grimpada i després caminant entre còdols sueltos fins garibé el cim de la Miranda de les Magdalenes o be, un un rapel de 55 metres desde la darrera reunió.

Bona via, curta però intensa que la podrem convinar amb qualsevol del voltant.

Escalada realitzada per: Carles Marqués, Agustí Perez i Joan Prunera

Ressenya dels 80'

Via NEW YORK 2012 al Mirador de Sant Joan, zona de Sant Joan, Montserrat

 

Per aprofitar el dia, que no pinta gaire be, ens dirigim a la roca del Mirador de Sant Joan. Existeixen unes cinc vies en aquesta roca, sent la més llarga la Integral Josep Barberà i Suqué i La via del Pitu i la Nuri, les altres dues son més curtes i fàcils, la que escalarem avui te més dificultat i amb un equipament auster. Realment, la via m'ha sorpres, tot i sent curta, tant sols dos llargs, no et deixa indiferent.

Partin de l'estació superior del funicular de Sant Joan, ens dirigim a l'ermita del mateix nom. Quan arribem a la darrera curva a el que era l'ermita de Sant Onofre, prendrem un sender que va a la dreta fins a un coll entre la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan. Anirem flanquejant la paret passant per un parell de vies i arribarem a un altre collet. Uns metres abans comença la nostre via. Escrit a la paret el nom.

Dues vies de la zona: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/08/mirador-de-sant-joan-via-denpitu-i-la.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2010/12/integral-josep-barbera-i-suque.html

1r llarg: IV, V, IV i III, 4 parabolts en uns 45 metres
Sortim vers les dues expansions que ens asseguraran els passos més difícils del llarg. Despres serà navegar a dreta i esquerra per emplaçar flotants i trobar les dues úniques sassegurances que trobarem dins arribar a la reunió.

2n llarg: IV+, III+, V, III i II, 2 parabolts en uns 25 metres
Sortim lleugerament a la dreta per superar un pas difícil. Un cop superat seguim en vertcial per una zona de bons i grans còdils. Arribarem a un altre ressalt i fent un parell de passos de flanc a la dreta, superarem un altre ressal. Seguirem a ra amb molta facilitat fins a arribar a la reunió que es d'espits de la via Integral Josep Barberà.

Els descens serà caminant i desgrimpant un curt ressalt i seguir el camí fina a la pista de la Estació del funicular

Via poc interessant a primer cop d'ull però que ens sorprenderà gratament. Un primer llarg que tindrem que afinar "el raro instinto de hombre blanco"  per emplaçar friends, tricams i merlets per progressar amb certa seguretat i una nova via per la "Cole".

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Via CERDÀ-RIVAS o ARESTA JOAN MANEL a l'Ullal de les Magdalenes, vint i tres anys després. Montserrat

Pels voltants de l'any 1984 ja vem intentar fer la via CERDÀ a l'Ullal de les Magdalenes i portant una fotocòpia de la guia del Rodés i l'Abraña, no vàrem treure l'aigua clara i vem desistir. El 22 de juliol de 2001 i amb la nova petita guia de Gorros del Luichy, vaig veure que habia una via prou interessant, l'Aresta JOAN MANEL. L'he repetida uns quants cops, el primer cop vàrem pujar per la canal de l'esquerra arribant i fent un petit flanqueig al jardí pentjant. Quan el Guillem Arias va obrir la ULU-APA en el 2012, la vaig tornar a repetir, ara, entrant per aquesta ,quedant un recorregut més llarg. En les guies que tinc, hi ha diferencies sobre els anys d'obertura i els aperturistes on el llibre del Barberà diu que es dels germans Cerdà l'any 1963, en la primera guia del Gorros del Luichy, es del Manolo Muñoz de l'abril de 1984 i en la darrera del mateix Luichy, atribuïda a Joan Cerdà i Salvador Rivas el 1958, amb tot això i que no aclareix res, he dibuixat la ressenya posant els dos noms a la via.

1r llarg: III i III+ i 3 expansions en uns 35/40 metres
Començem escalant per zona prou tombada i amb roca humida i no gaire agrïda. En el recorregut trobarem tres expansions. Al final entrerem al jardí penjant per la dreta . Podrem fer una reunió de tres espits grossos que son molt amunt del jardí o un metres a la deta a la via ULU-APA.

