Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat - La Vinya Nova. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat - La Vinya Nova. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 d’agost del 2016

Via ANONYMOUS a la Paret del Pont. Montserrat

Diumenge 15 d'agost de 2016
Seguim buscant vies a l'ombra del sol estiuenc i reprenent l'activitat després de les "dures" vacances, ens dirigim a la Paret del Pont a una via, en concret la Anonymous, que la vaig veure fer un cop que escalàvem la via Tasmània i que em va semblar prou interessant. La via es equipada però justeta i tindrem que completar amb friends els llargs per acabar de protegir-la si volem pujar amb més tranquilitat. Orientada a l'oest, ens permetrà fer una escalada prou interessant amb bona roca en general i sobre tot a l'ombra.

Deixem el vehicle a l'estacionament de la Vinya Nova i enfilem camí del Torrent del Pont a munt. Un cop hem arribat a l'alçada de la Roca Gris, sseguim caminant per camí ombrívol i un cop passada pel l'Agulla Jordi Solé i Masip, trobem una mena de canal/torrentera marcada amb dos fites a cada costat. La pugem i en cinc minuts ja som a peu de paret. La via comença a la dreta de la via Tasmània. Parabolt visible a uns cinc metres.

1r llarg: IV+, V, V+, 5 parabolts en uns 40 metres
Comencem el llarg pujant per una placa i superant un petit ressalt i tot seguit fem un flanqueig ascendent per una cornisa fàcilment fins el segon parabolt. Aquets primers metres son exposats. Pugem recte per placa fent passos a dreta i esquerra fins situar-nos en un altre gran placa. L'escalada es fina i prou difícil i tindrem que completar-la amb un friend petit. Al final de la placa trobem una petita cornisa als peus d'un diedre on trobem el pas més difícil del llarg i un cop superat arribem a una reunió penjada en una petita cornisa.

2n llag: IV+, V, IV+, un pont de roca i un parabolt en uns 25 metres
Sortim de la reunió per la dreta a cercar un pont de roca amb el cordino en mal estat però tenim un bon forat per un friend al costat mateix, Seguim en vertical fins una fissura petita on ens entrarà un altre friend petit que ens permetrà arribar al parabolt que tenim més amunt amb certa tranquilitat. Seguim i entrem en una mena de canal un pel trencada on ens podrem assegurar en unes bones sabines. Superem un ressalt i arribem als peus d'un marcat esperó. Aquí podem muntar reunió o seguir. Nosaltres decidim fer reunió.

3r llarg:V+, V, 4 parabolts en uns 20 metres
Encetem el llarg lleugerament a la dreta de la reunió fent un pas força difícil i seguim per l'esperó fins arribar a la reunió, a sota d'un desplom. En aquest llarg, la roca en molt bona.

4t llarg: Ae, V i IV, uns 5 parabolts en uns 15 metres
Cerquem el primer parabolt que el trobem a la dreta de la reunió per encetar un artificial de 4 passos amb una sortida prou difícil però amb roca de primera i progresivament perdem dificultat fins arribar a la reunió.

El descens el farem en dos ràpels si portem dos cordes de 60 m. Un des de la darrera reunió fins la primera, d'uns 50 metres i d'aquí fins el terra amb un altre de 45 metres.

Bona via amb un equipament just on tindrem que escalar i buscar emplaçament per les assegurances flotants, que no sempre ens serà fàcil trobar i un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
Aprimera vista, el primer llarg et fa tiarar enrerre
Pas realment difícil el entrar al diedre 
Segon llarg més amable però no baixem la guardia
El segon llarg desdde la reunió
El tercer llarg 
Quina mandra! l'artificial del darrer llarg
Arribada al final de la via

