dimarts, 12 de març de 2019

Via SUPERTRAMP a la Paret de les Bagasses 35 anys després

Dissabte 9 de març de 2019
El juliol de 1984 va ser el primer cop que en vaig mirar la paret de les Bagasses amb ulls d'escalador i que aquella immensa paret ,que gairebé, es perdia en el cel blau d'aquell calorós estiu va fer que entre por i curiositat al desconegut ens decidíssim a escalar aquella paret encaixonada en el congost. La Supertramp es la via que mes cops he fet a Terradets, tant cops con set, i que el record que tinc es de literalment, córrer per la paret, tot el contrari d'aquest últim cop, que mes be m'he arrossegat com he pogut tot i tenint que treure de la "xistera" un estrep per poder superar algun pas que altre. Han passat vint i tres anys des de l'ultim cop que la vaig escalar, poder una mica cansat de repetir-la i que la paret era prou llimada pel pas de les cordades i ha estat ara que m'he decidit a tornar a repetir-la... per últim cop? no se, qui ho sap. La ressenya que he fet dista molt de com la vaig ressenyar el primer cop però ja sabem que no es igual als 24 que als 59 anys, tot es mes... podríem dir, feixuc.

La via ara es re-equipada amb reunions amb anella per poder rapelar i conta amb 8 parabolts emplaçats en tota la via, sobretot en els trams mes polits però que no regala res de res i podrem gaudir de la col.locació de tascons immillorables així com de tota mena de friends grans i petits.

Per accedir a la paret deixarem el vehicle de la zona d'esbarjo de la font de les Bagasses i ens dirigirem a la paret tot travessant el pont d'un arc que hi ha per travessar el riu. Pujarem per un tram amb cable fins arribar a la via del tren travessant amb cura el túnel i tot seguit remuntant-lo vers la paret. Arribats a la base de la paret trobarem una marca picada a la paret QV de la via Quo Vadis, i uns metres més amunt en un gran replà la nostra via on hi trobarem un burí amb plaqueta al peus, aquí comença la nostre via.

1er llarg: III, IV+, IV i V+ (un pas d'Ae), un parabolt i uns 40 metres
Comencem a pujar per paret tombada sempre buscant la vertical d'una llastra característica. Un cop arribats la superem amb tècnica de bavaresa fins un bon arbre als peus de la vertical placa. Ens enfilem per la placa fins arribar al parabolt. Aquí tenim un pas difícils i polit, en el meu cas he fet servir un estrep per poder superar un pas i abocar-me de ple en la placa fins assolir una bona presa de ma que ens durà de seguit a la reunió.

2on llarg: V, IV+ i IV, un parabolt un clau i un burí en uns 40 metres
Sortim de la reunió per placa difícil a cercar el primer parabolt, sortir del parabolt es el que costa més. Seguim per placa mes humana fins un ressalt on trobarem un pitó. El superem i continuem per placa on hi ha un burí original i continuem en escalada mes tranquil·la fins la reunió.

3er llarg: IV+, V+ (un pas d'Ae), V, V+ (un pas d'Ae) i IV+ i dos parabolts en uns 40 metres
Sortim en direcció un ressalt amb una bona sabina que ens portarà a una vertical placa, el pas es protegit però la roca es molt polida i amb l'ajuda d'un estrep podrem arribar a una grossa sabina. continuem per diedre fins assolir un altre parabolt. Les preses de ma i de peu son molt polides i farem un altre pas d'estrep per perdre la sensació que ens rellisca el peu. superat aquest entrebanc continuem per diedre mes fàcilment fins la reunió.

4t llarg: IV+ V+ (un pas d'A1), V i IV+ i un parabolt en uns 25 metres
Encetem el llarg fàcilment flanquejant a la dreta fins situar-nos sota un parabolt. D'aquí continuem recte fins un ressalt molt pronunciat amb una bona fissura. en el nostre cas hem col.locat un tascó i fent un pas d'A1 hem lograt superar el ressalt. Continuem amunt  fins gaire be tocar un gran arbre i d'aquì flanquegem fins la reunió que tenim a la dreta.

5è llarg: V i IV, neta i uns 20 metres
Sortim de la reunió vers una gran llastra vertical i un xic desplomada i la superem amb tècnica de diedre fins que decau la dificultat i en poc estona arribem a la reunió, la mes espectacular de totes.

6è llarg: IV, IV i IV+, dos parabolts i uns 35 metres
Sortim de la reunió ver la dreta fins un parabolt força metres amunt. Un cop en el parabolt, fem un canvi i passem de placa a un diedre. continuem amunt fins que el diedre es tanca i trobem un altre parabolt. Aquí la roca es prou polida però superem els darrers metres fantàstica fins arribar per placa tombada fins la reunió.

De la reunió, tenim tota una instal.lació de cable que recorre tota la Falsa Feixa fins el final amb passos prou aeris i un cop hem travessat tota la paret trobarem el camí que ens durà amb una mig hora a la via del tren. Travessem l'esmentada via baixant per una canal amb corda fixe que ens deixarà a la carretera.

A estat una dura i fantàstica escalada (en el meu cas) deixant-me un regust agre-dolç, doncs no puc separar del meu pensament la manera que la havia escalat tants cops i com he tingut que superar els mateixos passos d'una manera tant diferent, però així son les coses, sap mes el dimoni per vell que per dimoni... aneu a fer-la, que gaudireu d'un itinerari preciós.

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera amb Miquel i Ricard
Començant el primer llarg
A la placa del primer llarg
El tercer llarg
Recuperant el tercer llarg
El vertical quart llarg
Arribant al flanqueig del quart llarg
El cinque llarg, al darrera dels companys
Arribant a la cinquena reunió
El darrer llarg, poder el mes bonic com a traçat 
Ho hem aconseguit!!!
La paret i la meva ressenya de fa 35 anys

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.