2n llarg: IV i 5 expansions en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra i després en vertical, ara si, amb bons còdols. Seguirem així i abans d'arribar a la reunió ens decantarem fent passos de flanqueig ascendent fins a arribar a la reunió.

3r llarg: V i IV+ i 6/7 expansions en 25 metres
Començem el llarg en vetical i escalada fina. Costa de veure les expansions fins que no les tenim a la vora. Proguessem sempre en vertical buscant els millors còdols que son molt bons i superant un parell de ressalts, entrarem a la reunió un xic a l'esquerra. La reuió es un pel incòmoda i penjada.

4t llarg: IV i III i 3 expansions en 25 metres
Sortim per la dreta i seguim pel fil de l'aresta amb bones preses. Els darrers metres els podem fer pel mig amb roca a controlar o decantant-nos una mica a la dreta aprofitant les darreres expansions de la via ULU-APA.

Del cim, baixem una mica pel cantó oposat a la via, arribant a una petita cornisa on hi ha la instal.lació del curt ràpel de 10/12 metres que ens deixarà en el coll de l'Ullal i la Magdalena Superior.

Escalada sempre interesant amb un tercer llarg més fort que els altres donant-li un punt més atractiu a la via.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera amb Agustín Perez i Jordi Esgleas

Via DIRECTA JB a la Miranda de Sant Pere, Montserrat

Fa molt de temps que coneixia aquesta via, però per una raó o altra sempre la deixaba a banda i avui ha estat el dia de poder escalar-la.

La via es curta però intensa, es una escalada directa, de roca molt bona i la dificultat concentrada en tres ressalts no obligats, l'equipació és correcte, tot i que en el segon llarg, es un pel exposada.

Per arribar al peu de via prenem el camí de Sant Joan fins a l'ermita i pasada aquesta, prenem un desviament amb marques blaves. Seguim sempre per l'equerra i en pla on flanquejarem per una cinglera fins avistar la Miranda de Sant Pere. Trobarem fites. Ara toca baixar per canal bruta fins gaire bé al final. de la roca. Desde el pla de les tarantules a peu de via, trigarem una mig hora.

1r llarg: IV, IV+, A0 (dos passos), V i IV, 5 expansions i uns 25 metres
Pujem en vertical fins al ressalt de pedra vermella que tenim damunt nostre. Els passos son molt verticals i ens tiren cap el darrere, Els que no tenim nivell, farem dos passos en A0 i sortim en lliure difícil. Seguim uns metres en vertical i de seguit ens decantem a la dreta per arribar a la reunió.

2r llarg: III, Ae (un pas), V, IV+, A0 (dos passos), V i III, 6 expansions en uns 35 metres
Sortim de la reunió fàcilment vers a un fort ressalt desplomat. Els pas es força dur i si no tenim una "tramposa" tindrem que fer un pas d'estrep. Sortim lleugerament a l'equerra amb pas difícil i en una bona cornissa petita descansem. Seguim recte amb escalada vertical. Aquest tram es una mica exposat però de roca molt franca. Arribarem a un altre ressalt on la roca a la dreta no es massa fiable. Farem dos passos en A0 i sortirem amb passos difícils, però protegits, fins que la dificultat decau molt i arribem a la reunió i final de la via.

Via ràpida i de molt bona roca que podrem completar amb la seva veïna Ramon de Semir (https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/search?q=ramon+de+semir) i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez. i Joan Prunera

Via CANALETA DE LES NIMFES a la Miranda de Sant Magdalena, 37 anys després.

Seguim recordant vies i la "Canaleta de les Nimfes" és una bona obció per un dia fresquet de tardor. La vaig escalar per primer cop a principis de 1986, que llavors era una paret desconeguda per a mi. Va ser la primera via oberta en aquesta paret i ressegueix una marcada canal amb un rocam immillorable i re-equipada generosament. Podrem troba el burins originals mentre la escalem. Al segon llarg, quan la re-equiparen, van fer una entrada directa, atacant el ressalt pel bell mig, quedant una escalada tota per la canal i més homegènia. Nom als peus de la via.