dimarts, 26 de juliol del 2016

Via ARESTA ESPARREGUERA a la Roca Gris, 18 anys després. Montserrat

Dissabte 16 de juliol de 2016
Un febrer de 1998 vaig fer per primer cop aquesta via, quan encara no havien restriccions, i no m'he cansat mai de repetir-la. Amb un grau de dificultat molt assequible i amb una roca que va de bona a fregant la perfecció, gaudirem d'una escalada poc sostinguda però amb un ambient immillorable. Les assegurances son justes en el seu punt, tret del darrer llarg comú amb la via TARANTEL·LA que resta tota neta però amb moles posibilitats d'autoprotegir-nos. Al matí tindrem sol als dos darrers llargs si escalem ben d'hora degut a que queda enclotada pel Serrat del Trio dels Pollegons. Cal recordar que l'escalada es prohibida de l'1 de gener fins el 31 de juny per nidificació de rapinyaires.
Partint de Pàrquing Nubiola a la part baixa de la Vinya Nova, prendrem el camí del Torrent del Pont, primer, pocs metres de pista on trobarem un trencall que ens durà a la llera del torrent, el travessem i comencem a pujar per camí ben marcat fins que la característica silueta de la roca Gris la tenim davant nostre. Travessem la canal del Pollegons i ens enfilem per la roca als peus de l'aresta i en un replà petit muntem reunió d'un bon arbre. Primera assegurança visible a uns 5 o 6 metres.
1r llarg: IV, 2 parabolts i 1 espit en uns 30 metres
Comencem pujant pel fil de l'aresta amb roca bona però a controlar. Anirem trobant les assegurances que en indican per on hem d'anar fins arribar a la reunió en un petit replà. Els dos parabolts de la reunió son molt separats. Llarg per entrar en matèria.
2n llarg: IV+, V, IV i III, 5 parabolts i 2 claus en uns 40 metres
Sortim de la reunió superant un ressalt un pel difícil. Continuem fins que l'aresta es posa dreta de debò i trobem un parell de claus molt seguits. Amb passos difícils seguim per l'aresta fins que cau la dificultat. Pugem per una mena de diedre fins arribar a una mena d'agulla i travessant una petita canal arribem a la reunió molt còmoda en un bon replà terrós. Bon llarg amb la seva sal i pebre.
3r llarg: III, V+, V i IV, 4 parabolts en uns 25 metres
Encetem el tercer llarg pujant per l'esquerra de la reunió amb poca dificultat fins arribar a un mur de roca compacta un xic polit pel pas de les cordades. Amb passos difícils i atlètics pugem per placa i a partir del segon parabolt ens decantem a l'esquerra per seguir més facilment per un esperó fins assolir el cim d'una agulla. Tindrem que desgrimpar un parell de metres per muntar la reunió que es a la paret del davant. El llarg més difícil de tota la via.
4t llarg: IV, V, IV i III i 5 o 6 parabolts en 50 metres
Seguim per l'esperó amb tendència a la dreta per placa de roca immillorable fins que es torna a posar ben dret. Seguim pujant amb dificultat fins que l'esperò s'arrampa i decau la dificultat. Podem posar algun tasco i friend per completar la protecció dons aquí no trobem cap expansió fins la reunió. Llarg, molt llarg i bonic de fer.
5è llarg: II i IV, 1 parabolt i un pont de roca en mal estat i uns 20 metres
En aquest llarg cambiem d'aresta. Estant a la reunió flanquegem fàcilment i baixem a una canal i als peus d'uns arbres pugem per la roca on trobem un parabolt. Pugem cap a la dreta per una mena de fissura on podrem emplaçar un tasco o friend i tot seguit farem un arc ascendent a la dreta fins arribar lsl peus d'un diedre on farem la reunió. Llarg fàcil però un tant a "pel"
6è llarg: IV+ i un pont de roca en uns 30 metres
Encetem el darrer llarg per un diedre on podrem assegurar-nos amb friends i tascons, tant sols trobem un pont de roca al final del mateix. Als deu metres, el diedre es decanta a la dreta i pugem per placa inclinada amb molt bona roca fins superar un ressalt i situar-nos en una cornissa on farem el darrer pas assegurant-nos d'una petita sabina i ja serem al cap de munt de l'agulla on muntarem la reunió d'una sabina. Llarg fantàstic per la seva condició i per les possibilitats de autoprotegir-nos.
Els descens el farem caminant per la carena vers llevant fent alguna que altre desgrimpada fins arribar a les instal·lacions de les reunions de la via OLMO-URQUIZA on farem tres ràpels per la mateixa via. El darrer llarg es de 60 metres. Si anem amb cordes de 50m tindrem que desgruimpar uns deu metres de roca polida. Ara només resta baixar pel que queda de la canal dels Pollegons fins el camí del Torrent del Pont i desfer el camí de pujada.
Escalada realitzada per: Santi Guerra i Joan Prunera
La via des de el camí, al costat de la canal dels Pollegons
El primer llarg 
Segon llarg 
Els passos més difícils del tercer llarg
Vistes de la tercera reunió des de el quart llarg
Arribant a la quarta reunió
El cinquè llarg 
Vistes de la reunió des de el darrer llarg
Fita aconseguida

