dijous, 13 de setembre de 2012

Variant Montpart al Gorro Frigi. Una clàssica prou oblidada

8 de setembre de 2012

Sempre que anem a escalar, a lo que popularment anomenem "Gorros", sempre hi ha gent a la via del Carles, Òpera Prima, Stromberg, Bella Easo, de l'Adrià, alguns, pocs, la Badalona, però a la Monpart, ningú o això es el que a mi em sembla. Es una variant de la Haus-Estrems realment bonica i lògica... però amb poques i molt velles assegurances i deu ser per això que la fa poca gent.

Seria cap els voltants d'octubre o novembre de 1978, que en el grup d'amics que érem, havien quatre que escalaven i jo els escoltava "bocabadat" paraules com: la Monpart, un buril, el water, trenta metres a pel, III i IV... paraules que em sonaven a "xinu", fins que un dia en vàrem dir que si volia anar a escalar amb ells. Han passat molts anys des de aquell dia i curiosament, va ser la Badalona la primera via que vaig fer del Gorro Frigi. Encara recordo el dia que la vaig fer la Monpart que era un dia molt fred de gener de 1982. L'he repetit, no se quants cops i ara en Joaquim i jo ens hem proposat anar a fer-la. Ens prendrem la llibertat de cambiar els burins vells per parabolts, tant sols els que trobem i esperem que sigui prou correcte per a tothom.

1er llarg III+ dos pitons en 40 metres
Començo a la caracteristica llastra enganxada de la cara NE del Gorro Frigi on pujo fàcilment però amb comte, doncs la roca es un xic trencada. Trobo una llastra i poso un friend petit i al cap d'uns 15 metres trobo un pitó de via en prou bon estat. Vaig pujant i mirant a vall. No estem acostumats a pujar sense parabolts! Posant a prova l'ingeni, continuo pujant i poso un tascó i més a munt un altre friend, fins que trobo un altre pitó i llavors tant sols em queden uns 5 o 6 metres fins la característica alzina de la primera reunió.

2on llarg III i IV un cap de burí i tres parabolts en 35 metres
Sortim de la reunió per placa fàcil on podem posar alguna driend a la llastra que tenim a la dreta Un cop superada la llastra arribem a una cornisa on hi han un parell de burins molt vells i en Joaquim còmodament posa un parabolt. Un cop fet això continuem recte a munt amb tendència a la dreta i al poc trobem per casualitat un cap de burí. Decidim no posar un parabolt aquí. Continuem, ara amb tendència a la dreta i a uns 8 metres trobem un altre burí i fem la mateixa operació. el reemplacem per un parabolt. Continuem vers la dreta fins una mena de cornisa molt petita que la franquejarem a la dreta i trobarem un altre burí que reemplacem per un parabolt i en un parell de passos arribem a la segona reunió. Aquí trobem la reunió restaurada amb dos parabolts.

3er llarg IV un pont de pedra un parabolt i un burí en 30 metres
Sortim de la reunió amb passos de flanc a la dreta per situar-nos al damunt d'un merlet que sobresurt de la paret. Molt amunt veig el pont de pedra i son molts metres sense cap "seguru". Mirant, veig un merlet fantàstic per llaçar una baga i amb més tranquilitat arribo al pont de pedra i que la baga fa por de lo vella que es. La cambio per una nova i segueixo a munt. L'escalada es vertical però amb una roca molt franca i bona. En una petita cornisa trobo un burí que em disposo a cambiar per un parabolt. Des de aquest punt escalem amb tendència a l'esquerra fins una altre burí que no el puc cambiar per que ens hem quedat sense bateria. El pobre trepant ja no done per més. Uns metres més amunt arribo a un parabolts de la via de l'Adrià. Passo d'ells i poso un friend en un forat i fent uns passos de flanc a l'esquerra, arribo al forat on ja hi han un parell de parabolts.

4t llarg III un pont de pedra en uns 30 metres
Ha passat tant de temps que no feia la via Monpart que ara m'he adonat que la via del Carles trepitja descaradament aquest bonic quart llarg. Surto per l'esquerra del "water" i pujo vertical amb uns còdols enormes i vaig mirant els parabolts verds de la via del Carles i decideixo passar d'ells (ja es estrany que jo em salti els bolts!!) L'escalada es fàcil i de còdols generosos i quan porto uns quinze metres poso un friends. al poc arribo a un gran forat on antigament es feia reunió. Poso un pont de pedra i segueixo fins la reunió que ja es comuna per a casi totes les vies d'aquesta cara.

5è llarg II i III i neta en uns 30 metres
L'ultim llarg d'escalada molt fàcil i en algun punt una mica trencada on tenim llastres i alguna sabina on podrem asegurar-nos i ja arribem a la "archiconeguda2 creu del Gorro Frigi.

A estat una escalada, per el nostre nivell, fàcil però amb assegurances justes i on em mirat de netejar-li una mica la cara dons la veritat es que les assegurances fixes estan molt deteriorades i malgrat tot això a estat un plaer escalar amb els cinc sentits.
Els que hi aneu a fer-la, esperem que un agradi la restauració.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera 

El primer llarg
En el segon llarg, afegint un parabolt
Al mig del segon llarg
Començant el tercer llarg
Coi! son lluny les asseguurances
En Joaquim al tercer llarg
Tercera reunió. El "water"
En Joaquim arribant a la tercera reunió
El quart llarg
... i foto del cim, per variar
Parabolts i burins vells... igual tenen alguana cosa que explicar-se
Merlet i friend

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.