1r llarg: IV, IV+, V i  IV, 8 expansions en uns 28 metres
Començem a escalar en direcció a la marcada canal. Escalada vertical i amb còdols generosos. Als 3/4 del llarg es fa molt vertical on trobem el pas més difícil i un cop superat, sortim per la dreta de la canal i per placa arribem a un replà còmode on muntem la primera reunió.

2n llarg: IV, V, IV, IV+, IV i IV, 8 expansions en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra en direcció el ressalt que tenim a l'esquerra i ens endinsem un altre cop a la canial. El Pas més difícil es superar el ressalt un xic per la dreta i lograr possar-nos damunt d'un gran códol. seguim ara més facilment fins un altre ressalt més fàcil. seguim sempre per la canal fina al darrer ressalt que el superem un xic per l'esquerra i arribem a la reunió final.

Seguirem si no volem rapelar, fent una curta grimpada i després caminant entre còdols sueltos fins garibé el cim de la Miranda de les Magdalenes o be, un tar un rapel de 60 metres desde la darrera reunió.

Bona via, curta però intensa que la podrem convinar amb qualsevol del voltant.

Escalada realitzada per: Santi Guerra i Joan Prunera

Via WALT DISNEY a la Magdalena Inferior 25 anys després. Les Gorres, Montserrat

Dissabte 28 d'octubre de 2023 

Tornem a recordar tempos passats i l'altre dia que vàrem escalar la via BENSON, vaig estar mirant un altre via antiga, la WALT DISNEY. També la ecordava més fàcil (es fa habitual això ultimament,,,). La via sembla que es va començar a restaurar afegint dos parabolts al començament de la via, però no va ser aixi. Val a dir que no la començavem per on son els dos parabolts nous, ho feiem més a la dreta amb un "alejillo" considerable fins al primer espit. La via esta equipada amb espits vells i algún que altre "merlet" podrem emplaçar. La roca, com en aquesta zona és habitual, és d'allò perfece. Comença a la dreta d'un característic diedre i a l'esquerra de la via APIA.

1r llarg: IV, IV+, V i IV 6 expansions i uns 25 metres 
Pugem en vertical i a l'ombra d'uns arbres i cercarem dos parabolts, després anirem a la dreta a buscar el primer espit original i remuntarem per terreny vertical un mur amb un pas prou difícil. Seguim en tendència un xic a l'esquerra i muntarem una reunió prou pentjada.

2n llarg: V, IV i III 4 expansions en uns 20 metres
Sortim per l'esquerra amb passos difícils i verticals, escalan un mur de roca escepcional i al final d'quest i en terreny favil muntarem la reunió.

3r llarg: III, IV, V, III i II, 4 expansions i uns 25 metres
Encetem el llarg enfilant-nos facilment en vertical i superant un petit ressalt. Seguim vers una petita bauma en vertical lleugerament a la dreta, allí trobarem un espit. És un fort desplom que el podrem solventar amb un parell de passos de flanc a l'esquerra i tot seguit en vertical fins a arribar a la reunió d'espits. a l'esquerra i a uns tres metres tenim una instal-lació de ràpel

El descens el farem per la vessant Oest on hi ha un ràpel just de 30 metres per la via Normal. Seguint la mateixa lògica de la seva veïna BENSON, m'ha resultat molt més difícil que anys enrere.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez, Jordi Esgleas i Joan Prunera

Primer llarg

Arribant a la R1

Segon llarg

Arribant a la  R2

Tercer llarg

Ens han deixat escalar

Via BENSON a la Magdalena Inferior, 36 anys després. Montserrat

La via BENSON és una d'aquelles vies típiques dels anys 80'. A la botiga de "Pedraneu", del Guillem Arias i en tenia a munts de ressenyes i evidentent no hi habia "internet" i era la manera de estar una mica al dia de les novetats en vies obertes. Que sabes jo, en aquell pany de paret sols havia la via Albert-Busquets que ja habia repetit un parell de cops. Aquesta era diferent, amb més "segurus" i un gèlid 1 de febrer de 1987. vàrem anar. No sé quants cops l'he repetida i el darrer cop, el 20 de gener de 2002, fa vint i un anys. Mirant la piulada en el blog d'en Jordi Ceballos, m'he animat a repetir-la i com sols passar ara, es com la "magnitud de la tragèdia", després de tants anys, ja no la he escalat igual que llavors. 

