Via VERDA a la Miranda del Pas dels Francesos, 30 anys després

Un mes de març de 1994 vaig escalar aquesta via per primer cop, des de les hores no la he tornat a repetir. L'atre dia mirant el blog de Roca Calenta de l'amic Jordi Ceballos, hem va fer recordar la via. tenia en la ment que era una via fàcil i equipada, de dos llargs, així que la vaig guardar per una possible matinal i avui ha estat el dia, reconec que ara, no es una via fàcil.

Sortirem del Monestir de Montserrat i prenem les "escales dels pobres" direcció a Sant Benet. Abans d'arribar al Pas dels Francesos, trobarem un corriol pujant per les escales a ma dreta que ens portara a un replà on comença el tercer llarg de la via El Camí de l'Alzina. Seguim canal amunt per l'esquerra fins a arribar a un altre canal a la dreta. Pugem i arribarem a un replà a peu de paret, a l'esquerra comença la nostra via. Espits visibles amb un color verd desgastat, crec que d'aquí pot venir el nom de la via.

1r llarg: V-, V i V+, 7/8 expansions i uns uns 20 metres
Placa compacta de molt bona roca que es va posant ben dreta a mida que anem pujant. Superarem un parell de passos força fins i després d'una vinena de metres muntarem reunió, prou pentjada.

2n llarg: V i IV, 8 expansions en uns 35 metres
Seguirem amb la mateixa tònica de placa compacta i vertical om trobarem un ressalt amb molt bona roca i superat això arribarem a una antiga reunió que ens saltarem. Seguirem, ara amb menys dificultat fisn a un replpa còmode on muntarem la segona reunió

3r llarg: III, neta i uns 10 metres d'escalada real
Llarg de tràmit de poca dificultat però amb roca a controlar. Superarem el petit ressalt i caminarem fins uns arbustos on muntarem la reunió

Del cim, seguim caminant en direcció a la barana del mirador i seguirem el cami que tenim a l'esquera que ens durà a les escales dels pobles i retorn un altre cop al Monestir

Com sempre, després de trenta anys d'haver escalat per primer cop aquesta via, se m'ha fet més difícil, la roca no ha canviat però crec que jo si... segur que si.

Escalada realitzada per: Carles Vallès i Joan Prunera

LA BROMA DE SATÁN al Mirador dels Ermitans. Montserrat

Dissabte 10 de març de 2018

Avui celebraré el meu aniversari fen una escapada "rapideta" a Montserrat i la via que m'han escollit es La Broma de Satán. Aquesta via es una de tantes equipades als anys vuitanta amb un grau molt, però que molt alt pel meu nivell però que es pot fer en artificial. Però, ull!, no es fàcil, ni l'artificial ni el lliure obligat i fent bon us de les trampes, que els anys i panys d'escalar per aquestes parets, fan que sap més el dimoni per vell que per dimoni.

Sortirem del Monestir de Montserrat i prendrem les escales dels pobres a Sant Benet i abans d'arribar al pas dels francesos, en un revolt trobarem un corriol a la dreta que ens portarà de seguit a peu de via. La via comença als peus d'un fort desplom, on no hi ha reunió. Podrem aprofitar el primer parabolt del llarg per muntar-la.

1r llarg: Ae (6c), V+ i V, 7 parabolts i uns 15 metres

Comencem fent A0 o Ae, depenent de lo forts que anem. Si es en Ae tirarem d'estreps fins que al costat d'una llastra que no inspira confiança, sortirem en lliure molt difícil per l'esquerra. Trobarem una reunió però la deixem passar i la muntem en un arbre mig mort que trobarem en una feixa.

2n llarg:  Ae, V+, V i IV, 9 parabolts en uns 30 metres

Comencem enfilant-nos per l'arbre que es molt polit per caçar el primer parabolt del llarg i en fort desplom seguim en Ae, en un punt tindrem que sortir en lliure molt difícil per arribar al primer parabolt, del que serà ja, escalada en lliure que anirà decaient la dificultat fins arribar a la reunió.

3r llarg: V, V+, V i IV+, 5 parabolts en uns 30 metres

Sortim de la reunió per la dreta de cara a un ressalt que es força amunt on trobarem el pas més difícil del llarg. continuem amb tendència a la dreta i per placa amb roca molt bona fin un tram abans d'arribar a la reunió amb roca molt trencada

4t llarg: V, IV i III, dos parabolts en uns 20 metres

Sortim de la reunió a munt amb escalada vertical i roca molt bona i així anirem fent fins que es tomba la paret. Trobarem la reunió abans d'arribar a la barana del mirador però també la podem fer a la mateixa barana.

La via no te cap misteri, per passar una bona estona tibant de braços... en els estreps i apurant algun pas gracies a la proximitat del parabolts en els trams més explosius i vieta per la cole.

Escalada Realitzada per: Laura, Ramir Aparisi, Joan Pascuti i Joan Prunera

El darrer llarg

Feina feta...

Via EL CAMÍ DE L'ALZINA

06/09/2009

Aquest diumenge hem quedat en Fernando, en Joaquim i jo, que després d’un mes (mes o menys) d’inactivitat per part d’ells (jo aquest estiu m’he fet un fart de caminar per Cerdenya), decidim anar a fer “el camí de l’Alzina” que esta a prop del Monestir de Montserrat i s’ha de camiar poc. Passo a recollir a Joaquim a Sant boi i quedem amb Fernando a Monistrol per esmorzar. El dia sembla que promet ser caluros. Aquesta via ja l’he fet uns quatre cops,un d’ells tambè amb el Joaquim, però es molt maca i bem assegurada i es perfecte per calentar motors despres de les “holidays”.Arribem a peu de via i el sol ja ens apreta. Començarè jo el primer llarg y, “redeu” no m’enrecordave que estava tan pulit i relliscós, fins hi tot he tingut un petit “saque”, que per sort m’he pogur agafar al pont de roca (bufff, començem bè!!!) Arribo a la R1 sense mes problemes i començen ells, que tambè rondinen del puliment del llarg. Ara li toca a Fernando el segon llarg que te un passet de V+ (per a mi es mes, quasi 6a, però no es determinant el que a mi em sembli...). Puja fent algun repòs, però, be. Surtim Joaquim i jo, jo devant d’ell i aconsegueixo fer-ho sense tocar res (esclar que vaig de segon...) Joaquim no se la juga i fa A0, que el tercer es per ell i vol anar “fresquet” per poder-lo fer be. I tant que ser fa be! el puja sense cap problema, dons es un llarg molt maco amb un bon desplomet amb flanqueix i canto a dalt de tot. Ens juntem a la R3 i ara li toca un altre cop a Fernando (jo emb reservo l’últim llarg, que la darrera vagada que vaig estar pujave massa ràpit perque plovia i no el vaig gaudir prou) El quart llarg es molt maco però mes curtet, d’aquells de IV+ finet per gaudir de la roca. Arribem els tres a la R4 i fem un respir que el sol “mossega”. Aconssegueixo fer tot el llrgr sense repossos i m’es tranqui que el darrer cop. Pujant ells i Fernando “flipa”: quina tirada mès maca!, Joaquim al darrera també pero ja se la coneix. Be, donç arribem tots a dalt i despès de les escaixades de mans, enfilem escales a vall per remullar la garganta a Monistrol i comentant la “jugada” de la via. Es que som com nens!