dimarts, 28 d’agost de 2018

Via LO TIO GOS al Gorro Frigi

Dissabte 25 d'agost de 2018
La via que descric a continuació es prou popular per donar mes explicacions. Sense cap pretensió, aquesta via es prou assequible per qualsevol escalador de poc nivell o que simplement busqui l'escalar sense gaire compromís o, com es el meu cas, portar a un company que escala poc, que gaudeixi del paisatge i d'una via prou divertida, simplement això. La via esta tota equipada amb parabolts, ara ja una mica rovellats pel pas del temps però fiables i amb reunions còmodes de tres parabolts per lo general. Tant sols el darrer llarg tindrem que emprar els estreps per superar el principi del llarg si no anem molt sobrats de grau.

Per arribar a peu de via podem anar pel camí habitual de les vies Optima, Fernando Lajarín, Pere Navalon i de la Gavina, que resseguirem pel peu de la paret i pujarem a una mena de coll que inmediatament baixarem una petita estona fins que trobarem una mena de diedre i just al costat veurem el primer parabolt groc que ja no ho es tant per que ja estan prou despintats.

1er llarg: III+, IV i III, uns 10 parabolts en 40 metres
comencem el llarg enfilant-no en vertical fins que clarament ens anem decantant a l'esquerra superat petits ressalts fin que fem un flanqueig a l'esquerra per entrar a la reunió per damunt d'una llastra.

2on llarg: IV-, IV i III+, uns 6 o 7 parabolts en uns 25 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra fins un mur vertical amb molt bona presa i tot seguit en vertical a munt fins arribar a la reunió.

Es possible empalmar el segon i tercer llarg sense cap problema

3er llarg: III i II uns 3 parabolts en 20 metres
Llarg molt fàcil que només superarem un petit ressalt molt fàcil, Llarg molt tombat

4t llarg: II i I, un parabolt en uns 35 metres
Llarg molt fàcil però molt trencat, ull amb les pedres i les relliscades, en dirigim per un esperó de roca trencada vers la feixa que recorre aquesta vessant del Gorro i ens endinsem dins d'ella fins arribar al final, ara caminant on trobarem la reunió als peus de la llastra.

5è llarg: Ae (6a?), IV+ i IV uns 10 parabolts en uns 40 metres
Ens enfilem amb un parell o tres de passos d'Ae i sortim en lliure tot seguin els parabolts amb còdols ben generosos fins el final on trobarem la reunió molt abans d'arribar al cim del propi gorro Frigi.

Si no volem fer aquest llarg amb els passos d'artificial podem anar un pel mes a l'esquerra on trobarem la via F.Lajarín i Óptima de les mateixes característiques però sense artificial.

El descens es el mateix que per altres vies ja descrites en el blog. El que ja he dit una via divertida per cert personal, per un altre tipus, "aburrideta"...

Escalada realitzada per: Vicens Nin i Joan Prunera


Començant el primer llarg 
El company al primer llarg
El segon llarg

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.