dilluns, 13 d’octubre del 2014

Via DERSU UZALA per la variant directa al Trió del Mig. Montserrat

11 d'octubre de 1714 / 2014
Últimament estic escalant a sovint per aquesta regió de Montserrat, dons tenim que aprofitar aquesta època en que no hi ha restriccions per nidificació d'ocells. Es un racó de Montserrat molt feréstec, gens típic de les arestes i parets més obertes d'altres regions on podem trobar profundes canals per on baixa l'aigua quan plou torrencialment. Son parets amb molta vegetació, que al primer cop d'ull, no son gaire engrescadores però ens sorprendran gratament un cop ens posem a escalar-les.

Diferents circumstàncies han fet que em decidís a fer aquesta via. Una proposta "deshonesta" de l'amic Ricard Rofes proposant-me de sortir el dissabte en lloc del diumenge i embarcar-nos ens una via que no hem fet cap dels dos. La veritat es que no m'ho he rumiat gaire trobant informació em el blog de l'escalatroncs. Una via d'equipament just i amb bones opcions d'autopotecció... ideal per gaudir d'una bona jornada!

Deixem el vehicle al pàrquing Nubiola al costat de la Vinya Nova i prenem la pista que porta a Collbató. A la poca estona arribarem a uns enreixats i una porta metàl·lica i tot just a l'esquerra surt el camí en direcció la canal de l'Artiga Alta. Pugem primer per camí i de seguit es torna canal. a la poca estona trobarem que la canal es bifurca a dreta i esquerra. A la dreta trobem la senyal de la ferrada i fàcilment escoltarem el xivarri dels "ferratistes" (serà això el que espanta als ocells?). Nosaltres seguirem la canal de l'esquerra i enfilant-nos per blogs, de mica en mica arribarem a sota la paret al costat d'una gran alzina. Fàcilment identificarem el diedre per on va la via. No fem cas dels parabolts que hi han a l'esquerra, son d'un altre via.

1er llarg: IV, IV+,V+ i V, dos pitons i 4 parabolts (més o menys) en 30 metres
Comencem pujant en diedre on podrem emplaçar algun tascó o friend fins un ressalt protegit per un parabolt. El flanquegem per l'esquerra i pugem per placa. Aquí trobarem el pas més difícil del llarg. Un cop superat seguim per diedre fins la reunió un pel incòmoda. El llarg es molt maco però la roca es bruta i molt polida pel pas de l'aigua. L'ultim pitó no serveix de gaire, la baga es podrida i no es pot cambiar.

2on llarg: IV+, IV i IV+, 4 parabolts (més o menys) en 30 metres
Sortim de la reunió verticalment a la recerca i captura d'un parabolt que es troba ben lluny. Hi han unes bones fissures per posar tascons. Seguim un cop superem l'expansió i arribem a una mena de feixa on trobem un bon arbre per assegurar-nos. De seguit ens dirigim a una placa amb roca bruta però fineta. Quan perd verticalitat tenim que dirigir-nos a la dreta a cercar un ressalt amb roca dubtosa. Cap problema, la roca es bona i trobarem dos expansions i tot seguit arribarem a la segona reunió al costat d'un gran arbre als peus d'un diedre. Llarg entretingut però una mica perdedor.

3er llarg: V i IV+, 1 o 2 parabolts (?) en uns 25 metres
Sens dubte un dels millors llargs de la via. Ataquem el diedre pel mig on ens entraran els friends o tascons a "caldo" i amb tècnica d'oposició ens enfilarem per una roca gaire be fantàstica. El diedre poc a poc va desapareixen i gracies a un parabolt i a dues sabines podrem completar els darrers metres d'aquest bonic llarg. La reunió es a sota d'un gran sostre. Llarg curt però preciós.

