dissabte, 12 de desembre del 2015

Via UN GRAN DIA a l'Abella de la Conca. El Pallars Llussà

Ja feia un parell de setmanes que el Ricard m'habia proposat anar a aquesta via però el no ser gens equipada em feia una mica (molt) de respecte, però com em pot més la curiositat que el respecte, a la fi, li dic que si. La via, per mi, es una "petita joia", més fàcil del que ens pot semblar a primera vista es deixarà escalar molt be però no ens enganyem, es compromesa i s'ha d'escalar, tant sols hi ha com assegurances fixes a la paret un clau casolà i un pont de pedra i les reunions amb un sol espit, que tindrem que reforçar per mes seguretat. La ventatge es que es una roca adherent de primera i plena de fissures on podrem emplaçar tascons i friends al gust sobre tot un friend del nº #3 pel segon llarg

Uns dos-cents metres abans d'entrar al poble, venint d'Isona, trobem un trencall de carretera a l'esquerra i en forta pujada que ens portarà a una pista en bon estat. Les parets son molt visibles des de la pista. Seguim la pista, primer asfaltada i després no fins trobar un altre pista més estreta que va a la dreta. La seguim fins el final d'un vallat on podrem deixar el cotxe sense molestar. Reculem caminant uns dos-cents metres fins que trobem una fita i pujant per camps d'ametllers arribarem a la paret en poc menys de mig hora.

1r llarg: V-, IV i IV+ neta d'assegurances en uns 55 metres
Comencem la via lleugerament a l'esquerra de l'evident esperó en un diedre. Superem el diedre i pujarem per blocs, alguns a controlar, plaques i ressalts. Podrem posar assegurances flotants al gust. Als quaranta metres veurem una reunió d'un parabolt i un pont de roca a la nostra dreta. No muntem reunió i seguim per un vertical esperó on al final del mateix trobarem la reunió molt penjada d'un espit i un pont de roca. Millor que reforcem la reunió amb friend per més seguretat. En aquest llarg tindrem que "aguditzar el nostre ingeni per trobar el camí lògic.

2n llarg: V, III, V i III, un clau i un pont de roca emplaçats en 55 metres
Davant nostre tenim una placa fissurada que d'entrada sembla molt difícil. Sortim de la reunió i ens enfilem per la fissura que es doble on podrem protegir-la amb un friend de #3. Al final de la fissura i la placa pujarem per un esperó fàcil i agradable fins que es redressa de nou. Seguim escalant per placa fins que l'escalada ens mena un altre col a l'esperó i fàcilment arribarem a la reunió d'un espit i que també tindrem que reforçar. El millor llarg de la via.

3r llarg: IV, IV+ i IV, neta dassegurances en 30 metes
Enfilem el darrer llarg en vertical de la reunió pujant per placa i ressalts fins un diedre poc definit. El superem i continuem per blocs verticals fins arribar al final de la via. La reunió la tindrem que muntar nosaltres mateixos. També tenim una reunió de parabolts a la nostra esquerra, però ja posats, millor "buscar-nos la vida"

A esta una escalada més fàcil del que creia i no per això deixa de ser compromesa, però amb infinitat d'ocasions de poder posar seguros a dojo.

Per baixar podem fer dos opcions, una es des de la cara oposada a la via (cara Nord) farem un ràpel d'un arbre d'uns 50 metres o be seguin l'aresta cimera vers llevant fins el cim de la roca i després baixant per la mateixa aresta fins una mena de coll on trobarem una corda fixa per davallar uns deu metres. Després caminant fins la tartera/camí que ens durà al Pas de Finestres, la gran bretxa oberta a les parets i d'aquí fins el camí per on hem arribat a la via.
Un dia i una escalda perfectes i nova via per la cole.
Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
La via i l'tinerari des de la pista 
El punt on podrem accedir a la via
El diedre del primer llarg 
El principi del magnífic segon llarg 
El final del segon llarg
Arribant a la segona reunió
El darrer llarg
Un gran dia...!!!
L'aérea aresta per arribar al cim