Via curta i restaura amb bon criteri i amb una roca gens polida però que ens farà apretar-nos es marxos en els seus 25 metres del primer llarg. L'aproximació ès la mateixa que per les seves veïnes Apia i Albert-Busquets.

1r llarg: IV+, V, IV, V. V i IV, 7 expansions i uns 25 metres 
Comencem un parell o tres d'escalons per sota del final de les escales de Jacob. Un químic ens indica el començament. Pugem en vertical i de seguit ja es posa dret. Passos fins i a l'ombra. Despés hi ha un tram suau fins a arribar a la part més dreta, uns deu metres verticals i fins un haurem d'escalar amb finura per arribar a la reunió.

2n llarg: IV+, IV, III i II, 2 expansions en uns 15 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra i superant un primer tram vertical i amb molt bon canto arribarem a una part molt fàcil on muntarem la reunió.

3r llarg: IV, III i II, 5 expansions i uns 30 metres
Començem per l'esquerra i tot seguit en vertical amb escalada molt amable i superant un parell de ressalts fàcils arribarem gaire be a l cim de la roc.

El descens el farem per la vessant Oest on hi ha un ràpel just de 30 metres per la via Normal.

M'ha resultat molt més difícil que anys enrere, però això és normal, normal que repeteixi vies de fa molt anys i acabi mig "frustrat", però toca escalar, ni més ni menys

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Via ATILA a l'Ullal de les Magdalenes

 Dissabte 27 d'agost de 2022

La via Atila farà com uns trenta-si anys que no l'habia tornat a escalar. Típica via curta de mitjans dels anys vuitanta i símbol d'una època en què tots els escaladors que sovintejàvem per Montserrat, teníem ambicions de noves vies i nous reptes de grau. Com era una via curta i sense cap rellevància remarcable, no la recordo bé, sí que recordo, perqué tot ho apunto, que la vam escalar baixant de repetir la Mingo Arenas, la "Canaletes" de la Magdalena Superior, l'any 1986 perqué vam veure uns burins a prop de l'aresta de l'Ullal. Aquest cop també, baixant de la Magdalena Superior ens trobem al Joan Pera i al Toni Aymamí i l'Àngels Giménez que ja estan escalant l'Ullal i és clar, entre salutacions i rialles li dic a company d'escalar-la, i així ens i fiquem. Roca fantàstica i crec que les mateixes assegurances (no ho recordo bé) però ara son parabolts, el que veient ressenyes antigues parla d'una reunió entremig que no hem vist.

Un sol llarg de V, IV+ i III, amb 5/6 expansions en uns 30 metres. Trobarem un doble burí a peu de via. De la reunió es pot baixar amb un sol ràpel per la mateixa via o accedir al cim i baixar desgrimpant (III) o un curt ràpel d'uns 15 metres per la via normal.

Bona opció per arrodonir la jornada després d'escalar qualseviol via dels voltants. Bons records i també bones sensacions m'ha portat escalar de nou aquesta via després d'una pila d'anys.

Escalada realitzada per: Gonzalo Mayorga i Joan Prunera amb els companys, Joan Pera, Toni i l'Àngels

Via DIRECTA NÚRIA a la Miranda de Santa Magdalena. Montserrat

 Dimecres 10 d'agost de 2022

La via "Directa Núria" és una bona opció als matins calorosus d'estiu, com els que estem patín últimament. Via amb la firma Guillem Arias, equipada a cop de trepant, ens permetrà fer una escalada ràpida i amb poc compromís i que si anem valents i forts amb el V+ o 6a, gaudirem de valent el darrer llarg. Situada al vessant de ponent, tindrem ombra tot el matí. La roca podríem dir que és bona tot i que alguna pedra ens ha saltat de les mans.