4t llarg: IV+ V+/A0e, V, IV+, IV i III, 2 parabolts en uns 50 metres
Aquí farem cas de la ressenya que portem i en lloc d'anar per la original farem la variant directa que "mola" més. Sortim de la reunió per l'esquerra i un cop hem sortit de sota el sostre pugem per l'esperó molt vertical però protegit per dos parabolts. el que no tenim grau podem fer un pas d'A0e. després del segon parabolts pugem per pleca vertical i de roca molt bona, això sí, fins la reunió no trobarem cap assegurança més però aguditzant el "raro instinto del hombre blanco" podrem emplaçar tascons, friends i algun merlets. La reunió la farem quan l'esperó es tomba prou. Llarg simplement fantàstic.

5è llarg: III, V i IV+, 3 parabolts i un pitó en uns 40 metres
Ara en contes de seguir per la variant tornarem a la via original. Sortim de la reunió molt fàcilment fins que veiem que podem passar a l'altre banda a cercar una feixeta amb uns arbustos al peu d'una placa vertical. D'es d'aquí podem veure els parabolts. Un cop som a la vertical de la placa pugem per un petit diedre ajudats per una sabina fins un parabolt. Més a munt trovarem un pitó quer no veiem i tot seguit pujarem en flanqueig ascendent, sempre amb bona roca fins la reunió. Llarg una mica discuntinuo però prou bonic.

6è llarg: III IV+ i IV, dos parabolts en uns 30 metres
Aquest llarg es una mica perdedor però si busquem la lògica no tindrem cap problema. Des de la reunió sortim recte amb tendència a la dreta fins un ressalt que es força lluny. Aquí trobem un parabolt. Superem el ressalt sempre en direcció a la dreta fins un altre ressalt també assegurat i en poca estona arribarem a la reunió final una mica abans d'assolir el cim.

A estat una escalada fantàstica, de tall clàssic i amb al·licient de poder posar "caxarrets" que a Montserrat es tot un luxe.
Per baixar farem quatre ràpels amb cordes de 60 metres (veure el croquis de la ressenya)
Dia fantàstic amb bona companyia on m'he trobat a companys del centre que anaven darrere nostre, en Joan Asin, en Jesús i en Pep, que mentre repelàvem l'hem fet petar una estona. Un altre via nova per la cole!

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
La paret abans que li toqui el Sol
El diedre del primer llarg
El primer llarg
Començant el segon llarg 
El diedre del tercer llarg
Arribant a la quarta reunió 
El cinquè llarg
El darrer llarg
Foto finish!!!
Fent el primer dels quatre ràpels... quin estrés, en el meu cas!!!

dimecres, 10 de setembre del 2014

Via TASMÀNIA a la Paret del Torrent del Pont. Montserrat

Diumenge 7 de setembre de 1714 / 2014
Seguim buscant vies a l'ombra de les "xafogors" estivals i aquesta es un bon exemple. La Pared del Torrent del Pont, era per mi, un indret desconegut. Havia sentint a parlar d'ella però mai m'habia interessat en especial i es que, realment, no tenia ni idea d'on era i això que tinc la guia cara sur MONTSERRAT Vias larga. Aquesta setmana m'he posat les "piles" i he esbrinat on es la paret i la via. He buscat informació i he trobat diverses ressenyes mes o menys divulgadores però no al blog de l'Escalatroncs... ens te mal acostumats!!! Be dons, entre la informació una mica escadussera i un pel imprecisa de la guia esmentada i una prou bona ressenya del blog Ressenyes de mig món, d'en Joan Jover, ens em embarcat en una nova "aventureta" per aquest diumenge.

Deixem el vehicle a l'estacionament de la vinya Nova i enfilem camí del Torrent del Pont a munt. Un com hem arribat a l'alçada de la Roca Gris, ja es la "dimensió desconeguda" per nosaltres. No hem passat mai d'aquí. Seguim caminant per camí ombrívol i amb molt d'arbre que no deixa gaire orientar-nos. Segons la guia posa que hi ha una canal a mà dreta que va directe a la paret. Passem una canal però estem als peus de la roca d'en Jordi Solé i Masip i aquí no pot ser. Caminem una estona més i trobem una canal molt esmicolada i prou ample i intueixo que ens durà a bon port. Efectivament en poc més de deu minut som a peu de via i localitzem el primer parabolt ben a munt.

1er llarg: IV, V, IV, V, V+ i V, 9 parabolts en uns 40 metres
El llarg comença per paret tombada amb presa bona però un pel polida per la caiguda d'aigua. De mica en mica la cosa es va redressant fins un mur vertical que el superem amb no massa dificultat fins arribar a un relleix on bruscament cambiem totalment a la dreta i superant un ressalt. Passat això trobem la màxima dificultat del llarg. Seguim recte a munt fins arribar a la reunió de dos parabolts i prou penjada. Llarg potent on tindrem que carregar les "piles".