dijous, 10 de desembre del 2015

Via SORDENES MON GUEF al Serrat del Poll. Alòs de Balaguer. La Noguera

Dissabte 5 de desembre de 2015
Seguint els passos dels Galls de Ponent, amb el Ricard, decidim anar al Talòs (Alòs de Balaguer) a fer una via que fa temps que li tinc ganes. La via, no tan maca com la seva veïna, Lo Nik, Gall Lastir, es prou divertida i ens farà el pes. Equipada amb parabolts als passos claus, també necessitarem els tascons i els friends per poder completar-la i pujar amb més seguretat. La roca es bona, tot i que la tindrem que controlar un xic però en el quart llarg, trobarem una placa amb cantells que serà la delícia. La via queda a pocs metres a l¡esquerra de la Olga Frontera i la Nik, Gall Lastir amb una marca rodona i una fletxa que marca el seu inici.

1er llarg: IV, V- i IV+, quatre parabolts en 30 metres
Comencem a pujar per amb facilitat i on anirem trobant els parabolts que mes o menys ens indican el camí. Podrem completar la seguretat amb algun friend i tasco fins arribar a la reunió, prou penjada, on trobarem dos espits. Bon llarg per començar la via

2on llarg: IV i III un pitó i uns 20 metres
Sortim de la reunió en tendència a la dreta a cercar un pitó i tot seguin en escalada fàcil arribem a una mena fe feixa on en un bon replà muntem la segona reunió. Aquí s'ajunten la nostre via i la veïna Lo Nik Gall Lastir. Llarg fàcil però exposat

3er llarg: III i IV i III un parabolt i uns 35 metres
De la reunió ens decantem a l'esquerra i anirem escalant ressalts fàcils fins una placa a protegir. Tot seguit, anirem pujant blocs fins la base de la característica  placa del quart llarg , molt semblant a la de la Olga Frontera però més curta. Llarg molt fàcil.

4t llarg: IV+, V, i IV+, tres o quatre parabolts i un pont de roca en 30 metres
El llarg estrella. Tenim davant nostre una placa vertical però amb uns cantells fantàstics. Pugem recte amunt i després amb tendència a l'esquerra amb escalada prou difícil on anirem trobant un parell de parabolts. un cop superada la placa pujarem per una mena d'esperò fins arribar a una cornisa on muntarem la reunió. Llarg molt bonic.

5è llarg: IV-, V- i IV+ un parabolt i un pitó vell en trenta metres
Sortim de la reunió en vertical pel bell mig de l'esperò. En aquest llarg, tindrem que vigilar el rocam, dons hi han alguns blocs una mica inestables, però anant amb comte, no tindrem cap problema. Anirem superant plaques de l'esperó fins arribar a una bona cornisa on muntarem la reunió. El llarg te el seu "puntet".

6è llarg: IV i dos parabolts en uns 20 o 25 metes
Continuem per l'esperó superant ressalts fins una placa final on trobarem dos parabolts prou seguit i de seguit arribarem a la reunió. Llar fàcil però molt divertit.

7è llarg: III i net en uns 15 metres
Sortim de la reunió pàcticament caminant i amb tendència a la dreta per flanquejar i entrar en un collet de la cresta que porta al cim de la paret. Llarg de tràmit molt fàcil per arribar al collet i muntar el ràpel per baixar.

Per baixar, muntarem un ràpel de 20 metres fins una canal. Tot seguit pujarem per una canaleta que tenim al davant nostre i a dalt trobarem un arbre amb la instal.lació per fer el darrer ràpel. Baixarem pel la canla/tartera fins arribar al camí del congost de Mu retornant a on deixem els vehicles.

Via divertida on tindrem que escalar i un altre via nova per la cole...

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El Serrat del Poll i l'esperó de l'esquerra que es la nostre via
El primer llarg
El Ricard recuperant el primer llarg
El segon llarg
El fàcil tercer llarg
El magnific quart llarg
cinquè llarg
Desmuntant el darrer llarg
La darrera reunió abans de muntar el ràpel
Bona i divertida via...

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.