Per accedir a la via partirem de l'estació superior del Funicular de Sant Joan i seguirem el camí a l'ermita del mateix nom. A la darrera corba a la dreta, abans d'arribar a les ruïnes de l'antic restaurant, prenem un camí poc marcat. Entre clarianes i bosc, arribarem a un coll entre dues roques, la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan. Davallem vers ponent i travessem per sota de la Roca del Mirador de Sant Joan. Seguim camí més o menys traçat fins a arribar a la base de la roca que volem escalar que es veu perfectament. Només haurem de resseguir per sota la paret fins a arribar al peu de via prou evident. La via comença al mateix lloc que la Rampa de la via Núria.

1r llarg: II i III, 5 expansions en uns 25 metres
Comencem a pujar per rampa fàcil tot seguint les expansions, que ens duran a una petita feixa, on hi ha la reunió.

2n llarg: IV i IV, 7 o 8 expansions en uns 30 metres
Sortim en vertical primer, per anar tota l'estona en escalada ascendent a l'esquerra. Passos ben trobats ens portaran a la reunió un xic penjada als peus d'un mur ben vertical.

3r llarg: V, A0e (6a o Ae) i V, 17 expansions i uns 30 metres
Sortim per l'esquerra i de seguit en vertical amb lleugera tendència a l'esquerra tot seguin les expansions. Trobarem passos fins que no són obligats. En un punt la via segueix en vertical superant un ressalt i d'aquí ja baixa un per la dificultat fins a arribar a la reunió.

Per accedir al cim, seguirem l'ample carena fins al cim de la Miranda de Santa Magdalena, lloc preferit pels turistes ansiosos de bones vistes i ambient. Cal dir que, amb les dècades que porto escalant, no soc conscient d'haber pujat mai aquest cim, potser de petit amb els meus pares, però no ho puc assegurar, doncs el fet de veure ple de turistes, mai m'havia fet el pes de pujar-hi 

Via perfecte al matins d'estiu i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

Via GUZMAN-SILVA a la Gorra Frígia. Montserrat

Dilluns 27 de juny de 2022 

Sempre que baixes de la Gorra Frígia o puges per la canal, crida molt l'atenció la gran llastra que hi ha adossada a la gran roca. El 2009 vaig escalar la GUZMAN-SILVA que la habien reequipat però aquell dia vam sortir per la via original. Aquest cop intentarem fer la sortida directa amb un llaminé A2e curt i divertit,

Via reequipada fa uns anys on li han afegit un darrer llarg per sortir més directament. La via està tota equipada amb parabolts i només necessitarem 8 cintes i els estreps per darrer llarg. A la meitat del segon llarg, la via Rapsodia Bohemia, va molt enganxada, degut a que en ser més antiga no havia tantes assegurances com ara. Via ràpida i prou encertada i amb un darrer llarg en A2e, però amb les expansions molt juntes.

1r llarg: IV i III,  4 expansions en uns 20 metres
Comencem pujant en vertical on les expansions ens indican el camí. El començament és fi i polit, despés es va fent una escalada més agradable fins a un bon relleix on muntem la reunió.

2n llarg: IV, IV+, V i IV, unes 8 expansions en uns 35 metres
Seguim els parabolt tot en vertical fins a un ressalt. Aquí trobem la màxima dificultat del llarg. Seguim escalant per placa amb passos més o menys fins i fàcilment arribem a la reunió.

3r llarg: III, A2e, IV+ i III, 7 expansions en uns 30 metres
Sortim de la reunió en vertical vers el ressalt que tenim força amunt. Un com sota el desplom encetem un curt Artificial amb el parabolts molt junts, La sortida sembla molt forta però fent un pas a la dreta i amb bons còdols als peus i mans sortim en lliure. Seguim recte amunt i trobarem alguna expansió de la via veïna. Ull que abans d'arribar a la reunió hi ha molts còdols solts. La reunió crec que es de la Rapsodia Bohemia.

Pel descens farem un primer ràpel fins al capdamunt de la gran llastra i després un altre fins a la canal de baixada i anirem descendint i flanquejant a l'esquerra fins a arribar al coll.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera