dimarts, 25 d’octubre del 2011

Via MARTÍ ANDREVÍ al Ditet, Els Frares Encantats, Montserrat

Dissabte 22 d'octubre de 2011

Aquest dissabte no teniem res en concret, dons el temps no era del més engrescador. Fa uns dies vaig veure en un blog una ressenya a la Regió dels Frares, concretament a l'Agulla del Ditet, una via del germans Masó i li vaig propossar a en Joaquim. Una via on no abunden les assegurances, però sembla que el grau es assequible. Mirant la ressenya vaig veure que esta a tocar de la temible aresta Brucs del Dit, on farà uns vint i cinc anys que en vaig penjar, però sense aconseguir-la tot i que en aquella època a poca cosa li teniem por, però aquesta via... Be, es una bona excursió arribar-hi i fa molts anys que no estic per aquest zona de Montserrat. Teniem dos opcions, anar per la Canal Ample o per la Canal del Lloro. La primera es tortuosa i l'altre no m'enrecordo. Comfiarem en el "raro instinto del hombre blanco" i pendrem l'opció més planera.

Arribem a peu de via més aviat del que creiem. No ens ha costat res trobar la via. El dia està tapat i boirós i no veiem gaire cosa i el principi de la via es veu lleg i trencat. No es acaba de convèncer... però ja que hem arribat fins aquí.

1r llarg 25 metres IV, IV+, IV, V i IV, dos savines i dos espits. La reunió es d'una alzina.
Comença en Joaquim i aqui la roca es trencada i bruta, plena de molssa. Podem assegurar-nos en un parell de savines que es l'únic que trobarem fins els espits. Pugem per placa fins arribar a les savines fins una canal on tot segui entrarem de plé en una mena d'esperó, primer tombat i despres molt vertical fins la reunió que la tenim a lesquerra.Llarg lleig en un principi però despres la roca millora considerablement.

2n llarg 30 metres V- IV, IV+ III i II, 4 espits i un pitó.
Començo jo. Llaço una baga a la savina i de seguit puc xapar el primer espit. Aqí la roca es molt millo que al primer llarg. Supero un petit balmat on una presa demà molt bona ens permet d'arribar al següet espit. El proper pas es finet després pugem per un mar de còdols on la roca es molt bona, tot i que tenim que mirar-la una mica. El proper espit esta força lluny. Contiuo fent un petit flanc a la dreta i ja veig el següent espit, que també està lluny. al poc arribo a una fissura on trobo el pito i despres d'això l'escalada es torna fàcil però molt trencada. La reunió la farem dal del cim que es petit, petit, en una savina plana, gauire be morta. Sembla que està força agafada al terreny! Llarg amb roca bona on gaudirem de veticalitat i bones preses. Això si, pobre en assegurances. De cops, quan el grau no apreta gaire, es vertical i hi han pocs seguros, gaudeixes molt de l'escalada sentint aquella "cosa" a l'estòmag que et fa tenir tots els sentits concentrats amb el que estàs fent.

Ja som al cim. Darrera nostre tenim la "temible" aresta Brucs del Dit, on a estones, marxa la boira i ens permet veure el sol.litari i tranquil paissatge dels Frares. Per baixar farem un rapel d'uns 8 metres fins al collet de l'agulla amb l'Agulla Fàcil i després un altre d'uns 25 metres per la canal de la nostra esquerra fins arribar a la canal herbrada que ens portara apeu de via un altre cop. Hauria estat una bona opcio cuntinuar per l'aresta de l'Agulla Fàcil però tenim tard i no coneixem l'itinerari i per un altre vegada ho tindrem en conta. Despreés de recollir les motxilles hem ant a "investigar" a peu de via de l'Agulla Fàcil i veure per on comença la via JABATO que tinc ganer d'anar a fer. Te poque assegurances!

Be, ja tenim un altre via i agulla nova per la "cole". Per cert de camí del refugi d'Agulles el dia es va arreglar... però ja es tard i no tenim temps. Mai plou a gust de ningú!

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera

El primer llarg arribant a la reunió
De plé en el segon llarg
En Joaquim arribant al cim am l'aresta del Dit al seu darrera
Ja som tos dos al petit cim del Ditet
Fent el segon rapel

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.