dimarts, 31 de gener del 2012

Vies TUAREG i ANTONIA VILASECA VILALTA a la Doble. La Plantació

29.01.2012
La idea d'aquest diumenge era molt diferent del que vàrem planejar en Joaquim i jo. El cas es que quan surtim del cotxe, al parking del Monestir, vem cambiar d'opinió de cop. El termòmetre marcave 2º C i corria un "airet geladet" que no era res engrescador. Be, ja hi erem al Monestir, que fem? Anem a Gorros o a la Plantació? Ja veurem. Arribem a l'estació inferior del Funicular de Sant Joan i vet'aqui, tancat per revisió anual, dons a caminar s'ha dit!

Pujant pel camí cimentat fins a Sant Joan, optem per anar a la Plantació i fer una via dels germans Masó a la Doble que jo fa temps que la vaig fer, així en Joaquim farà una via nova. El sol no llueix gaire i s'està tapant per moments però sembla que no plourà, ja veurem en que queda tort això avui...

Arribats a peu de via el sol escalfa una mica i sembla que el dia s'aguantarà. Devant nostre tenim la vertical aresta del primer llarg. Recordo que al costat hi ha un altra via dels mateixos Masó. Quan acabem amb aquesta podriem fer la seva veïna, no? Be, ens posem a la feina.

Via Tuareg
1er llarg III, IV i V 5 espits i 40 metres.
El començament es una mica trencat i l'espit està força lluny, on es redreça l'aresta. Puc possar un parell de friends abans dels espits i continuo vertical per uns còdols petits i cantelluts amb un grau que va pujant de dificultat fins arribar a la reunió que farem en una petita cornisa per sobre d'una sabina.

2on llarg 1 espit i 35 metres
Sortim de la reunió verticalment pero més fàcil que al primer llarg i també amb molt bona roca. Pasats un metres de l'unic espit de la tirada la cosa ja s'inclina força i pugem amb facilitat. No hem trobat el clau que indica la via però podem possar un merlet molt bo. Arribant al cim la roca es torna dolenta pero de poca dificultat.

Ja som al cim i buja un vent gelat que ens esperona a buscar el rapel. Tindrem que baixar l'agulla principal amb un passos una mica delicats fins un collet. D'un pont de roca hi ha una baga que la podem fer servir per despenjar-nos, però això es a gust del personal. Tot seguit, remuntem un altra agulla fins el seu extrem nord on farem el rapel que ens deixarà en un collet. Recllim cordes i tornem a la mateixa agulla on tenim les motxilles i ens disposem a fer la segona via.

El primer llarg
El Joaquim poc abans d'arribar a la reuió
Començo a tenir fred, encara que faci sol!
El segon llarg
El cim!
Via Antonia Vilaseca Vilalta
1er llarg III, IV i IV+  dos espits i 45 metres
L'espit es veu força lluny però d'entrada no sembla difícil. Vaig pujant i no trobo res per possar i sort que arribo a l'espit, dons ja portave uns deu metres sense res i aquí la cosa ja cambia. després es tomba fins un ressalt on trobo el segon espit. Pas vertical on passat l'espit poso un friens del 0,25 i tot seguit fins que la roca ja es tomba i arribo a la reunió en una cornisa força còmode.

2on llarg IV i III un espit i 35 metres.
Aquest llarg es veu fàcil i al final tot apunta que la roca no serà gaire bona. Desde la reunió veiem un espit amagat que no es divisa facilment. Pujem per una mena d'esperó fins "xapar2 l'espit. després facilment fins que a pocs metres abans d'arribar al cim la roca estorna molt dolenta i entre terra i sabines arribem un altre cop al cim.

Ara només ens resta tornar a fer el mateix d'abans i per avui ja hem tingut prou, dons começa a fer fred de valent i s'està encapotant una mica. Be, no ha sortit el dia tant malament com creiem i hem pogut fer un parell de vies en un lloc molt solitari. Es curiós, avui només hem vist una cordada a la Comez-Xalmet, de camí a la Plantacio i a la tornada, un altre a la Rantanplan. Avui ha fet molt de fred!!!

El primer llarg de la via Antonia Vilaseca
En Joaquim al segon llarg

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.