dijous, 10 de desembre del 2015

Via SORDENES MON GUEF al Serrat del Poll. Alòs de Balaguer. La Noguera

Dissabte 5 de desembre de 2015
Seguint els passos dels Galls de Ponent, amb el Ricard, decidim anar al Talòs (Alòs de Balaguer) a fer una via que fa temps que li tinc ganes. La via, no tan maca com la seva veïna, Lo Nik, Gall Lastir, es prou divertida i ens farà el pes. Equipada amb parabolts als passos claus, també necessitarem els tascons i els friends per poder completar-la i pujar amb més seguretat. La roca es bona, tot i que la tindrem que controlar un xic però en el quart llarg, trobarem una placa amb cantells que serà la delícia. La via queda a pocs metres a l¡esquerra de la Olga Frontera i la Nik, Gall Lastir amb una marca rodona i una fletxa que marca el seu inici.

1er llarg: IV, V- i IV+, quatre parabolts en 30 metres
Comencem a pujar per amb facilitat i on anirem trobant els parabolts que mes o menys ens indican el camí. Podrem completar la seguretat amb algun friend i tasco fins arribar a la reunió, prou penjada, on trobarem dos espits. Bon llarg per començar la via

2on llarg: IV i III un pitó i uns 20 metres
Sortim de la reunió en tendència a la dreta a cercar un pitó i tot seguin en escalada fàcil arribem a una mena fe feixa on en un bon replà muntem la segona reunió. Aquí s'ajunten la nostre via i la veïna Lo Nik Gall Lastir. Llarg fàcil però exposat

3er llarg: III i IV i III un parabolt i uns 35 metres
De la reunió ens decantem a l'esquerra i anirem escalant ressalts fàcils fins una placa a protegir. Tot seguit, anirem pujant blocs fins la base de la característica  placa del quart llarg , molt semblant a la de la Olga Frontera però més curta. Llarg molt fàcil.

4t llarg: IV+, V, i IV+, tres o quatre parabolts i un pont de roca en 30 metres
El llarg estrella. Tenim davant nostre una placa vertical però amb uns cantells fantàstics. Pugem recte amunt i després amb tendència a l'esquerra amb escalada prou difícil on anirem trobant un parell de parabolts. un cop superada la placa pujarem per una mena d'esperò fins arribar a una cornisa on muntarem la reunió. Llarg molt bonic.

5è llarg: IV-, V- i IV+ un parabolt i un pitó vell en trenta metres
Sortim de la reunió en vertical pel bell mig de l'esperò. En aquest llarg, tindrem que vigilar el rocam, dons hi han alguns blocs una mica inestables, però anant amb comte, no tindrem cap problema. Anirem superant plaques de l'esperó fins arribar a una bona cornisa on muntarem la reunió. El llarg te el seu "puntet".

6è llarg: IV i dos parabolts en uns 20 o 25 metes
Continuem per l'esperó superant ressalts fins una placa final on trobarem dos parabolts prou seguit i de seguit arribarem a la reunió. Llar fàcil però molt divertit.

7è llarg: III i net en uns 15 metres
Sortim de la reunió pàcticament caminant i amb tendència a la dreta per flanquejar i entrar en un collet de la cresta que porta al cim de la paret. Llarg de tràmit molt fàcil per arribar al collet i muntar el ràpel per baixar.

Per baixar, muntarem un ràpel de 20 metres fins una canal. Tot seguit pujarem per una canaleta que tenim al davant nostre i a dalt trobarem un arbre amb la instal.lació per fer el darrer ràpel. Baixarem pel la canla/tartera fins arribar al camí del congost de Mu retornant a on deixem els vehicles.

Via divertida on tindrem que escalar i un altre via nova per la cole...

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El Serrat del Poll i l'esperó de l'esquerra que es la nostre via
El primer llarg
El Ricard recuperant el primer llarg
El segon llarg
El fàcil tercer llarg
El magnific quart llarg
cinquè llarg
Desmuntant el darrer llarg
La darrera reunió abans de muntar el ràpel
Bona i divertida via...

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.