11.10.2009
Aquest cap de setmana hem decidit anar a Tarragona, al Barranc de Castellfollit. Es una zona que es caracteritza per que té afloraments granítics en un entorn privilegiat i solitari. No es com el granit del Pirineu, s’asembla més al que hi ha a la Costa Brava. Decidim anar a la via Toset-Toset de la Roca de la Mel o Torre del Moro, que fa temps que li tenia fica’t l’ullet, dons farà cosa de tres anys amb Joaquim Llòria, vem fer la via Boronat-Toset. Aquest cop no pot venir perque està lessionat.
Quedem a les 8.00 tocades a Gavà amb Joan Marc, que també s’afegirà Ferran Navarro que viu i treballa en “Madriz”. Arribem a l’Espluga del Francoli per poder esmorzar molt bé i vam enfilar cap a la zona en qüesitó.
L’aproximació es curteta i enl mig hora vam arribar a peu de via i ja tenim localitzat el començament. Comença Joan Marc, renegant com es habitual amb el, però si no fos així no seria ell... El llarg no implica molta dificultat a escepció d’un pas, (a mi m’ha semblat un V fortet) però es troba practicament desequipat, nomès un clau que es mou i un burí al costat, però portem força “artilleria” per poder protegir el llarg. El problema mes gros es que on supossem que hi ha la reunió està plena de esbarcers i només hi ha un clau. La reforça amb un tascó i una mena de sabina que no fa molta gràcia. Ja us podeu imaginar la cara que fem Ferran i jo. Arribo a la reunió i veig la forma de poder possar un friend mes gros al costat i un altre petit al costat del pitó i ara si que ja tenim una reunió prou ferma. Aquest llarg el graduen de IV i IV+ però a mi em va semblar V.
Ara el segon em toca a mi. Es una díedre-xemeneia bastant tancat on es veu un clau a la sortida del desplom. Penso: la motxilla ens molestarà! pujo i poso un micro-friend que queda perfecte (el friends al granit entren a caldo!!!) i mes dalt un tasco fins a arribar al pitór. El pas de sortida del desplom emb costa bastant per la moltxilla i tinc que forçar en sortir en fora i despres duns ai, ai, ui, ui!!!, surto fins al pedestal i en uns metres més arribo a la feixa on munto la reunió en una alsina guixuda. Aquest llarg està graduat de IV i V.
El seguent llarg es una grimpada fàcil de II i III fins als peus d’un altre diedre-xemeneia. Decidim sortir per la via Boronat-Toset que no te cap xemeneia dons tots portem motxilla i ens està molestan bastant. (tindriem que haver-les deixa’t a peu de via!). Ja tornaré altre cop per poder acabar-la del tot. Aixó si, sense motxilla!
El altres llargs els farà el Joan Marc, dons no són massa dificils.L’ultim ressegueix l’aresta final fins al cim. Un cop a dalt i trobem un llibre registre on posem la nostra “firmeta” i gaudi’m de la vista tan esplèndida, veien devant nostre el Pic de l’Àliga i de tot el barranc. Cuntinuem pel cantó contrari de la via per arribar a un collet on hi ha un rapel instal.lat que ens portarà a una tartera i altre cop al cami i en pocs minuts al cotxe.
Despres tornem a l’Espluga per menjar un “bocata” que a quarts de cinc ja no fan res calent al poble. La tornada la fem intenten arreglar aquest pais nostre, parlant de política i de llibertats col.lectives i personals, recordant temps passats, que no sé si seràn millors que aquets, però, que ara em gaudit d'una escalada clàssica i en bona companyia, això si.