dijous, 19 de setembre de 2019

Via "INTEGRAL PILAR MARTÍNEZ" al Gorro Frigi. Montserrat

Dissabte 14 de setembre de 2019
Sens dubte, la via d'avui no passarà per una bona escalada, però podem donar-li en nom de "resultona". Ja fa quatre anys que la vaig intentar fer però degut al mal temps vàrem sortir per la fàcil variant la GEDE, la via Blava. Aquest cop i veient que un munt de gent ja la ha escalat ens dirigim a conquerir-la.

La pena d'aquesta via es la equipació i la retro-equipació que ha sofert. Al meu entendre es un itinerari obert o intentat en diferents èpoques i etapes, amb el resultat d'un engendro a la manera de "monstre de Frankenstein", aprofitant diferents vies i fent els que anomenen "integral". Mirant ressenyes de guies, sembla ser que el ultims llargs podrien pertanyer a la via Pink Floyd, però degut a la cantitat de reunions i expansion que hi han scampades per aquets pansy de paret, qualsevol cosa pot ser possible. Molt més assegurada que el primer cop que vaig anar-hi, ens resultarà fàcil saltar-nos algun que altre expansió innecessària, però això va a gustos... Amb els seus, ben be; dos-cents metres de llargària podrem gaudir d'una escalada divertida i de molt bon rocam tot i que hi han llargs molt curts sobre tot al final. com passa amb la seva veïna, la via de la Gavina, trepitja descaradament la via Pere Navalon, coses de l'espai vital...

Per accedir a la via prendrem el mateix camí que per la clàssica GEDE que tot just a la seva esquerra (marca blava pintada a la paret) comença la nostra via tot anant un xic a l'esquerra de la GEDE

1er llarg: II i III, tres parabolts i un espit en uns 45 metres
Comencem a l'esquerra de la marca blava tot pujant fàcilment a la recerca dels pocs parabolts que hi han en aquest llarg fins que arribem a la caracteristica cornisa que ratlla tota la paret sur d'aquest monòlit i muntem la reunió en dos parabolts que hi han.

2on llarg: III i III+, set parabolts en uns 40 metres
Seguim escalant amb la mateixa tònica de dificultat però una mica mes vertical, sempre en tendència un xic a l'esquerra (seguint en parabolts no tindem pèrdua i de ben segur que podrem saltar-nos algún que altre) fins que veiem la reunió.

3er llarg: IV+ i IV, quatre parabolts en uns 20 metres
Sortim clarament per l'esquerra fen un petit flanqueig ascendent i tot seguit recte amunt en escalada vertical amb un parell de passos difícils però ben assegurats. En arribar a un relleix, muntarem la reunió.

4t llarg: IV+, IV, IV+ i IV, unes 11 expansions (+-) en 45 metres
Continuem per l'esquerra de la reunió en escalada vertical i molt agraïda fins que arribem a prop de la característica llastra que ratlla tota la paret. Escalem flanquejant a l'esquerra fins un ressalt. Trobarem un burí amb un mosquetó antic. Remunten el ressalt en vertical i passem a la dreta. Seguim llavors en vertical fins la reunió.


5è llarg: IV/III, tres parabolts en uns 15 metres
Sortim de la reunió envertical en escalada fàcil fin la reunió que tenim quinze metres mes amunt.

6è llarg: IV/III, tres parabolts en uns 15 metres
Sortim de la reunió flanquejant uns quinze metres a l'esquerra amb un estètic però fàcil flanqueig per sota la gran bola, fins arribar a una reunió de dos espits i un parabolt.

7è llarg: IV+, V, V+ (A0) IV i III, uns 8 parabolts i dos espits (via Pere Navalon) en uns 40 metres
Continuem flanquejant a l'esquerra un xic descendent per tornar a pujar en vertical per la part més dèbil del gran desplom. Aquí empalmem amb la via de la Gavina i la Pere Navalon, on superarem uns passos verticals i difícils però no obligats fins que decau la dificultat i arribem a la reunió Tant sols ens quedarà caminar fins el cim del popular Gorro Frigi.

Escalada llarga i tranquil·la, massa assegurada tal com està ara, però com ja dic, et pots saltar un parell de seguros en algun llarg. Recomanable si no voleu passar por escalant i fer metros i nova via per la cole

Aquí us deixo dos enllaços que poden ser útils
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2015/10/el-gorro-frigi-via-sense-nom.html
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2013/12/via-gede-al-gorro-frigi-variant-de.html
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2013/01/via-gede-variant-blava-al-gorro-frigi.html

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera


El primer llarg 
El segon llarg 
Tercer llarg, ja es posa més vertical
Fàcil i estètic flanqueig
Seguim amb flanqueig en el darer llarg
"Escaladeta" llarga i senzilla

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.