dilluns, 17 d’octubre del 2022

Via CAFÈ, COPA i "CALIQUENYU" a l'Agulla dels Pelats. El Montroig

 Diumenge 16 d'octubre de 2022

Via oberta a cop de trepant amb més o menys encert, amb un primer llarg massa forçat i encaixat per donar-li una mica més de metres a la via. Coses que no entendré són el arrasar de vegetació un peu de via i una feixa, total que ha quedat la terra tota remoguda i gens sòlida exposada a l'erosió, no comentaré res de la veïna CHOCOLAT, perquè no penso anar a escalar-la. Via tota equipada amb parabolts i en algun tram, la roca discreta. Cal destacar la meitat superior del tercer llarg i la roca excepcional del darrer. Via de consum per no patir gaire, amb ambient i unes vistes fantàstiques des del cim.

L'aproximació es la mateixa que farem per anar a la Pala Alta, venint de Vilanova de la Sal i prenent la pista que porta a l'ermita de Montalegre.

1r llarg: IV+, V, V, i IV+, unes 10 assegurances entre parabolts, pont de roca i sabines en uns 35 metres
Llarg vertical i atlètic tipus diedre on anirem superant ressalts tot amanit amb parabolts i algun pont de roca del tot innecessari doncs tindrem els parabolts a tocar. Un cop superada la paret, caminarem per una feixa que han netejat tota, essent incòmoda de travessar, fins a arribar a la propera paret on trobarem la reunió.

2n llarg: V. Ae (6a), V, V+ i IV+, unes 8 o 10 assegurances en uns 30 metres
Comencem per la dreta pujant per una llastra i superant un fort ressalt. Passos no obligats i que si no tenim grau podrem fer Ae. Seguim per la dreta a cercar una placa fina i tornant a l'esquerra per entrar en una cornisa i baixar una mica per muntar la reunió al costat d'una canal.

3r llarg: V, Ae (6a), V, V i IV+, unes 15 assegurances en uns 30 metres 
Ens enfilem per placa molt vertical seguin els parabolts. En un punt, es fa gaire bé desplomada, però aquií la roca és trencada. Si no ens veiem en cor podrem fer Ae i sortir per una bavaresa que ens durà a un relleix als peus d'una xemeneia oberta. Escalem en vertical per la xemeneia fins al final en un bon replà  per muntar la reunió

4t llarg: V+/A0, IV+, V. V, IV i III, unes 10 assegurances en uns 30 metres
Comencem amb un pas molt fort no obligat i seguirem per plaques i ressalts. Aquí la roca és molt bona. Superant un petit ressalt arribarem als peus d'una placa. Amb passos fins de dreta a esquerra la superarem i seguirem, ara amb molta facilitat fins a arribar a la reunió al cim de l'Agulla.

Nosaltres hem optat per baixar i anar cap a ponent tot seguint un camií fressat i còmode fins a arribar a l'ermita de Montalegre i d'allí ,baixar fins a la pista i que amb 1/2 hora 3/4 estarem de retorn al punt on hem deixat el vehícle.

Via d'escalada de consum que millora a mesura que anem escalant, sense ser cap marevella, podrem gaudir de verticalitat, ambient , poc compromís i unes vistes esplèndides... i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez, Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Primer llarg, brut i lleig

Començant el segon llarg

Part final del tercer llarg

Sortin del diedre

Superant el començament del darrer llarg

Superant un ressalt

En la placa del darrer llarg

Arribant al final de la via

Fita aconseguida

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.