dijous, 5 de novembre del 2009

Via SOSSIS I PATISANTS. Paret del Pessó

24 i 25 d'octubre de 2009

Aquest cop en Balbino, Juan Carlos i jo, hem decidit anar a Collegats. Jo nomès he estat un cop escalant aquí i va ser fent “esportiva”. La via que decidim anar es la Sossis i patisants que la vaig veure en el blog del Luichy fa temps. Com està bastant lluny anirem el cap de setmana, surtir el dissabte a la tarda i dormir a la Font de la Figuereta.

La via tenia bona pinta, dic tenia per que la veritat no es que sigui gens maca i a mes, molt fácil. El cas es que va ser un primer contacte amb aquesta regió.

El dia es va aixecar tapat però no tenia pinta de ploure. L’aproximació la vem fer mes o menys en mig hora i ja tenim localitzat el peu de via.

El primer llarg el faig jo que es un pas molt fort, li donen V però ni amb A0 surtia. Vaig posar una baga per fer d’estrep i així arribar a l’altre parabolt. Noi, per ami alló ere mes de V!!! (igual hi ha “trucu”… que modestament em va semblar fins i tot 6a que un tio que fagi a quest grau li decepcionaria fer aquesta via) despres anaves trobant parabolts, no molt junts i bagues molt podrides en sabines. La resta no passaba de IV i algun pas de IV+, això si, un llarg de 50 metres.

El segon llarg es caminant, travessant una feixa d’arbres fins a la paret. Aquí ja va començar a ploure. Parats a la R, vem esperar uns tres quarts d’hora fins que va parar. La roca no estave molt mullada i es dexave manegar.

El tercer llarg el fa en Juan Carlos. Es veu una rampa immensa, i veiem algunts parabolt, no mases. El llarg es podria catalogar de III i al final un muret de IV, nomes ere anar amb comte per la roca mullada. Un llarg també de 50 metres.

El quart llarg el fa el Balbino seguin la mateixa tònica que el darrer llarg. D’entrada un muret vertical de IV i despres una rampa de III. Aquest llarg era d’uns 30 metres.

El cinquè llarg i ultim em toca a mi, que ara comença aploure un altre cop. Els hi dic que espavilem que despres la baixada serà llarga. El faig a la carrera sense mirar’mel gaire per no perdre el temps, però era tambè molt fácil, poder era mes maco per les vistes molt maques de tot el congost. Al final un diedret de IV, la resta III. Uns 45 metres

Arribem tots tres al cim, i ara si que plou de valent!!! Fotos de rigor i la baixada per una "mena de ferrata" li diuen… tot plè de cable fi i corda una mica pudridota, total ens va costar un hora baixa i a mes tots mullats.

Arribada a la furgoneta del Juan Carlos, fem material i a la Pobla de Segur a dinar. Per cer quan anavem per la carretera cap a la Pobla… va sortir el sol!!!! , ves quina gràcia.

Es una via per portar gent que no te gaire experiencia, si no, res de res. Si la repeteixo sera amb algun “novell” o com a segona obció.

Escalada realitazada per: Balbino Lopez, Juan Carlos Silva i Joan Prunera
En Balbino arribant a la primera reunió
En Juan Carlos arribant a la primera reunió
El companys fent l'últim llarg
Fotografia després de la via
La "furgo" on vem dormir

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.