2on llarg: V, IV+, V i IV+, 6 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta per un pany de paret vertical però amb bona presa fins un ressalt. tot seguit fem un pas a l'esquerra per situar-nos en uns matolls i continuem recte a munt per placa, ara un pel més tombada, fins la reunió en una cornisa molt petita. Llarg semblant a l'anterior però un xic més fàcil

3er llarg: IV, IV+, V i IV, 3 parabolts en uns 25 metres
Encetem el llarg per placa vers una fissura en diagonal a l'esquerra. Fem un parell de passos de flanc a l'esquerra i continuem recte a munt. Trobarem alguns passos en adherència molt curiosos. Seguim pujant fins un arbre mort tot sec i un metre més a munt trobarem la reunió.
4t llarg: IV, A0e, V, V i IV, 7 parabolts en 30 metres
Sortim de la reunió fàcilment per l'esquerra fins que la paret es posa vertical. Seguim pujant fins un desplom on trobem el que seria les passos més difícils de la via però que no son obligats. Amb un parell d'A0e superem la panxa per la dreta i tot seguit per placa en vertical. Una sabina ens ajudara en algun pas. De mica en mica la paret perd verticalitat fins que arribem a sota d'un desplom on trobem la reunió i el final de la via.

Per bixar hem llegit vàries opcions que quan ets a la reunió no veiem gens clares i decidim com persones de seny que som, rapelar per la via. Un ràpel d'uns 50 m fins la segona reunió i després un altre de 60 m fins el terra i ja podem donar l'activitat d'avui per finada. La veritat, no m'ho esperava, la via ens ha fer suar de valent però amb tranquilitat i bona lletra ho hem aconseguit.
Una via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
La paret des de sota
El primer llarg
El Joaquim des de la primera reunió
El segon llarg
Ambient i plaques, no molt verticals, però finetes, finetes

El tercer llarg
Més plaques fines...
El darrer llarg
Arribant a la reunió i final de la via

