Via LA MÁS FÁCIL DE AGÜERO a los Mallos de Agüero

Dimats 11 de juliol de 2023

El "Reino de los Mallos" com l'anomenen a l'Aragó, és una zona plena de llocs per escalar i  habent conegut des de fa molts anys Riglos, vaig descobrir Peña Rueba i ara ens decidim a escalar als Mallos de Agüero. Tot i que la época no és la recomanable per la intensa calor que fa, decidim acostar-nos. Les vies que tenim en ment son relativament fàcils i ben assegurades però estan a la cara Est, això vol dir, sol tot el matí... i calor, molta calor.

Arribem pasades les dues de la tarde i amb una calor intensa decidim escalar la via "La más fácil de Agüero" però ens esperarem a les cinc de la tarde que el Sol ja no dona a la paret. Per arribar a peu de via, serà només mitja hora d'aproximació, doncs el camí es molt ben indicat a l'entrada del poble, és un recorregut circular dels Mallos i un cop entrem d'intre de la vall a la nostra esquerra, ja podrem visualizar la via.

1r llarg: III i IV, 9 expansions en uns 30 metres
Comencem molt facilment i seguin els parabolts que son abundosos i gaire be al final del llarg, trobarem un ressalt assegurat per dos expansions on trobarem el pas més difícil del llarg. Reunió molt cómoda.

2n llarg: III, IV+ i IV, 10 expansions en uns 35 metres
Sortim de la reunió per la dreta en sentit ascendent fins a uns ressalts que ens barren el pas i seguim fent un flanqueig a la dreta ascendent. En un punt i seguint els parabolts continuem en vertical tot el que queda dels llarg fins a arribar a la reunió molt còmoda en una mena de bauma.

3r llarg: III+, IV i III, 7 expansions en uns 25 metres
Ara sortirem per l'esquerra fàcilment fent un petit flanqueig ascendent i tot seguit en vertical en tendència a l'esquerra fins a arribar a la reunió on ja la paret perd verticalitat

4t llarg: III i II, 6 expansions en uns 30 metres
Sortirem en vertical i en tendència a la dreta fins que la paret pert vrticalitat i arribem al final de la via caminant. La reunió la farem en una sabina gruixuda que hi ha al terra

Per baixar anirem en sentit Sud a una mena de coll molt ample i en un extrem trobarem la instal.lacio dels ràpels. Primer farem un de 35 metres fins a un gran replà a mena de feixa. Si portem cordes de 60 metres, només farem una altre ràpel de 50/55 metres fins el terra, si no, entre mig i a 15 metres del terra, trobarem un altre instal.lacio per un curt rapel

La via a estat be per un primer contacte amb la roca d'aquesta zona. Via prou fàcil i llarga, ben assegurada, tant sols en algun tram, la roca a controlar i per mí, una nova via per la "cole" i demà més...

 Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

La Torre de Marboré 3.010 metres. Pirineu Central

 Dies 25, 26 i 27 de juny de 2023

Com cada estiu, si es possible, planegem una sortida al Pirineu amb el Vicenç i em proposa La Torre de Marboré que és l'unic tresmil que li queda per fer en aquesta zona i com jo no l'he fet, ja m'està be. Així que marxem tres dies, amb la reserva feta del refugi de Góriz, cap a el Pirineu d'Osca.

Farem un dia per arribar al refugi i dormir, el segon dia, l'ascenció programada i tornada al reufigi a descansar i el tercer dia, de tornada, ben de matinada per arribar a Torla i amb tota tranquilitat per que la vall d'Ordesa és llargíssima!!!

Partint del refugi de Góriz, emprenem camí en direcció a la Bretxa de Roland. Anem agafant alçada suaument en les primeres llums del dia. El cami és llarg. Primer arribem al cuello de Millars i des d'aquí veiem un cami llarguísim fins el proper port, el collado del Descargador. És curiós que la Torre de Marboré la tenim a sobre de nosaltres però per barreres de paret immenses. Ara ens dirigim al proper port on començarem a pujar per la dreta. Ara ja tenim vistes del Tallón i la Bretxa de Roland. Amb forta pujada arribem a la gruta helada de Cauterets, lloc molt humit i fret ona la gran columna de gel que en 1979 vaig vure per primer cop, ja no queda gaire be res. Travessem la gruta per l'esquerra degrimpant amb cura i començem a pujar al cuello de los Sarrios. Un cop arribats, ja veiem la muralla de la Torre de Marboré. Aqui tindrem que calçar-nos els crampons per travessar tota la faixa dse neu i el darrer corredor per accedir al cim. Des de sota el corredor sembla molt empinat però no cec que pasi de 30º o 35º d'inclinació. Un cop arribats a dalt nomes remuntarem un curt ressalt de 6 o 7 metres de roca i per blocs de pedra arribarem al cim.

Ara toca la tornada que serà dura i feixuga, dons estem cansats i la fem pel mateix lloc fins a el refugi. En total han estat 11 hores entre la pujada i la tornada.

En Vicenç ja a completat tots els tresmils de la zona i ja un més a la "cole"

Ascensió realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

Desde el cuello de Millars veiem el collado del Descargador

La torre de Marboré davant nostre

Emprenem l'ascensió al cuello de los Sarrios

El Tallón i la Bretxa de Roland

La gruta helada de Cauterets...

... i el que queda de la clumna de gel

Pujada al cuello de los Sarrios

Seguim pujant...

... i pujant

I per fi, ja tenim la Torre de Marboré

Amb el crampons calçats començem la pujada

Cada cop és més a prop

En Vicenç al darrera meu

Ja hem superat el corredor

El tram final de neu i roca

I per fi, ja hem fet el cim!

La tornada, dura i llarga

Unes flors de neu pel camí

3 Vies a Mola de l'Ermita a les Moles del Corb. L'Alt Urgell

Dissabte 13 de maig i Diumenge 2 de juliol de 2023

Fa unn temps vem participar amb les jornades del Grup Cavall Bernat i vàrem fer unes escalades col.lectives entre difenents companys i dies després vàrem acabar de completar les tres vies que l'amic Joan vidal "Indi" va obrir en aquest sector.

Son tres vies de poc compromis i ben assegurades, tot i que la roca es dolenta, si escalem amb "seny" podrem gaudir sense mases problemes. En els trams fàcils, costa una mica trobar les expansions.

Un cop sortim d'Oliana seguim la carretera C-14 fins al desviament del Peramola i prenem la carretera LV-5118. Un cop a dins de Peramola seguim els indicadors de la carretera de Cortiuda, primer per asfalt i després per pista en molt bon estat. Fets uns quatre quilòmetres a la dreta trobarem un desviament a Mas Torrent i un cop allí deixarem el vehicle en una bona explanada prop de la masia.

De la masia seguirem el camí ben marcat amb pintura groga i blava fins arribar a les cingleres de la Mola del Corb on ens creua una pista ben ample i la seguim vers l'esquerra. En poc més de deu minuts arribarem al Coll de Mu tenint davant nostre les Moles de Sant Honorat. Seguim la pista a la dreta i en poc mes de deu minuts arribarem a l'entrada de la canal que puja per acce4dir al cim de la Mola del Corb. Les vies les trobarem al llarg de la cinglera.

Tres vies sense massa pretensió i en un entorn idil.lic i solitari que de ben segur gaudirem, malgrat la roca, i tres vies noves per a la "cole"