Via RUPI-GARRETA a lo Sabardó. Camarasa

Diumenge 12 d'agost de 2018

El Sabardo podríem dir que no es una agulla pròpiament diferenciada de la paret com es el seu veí, el Puro. Es com una llastra des-enganxada de la paret i tant sols els ultim metres estan separat de la paret. Es molt visible, encara que no tant com el Puro, des de la carretera de la Central Hidroelèctrica i que costa una mica diferencial-lo del Puro però es a tocar d'ell.

Del final de la carretera i tornant por on hem vingut hi ha un camí molt marcat que puja directament a la paret i en concret al Puro. Un cop arribem, seguirem el camí a la dreta tot resseguint la paret fins la base del Sabardó i per arribar al pau de via remuntarem un corriol que en deixarà en una petita cornisa i a l'esquerra del Sabardó comença la via en qüestió. Parabolt visible a peu de via al costat d'un burí vell.

1r llarg: V i IV+, 5 parabolts i un pitó en uns 30, metres
Comencem pujant per placa al costat d'un diedre tot cap a l'esquerra i al poc ens tindrem que pujar d'amunt d'una llastra. Seguirem per placa fina i amb bons forats pels dits fins arribar a una mena de xemeneia on trobarem un clau. pugem per diedre vertical fins arribar a una cornisa. Seguim per diedre ara una mica terròs i brut i superarem un ressalt entrant llavors a la reunió molt còmoda. Llarg que ja et posa a to.

2n llarg: IV, V i V+ (per mi un 6a) 6 parabolts i uns 30 metres
Sortim de la reunió pujant per una xemeneia i entrant llavors a una placa fins un diedre ben vertical però amb una preses fantàsticas. Superat aquest ressalt seguim per xemeneia fins un bloc empotrat on el tindrem que superar amb dificultat. seguim per xemeneia fins la bretxa del Sabardó i la paret. La via original sortia en remonage per la via normal però hi ha una sortida directa pel fil de l'agulla assegurada per dos parabolts. Els passos son molt difícils en el meu cas i un cop superat tot això arribem al cim del Sabardó. El millor de la via, el llarg mes bonic i per gaudir.

El descens es una mica "lios", doncs el primer cop que vaig fer la via Normal vàrem baixar per la mateixa i no varem tenir cap problema però aquest cop se'ns han enganxat dos cops les cordes i hem trigat tres hores en poden baixar. Llegint ressenyes i llibre  ens hem adonat que el millor es baixar per la via directa Mayor-Oliva que creiem que es per on va directe el ràpel, però no ho se del cert, però creiem que es així: un ràpel d'uns 20 metres fins la reunió de la via directa i després un de 40 fins el terra.

Be, dons ja tenim un altre via nova per la cole i totalment recomanable, ideal per combinar-la amb altres del voltant si no tens un ensurt amb els ràpels

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

El Sabardó i la linia d'escalada 

Recuperant el primer llarg

El segon llarg 

Recuperant el segon llarg 

El cim del Sabardó

Via THE WALL a l'Elefant 35 anys després

Dissabte 11 d'agost de 2018

A finals de juliol de 1983 i estant a Sant Benet, ens recomanen una via nova de grau "guai" i "tope assegurada". a l'elefant per la cara nord, "ojito al dato". Evidentment que ens va faltar temps per anar-hi. Recordo que ens va semblar una via fantàstica i molt assegurada pel que coneixiem a les hores i també recordo, particularment jo, que corria per la via aquesta, tant es que la vàrem repetir diferents cops fins l'aburriment. Ara, després de 35 anys, la torno a repetir, però ja no corrent tant com abans i fent un munt de reposos en les seves assegurances, sobre tot, al primer llarg. Ens serà molt "divertit" trobar els parabolts ben camuflats entre els còdols.

La via com era habitual en aquella època la van obrir des de dalt quedant un traçat d'allò més engrescador i amb un rocam gaire be perfecte a excepció de la primera meitat del primer llarg, doncs la roca no es tant cantelluda i molt més polida. Les assegurances crec que hi han la mateixa quantitat que llavors però ara son parabolts. Una via molt recomanable pels dies estiuencs de molta calor i que ens farà treballar de valent als que ja tenim una edat... o dos.

Per arribar a peu de via podem seguir el camí des de Sant Benet anant a l'ermita de Sant Salvador i un cop passada arribarem a un coll, davallem seguin marques grogues fins arribar a la cara nord de la Roca de Sant Salvador molt visible des de el camí que estem. Tot seguit veurem un corriol que ens porta directes a la paret, ara amb marques blaves i tot seguin a ran de paret arribarem a una llastra amb una marca blava, la via comença a l'esquerra.

1er llarg: IV+, V, V+ i V, uns 9 o 10 parabolts en uns 40 metres
Comencem a enfilar-nos per la paret a la recerca d'un parabolt que es força lluny, Així anirem escalant fent passos a dreta i esquerra buscant les millors preses de mà. En aquest tram la roca es poc cantelluda i prou polida. Tot seguit la via es decanta clarament a l'esquerra i redreçant-se força però ara amb molt bons cantells. D'aqui a la reunió trobarem els passos més difícils dels llarg. La reunió la muntarem en un petit relleu. Llarg molt mantingut on tindrem que escalar de valent entre parabolt i parabolt.

2on llarg: V- i V, uns 8 parabolts i dos pont de roca en uns 40 metres
Tornem a tenir davant nostre una paret ben vertical però amb un mar de còdols enorme. Sortim de la reunió per l'esquerra i seguirem escalant també a dreta i esquerra per trobar el millor camí. Costa una mica veure els parabolts però amb intuïció no tindrem problema. A mig llarg trobarem dos ponts de roca gaire be seguits i no en molt bon estat. seguim escalant fins un bon ressalt on es el pas mes difícil del llarg. Hi ha una boa excursió des d'aquest parabolt a la reunió. Llarg fantàstic un xic mes fàcil que el primer.

3er llarg: IV, IV- i III, un clau vell i dos parabolts en uns 30 o 35 metres
Sortim de la reunió vers un ressalt assegurat per un clau. Un cop superat ens decantem a l'esquerra a cercar un parabolt i seguim recte a munt i en tendència a l'esquerra fins arribar a una reunió uns metres abans d'arribar al cim de la roca.

Pel descens, baixarem al sud fins el coll de la roca amb la pròpia trompa de l'Elefant i tot seguit desgrimparem per una curta xemeneia. D'aquí seguir el camí que es portarà un altre cop al camí de pujada prop de l'ermita.

A estat una escalada dura i més quan després de 35 anys la recordaba... fàcil es la paraula? be això sons percepcions i records d'un altre època i ara, però, contents de poder tornar a aconseguir una escalada clàssica dels anys 80', però crec que ja no tornaré a repetir-la mes.

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi i Joan Prunera

El primer llarg

Recuperant el primer llarg

El segon llarg

Recuperant el segon llarg

Ens a costat però ho hem aconseguit!!!