dimarts, 4 d’abril del 2017

Via ARANTXA AL PAIS DELS SONS TROBATS. El Clot de Vilamala, el Solsonès

Diumenge 2 d'abril de 2017
Aquest diumenge tornem al Clot de Vilamala, un feréstec, amagat i tranquil indret de la comarca del Solsonès. Per arribar podem anar des de Solsona, prenent la carretera que porta a Sant Llorenç de Morunys i al km. 21,5 en un revol de la carretera anomenat de Fenarals deixem el vehicle. Prendrem la pista que tenim a la nostra esquerra i que baixa en direcció a Sòbol. Després d'una gran corba que fa la pista, arribem a una explanada. Es aquí on cambiem de direcció i baixem vers ponent seguint,marques grogues i  en ocasions, verdes i blanques. Tot això es seguin l'anomenada Serra Llarga fins un punt on trobem un parell de fites grans que ens indiquen el camí de baixada fins el clot de Vilamala pròpiament dit. Tot baixant, travessarem un torrent i quant siguem al segon, em de remuntar el torrent. Passarem pel peu de via del Camí dels Alamalibons. Continuem torrent a munt fins arribar a la paret que tenim a l'esquerra en una clariana del bosc, es aquí on comença la via on son visibles els parabolts que ens indicaran el camí a seguir (40 min,)

1r llarg: IV, 4 parabolts en uns 30 metres
Comencem per placa compacta en vertical i a partir dels segon parabolt, pujarem amb tendència a la dreta fins que escalats uns trenta metres muntarem reunió en un còmode relleix. Ull a la roca.

2n llarg: III i II, 4 parabolts en uns 55 metres
Sortim de la reunió vers la dreta fins un mur de poca dificultat i un cop superat, escalem flanquejant a la dreta tot pujant lleugerament fins que perdem dificultat i on la roca es tomba molt, muntem la reunió. Llarg molt fàcil

3r llarg: I, sense cap expansió i un 30 metres
Més que un llarg, podríem dir que es un cambi de reunió, doncs la dificultat es practicament inexistent. sortim de la reunió caminant en direcció a una mena de feixa amb arbres i un cop arribem, en el seu extrem dret, trobarem un sol parabolt on muntarem la reunió. Podem reforçar-la amb un tricam o friend mitjà/petit.

4t llarg: IV, IV+ i IV, 5 parabolts en 40 metres
Encetem el quart llarg sortint per la dreta de la reunió per una placa immensa, on tindrem que navegar per la paret per trobar els parabolts que ens indicaran el cami a seguir, però amb calma i paciència els trobarem. Passats uns trenta metres d'ascensió, una cornisa a la dreta ens obligarà a fer un flanqueig fàcil i aeri per entrar a la reunió de dos parabolts de 10mm. un pel penjada. Llarg molt bonic de fer.

5è llarg: IV+, IV,  A0e (6a), V+ i V, 8 parabolts en uns 35 metres
Sortim per la dreta de la reunió a cercar el primer parabolt i passats deu metres, flanquegem a l'esquerra uns cinc metres i ens situem en un petit pedestal als peus d'un mur, en un començament, desplomat. Seguim en lliure o un pas d'A0e i continuem amb passos difícils però francs i ben assegurats fins que va decaient la dificultat i arribem al cim. Llarg potent però prou assequible.

Pel descens seguirem la carena que tenim a la dreta de la via fins un coll i remuntarem uns ressalts de roca de II grau i continuarem carenant fins el revolt de la carretera on tenim el cotxe (20 min.) i un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
La paret que anem a escalar, daant nostre
Començant en primer llarg
Recuoerant el primer llarg
El fàcil segon llarg
Començant els primer metres del quart llarg
Recuperant el quart llarg
El vertical cinquè llarg
El dia s'ha comportat i ens ha deixat escalar

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.