diumenge, 31 d’agost del 2014

Via LOS MARES DEL SUR al Pollegó Oest. Montserrat

Dissabte 30 d'agost de 1714 / 2014
Des de fa una mica més d'un any que vull anar aquesta via però entre que te restriccions per nidificació de "pajarracus" i que no "enganyava" prou a la penya, no havia manera. Uns, m'havien parlat malament i uns altres be d'aquesta via i com tot en aquesta vida, per opinar s'ha de conèixer. A veure, de fet es una via que trigaré en repetir-la si decideixo repetir la... de totes maneres no m'ha desagradat del tot ,a excepció del quart llarg, degut a la roca massa trencada que te en el seu començament. Però es que la via te una lògica aclaparadora, busca el camí més evident per conquerir el cim. Poques assegurances i molt justetes, et fan posar-te les piles ja ses de el primer llarg. Teníem intenció d'anar més lluny de Barcelona però les prediccions ens van fer quedar-nos a Montserrat i a la fi vàrem poder ser una petita colla i com ningú havia fet aquesta via, a tots els hi va semblar be.
Per l'aproximació partirem de l'estacionament Nubiola a la Vinya Nova i prendrem el camí que mena del Torrent del Pont. Seguim camí a munt fins travessar un primer torrent anomenat Canal Fosca on davant nostre tenim la dreta Aresta Ribes. Remuntem aquesta canal fins arribar a peu de via de l'Aresta Ribas i fent gal.la del nostre instint anirem vorejant a estones la paret i seguin traça de camí poc definit fins que arribarem on tot just comença la nostra via. Aproximació un pel penosa degut als matolls punxegut que trobarem tota l'estona... però "qui alguna cosa vol, algo li costa"
1er llarg: IV, V, IV+, V, V+/A0e (6a) i IV+, 5 expansions ens uns 40 metres
Pugem a la vertical d'un pont de roca visible des de el peu de via. La paret poc a poc es va redreçant fins arribar a una fissura herbosa. Un cop superat això be una placa de roca inclinada però polida com un mirall on tindrem que apretar força el cul fins arribar al ressalt on no serà tan fàcil fer A0e. Al final del darrer parabolt tenim un pas més fàcil del que sembla per entrar a la còmoda primera reunió. Aquest llarg et posa les piles de cop.
2on llarg: IV i III, neta d'assegurances en uns 25 metres
Ens enfilem per un diedret de roca polida on podrem llaçar una baga en una bona sabina i un cop superada aquesta dificultat progressarem per una canal molt fàcil i un xic trencada vers l'esquerra fins la segona reunió. Llarg senzill i de tràmit.
3er llarg: V, IV+, IV, V i IV+, 4 expansions en uns 40 metres
Encetem el llarg a la dreta d'una llastra on podem posar un friend o tascó i de seguit en tendència a la dreta arribarem a una expansió que no veiem des de la reunió seguim recte a munt, primer per placa vertical i després es va posant més fàcil fins un ressalt. Superem aquest ressalt i continuem amb tendència a la dreta fins arribar a la reunió. Llarg més bonic del que pot semblar a primera vista.
4t llarg: V- i IV+, 5 expansions en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers la dreta fins una bona sabina. Pujarem per una mena de llastra que malauradament, es trenca tota. Pujarem amb molta cura fins un a expansió. Tot seguit, ara a l'esquerra pujarem per una mena de canal on trobarem la segona expansió que ens dura a un arbre on podrem llaçar una baga i continuar, sempre amb roca a controlar fins la propera expansió.  Seguirem per roca, ara millor però polida on trobarem un parell més d'expansions que ens durà al bell mig d'una aresta molt estètica on farem la reunió un pel penjada.  Aquest es poder, el pitjor llarg de la via. Busca el terreny més lògic per pujar, sense poder evitar la roca més trencada i la dificulta es més per la qualitat de la roca que per lo difícil.
5è llarg: V i IV+ i 5 expansions en uns 50 metres
Sortim de la reunió en clara  tendència a l'esquerra abocant-nos al buit. La proera expansió no la veiem i son uns bons metres però justament quan comencem a enfilar-nos verticalment trobarem un bon forat on entra un friend dels grans. A partir d'aquí, es un festival de bona roca. Les expansions estan molt separades però que ens podem acurar un pel buscant merlets i forats on assegurar-nos. Després de uns llargs cinquanta metres arribarem a la reunió. Sens dubte el millor llarg de la via, però tindrem que escalar de valent.
6è llarg: IV i una expansió en 25 metres
Darrer llarg de les mateixes característiques que l'anterior però més fàcil i curt on ens dirà a un avant-cim on muntarem la reunió en una instal.lació de ràpel o una mica més amunt en un petit coll en un arbre. D'aquí tindrem que remuntar uns tres o quatre metres fins el verdader cim del Pollegó Oest.
Pel descens podem fer dos coses. Baixar rapelant per la mateixa via, cosa que no ens va fer el pes (a mi per raons obvies) degut a que es possible que s'enganxin les cordes i caiguda de pedres. Al final decidim baixar com persones amb molt de seny: caminant!!! Pels que volgeu baixar rapelant, cinc ràpels i al terra i fi de la història. Pels que decidiu baixar caminant tindrem que resseguir tota la carena del Serrat dels Pollegons (fites visibles) i que al final vorejarem una roca per la seva dreta que ens portarà a un coll on hi ha una fita molt gran (la hem reconstruit) i tot seguit amb paciència, baixarem per la Canal dels Pollegons que ens durà a peu de via de la Olmo-Urquiza, Tarantel.la i Mickey Mouse, entre d'altres, fins el camí del Torrent del Pont. Un horeta llarga de baixada. I be, un altre via nova per la cole i el millor de la via, la companyia
Escalada realitzada per: primera cordada: (el joves) Ricard Rofes i Jordi Ceballos. Segona cordada: (els... iaios) Joaquim Llòria i Joan Prunera
El Ricard acabant el primer llarg
Jo seguint de prop als companys
El tercer llarg
El poc agraït quart llarg
La quarta reunió
El Ricard començant el cinquè llarg

Jo seguit els passol del Jordi
El cinquè llarg vist des de la reunió de dalt
En Joaquim arribant a la cinquena reunió 
En Ricard al darrerr llarg
Un merlet, gaurebé, tant bo com un parabolt!
L'avant-cim de la via
Un "selfie" dels quatre

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.