dilluns, 4 de gener del 2010

Via SOMNI DE PRIMAVERA. Totxos Cam Nou Barris. Els Graus

3 de gener de 2010
Quendem per anar a escalar el diumenge en Joan Marc, l'August i jo. La idea era fer la normal de la Momieta, però ja arribant a Olesa veiem que la "Montse" esta tota enboirada. Joan, aixó està molt tapat i farà molt de fret, emb diu en Joan Marc. Saps que, esmorzem a Monistrol i ja veurem, li dic. L'Augusts ens espera en un bar a Monistrol amb tot una biblioteca de ressenyes de Montserrat, se li ha ficat a l'olla fer artificial... renega en Joan Marc, però aixó ja ho farem a l'estiu!. Esmorzem tot mirant ressenyes i al sortir el temps continua igual. Arribem al Monestir i pinta malament la cosa. En Joan Marc proposa anar a Collbató que estarem per sota els núvols i coneix un lloc on hi han moltes vies d'esportiva i unes vies als totxos Cam Nou Barris amb vàries tirades. No coneixem cap dels tres les vies pero anem a l'aventura, a veure que surt.

Arribem a peu de via i jo li dic que ja conec la via (peró no la he fet) i que em sembla recordar que te un 6a. No crec que sigui obligat, diu en Joan Marc. Total que ens fiquem.

El primer llarg es una rampa amb uns ressalts i es veuen tres parabolts. Joan Marc amb un riure d'orella a orella diu: "esta pa mi" Es un llarg de IV senzill amb un resalt final prou maco i uns 25 metres de largada.

El segon llarg m'el faig jo i seguex amb la mateixa dificultat, res d'especial. IV i 25 metres

El tercer ja cambia la cosa. Es veu molt vertical i llis. Portem estreps i una antena amb fifi i si no pasem en lliure farem trampa. Decideixo ficar-me jo i ja d'entrada veig que el 6a no el faré,  però sembla que els tres primers seguros estan a prop. Faig tres Ao i  arribo prou be, però el quart parabolt està més lluny i no arribo. Es hora de sortir ja en lliure. M'ho miro i li veig la punta. Només es qüetió de decidir-me. Tiro cap a munt fent un pas de flanc i em surt be el pas Al cap de dos metres arribo a l'altre bolt. Es vertical però la roca bonísima. A partir d'aquí es anar fent, La roca es fantàstica, vertical i canto petit però molt bó. Arribo a la reunió flipa't de haber pogut fer el llarg net a escepció dels primers tres seguros (el 6a i jo de moment no som amics!) 30 metres i A0e, V.

Com baixarem pel mateix lloc, els hi dic que deixin les motxilles a la reunió (que es un replà immens) i pujaran millor. Pujen tots dos a l'hora gaudin del llarg i la roca fins arribar a la reunió.

Per baixar, fem dos rapels i arriban a terra, encara veiem que es d'hora i com portem ressenyes d'uns totxos prop d'aqui (no m'enrecordo com es diuen) ens dirigimn cap a ells i fem dos "vietes" de 15 metres cada una, graduades de V amb una roca, també, exelent.

Ara ja son quarts de quatre i jo particulatment tinc gana. En Joan Marc diu que ara, a Collbató està tot tancat. Els dic que coneixo un lloc a l'estació de l'Aeri, que ens faran un plat per dinar, arribem a l'hora que arribem. Total que arribem al lloc en qüestió i ens posem a taula: patetes fregides, butifarra ous i beicon... buf!!, un plaer de dinar. (repetiran, dons els hi ha agradat el lloc). Be companys, un dia rodó amb bona companyia i fent el que mes ens agrada: escalar, aprofitem-nos que no se quan de temps durarà...




Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.