dimarts, 12 de setembre del 2023

Via ESPERÓ DELS ELFOS a la Paret d'Escales. Soperia

 Dijous 31 d'agost de 2023

Avui decidim escalar una via que fa molt de temps que vui fer, la clàssica "Esperó dels Elfos". Via tota equipada però que tens que escalar entre assegurançes, tant sols hi ha el tercer llarg que te l'has de protegir, val adir que es fàcilment protegible.

L'aproximacio de la via es de 15 minuts des de l'estacionament, tant sols tindrem que remuntanr un curt tram d'escales i arribarem al peu de via molt evident. Millor començar d'hora, sobre quarts de deu o les deu, doncs a les dotze del migdia , ja toca de valent el sol a la paret.

1r llarg: A0 (2 passos), IV+, IV i IV+, 5 expansions i uns 25 metres
Comencem al costat de les escales fent un parell de passos en A0 per superar un desplomet a la roca picada a les escales. Seguim i superant un petit tram vertical continuem, ara ja més fàcil fins que es torna a redresar un xic la paret i entrarem en una reunió pentjada i bastant incòmoda.

2n llarg: IV i IV+ i IV, 5 expansions i uns 40 metres
Seguim amb la mateixa tónica que en el primer llarg. Les expansions allunyen bastant però el grau ens deixa fer amb relativa comoditat. Abans d'entrar a la reunió, escalarem en diagonal a la dreta pel damunt d'uns arbustos i entrarem a la reunió al damunt d'un forat.

3r llarg: V, IV+ i IV, dos expansions en 35 metres
Sortim de la reunió en vertical i lleugerament a l'esquerra per arribar a la base d'un diedre/fissura a equipar. Per placa i fent alguns passos en bavaressa anirem progressant fins a un petit ressalt i un cop superat, entrarem facilment a la reunió. 

4t llarg: IIV, IV+, V i IV, 2 claus i 4 expansions en 35 metres
Comencem per l'esquerra de la reunió a cercar dos claus que no es veuen. El segon és a dalt d'un bloc fissurat. Seguim en vertical fins a un replà còmode. on hi ha una expansió. Seguim per paret vertical per l'esquerra fent uns arc ascendent i amb passos fins arribarem a la reunió prou pentjada.

5è llarg: IV+ i IV+, 5 expansions en 25 metres
Iniciem el darrer llarg sortint de la reunió en vertical fins la base d'un ressalt vertical. La pedra es un tant polida però les expansions son prou juntes. Superat aquests primers metres i amb lleugera tendència a l'esquerra anirem progressant per terreny una mica brut i trencat però no massa compricar i de seguit arribarem al final de la via.

El descens és tota una petita aventura, Seguirem a l'esquerra vers la part alta de l'embassament i ajudats d'un passamà i per una cornisa, entrarem en un túnel amb cadena. Això ens portarà a una sèrie de finestres abocades a la presa, nosaltres seguirem un altre túnel a la dreta que ens menarà a la cara Nord de l'embassament i seguint per una feixa, també amb passamà arribarem  a la part alta de l'embassament. Ara saltarem la tanca i baixarem fins a un passamà que en durà a les vistoses escales excavades a la roca. Anirem amb cura, doncs estan malmesas pel pas dels anys. Trobarem passamans vells que ens ajudaran per anar més segurs i ens portaran un altre cop al peu de via. En total uns 35 o 40 min. de baixada, depenent del que ens entretinguem. Ara ja som tota la colla reunits i anirem a fer uns "tantos" al bar del poble.

Via amb caràcter i de grau prou asseqible però amb un cert compromis i que ens farà escalar prou concentrats i nova per la "cole".

Escalada reralitzada per:  Santi Guerra i Joan Prunera
Arribant a la segona reunió

El tercer llarg des de la reunió

Arribant a la quarta reunió

L'espectacular quart llarg

El darrer llarg

Un cop baixades les escales, foto a sota de la paret

dilluns, 11 de setembre del 2023

Picos de Urbión 2.229 mts. Sistema Ibèric

 Dimecres 16 d'agost de 2023

Els Picos de Urbión constitueixen una de les serres més elevades del Sistema Ibèric espanyol i el seu cim és el Pico de Urbión, de 2.228 metres i separa les províncies de Burgos, Soria i La Rioja, així com fa de divisòria entre les conques de l'Ebre i el Duero. Al seu cim es poden observar dos sortints, per això s'anomene, Picos de Urbión.

Partint del poble de Vinuesa, prenem la carretera que puja al Puerto de Santa Inés. Al Km. 7 mes o menys, trobem a l'esquerra un desviament que indica la Laguna Negra. Seguim fent revols per carretera fins a arribar al paquing que és on deixarem el vehícle. Tenim dos opcions, caminar 1,3 Km. o pujar al minibus que per un irrisori preu, ens deixa a 300 mts. de la Laguna Negra.

Un cop a la Laguna Negra, travessarem la passarel.la de fusta per l'esquerra i pujarem per empinat camí (indicat) de la Senda del Portillo. Un cop a dalt podrem gauidir de les vistes de la Laguna Negra. Remuntarem una vall de pujada suau i arribats a un coll amb la vista ja dels Picos de Urbión, arribarem a la Laguna Larga. Seguirem per camí amb vistes aèries dels circs glaciars de la zona. Arribarem a un coll a on es ceuen tres camins, l'Urbion el tenim a l'esquerra i a la dreta un gran forat anomenat "el ojo de Urbión". Només tindrem que seguir el cami marcat i amb ziga-zagues i arribarem al cim amb vistes espectaculars de tota la zona.

La baixada la farem pel mateix camí però un cop arribats al creuament de camins, podrem desviar-nos a la dreta i en menys de 15 minuts podrem arribar al naixement del Duero. És curiós que només surti un petit rajolí d'aigua i que més a baix es converteixi en un riu tan gran. Remuntarem el que hem baixat i un cop al creuament seguirem una ampla pista un parell de quilòmetres que, en un punt indicat deixarem la pista i començarem el descens. Passarem per la Laguna Helada i i tot seguin el camí, descendrem un altre cop fins a la Laguna Negra. Com a la pujada, tindrem l'opció d'esperar el bus o baixar caminant el quilòmetre i mig fins a el parquin on podrem fer un refrigeri i tornar cap al poble de Vinuesa. En total d'anar i tornar seran mes o menys sis hores entre parades i descansos.

Excursió senzilla, llarga i exenta de dificultat i amb un paissatge d'alta muntanya poc habitual als que estem acostumants al Pirineu.

A la part alta de la Senda del Portillo

La Laguna Larga al fons

Pujada forta i aèrea

El coll on s'hajunten els camins amb l'Urbión al fons

El "Ojo del Urbión"

La creu i el cim

La part Nord i la laguna de Urbión

L'Urbión al fons i l'indicació de la Laguna Helada en el descens

Ja de reton a la Laguna Negra. La vall de la dreta en per on vàrem pujar

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.