dimarts, 24 d’abril de 2012

Via NORMAL a La Bola de la Partió

21.04.2012
Quins records la Bola! Seria l'any 82, en que vàrem abandonar la Cerdà-Riera de la Ven-Suri-Ven, i frustrats, ens vem anar de "pet" a la Bola de la Partió. Amb cordes de 40 metres arribaves molt just a la reunió del pedestal i tants sols hi havien dos burins en tot el llarg. Un cop al pedestal vem anar a la via original, doncs llavors, la via Shiddarta no existia, i ho vem veure molt negre. Reculem cap a la dreta i ens hi vem ficar a la Santboiana que estava amb burins vells i plaquetes esquerdades. Amb el martell, les anava picant i treien i llavors substituint-les per plaquetes recuperables... vaja, tota una "aventurilla" per nosaltres. Ara, la via resta prou equipada, tot i que hi ha alegria entre assegurances al primer llarg, es fa be i a l'artificial estan els parabolts prou seguits per no tindre "masses" problemes. Semblo el "Abuelo Cebolleta"!!!

Com el Joaquim no ha pujat mai la Bola i fa uns dies que anem per Agulles ens animen per anar-hi i si el dia i els ossos ens ho permeten, farem també l'Ou de Colom. Que somiatrutites que soc!!!

Decideixo fer la segona tirada jo que tinc més pràctica amb estreps i que el Joaquim faci el primer llarg tot en lliure ell que li agradarà prou.

Aresta Brucs de la Bola de la Partió
1er llarg IV, III, IV i IV+ un burí sense plaqueta, tres espits i un parabolt en 40 metres
Desde el coll entre la Bitlla i la Bola, al costat d'un arbre ajagut, pugem amb tendència a l'esquerra amb roca relliscosa i un xic incòmode per situar-nos al bell mig de l'aresta. ara més fàcil al cap d'uns metres (uns quants) trobem un burí sense plaqueta. Continuem uns metres més endavant, un espit. Ara l'escalada esdevé de IV però exposada, dons fins a prop de 7 ó 8 metres no trobem una altre espit. Seguim recte fins un ressalt on als peus troben un altre espit i sortim una mica a l'esquerra superant un tram vertical i a la sortida trobem un parabolt. Només ens resten uns metres fàcils fins la reunió de dos parabolts a sota de la grandiosa Bola. A la nova guia d'Agulles el llarg el graduen de III i IV. Discrepo prou!

2on llarg A2e A1e IV+ i IV 10 parabolts i uns 20 metres
Comencem amb fort desplom, on anirem trobant els parabolts prou seguits, fins que rarament quants no desploma i es fa vertical, estan més a prop. Llavors, vertical amb presa petita però cantelluda, sortim amb lliure en un ambient espectacular. continuem amb bona i grossa presa de mà fins la reunió abans d'arribar al cim de la Bola. M'ha costat ficar-me als dos primers parabolts de l'artificial, estic una mica rovellat amb els estreps...

Be, ja som al cim d'aquest fantàstic monòlit, visible des de molts punts de la muntanya i mirador privilegiat de tota la Regió d'Agulles. Ara ens toca baixar. A la gui posa de fer dos ràpels un de 20 al pedestal i un altre de 40 fins el terra, però amb cordes de 60 metres podem fer un sol ràpel des de el cim, i encara ens sobren uns 4 metres de corda. Recordo que amb cordes de 40 arrivàbem amb el "xiclet" de la corda.

El primer llarg, a l'ombra de la Bitlla
Barallant-me amb l'artificial, amb més pena que glòria
Vista de la reunió desde el desplom de l'artificial
El Joaquim després de l'artificial
Arribant a la reunió del cim... i rient, com es natural
El cim de la Bola de la Partió

diumenge, 22 d’abril de 2012

Caminant per la Serra de l'Obac

15.04.2012

El recorregut erràtic com la "baba" d'un cargol
Aquest diumenge, sense planejar-ho la Cristina i jo, anem a fer un volt per la Serra de l'Obac, en una zona que només he anat a mirar unes vies d'escalada i a escalar un dia que estaba tot nevat. No conec molt la zona i el planell de l'alpina que tinc, es una edició de 1976 de quan les primeres sortides excursionistes... i vaja, no es molt fiable i que com el "remenis" molt s'esmicola entre les mans. Deixem el cotxe a la carretera, al quilometre 11 a l'entrada de l'alzina del Salari, dons està ple com un ou de cotxes (de "pixapins"... com nosaltres!) Enfilem pista asfaltada a munt, d'un projecte d'urbanització, que per sort, inacabada, fins el coll de Tres Creus. Un cop en aquest punt ens dirigirem al Coll de la Tanca per un camí molt agradable amb vistes de la Muntanya de Montserrat i envoltats de cingleres. Arribem a la Porquerissa i continuem fins un lloc on crec que es el Coll de la Tanca, però no, ens l'hem passat. Pregunto a un noi que passa i no te ni idea. Mirem junts el mapa però no li fem l'aigua clara. Faré servir "el raro instinto del hombre blanco" i aniré per on amb diu el nas... i Bingo!!! La idea es donar la volta per damunt de les cingleres i anar a buscar el GR5 i pujar el Turó de la Pola o de Tres Pics a 930 metres d'alçada. Seguim, des de el Coll de la Tanca, caminet ombrívol fins arribar al GR5. Com es d'hora seguim el GR en sentit al Coll d'Estenalles fin un punt on tenim una bonica vista la Mola i el Montcau que en poca estona comença a tapar-se de núvols negres amenaçant pluja. Reculem i arribem al Turó de la Pola i marxem al cotxe i donem per acabada la "xirucada". Ara, buscarem un lloc per dinar i refer-nos del petit esforç "pixapins"

La Porquerissa
El cingles del coll de la Tanca
Vista de la Muntanya de Montserrat des de la Porquerissa
Núvols sobre la Mola
El Turó de la Pola amb Montserrat de rerefons
Aquí ja comença a "enmarrornar-se" el temps
No pensava que quedaria be, però, ves per on, si...

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.