dimecres, 25 de juny de 2014

Via GAM a la Portella Petita i ARESTA BRUCS a la Màquina de Tren

Diumenge 22 de juny de 2014
Via GAM a la Portella Petita

L'aresta sud de la Portella Petita sempre va ser una via que em va fascinar. Quan ere primerenc, amb això de l'escalada, quan pujàvem a Agulles, sempre havia una cordada a la via GAM. Des de el turonet, en front de l'aresta, mirava "bocabadat" els escaladors i somiava en el dia que tindria prou valor per enfrontar-me a la dificultat del segon llarg. No va passar gaire temps fins que la vaig poder fer, a les hores, esdevingué una via que vaig repetir fins el cansament. El primer llarg amb la corda a l'esquena, el segon llarg tot en lliure, el tercer... es el que se'm va resistir de fer-lo en lliure, empalmant el segon i tercer llarg, en escalada nocturna. Ara fa una colla d'anys, al menys deu, que no la tastava i "deunidó" com a cambiat la via... be, la via no gaire, jo si que he cambiat!!! El segon llarg amb un pas d'A0e i la resta amb el "cul apretat". De totes maneres, es una via ràpida de fer, curta però aèria, correctament restaurada i i molt bonica, no us la podeu perdre.

La via comença, gaire bé, a peu del camí que puja al coll de les Portelles, just abans d'accedir a la canal, del camí surt un corriol que de seguit ens deixa a peu de l'aresta sud.

1er llarg: III i II, neta d'assegurances i uns 35 metres
Comencem pujant per l'aresta lleugerament a la dreta tocant la canal i en escalada fàcil anirem progressant fins la primera reunió. En aquest recorregut podrem, si volem, posar algun friend i merlet per protegir el llarg.

2on llarg: III, A0e, V+, V i IV, 5 expansions en uns 25 metres
Sortim de la reunió fàcilment i pugem al capdamunt d'un pedestal. Ara la paret es molt vertical i tenim que salvar un petit balmat. Amb un pas d'A0e el superem i continuem amb escalada difícil, amb les preses contades i un xic polides. Mica en mica va decreixen la dificultat i a la cinquena expansió ens decantem lleugerament a la dreta, Abans d'entrar a la reunió podem emplaçar un bon tascó en una fissura. D'aqui estant, flanquegem tot a la dreta per entrar a la reunió, un pel incòmoda a dins del balmat.

3er llarg: IV, A0e, V, IV i III, 3 expansions i un clau en uns 30 metres
Prenem el tercer llarg sortint de las reunió cap a l'esquerra fins arribar al primer parabolt i fent un pas dA0e arribem el pitó. continuem amb A0e i sortim fent un pas de bavaressa i situar-nos al damunt d'un relleix. Seguim escalant fàcilment fins que es redreça l'aresta, però amb un còdols grans i generosos, arribem al final de la via.

Per baixar només tenim un petit ràpel ,d'uns vint metres per la cara Est i ja serem al terra.

Com encara es d'hora i aprofitant que em fet una via que fa mot de temps que no hem pujat, el Joaquim em proposa anar a la Màquina de Tren... Batua!!!, aquesta fa, al menys, 25 anys que no la he pujat!!! Vinga, anem-hi...

El primer llarg
El segon llarg 
El Joaquim al segon llarg
El tercer llarg 
El cim de la Portella Petita i la Gran de fons

L'Aresta Brucs de la Màquina de Tren
La Màquina de tren, que puc dir d'aquesta senzilla però popular agulla. L'agulla que quan estàvem avorrits la fèiem pel simple fet d'escalar. La he pujat, fins hi tot en "solo integral" (bogeries de joventut). Te nombroses variants però mai he fet reunió en l'arbre, sempre a sota del ressalt i la que més he fet, es la que surt per la dreta, que es més senzilla que la que puja directa. De totes maneres es una escalada fàcil que inclòs es pot fer d'un sol llarg i amb unes vistes molt peculiars del refugi i d'Agulles. Antigament, un cop al cim, travessàvem tota la allargada agulla fins l'extrem oposat i d'allí un ràpel de pocs metres que ens portava al terra. Ara hem vist que en la petita bretxa que hi ha podem fer un ràpel de 15 metres.

L'agulla la tenim davant mateix del refugi i per arribar a peu de via prenem el calmi a coll de Port i amb una mica d'intuïció arribarem a peu de via.

1er llarg: III, tres expansions ens uns 20 metres
Situats a sota el gran sostre pujarem amb tendència a la dreta amb escalada molt fàcil fin travessar tot el sostre. Pujarem per un diedre i arribem a un relleix amb un arbre gruixut. Seguim fins un ressalt on aterra hi han dues burinades. si volem fem reunió.

2on llarg: IV+, IV, III i IV, tres expansions en un 25 metres
Comencem per l'esquerra, superant un ressalt un xic difícil,l però molt ben protegit. Seguim per placa fins un altre ressalt, aquest cop un pel trencat i pujant amb tendència a l'esquerra arribem al cim de l'agulla.

A estat un diumenge de record, amb vies que feia molt de temps que no pujava, que ja les tenia... podríem dir, una mica "saturades" però passa el temps i allò que t'avorria, descobreixes que no. No cambia res, tot es igual que abans, l'únic que cambia som nosaltres.

Escalades realitzades per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.